Tercer vídeo de la sèrie 'Consells per afrontar un projecte de recerca i innovació', en què Lluís Jofre, investigador del Grup de Recerca en Ciència i Enginyeria de Fluids (GReCEF) i professor de l’Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), explica com encarar la redacció tècnica d'un projecte: quant temps dedica a la redacció del projecte, com l'estructura o quins aspectes formals té especialment en compte.

'Consells per afrontar un projecte de recerca i innovació' és una iniciativa del Servei de Suport a la Recerca i la Innovació (SSRI) amb la col·laboració de Laboratori d'Innovació i Suport Audiovisual (LISA) i el Servei de Comunicació de la UPC.

El 14 de març es celebra el Dia Internacional de les Matemàtiques en el que es commemora el número PI (en llenguatge anglosaxó el 14 de març s’escriu primer el mes i després el dia: 3 14).

Per aquest motiu, des de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) s’organitza una xerrada sobre el nombre PI (π), un petit opuscle, a càrrec de Joan Gómez, membre del departament de Matemàtica Aplicada, que acosta a l’alumnat de tercer d’ESO fins a segon de Batxillerat, a descobrir els secrets que amaga aquest fascinant número.

La vida extraterrestre, els meteorits, la reproducció humana a l’espai i els minerals en els mons oceànics són els principals temes que s’han abordat a la jornada 'Any Joan Oró', que ha tingut lloc el 16 de març a la UPC al Campus Diagonal Nord de la UPC (Barcelona). Emmarcada en la commemoració de l’Any Joan Oró, està organitzada conjuntament per la Universitat i l’IEEC per recordar la figura del bioquímic i científic català.

Activitat, que tingué lloc a la sala d’actes de l’EPSEVG, dirigida al professorat de secundària, batxillerat, cicles formatius i amb l'objectiu de promoure la transició cap a noves formes d’aprenentatge i ensenyament a les IE (Institucions d’Educació ) posant l’accent en els nous reptes tecnològics de la societat, i també intercanviar opinions i recollir propostes sobre possibles maneres de promoure i aplicació a les aules, en forma de diàleg final entre els assistents.

Conferència a càrrec de Xavier Monteys (Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC). Presentació de la sessió per Enrique Granell (Teoria Història Arquitectura i Tècniques de Comunicació ETSAB | UPC).

Afecto supone tener opinión y tambien conocimiento. La arqutectura de hoy no expresa afecto y refleja a duras penas consenso y objetividad, hay un abuso de lo objetivo. El hombre es un animal que imagina, en palabras de Octavio Paz. El afecto garantiza la coexistencia de lo nuevo y lo viejo. El "París del verano de 1942". La vida cotidiana, el teatro de la ciudad y el gusto de los domingos. Rescatar el espacio privado, el espacio de libertad. En palabras de Le Corbusier: "Casas de hombres y no de arquitectos".

Conferència a càrrec de Belén Onecha (Departament de Tecnología de l'Arquitectura ETSAB | UPC), per el Màster Rehabilitant Integrat Barcelona (MHIB), coordinat per Alberto Peñín (Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC)

Fan por les matemàtiques? O simplement tenim por d’allò que no
coneixem? Amb aquesta pregunta arrenca el nou pòdcast ‘Algorrritmes
UPC’, protagonitzat per Eva Miranda, investigadora de la Facultat de
Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de
Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Josep Fontana, estudiant de
Matemàtiques a l’FME i col·laborador en el grup de recerca de Miranda. En
el pòdcast, els científics expliquen que, lluny de ser rígides ni
avorrides, les matemàtiques són sorprenentment creatives i bàsiques
per a l’avenç de la recerca científica. I que són més presents del
que ens pensem en el nostre dia a dia: quan creuem un semàfor, per
exemple, o quan posem la contrasenya en el telèfon mòbil.

En el pòdcast s’aprofundeix en la necessitat d’explicar millor les
matemàtiques en totes les etapes educatives i en el repte de divulgar
la recerca que es desenvolupa a les universitats i als centres de
recerca, perquè arribi a tots els públics. Com la recerca que
lidera Eva Miranda per entendre el comportament dels fluids i
les equacions que l'expliquen, una línia de recerca que la va
portar a intentar esbrinar si era possible preveure on anirien a parar
29.000 aneguets de goma que van caure al mar des d’un vaixell de
càrrega, el 1992, durant una tempesta. El vincle entre dues àrees de
la física ocupa la recerca de Josep Fontana, que estudia com es mouen
els fluids i com es mouen els planetes i les estrelles. La lògica
matemàtica ho podrà explicar o també té els seus límits? No us perdeu
el nou pòdcast 'Mates, mates, mates: estan per tot arreu!'.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la
UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

En este vídeo, el profesor Joan Pérez realiza un recorrido bibliográfico sobre diferentes aspectos relacionados con la miopía. Lo inicia con cuestiones generales como su clasificación, etiología y prevalencia para, una vez determinadas las causas que invitan a implementar métodos para intentar frenar su evolución, lo que se conoce como "control de la miopía", repasar los diferentes tratamientos, tanto farmacológicos como ópticos, y la evidencia científica más reciente que soporta a cada uno de ellos. Dedica también un importante módulo a las métricas usadas en el ámbito de la gestión de la miopía.

La recerca que desenvolupen fa que s’autoanomenin, amb un toc d’humor, les ‘material girls’. Són Cristina Canal i Maria Pau Ginebra, investigadores de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), al Campus Diagonal-Besòs, i protagonistes del nou 'Algorrritmes UPC'.

Les investigadores expliquen com, envoltades de joves investigadors i investigadores d’arreu del món, treballen en el desenvolupament de nous materials que permetin la regeneració i la reparació de teixits i òrgans amb els projectes APACHE i BAMBBI, unes recerques a la frontera del coneixement que han estat distingides pel European Research Council.

Amb el projecte APACHE, Cristina Canal investiga l’ús del plasma a pressió atmosfèrica com a nova teràpia per tractar de manera selectiva el càncer d’ossos i que permeti atacar només les cèl·lules cancerígenes, sense afectar les sanes. Canal detalla com volen anar un pas més enllà i combinar aquesta tècnica amb nous materials de regeneració òssia, de manera que, quan s’extirpi un tumor, aquests materials facin una doble funció: regenerar l’os i, alhora, atacar les cèl·lules malaltes.

Amb BAMBBI, la investigadora Maria Pau Ginebra desenvolupa bioceràmiques, inspirades en la natura, que tinguin la capacitat de regenerar l’os i també propietats antimicrobianes. També es volen dissenyar nous materials, inspirats en la superfície de les ales d’alguns insectes, que tinguin capacitats bactericides i puguin ser una alternativa als antibiòtics. Aquesta recerca tindrà un gran impacte científic i tecnològic en camps molt diversos i allunyats de la medicina, com ara la catàlisi, la purificació d'aigua o la separació de proteïnes.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la paraula 'drone' prové de l'anglès i significa 'abellot', per la semblança del soroll d'aquests aparells amb el brunzit de les abelles? En els darrers anys, la popularitat i els avenços en el món dels drons han estat tan importants que ja són capaços, fins i tot, de reproduir melodies amb instruments adaptats. Però no només això: les aplicacions d'aquests vehicles aeris no tripulats van des del camp de l'agricultura fins a la inspecció d'infraestructures, la recerca de persones, la logística o el control incendis.

En el pòdcast ‘Drons, les ales del futur!’ repassem amb Pablo Royo, professor de l'Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, el present i el futur dels drons, així com la importància de la seguretat i les legislacions que se'n deriven, ja que els serveis automatitzats i digitals seran clau per mantenir un espai aeri segur. També parlem de la possibilitat d’integrar els drons com un nou mitjà per al transport de passatgers, amb el que ja es coneix com a ‘aerotaxis’.

Una tecnologia que ja és una realitat a la UPC, amb el DroneLab, un laboratori i espai únic de vol per a drons destinat a la recerca i la docència, i que dona servei també al teixit empresarial.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabeu què és un supercomputador i capacitat de càlcul té? I que Barcelona n’acull un, el MareNostrum, i que és un dels més potents d’Europa? Al nou pòdcast de la sèrie 'Algorritmes UPC', Jordi Torres, professor i investigador del Barcelona Supercomputing Center– Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, explica què són aquestes potents màquines de càlcul i el dia a dia de les persones que l’utilitzen i que fan possible el seu funcionament. L’investigador, especialista en computació d’alt rendiment i intel·ligència artificial, també detalla la història, els orígens i els projectes de BSC, el centre que gestiona el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d'Europa i que està ubicat a l’antiga capella de la Torre Girona, al Campus Diagonal Nord de la UPC.

El BBSC-CNS és una instal·lació científica i centre de recerca especialitzat en computació d'altes prestacions (HPC) i aviat acollirà el MareNostrum 5, que tindrà un rendiment de 314 petaflops quan treballi a ple rendiment. Format per milers d'ordinadors connectats i que treballen en paral·lel, està al servei de la comunitat científica internacional i de la indústria que requereixi utilitzar una gran màquina de càlcul.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Des de fa anys, els investigadors i investigadores del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC) apliquen models matemàtics per entendre el comportament de les malalties infeccioses. Però la pandèmia per COVID-19 els va portar, gairebé d’un dia per l’altre, als titulars de diaris i d’informatiu. Amb ells i elles, moltes persones van descobrir com les matemàtiques podien ajudar les autoritats sanitàries a prendre decisions en els moments més complicats. També van fer que incorporéssim noves paraules al nostre vocabulari: risc de rebot, velocitat de contagi, la famosa RT… Però, què hi ha al darrere de tots aquests conceptes? Com funcionen aquests models? Com han viscut aquests darrers dos anys?

En el nou pòdcast 'Algorrritmes UPC', les investigadores Clara Prats i Aida Perramon responen a aquestes preguntes i reflexionen sobre com van passar d’una recerca reflexiva i discreta a dur a terme una tasca trepidant que requeria una capacitat d’adaptació constant a noves dades, coneixements i, sobretot, necessitats. També expliquen tots aquells projectes que ara, al BIOCOM-UPC, han pogut reprendre, no només vinculats a la COVID-19, sinó també a altres malalties infeccioses com la tuberculosi, la malària o la malaltia de Chagas, malalties de les quals gairebé no se’n parla, malgrat que afecten centenars de milions de persones i causen milions de morts cada any. Projectes tan apassionants com, per exemple, el desenvolupament d’un pulmó virtual que permet entendre la dinàmica de les lesions dins dels pulmons a causa de les infeccions per tuberculosi o com s'ha dissenyat un sistema 'low-cost' de diagnòstic de la malària basat en la intel·ligència artificial.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.