Total de resultats de la cerca: 7973
Resultats de la cerca
Presentació del llibre: Fent Servir l'Estadística. Curs Noether (2008-2009)
Accés obert
5 de nov. 2008
Presentació del llibre: Fent Servir l'Estadística
EM2N Recent work
Accés obert
3 de nov. 2008
Conferència de l'arquitecte suïs Daniel Niggli (EM2N, Equip d'Arquitectes), a la Sala d'actes de l'ETSAB per l'assignatura Projectes V, coordinada per pere Joan Ravetllat.
4. Disseny d'experiments
Accés obert
1 de nov. 2008
Quart i últim vídeo de la sèrie "Aprenent Minitab", que mostra casos pràctics que es resolen fent servir el programa d'estadística Minitab. Aquest quart vídeo tracta de com analitzar dissenys factorials complets i fraccionals. Gravat amb Minitab 15.
3. Comparació de 2 i més de 2 tractaments
Accés obert
1 de nov. 2008
Tercer vídeo de la sèrie "Aprenent Minitab", que mostra casos pràctics que es resolen fent servir el programa d'estadística Minitab. Aquest tercer vídeo tracta de com fer proves de significació per comparar dos i més de dos tractaments. Gravat amb Minitab 15.
2. Estudis de capacitat
Accés obert
1 de nov. 2008
Segon vídeo de la sèrie "Aprenent Minitab", que mostra casos pràctics que es resolen fent servir el programa d'estadística Minitab. Aquest segon vídeo tracta de com fer estudis de capacitat. També introdueix les gràfiques en sèrie de temps i la representació en paper probabilístic normal. Gravat amb Minitab 15.
1. Introducció i eines bàsiques
Accés obert
1 de nov. 2008
Primer vídeo de la sèrie "Aprenent Minitab", que mostra casos pràctics que es resolen fent servir el programa d'estadística Minitab. Aquest primer vídeo tracta d'estadística descriptiva (mitjana, desviació tipus) i gràfiques (histogrames, diagrames de punts, diagrames bivariants...). Gravat amb Minitab 15.
La Física al Laboratori: "Camp magnètic generat per un corrent en un conductor rectilini". Tercera part
Accés obert
31 d’oct. 2008
Vídeo docent on es planteja la tercera part de la pràctica proposada al Laboratori de Física Aplicada, sobre el camp magnètic generat per un corrent rectilini: Variació del camp magnètic produït per dos conductors pels quals circula la mateixa intensitat, però en sentit contrari. Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
La Física al Laboratori: "Camp magnètic generat per un corrent en un conductor rectilini". Segona part
Accés obert
31 d’oct. 2008
Vídeo docent on es planteja la segona part de la pràctica proposada al Laboratori de Física Aplicada, sobre el camp magnètic generat per un corrent rectilini: Dependència del camp magnètic amb la distància. Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
La Física al Laboratori: "Camp magnètic generat per un corrent en un conductor rectilini”. Primera part
Accés obert
31 d’oct. 2008
Vídeo docent on s'explica una breu introducció teòrica sobre el camp magnètic generat per un corrent rectilini, per a poder fer la pràctica proposada al Laboratori de Física Aplicada. Primera
part de la pràctica: Variació del camp magnètic en funció de la intensitat del corrent.
Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
part de la pràctica: Variació del camp magnètic en funció de la intensitat del corrent.
Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
Bioimpedància: una eina per a l'estudi dels teixits biològics i la diagnosi mèdica
Accés obert
30 d’oct. 2008
La impedància elèctrica és la oposició que presenta un material al pas del corrent elèctric altern.
La seva mesura dóna informació sobre aquelles propietats del material que es poden associar a la
conducció elèctrica. En el cas concret dels materials biològics aquestes propietats són
bàsicament la conductivitat dels medis intra i extra cel·lulars i el caràcter aïllant de la
membrana. D’aquí es desprenen múltiples aplicacions, que van del seguiment de cultius cel·lulars a
la caracterització de mostres de teixit. De la detecció d’estats anòmals en òrgans (isquèmia,
edema, tumors) a la obtenció de paràmetres globals del cos humà, com ara la distribució de fluids
o la proporció d’aigua, greix i matèria magra. De la simple detecció de canvis de volum (respiració,
acumulació de líquids) fins a la obtenció d’imatges tomogràfiques basades en la mesura de la
impedància elèctrica entre múltiples parells d’elèctrodes situats a la perifèria del cos. El
principal avantatge d’aquesta tècnica és el seu baix cost i el fet que no és invasiva ni destructiva.
Es presentaran, de manera simplificada, les bases de la tècnica, de la instrumentació associada i
les aplicacions biomèdiques més rellevants.
La seva mesura dóna informació sobre aquelles propietats del material que es poden associar a la
conducció elèctrica. En el cas concret dels materials biològics aquestes propietats són
bàsicament la conductivitat dels medis intra i extra cel·lulars i el caràcter aïllant de la
membrana. D’aquí es desprenen múltiples aplicacions, que van del seguiment de cultius cel·lulars a
la caracterització de mostres de teixit. De la detecció d’estats anòmals en òrgans (isquèmia,
edema, tumors) a la obtenció de paràmetres globals del cos humà, com ara la distribució de fluids
o la proporció d’aigua, greix i matèria magra. De la simple detecció de canvis de volum (respiració,
acumulació de líquids) fins a la obtenció d’imatges tomogràfiques basades en la mesura de la
impedància elèctrica entre múltiples parells d’elèctrodes situats a la perifèria del cos. El
principal avantatge d’aquesta tècnica és el seu baix cost i el fet que no és invasiva ni destructiva.
Es presentaran, de manera simplificada, les bases de la tècnica, de la instrumentació associada i
les aplicacions biomèdiques més rellevants.
Aigües subterrànies: importància, interès, explotació i gestió
Accés obert
28 d’oct. 2008
Aigües subterrànies: importància, interès, explotació i gestió. Situació a Europa,Espanya i Catalunya.
Conferència realitzada el dia 28 d'octubre de 2008 dins del cicle "L'impacte de l’enginyeria civil sobre el territori".
Emilio Custodio, Catedràtic d'universitat, enginyer industrial (ETSE Industrials, 1964), Dr. enginyer industrial (1971). Professor d'Hidrologia Subterrània, Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica (UPC). Exdirector de l''Instituto Geológico y Minero de España'. President sortint de l'Associació Internacional d'Hidrogeòlegs.
Les aigües subterrànies són la part lenta del cicle de l’aigua als continents, amb un gran emmagatzemament. A la natura tenen un paper essencial en processos hidrològics i ambientals. Llur explotació massiva té poques dècades d’història en moltes regions i s’ha fet per nombrosos petits extractors. Així doncs, a més de les importants raons positives pel seu desenvolupament s’han de considerar i reconduir certs efectes negatius en la quantitat i la qualitat. Això comporta una gestió apropiada, tant per institucions públiques com pels propis usuaris. Aquí hi ha un important repte de futur, per a fer sostenible l’utilització, dins l’ús coordinat del
Conferència realitzada el dia 28 d'octubre de 2008 dins del cicle "L'impacte de l’enginyeria civil sobre el territori".
Emilio Custodio, Catedràtic d'universitat, enginyer industrial (ETSE Industrials, 1964), Dr. enginyer industrial (1971). Professor d'Hidrologia Subterrània, Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica (UPC). Exdirector de l''Instituto Geológico y Minero de España'. President sortint de l'Associació Internacional d'Hidrogeòlegs.
Les aigües subterrànies són la part lenta del cicle de l’aigua als continents, amb un gran emmagatzemament. A la natura tenen un paper essencial en processos hidrològics i ambientals. Llur explotació massiva té poques dècades d’història en moltes regions i s’ha fet per nombrosos petits extractors. Així doncs, a més de les importants raons positives pel seu desenvolupament s’han de considerar i reconduir certs efectes negatius en la quantitat i la qualitat. Això comporta una gestió apropiada, tant per institucions públiques com pels propis usuaris. Aquí hi ha un important repte de futur, per a fer sostenible l’utilització, dins l’ús coordinat del