Total de resultats de la cerca: 8733
Resultats de la cerca
Projecció: "10 años de docencia Cátedra Blanca de Barcelona"
Accés obert
3 de maig 2010
Presentació del video "Ex-estudiants" com punt final a la Jornada "10 Años de la Cátedra Blanca-Cémex " a l'ETSAB per commemorar la fundació de Cátedra Blanca de Barcelona a l'octubre de 1999 dirigit per el catedràtic de Projectes arquitectònics Carlos Ferrater.
Ponències. "Sobre el uso del hormigón como material de construcción a lo largo de la historia de la arquitectura moderna y en la actualidad".
Accés obert
3 de maig 2010
Ponència introductòria a càrrec de Vicente Mas, arquitecte i Director de Cátedra Blanca de València, "Sobre el uso del hormigón como material de construcción". A continuació, les intervencions dels arquitectes convidats per parlar d'un projecte seu realitzat preferentment en formigó blanc. Moderat per Alberto Peñín, intervenen per aquest ordre: Ángela García Paredes, Ignacio Vicens, Patxiu Mangado i Carlos Ferrater.
Jornada "10 años de la Cátedra Blanca - Cémex de Barcelona". Presentació.
Accés obert
3 de maig 2010
Presentació de la Jornada "10 Años de la Cátedra Blanca de Barcelona" a càrrec del Rector de la UPC, Antoni Giró Roca, Carlos Ferrater, director de Cátedra Blanca Barcelona i Zaida Muxí, sostdirectora de l'ETSAB. Tot seguit, intervenen els representants de Cémex España: Joaquín Estrada, Fernando Álvarez, Ismael Fernández i Fernando Cuesta.
Jornada "10 Años de la Cátedra Blanca de Barcelona -Cémex-" a l'ETSAB per commemorar la fundació de Cátedra Blanca a l'octubre de 1999 dirigit per el Catedràtic de Projectes arquitectònics Carlos Ferrater.
Jornada "10 Años de la Cátedra Blanca de Barcelona -Cémex-" a l'ETSAB per commemorar la fundació de Cátedra Blanca a l'octubre de 1999 dirigit per el Catedràtic de Projectes arquitectònics Carlos Ferrater.
Caos i atzar: juga la natura als daus?
Accés obert
3 de maig 2010
Conferència organitzada dins del marc de la Setmana Cultural 2010 de l'ETSEIAT
Conèixer a Gaudí, l’època i el Taller Gaudí
Accés obert
1 de maig 2010
Classe impartida dins l'assignatura optativa del Grau en Enginyeria d'Edificació "L'obra de Gaudí: anàlisi i processos" el curs 2010-2011.
Geometria que utilitzava Gaudí. Tècniques constructives en les seves obres i en les obres de l’època. Obres denominades com “menors” de Gaudí. Obres majors.
Geometria que utilitzava Gaudí. Tècniques constructives en les seves obres i en les obres de l’època. Obres denominades com “menors” de Gaudí. Obres majors.
Bomba centrífuga industrial en planta pilot: Pràctica 2: Realització de la corba característica del sistema
Accés obert
1 de maig 2010
Vídeo docent sobre una bomba centrífuga industrial en planta pilot on s'explica la pràctica de realització de la corba característica del sistema.
Bomba centrífuga industrial en planta pilot: Pràctica 1: Realització de la corba característica de la bomba
Accés obert
1 de maig 2010
Vídeo docent sobre una bomba centrífuga industrial en planta pilot on s'explica la pràctica de realització de la corba característica de la bomba.
Bomba centrífuga industrial en planta pilot: Introducció: Parts de l'aparell
Accés obert
1 de maig 2010
Vídeo docent sobre una bomba centrífuga industrial en planta pilot on es fa una petita introducció i s'expliquen les parts de l'aparell.
Private room, public city
Accés obert
28 d’abr. 2010
Conferència de l'arquitecte britànic Stephen Taylor per a l'assignatura Projectes X - Linia Edificació, curs 2009-2010 amb una presentació del professor del Departament Jordi Ros.
La televisió digital terrestre: un color millor... i alguns grisos
Accés obert
28 d’abr. 2010
El passat 3 d’abril de 2010 va culminar a l’Estat espanyol el procés de substitució de la televisió
analògica per la nova televisió digital terrestre, l’anomenada TDT. Amb aquesta substitució
ha finalitzat el procés de compatibilitat tecnològica que havia caracteritzat fins ara la
televisió analògica, en què a mesura que s’introduïen innovacions tecnològiques (color,
teletext, so estereofònic, NICAM...) es preservava la compatibilitat amb els receptors
existents.
Esgotat el model de compatibilitat, llevat de la conservació de les freqüències de
transmissió assignades, aquest nou estàndard de televisió digital aporta un conjunt de
millores tecnològiques associades a la qualitat de la imatge, l’aprofitament de l’espectre
radioelèctric, la incorporació d’informacions suplementàries (àudios, dades, guia de
programació), l’ús d’un nou model de transmissió basat en xarxes de freqüència única,
etcètera. Aquestes possibilitats deixen el camí obert a més innovacions tecnològiques, com
l’alta definició o l’animació en 3D.
Malgrat aquestes clares millores tecnològiques, n’hi hagut d’altres com els sistemes
interactius basats en l’estàndard MHP (Multimedia Home Platform), que tot i ser molt
esperades no han acabat de reeixir. En un futur no gaire llunyà, la sostenibilitat d’aquest
model basat en la transmissió per ràdio podria trontollar a causa de l’embranzida que avui
dia presenten els continguts audiovisuals per Internet i de la incidència que tenen en el
jovent, acompanyada pel desplegament de les xarxes de nova generació que portaran
—almenys en les grans ciutats— la fibra òptica a la llar.
analògica per la nova televisió digital terrestre, l’anomenada TDT. Amb aquesta substitució
ha finalitzat el procés de compatibilitat tecnològica que havia caracteritzat fins ara la
televisió analògica, en què a mesura que s’introduïen innovacions tecnològiques (color,
teletext, so estereofònic, NICAM...) es preservava la compatibilitat amb els receptors
existents.
Esgotat el model de compatibilitat, llevat de la conservació de les freqüències de
transmissió assignades, aquest nou estàndard de televisió digital aporta un conjunt de
millores tecnològiques associades a la qualitat de la imatge, l’aprofitament de l’espectre
radioelèctric, la incorporació d’informacions suplementàries (àudios, dades, guia de
programació), l’ús d’un nou model de transmissió basat en xarxes de freqüència única,
etcètera. Aquestes possibilitats deixen el camí obert a més innovacions tecnològiques, com
l’alta definició o l’animació en 3D.
Malgrat aquestes clares millores tecnològiques, n’hi hagut d’altres com els sistemes
interactius basats en l’estàndard MHP (Multimedia Home Platform), que tot i ser molt
esperades no han acabat de reeixir. En un futur no gaire llunyà, la sostenibilitat d’aquest
model basat en la transmissió per ràdio podria trontollar a causa de l’embranzida que avui
dia presenten els continguts audiovisuals per Internet i de la incidència que tenen en el
jovent, acompanyada pel desplegament de les xarxes de nova generació que portaran
—almenys en les grans ciutats— la fibra òptica a la llar.