L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC és un institut de recerca ubicat al Campus de Terrassa. Disposa de nou laboratoris en què es desenvolupen projectes en tres línies de recerca: la química i la mecànica tèxtil, i el medi ambient.

Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil.

En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.

Conferència de Josep Quetglas i Josep Llinàs dins el cicle de conferències "Lecciones de ruta". Moderat per Xumeu Mestre, Professor coordinador de l'assignatura Projectes VII-VIII de quart curs.

Conferència del primer quadrimetre del curs 2008-2009 sobre l'alineament en els acceleradors de partícules: el Sincrotrón ALBA.

Desde fa més de 50 anys, els físics de partícules no deixen d’imaginar nous acceleradors que permetin superar el límits del coneixement científic del món en el que vivim. Cada vegada, les toleràncies de posicionament dels components d’aquests acceleradors son més estrictes i obliguen als topògrafs a adaptar-se i desenvolupar noves tècniques de treball.
Aquesta conferència te com a primer objectiu donar una visió general d’aquest món dels acceleradors de partícules. Es presentaran després els instruments, tècniques, i procediments necessaris per aconseguir les precisions exigides. Per últim, s’enfocarà la discussió en el cas concret del projecte ALBA, font de llum sincrotrón en construcció desde 2006 a Bellaterra.

Setmana de la Ciència. Models de consum i de gestió de residus.

The Professor Emeritus at the Chulalongkorn University (Thailand), Charas Suwanwela, talked with GUNI about how universities in developing countries have to assume their role in making research, which is relevant in a local and global context to cover their needs. Prof. Suwanwela considers that research in developing countries can be competitive, as it is happening in India or China. He also talked about universities and social justice, democracy and human rights.

La manca d’aigua en certes regions del globus terraqui va impulsar, en les dècades dels seixanta i
dels setanta el desenvolupament de fonts alternatives d’aigua potable. Com que la població
d’aquestes zones àrides es concentrava principalment a la regió costera, l’objectiu va ser el
dessalatge d’aigua de mar, sense tenir en compte el cost d’aquesta tècnica (energètic,
d’implantació, etc.). Així doncs, es van desenvolupar varis models de dessalatge, sobretot a
l’Orient Mitjà i a les illes Canàries (evaporació, electrodiàlisi, osmosi inversa, etc.). Les elevades
inversions i el gran consum, principalment d’energia, provocaven que el metre cúbic generat
tingués un preu de producció desproporcionat. Aquest cost implicava que el dessalatge fos una
tècnica inviable per aplicar, excepte si fos l’única font d’aigua potable.
L’anomenat canvi climàtic i el fet que la industria, l’agricultura i la població cada cop consumeixen
més aigua han modificat la visió de la societat sobre el dessalatge, de manera que l’han tornat
cada cop més competitiu davant uns recursos naturals escassos i cada cop més contaminats. El
desenvolupament de noves tecnologies en la fabricació de membranes d’osmosi inversa i la
introducció de recuperadors d’energia en les instal·lacions de dessalatge per osmosi inversa han
permès que el cost de l’aigua de mar dessalada ja sigui assumible en la gestió dels recursos hídrics,
respecte a les altres alternatives en les quals el cost energètic no ha evolucionat de la mateixa
manera.
Les sequeres que Catalunya està patint aquests últims anys han obligat a una revaloració del
recurs hídric en el preu just d’aquest i a oblidar els preus polítics de l’aigua per passar a
recaptar-ne els costos reals. Tot això situa el dessalatge de l’aigua de mar per osmosi inversa en
una situació privilegiada per a ser un subministrament de suport en èpoques de disponibilitat
normal d’aigua i una font d’abastament primari en períodes de sequera.

Presentación de los proyectos de investigación que lleva a cabo la Escuela de Caminos realizada durante la "Jornada I+D+i en Ingeniería Civil” que se produjo el día 21 de noviembre en la Sala de Actos de la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Barcelona.
Ingeniería del Terreno por Antoni Gens
Ingeniería del Agua por Josep Dolz
Ing. de Estructuras y Construcción por Antoni Marí
Ingeniería del Transporte y Territorio por Andrés López Pita
Ingeniería Computacional por Eugenio Oñate
Medio Ambiente y Sostenibilidad por Xavier Sánchez-Vila

Conferencia "El CSIC y su relación con las Universidades" presentada por el Sr. Rafael Rodrigo, Presidente del Consejo Superior de Investigaciones Científicas durante la "Jornada I+D+i en Ingeniería Civil” realizada el día 21 de noviembre en la Sala de Actos de la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Barcelona.

Dins el món dels mesuradors de cabal, els que anomenem de tipus tèrmic, o també de vegades termals, han anat fent-se un lloc en els darrers anys, amb l’objectiu d’ésser avui instruments que s’especifiquen en projectes i aplicacions de tot tipus. Com a mesuradors de cabal, els trobem aplicats en gasos; i com a detectors o alarmes de cabal, tant en gasos com en líquids. En la conferència parlarem de dos tipus de cabalímetres tèrmics: els que mesuren amb bypass i els que ho fan mitjançant una sonda inserida en la conducció. Veurem en quin principi de funcionament es basa cadascuna de les dues tecnologies, parlarem de la incertesa en la mesura i en presentarem aplicacions típiques.

Presentació del Campus del la UPC a Terrassa per Joseba Quevedo.

Conferència impartida per l'arquitecte Emilio Tuñón a la Sala d'actes de l'ETSAB el 19 de novembre de 2008 per l' assignatura Projectes V-VI matí, Quadrimestre de tardor - Càtedra Blanca. Presentació a càrrec de Carlos Ferrater, Director de Càtedra Blanca i responsable de l'assignatura.

La diabetis és una malaltia crònica amb conseqüències molt greus que afecta un percentatge important
de la població, i la seva prevalença està augmentant. Es caracteritza per la destrucció de les cèl·lules
beta del pàncrees, productores de l’hormona insulina (diabetis tipus 1), o per una resistència a l’acció de
la insulina (diabetis tipus 2). El seu efecte principal és que provoca elevades concentracions de glucosa
a la sang. Això fa que, en molts casos, el diabètic depengui d’un subministrament extern i continuat
d’insulina.
En els darrers anys, els dispositius per a la mesura contínua de glicèmia i les bombes d’insulina han
esdevingut tecnologies madures, i permeten albirar el desenvolupament en els propers anys de
l’anomenat pàncrees artificial, que ha de suposar una millora substancial en la qualitat de vida del
malalt. Un pàncrees artificial és un dispositiu que consta d’un sensor continu de glicèmia, una bomba
d’insulina i un algoritme de control que subministra la dosi d’insulina necessària per a mantenir els
nivells de glucosa a la sang dins dels valors establerts. Això ho ha de poder fer tant en situacions de
repòs o dormint, per exemple després dels àpats, com en el moment de fer un esforç físic o en
situacions d’estrès.
En aquesta conferència es presentaran els resultats de la recerca feta en el grup Modelització,
Identificació i Enginyeria de Control (MiceLab) de la Universitat de Girona, en col·laboració amb
diversos hospitals i centres de recerca de Catalunya i dels Estats Units.