Heu utilitzat algun cop el xat GPT o feu servir el Siri del vostre telèfon mòbil? Si la resposta és afirmativa, esteu usant tecnologies deep tech i aquestes, encara que semblin molt actuals, ja ha complert deu anys.

Aquest és el plantejament de què parteix el nou pòdcast 'Algorrritmes UPC' i que té com a protagonistes a Carles Puente, cofundador de Fractus i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i Eneko Ibarlucea, recentment titulat del màster universitari en Enginyeria de Telecomunicació i que ara treballa a Fractus. El pòdcast explica com aquestes tecnologies, basades en descobriments científics disruptius, no només ens fan la vida més fàcil, sinó que aporten una mirada sostenible i poden ajudar a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per les Nacions Unides per al 2030.

El pòdcast també destaca el projecte Fractus-UPC Deep Tech Hub, que impulsa el talent i la transferència tecnològica per connectar la recerca amb les empreses en l'ecosistema deep tech.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC.

Sabíeu que l’11 de febrer se celebra el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència? I per què és important celebrar aquest dia? Sobre aquestes preguntes gira el guió del nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, enregistrat en directe a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) amb motiu de l’11F i que reuneix diverses dones que han triat fer de la seva passió per la ciència, la seva professió, i també, com a públic, alumnes de primària de les escoles El Cim i L'Arjau, de Vilanova, i alumnes d’ESO de l'Institut Alexandre Galí, de Les Roquetes, Sant Pere de Ribes.

Presentat per Maria Casals, estudiant de l’EPSEVG i delegada d’estudiants, en el pòdcast hi participen diverses professores i estudiants de la UPC: Judith Cerdà, alumni de l'Escola d’Enginyeria de Vilanova i que ara estudia el màster en Enginyeria Informàtica a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB); Eva Miranda, matemàtica, professora i investigadora a la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), i Amèlia Nápoles, titulada en Enginyeria de Construcció de Maquinàries a l’Havana, Cuba, i ara professora de l'EPSEVG. També hi participen Malak Afellad, alumna de 6è de primària de l'Escola El Cim; Carla Verdú, alumna de 5è de primària de l’Escola L'Arjau, i Angelis Hernández, alumna de 1r d’ESO de l'Institut Alexandre Galí. En el pòdcast també hi intervé Edelmira Buscaciències, interpretada per l'actriu Montse Panero, que s’encarrega de contractar nous científics i científiques per a l’empresa Corporació per a la Captació de Científics i Científiques de Catalunya (CCCCC).

La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana han viscut una gran transformació arquitectònica i urbanística les darreres dècades: les millores dels espais públics, el redisseny d’equipaments, la rehabilitació d’edificis i la creació d’habitatge social en són alguns exemples.

Al nou pòdcast ‘Algorritmes UPC’ parlem d’habitatge públic amb Marta Peris, arquitecta i cofundadora de l’estudi Peris+Toral, que que combina l’activitat professional amb l’acadèmica com a professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Peris reivindica l’oportunitat que representa l’habitatge social com a espai de recerca, redefinició i creació arquitectònica, i com esdevé agent de transformació social. I detalla els reptes que té en el futur, vinculats a la sostenibilitat i l'accessibilitat dels projectes.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

El nou pòdcast ‘Algorrritmes UPC’ proposa un experiment: viure en un habitatge, al bell mig de la ciutat, sense calefacció ni aire condicionat, amb electricitat que prové d’unes plaques solars instal·lades a la coberta i sense accés a la xarxa d’aigua. Ho faríeu?

Marta Galisteo i Helena Armengol, estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) van formar part de l’equip d’estudiants que va dissenyar i construir la casa TO, un prototip d’habitatge totalment sostenible que va participar en el concurs internacional Solar Decathlon Europe 2019. Instal·lada al Campus
Diagonal-Besòs, a Barcelona, cinc estudiants de màster, també de l’ETSAV, van viure-
hi durant cinc mesos per estudiar-ne la viabilitat com a habitatge real.

Realment és possible viure en una casa 100 % sostenible? Què implica per a les persones que hi viuen? Ho descobrim en el nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

És possible millorar el parc d’habitatges de Barcelona per fer pisos més grans, amb més llum natural, més ben ventilats i connectats amb la natura? Aquest és el repte que van tractar Pere Joan Ravetllat i Sara Vima, personal docent i investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), que protagonitzen el nou ‘Algorrritmes UPC’.

La seva proposta ‘Regenerar Barcelona’ va ser seleccionada per l’Ajuntament dins del programa de regeneració urbana, que cerca solucions constructives innovadores i sostenibles per rehabilitar els edificis dels barris. En què consisteix la proposta? Quines innovacions conté? Quan i on es posaran a prova els primers prototips? Ho descobrim en el nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’. ‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

El nou pòdcast ‘Algorrritmes UPC’ vibra amb un projecte sorgit, dissenyat i executat per una trentena d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Es tracta del projecte Vibra, que neix el juliol de 2021 quan un grup d’apassionats es proposen rehabilitar una antiga caserna de la guàrdia civil d’Agramunt. La idea és que l’edifici pugui acollir espais per a usos socials i també per a la policia local.

Les estudiants d’Estudis d’Arquitectura Aina Gea, encarregada del patrocini de Vibra i el contacte amb els patrocinadors, i Aroa López, 'project manager', ens expliquen, en aquest pòdcast, d’on va sorgir la idea, com s’han organitzat, quins reptes han hagut d’afrontar i quin és el futur immediat del projecte.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Avui ens endinsem en la tecnologia d’avantguarda que uneix creativament música, llum, electrònica i experimentació amb intel·ligència artificial. I ho fem amb Philippe Salembier i Francesc Rey, professors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), que parlaran sobre dues iniciatives que s’han presentat a l’edició 2023 del Sónar+D, una trobada internacional d’art, ciència i cultura digital que explora la manera com la creativitat canvia el present i imagina nous futurs.

En concret, Philippe Salembier ha participat en el projecte 'Reprocessing… Piano + AI', un exercici que casa el talent singular d’un pianista amb el reprocessament impersonal de les dades de la intel·ligència artificial. Francesc Rey ha col·laborat en una estimulant instal·lació dedicada a l’impacte de la llum, que porta el nom d’‘Astres’. Com va ser el procés de creació de les dues propostes? Quins són els propers projectes? Ho descobrim al nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La nova partida d’‘Algorrritmes UPC’ es juga amb uns videojocs una mica diferents. O, més ben dit, que tenen un altre objectiu: no estan dissenyats per entretenir-nos -malgrat que ho fan-, sinó per educar, informar, entrenar o abordar problemes i desafiaments reals.

Són els anomenats jocs seriosos i, per parlar-ne, el nou pòdcast compta amb Daniela Tost, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), investigadora del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica i especialista en jocs seriosos, i Núria Bonet, enginyera electrònica i cofundadora de Virmedex, una empresa que utilitza aquests jocs per entrenar metges i metgesses en operacions quirúrgiques molt específiques i complexes com són els bypassos cardiopulmonars.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Segons les Nacions Unides, un dels grans desafiaments del nostre segle serà la vida a les ciutats, ja que el 2050 set de cada deu persones viuran en una urbs. Comença a ser una necessitat ineludible plantejar-nos les ciutats com a ecosistemes sostenibles i habitables per a tothom. A més, s’han dissenyat segons l’estil de vida de l’home, adult i treballador, i sovint s’han oblidat les dones, els infants, els joves, les persones grans i les que tenen les capacitats reduïdes. Cal posar cares i noms a la cartografia de les ciutats: només així seran més habitables, més humanes.

Com s’estan abordant ja aquests grans reptes? Quines propostes estan fent els i les professionals de l’arquitectura i l’urbanisme? Com hauria de ser una ciutat acollidora per a la gent gran i els infants? I una ciutat que garanteixi la mobilitat sostenible dels habitants? Tot això i molt més ho descobrim en aquest pòdcast ’Algorritmes UPC’ amb Maria Rubert de Ventós i Eulàlia Gómez, arquitectes, professores i investigadores de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que l’arquitectura i la construcció representen el 40 % de les emissions globals de diòxid de carboni? I que, a Espanya, només el 20 % dels edificis tenen una certificació energètica D o superior? Una xifra que queda lluny de l’objectiu de la Comissió Europea, que ha establert que en deu anys tots els habitatges hauran de tenir una certificació D, com a mínim. Amb la urgència actual de lluitar contra el canvi climàtic, la pregunta és evident: Com aconseguim que un edifici sigui sostenible? La rehabilitació, és la solució? Ho descobrim en aquest capítol de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, de la mà de Roger Sauquet, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). 'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Tot va començar quan la tecnologia ens va permetre interactuar amb els ordinadors, també per jugar. Primer d’una manera experimental i després, amb les màquines recreatives. En poc temps vam poder jugar també a casa i avui ja ho fem des del mòbil, connectats massivament amb altres jugadores i jugadors a través d’internet. Els videojocs són entreteniment, però són també cultura? Per respondre a aquesta pregunta i parlar sobre la transformació digital de la cultura i de la indústria d’aquest segle XXI, en aquest ‘Algorrritmes UPC’ tenim Carles Sora, director del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i Pau Argiz, que estudia el grau en Videojocs al CITM.

L’impacte del canvi climàtic crea riscos i vulnerabilitats que afecten la qualitat de vida i la salut de la població. Davant d’aquest escenari, com poden incidir l’urbanisme i el disseny urbà en el clima de la ciutat?

En el primer capítol de la nova temporada de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, Josep Roca Cladera, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i director del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), explica el fenomen de l’illa de calor i el seu impacte en les ciutats i proposa mesures per fer front als climes extrems cada cop més freqüents.

Els semiconductors són uns materials fascinants. Es troben a mig camí entre els aïllants i els conductors. Són essencials per fabricar els aparells electrònics que fem servir en el dia a dia. Però també són la base dels darrers avenços tecnològics, com ara els vehicles autònoms, els dispositius mèdics de darrera generació o la Internet de les coses.

El darrer pòdcast ‘Algorrritmes UPC’ s’endinsa en el cor de la tecnologia per apropar-nos a aquests materials i a totes les seves aplicacions, de la mà dels investigadors Antonio Rubio i Joaquim Puigdollers, ambdós professors del Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC).

En aquest nou capítol, els investigadors donen a conèixer algunes de les recerques capdavanteres dels grups de recerca de la Universitat que treballen en la tecnologia i el disseny de xips, microprocessadors i altres sistemes altament avançats i eficients. Per exemple, nous circuits bioinspirats que emulen el procés de sinapsi cerebral o cèl·lules solars de silici d'alta eficiència per generar energia elèctrica.

Sabíeu que ja s'han produït àlbums de música creats exclusivament per intel·ligència artificial (IA)? O que darrere dels semàfors o del sistema ABS d’un cotxe, també hi ha IA? Per parlar sobre el present i el futur d’aquesta revolucionària tecnologia, al nou pòdcast ’Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Cecilio Angulo, catedràtic de robòtica i intel·ligència artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i investigador de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI-UPC) i Laia Tarrés, enginyera per la UPC i estudiant de doctorat al Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS).

La IA té múltiples aplicacions, per exemple, en l’àmbit de la salut, en què la IA està ajudant en la interpretació d’imatges mèdiques, per millorar els diagnòstics, o en el vessant de la cura, per donar un cop de mà en la vigilància dels malalts, alliberant càrrega de treball i desgast de les persones cuidadores. Un àmbit en què treballa Cecilio Angulo, que destaca que “no s’ha de veure la robòtica i la IA com quelcom que ens hagi de suplantar, sinó en un recurs per ajudar-nos i que ens alliberi de la feina” més automàtica o repetitiva.

Laia Tarrés també treballa en IA, però aplicant-la en la traducció automàtica de la llengua de signes per fer una tecnologia més inclusiva i accessible per a tothom. La investigadora explica com treballa perquè eines tecnològiques que es basen en la interpretació del llenguatge, com els assistents de veu (per exemple, Siri), puguin interactuar també amb llengües no parlades.

Els investigadors també reflexionen sobre la responsabilitat ètica en el desenvolupament d’aquesta tecnologia i la importància de tenir en compte les conseqüències que pot tenir en la vida de les persones.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat un grau els darrers 40 anys a conseqüència de les emissions de diòxid de carboni? I que la Unió Europea ha establert que l'any 2030 el 45 % del consum energètic ha de provenir d’energies renovables?

Per parlar sobre les energies renovables, un element cabdal per a combatre el canvi climàtic, el nou pòdcast compta amb Roberto Villafáfila, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i investigador del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), i Jaume Girona, enginyer industrial i estudiant de doctorat de la UPC.

Els investigadors expliquen, en primer lloc, què són les energies renovables i remarquen que, a diferència dels combustibles fòssils, són inesgotables i permeten reduir la petjada ecològica i l'efecte hivernacle. Ara la clau és, segons els científics, integrar les renovables a les xarxes elèctriques actuals per gestionar, de manera eficaç i eficient, l’energia elèctrica disponible. I també adaptar la demanda a la disponibilitat de l’energia: preparar les indústries per poder disminuir la producció en moments en què, per exemple, no bufa prou el vent, o optimitzar processos perquè s’executin en el moment en què l’energia renovable estigui disponible.

En el pòdcast, els investigadors també detallen quines mesures es poden prendre, a la llar i a la indústria, per disminuir el consum energètic. També expliquen alguns dels projectes en què estan treballant, que consisteixen a desenvolupar xarxes elèctriques intel·ligents que integrin sistemes informàtics, de telecomunicació i d'emmagatzematge, per flexibilitzar i fer més gestionable la xarxa elèctrica. O la millora de l’electrònica de potència, clau per integrar l’energia generada per fonts renovables a la xarxa elèctrica domèstica i de distribució.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que els oceans cobreixen més del 70 % de la superfície terrestre, que ens proporcionen el 55 % de l'oxigen que respirem i que són termoreguladors, ja que absorbeixen mil cops més calor que l'atmosfera? Tot i la seva vital importància, l'activitat humana els està perjudicant: el 90 % de les mercaderies mundials es transporten pel mar i aquest transport introdueix sorolls que trenquen l'equilibri de l'ecosistema. La contaminació acústica als oceans és invisible però real, i fins i tot pot causar la mort de balenes i d’altres espècies marines.

Per parlar sobre aquests temes, el nou pòdcast de la sèrie 'Algorrritmes UPC' compta amb la veu experta de Michel André, investigador de la UPC i director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB), un centre de recerca vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). En aquest laboratori s’explora l'impacte de la contaminació acústica en el món natural, tant en entorns marins com en entorns terrestres. Ho fan amb una tecnologia de sensors bioacústics que han creat per poder escoltar les profunditats dels oceans i les selves.

En el nou ‘Algorritmes UPC’, Michel André explica què és la bioacústica i com la introducció de fonts acústiques marines artificials, produïdes per l’activitat humana, genera traumes físics i acústics en els ecosistemes marins. També dona detalls del sistema que han creat per prevenir el xoc de balenes amb grans vaixells i per reduir el soroll que aquests generen, una tecnologia que funciona com una oïda artificial, identifica les espècies d'interès i en transmet la presència, per evitar col·lisions.

Les oïdes electròniques que ha creat aquest laboratori també s’han instal·lat a l’Amazònia, un ecosistema de vital importància per a l’equilibri del planeta. A partir de sensors instal·lats a la selva, es monitora, en temps real, la biodiversitat de l’ecosistema i el comportament dels éssers vius que hi habiten. És un sistema d'alerta que informa de qualsevol canvi que pugui amenaçar la vida a la selva.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que fa cinc anys un robot, anomenat Yumi, va dirigir la filharmònica de Lucca, al Teatre Verdi de Pisa, amb el tenor Andrea Bocelli? O que la paraula ‘robot’ ve del terme txec 'robota' i significa 'treball forçat' o ‘servitud’? Va ser utilitzada per primera vegada el 1920 en una obra de teatre en què un científic creava i venia éssers anomenats ‘robots’ per utilitzar-los com a esclaus.

Els robots ja són a tot arreu: a les fàbriques, a la restauració, a la construcció, a l'agricultura, a la medicina… I, per parlar-ne, en el nou ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Alícia Casals, professora i investigadora a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC, i Maria Farají, doctoranda al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB).

En el pòdcast ‘Joguines, companys de feina, cirurgians, directors d'orquestra… De qui parlem?’, les investigadores expliquen què és la robòtica, quines característiques fan que una màquina es consideri un robot i com la seva presència creixent influirà en el mercat laboral. Un robot és una màquina funcional que podem programar perquè faci tasques repetitives de manera autònoma o dotar-la d'una certa capacitat d'aprenentatge. Les científiques apunten que la diferència entre una màquina i un robot és simple: mentre que la màquina necessita algú que la controli, els robots poden decidir per ells mateixos.

Un dels sectors en què la robòtica està entrant amb força és el de la robòtica mèdica: és precisament en aquest àmbit, que treballen les protagonistes del pòdcast. En concret, en les seves aplicacions en la cirurgia, la rehabilitació i l’assistència de persones amb discapacitat. També expliquen que, en el futur, els robots seran més petits i amb més capacitat sensorial, per fer-los més intel·ligents i poder entendre’s amb les persones. I que també obriran nous camins i possibilitats: crearan nous llocs de treball que ara no coneixem, que requeriran una formació més especialitzada de les persones.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la meitat de la població mundial ja viu en zones urbanes i que s'espera que, el 2050, arribi al 68 %? I que els processos de conservació i renovació dels habitatges representaran, els pròxims anys, el 90 % de les activitats de construcció? Aquest és el repte que ja encaren '“els metges dels edificis'”: els professionals de l’arquitectura i la rehabilitació.

I, per parlar-ne, al nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ podem sentir Joan Ramon Rosell, professor i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC. En el nou pòdcast, ‘Doctor House’, Rosell analitza quin perfil ha de tenir aquest metge d’edificis, els reptes de present i de futur de la rehabilitació, i com podem fer una arquitectura més sostenible.

L’investigador detalla què és un edifici malalt: un edifici obsolet, antic o desajustat respecte dels usos dels seus habitants, que demanen unes condicions més estrictes de confort, habitabilitat, accessibilitat, eficiència energètica, seguretat o bellesa. I planteja que la rehabilitació és la solució a aquestes demandes.

“L’edifici menys sostenible és l’edifici buit”, explica Rosell, que planteja que el que cal és adequar els edificis ja existents a les necessitats actuals, sobretot en escenaris com el primer món, on no hi ha creixement demogràfic ni territori on es pugui créixer. I precisament això és el que fa un 'metge d'edificis': un expert que fa diagnòstics de les prestacions i l’estat dels edificis. A més, molt sovint es tracta d’edificacions antigues, construïdes amb materials o tècniques que avui ja no es fabriquen o s'utilitzen. Són, per tant, professionals que han de tenir una formació especialitzada i, alhora, multidisciplinària.

El professor també planteja els grans reptes de futur en el món de l’edificació: l’eficiència energètica i el confort i l’habitabilitat, és a dir, que l’edifici ens doni les prestacions que necessitem. També l’ús de nous materials, sostenibles i reciclables. Per a l’investigador, els nous materials han d’incorporar residus, com, per exemple, els residus de les incineradores urbanes, que ja s'estan fent servir en els nous projectes constructius. O tornar a fer servir els materials tradicionals i d'origen vegetal, sovint més sostenibles que els nous materials.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Al món es generen cada any més de 50 milions de deixalles electròniques que contenen residus molt perillosos per a la salut i el medi ambient. Només a l'Estat espanyol es generen prop d'1 milió de tones de residus, l'equivalent a 75 camps de futbol. Segons alguns estudis, de tots aquests residus només es recicla adequadament el 15 %.

I si es poguessin recuperar els metalls valuosos de les deixalles electròniques per fer altres aparells amb un sistema senzill i de baix cost? És el que plantegen Conxita Lao, professora i investigadora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC, i Lídia Garcia, doctoranda en el mateix centre, al pòdcast ‘Bacteris menjamòbils’, disponible a iVoox, Spotify i YouTube.

I és que el Grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors (BIOGAP) ha descobert uns microorganismes capaços de separar els diferents metalls dels aparells electrònics. Aquests bacteris, que viuen en condicions molt extremes, s’extreuen de la natura i es cultiven al laboratori, on es posen en contacte amb els residus electrònics. Mitjançant un procés biotecnològic anomenat ‘biolixiviació’ s’aconsegueix extreure els metalls dels aparells, com ara el coure, el cobalt, el liti, etc.

A l’EPSEM ja hi ha una planta pilot semiindustrial per fer aquest procés, un sistema que es podria fer servir en els centres de reciclatge per recuperar els metalls. D’aquesta manera, a més de reutilitzar aquests materials per fabricar nous aparells i afavorir l’economia circular, es contribuiria a resoldre la crisi de matèries primeres. De fet, l’elevada demanda de metalls amb què es fabriquen els aparells electrònics suposa una explotació creixent dels recursos naturals, que són limitats i no renovables. Es calcula, per exemple, que amb l’actual ritme d’extracció les reserves mundials de cobalt i liti s’esgotaran en un màxim de 20 anys.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que, en deu anys s'ha multiplicat per disset el nombre de nanosatèl·lits que s’han enviat a l'espai? L’any 2012 se'n van llançar 140; el 2022, més de 2.300. I és que gràcies a aquests enginys, de baix cost, petites empreses poden oferir serveis que abans només eren factibles des dels grans satèl·lits, com ara facilitar comunicacions en zones amb poca cobertura o fer el seguiment dels cultius afectats per la sequera o el canvi climàtic. És el que es coneix com a ‘democratització de l’espai’ o new space. En paral·lel, grups universitaris continuen desenvolupant aquests petits aparells i experimentant amb tecnologia pròpia.

Per explicar el món dels nanosatèl·lits, al nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Adriano Camps, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i director del NanoSat Lab de la UPC, i Lara Fernández, doctoranda de la UPC.

El NanoSat Lab és el laboratori de càrregues útils i petits satèl·lits de la Universitat, on estudiants i joves investigadores i investigadors han dissenyat i construït els CubeCat. Els CubeCat són una saga de nanosatèl·lits que, tot i tenir dimensions reduïdes i pesar només entre 1 i 10 quilos, tenen les mateixes funcionalitats que els grans satèl·lits, però amb molta menys potència. Les aplicacions, per tant, són les mateixes: observació de la Terra, comunicacions, astronomia i, també, experimentar amb nova tecnologia.

Són aparells en què, tot i les petites dimensions, hi cap tot un sistema d’enginyeria complex, ja que per desenvolupar-los calen equips interdisciplinaris: el 80 % que hi ha a dins d'un satèl·lit són tecnologies de la informació i les comunicacions i tecnologies electròniques; per tant, es necessiten perfils d’enginyeria de telecomunicació, electrònica, informàtica o industrial, entre d’altres. Participar en el disseny, la construcció i el llançament d’aquests enginys permet posar en pràctica el que s’estudia a l’aula.

El primer llançament de l’UPC NanoSat Lab va ser el del CubeCat-2, el 2016. Va ser el primer nanosatèl·lit català a arribar a l’espai i va aportar dades sobre la humitat del sòl a partir del senyal reflectit pels sistemes de navegació per satèl·lit (GPS i Galileo). El va seguir, el 2017, el CubeCat-1, per comprovar com funcionaven o com es comportava a l’espai la tecnologia diversa que portava a bord. L’any 2020 van llançar dos satèl·lits: CubeCat-5/A i CubeCat-5/B, equipat el primer amb instruments de microones i, el segon, amb una càmera, que van aportar dades sobre l’estat i l’evolució de la humitat del sòl, el gruix del gel polar i la salinitat del mar.

Lara Fernández, capitana del CubeCat-4, que està previst que es llanci a l’octubre d’aquest any des de la Guaiana Francesa, ens explica que la missió d’aquest nanosatèl·lit tindrà tres objectius principals: localitzar i monitorar vaixells per evitar accidents, observar la Terra per avaluar el canvi climàtic i estudiar les interferències en la banda de la freqüència que s’utilitzarà. Una missió que s'enlairà en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l'Agència Espacial Europea (ESA).

També ens avança que ja s’estan desenvolupant el CubeCat-6 i el CubeCat-7, els més joves de la saga i que són càrregues útils que viatjaran, del laboratori a l’espai, en satèl·lits de l'Agència Espacial dels Emirats Àrabs Units (UAESA).

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que ja s’han complert totes les prediccions que la comunitat científica va fer fa 30 anys sobre el canvi climàtic? La mateixa comunitat afirma ara que encara som a temps d’aturar l'escalfament global del planeta, sempre que superem les visions negatives i actuem de manera decisiva, tant individualment com col·lectiva.

I per aconseguir aquest canvi de xip i passar a l'acció, el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ també es posa en alerta climàtica i parla amb Olga Alcaraz, professora de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), i Katherine Tinoco, estudiant del màster universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC.

Totes dues van participar en la darrera Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), que va tenir lloc el novembre passat a Egipte amb l’objectiu de proposar noves solucions per superar l’estat d’alerta climàtica. I és que, com expliquen les protagonistes del pòdcast, els efectes del canvi climàtic són més presents que mai en la nostra vida: més inundacions, sequeres, restriccions d'aigua, embassaments buits i estius més llargs i càlids.

Tot i que estan d’acord a afirmar que a la COP27 no es van prendre les decisions dràstiques que s’esperaven, totes dues són optimistes i subratllen la importància de l'Acord de París, subscrit el 2020 per gairebé tots els països del món, amb el compromís de tirar endavant mesures per aconseguir que la temperatura mitjana de la Terra no superi els 1,5 graus centígrads.

Però les accions per aconseguir aquest objectiu són complicades: només podem emetre un màxim de 400 gigatones de diòxid de carboni (CO2), una xifra que s’anomena pressupost global de carboni restant. Però també se sap que, al ritme actual, en 10 anys l’haurem superat.

Olga Alcaraz explica la seva proposta per repartir aquest pressupost entre tots els països de manera equitativa. La pregunta de partida és: en quin volum hauria de reduir les emissions cada país perquè globalment puguem aturar l'escalfament global a la temperatura d’1,5 graus? La resposta es basa en quatre principis: igualtat, responsabilitat històrica, capacitat tecnològica i econòmica, i dret al desenvolupament. Aquesta proposta ja és una referència perquè els països elaborin els seus compromisos de reducció d'emissions.

Per part seva, com a estudiant i activista en moviments d’acció climàtica al Perú, Katherine Tinoco va explicar a la COP27 experiències del Sud Global, algunes de contradictòries, però d’altres esperançadores, com és el cas de l’impuls de projectes que impliquen l’empoderament de les comunitats indígenes i la recuperació de coneixements ancestrals per adaptar-se als efectes adversos del canvi climàtic a partir d’estratègies i solucions basades en la natura.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que a través dels nostres ulls rebem més del 85 % de la informació sensorial? I que gairebé la meitat del nostre cervell es dedica a processar les imatges que ens arriben a través de la vista? A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que uns mil milions de persones tenen problemes o malalties visuals que es podrien evitar o tractar.

Per parlar de salut visual, el nou ‘Algorrritmes UPC’ ha convidat Núria Tomás, professora i investigadora de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Alba Galdón, doctoranda al mateix centre. Tomás explica l’activitat que es desenvolupa al Centre Universitari de la Visió (CUV), la clínica universitària de la FOOT, que dirigeix, i on estudiants de grau i màster fan pràctiques clíniques, supervisats per professorat de la Facultat. L’any 2022 van atendre més de 4.000 pacients.

La professora també explica com des del CUV s’impulsa el programa Mirades solidàries, que proporciona atenció visual a pacients derivats dels serveis socials i d’entitats del tercer sector, així com revisions visuals contínues i tractaments especialitzats a pacients que ho requereixen. També es porta a terme un projecte de recerca pioner a Europa, en què treballa Alba Galdón i mitjançant el qual es fan revisions visuals a nens i nenes des de tercer de primària fins a 4t d’ESO de 16 escoles de Terrassa.

Amb l’estudi, d’una banda, es vol analitzar la relació entre la salut visual dels nens i nenes i l’estat socioeconòmic de la família, i, de l’altra, detectar quins desenvoluparan miopia i com influeixen els factors de risc –principalment, l’entorn socioeconòmic i els hàbits visuals– en la progressió de la malaltia. L’objectiu és obtenir un perfil de risc per saber quan i com s’ha d’actuar per controlar una malaltia que l’OMS ja considera una pandèmia global i que calcula que, l’any 2050, afectarà la meitat de la població mundial.

La posada en marxa de la nova unitat de Control de Miopia al CUV i el nou centre CUV UPC Diagonal, especialitzat en contactologia, són els dos grans reptes que afronten des del Centre. Per acabar, també ens donaran consells per mantenir una bona salut visual, com ara la regla del 20-20-20. Descobriu-la en el nou pòdcast ‘Algorrritmes UPC’!

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Us imagineu tenir una rèplica digital de qualsevol objecte o procés que existeix en el món real? No és ciència-ficció: es tracta d’una nova, els bessons digitals, que ja s’implementa i que té infinites aplicacions. Es tracta de representacions virtuals d’objectes físics o processos que permeten interactuar-hi en el món digital i comprovar què passaria si es produís algun canvi en el món real. Amb els bessons digitals, podem veure com afecta, per exemple, un accident en el trànsit d’una ciutat, o bé quin impacte té en una fàbrica una màquina espatllada. O saber com afectaran unes ratxes de vent inesperades en l’estabilitat d’un pont o l'efecte d'un medicament en un pacient, fins i tot abans que se'l prengui.

En el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, parlem d’aquesta nova tecnologia amb Rolando Chacón, professor i investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Amb ell aprenem l’origen dels bessons digitals i les seves múltiples i sorprenents aplicacions, i descobrim com s’implementen ara mateix en l’enginyeria civil. De fet, l’investigador participa activament en un projecte europeu, anomenat ASHVIN, en què s’estan creant bessons digitals de deu infraestructures de diferents països: de diversos ponts de Catalunya i Extremadura, de diferents edificis de Suècia, Alemanya i Polònia, d’un aeroport a Croàcia i, fins i tot, de l’estadi olímpic de Munic.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Us heu preguntat mai si l’arquitectura i l’urbanisme donen resposta a les necessitats de les persones? O si es prioritza l’estètica respecte a la funcionalitat? Per parlar sobre el passat, el present i el futur de les ciutats i respondre a totes aquestes qüestions, el nou ‘Algorrritmes UPC’ compta amb Sandra Bestraten i Zaida Muxí, professores de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

En el nou pòdcast ‘Sostenibles, accessibles i feministes: parlem de ciutats’, les investigadores hi reivindiquen que cal repensar les ciutats que ja tenim i reconstruir-les amb materials més naturals i sostenibles. Defensen també la necessitat de fer-les més accessibles, prioritzant un disseny que tingui en compte les diferents necessitats de la societat: eliminar barreres arquitectòniques, reforçar el comerç de proximitat i l’espai públic, evitar les zonificacions, reforçar que siguin “caminables”... I que incorporin la perspectiva de gènere, per fer-les més inclusives i igualitàries. Aquests són els alguns dels reptes que afronten els professionals de l'arquitectura i l'urbanisme per fer ciutats més sostenibles, accessibles i segures.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU) la població mundial arribarà als 9.000 milions d'habitants l'any 2050? I que es calcula que una tercera part dels aliments es malbaraten? El repte és, per tant, alimentar més persones i fer-ho de forma sostenible. Però, com ho fem? I per on comencem? Unes preguntes que la professora i investigadora Anna Gras, directora de l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) de la UPC, intenta respondre al nou pòdcast ‘Alimentem la sostenibilitat. Seiem a taula?’.

La investigadora reivindica que cal fer un ús conscient i responsable dels recursos –l’aigua, l’energia, la biodiversitat, etc.– per garantir que les futures generacions siguin capaces d’aconseguir les mateixes produccions i els mateixos rendiments de què disposem ara. I en aquest repte, segons Anna Gras, la tecnologia és la gran aliada i és necessari que s’apliquin, també al sector agroalimentari, els avenços disponibles en el camp de les telecomunicacions, la informàtica, la robòtica o la digitalització. Avançar, en definitiva, en l’agricultura 4.0 i l’agricultura de precisió, per optimitzar la producció agrícola.

Una transformació que, a més, cal que es doni en tota la cadena alimentària: començant pel sector primari, passant per la transformació i comercialització dels productes agraris, fins a arribar al consumidor final. La investigadora en què cal aconseguir, també, un consum més responsable i reduir al màxim el malbaratament alimentari, que representa, a Catalunya, que cada persona llenci 35 kg de menjar a l’any. I analitza la importància de la seguretat i el control dels aliments que consumim i els canvis en la dieta que es poden aplicar per reduir el consum de proteïnes d’origen animal, una acció que reduiria la petjada de carboni del sector alimentari.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que pels mars i oceans naveguen més d’1,7 milions de vaixells? I que aquest transport representa el 90 % del comerç mundial i genera el 2,8% de les emissions totals de CO₂? L’Organització Marítima Internacional (OMI) vol reduir les emissions del transport marítim un 50 % abans del 2050 i les solucions inclouen la millora dels sistemes de propulsió dels vaixells, la reducció de la velocitat de les travessies i, sobretot, l’ús d’energies renovables. De fet, un 12 % dels nous vaixells que es construeixen ja utilitzen combustibles alternatius.

Al nou ‘Algorrritmes UPC’, ens embarquem amb Santiago Ordás, professor i investigador a la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la UPC i expert en seguretat i contaminació al mar, i Javier Zamora, que treballa per a grans navilieres internacionals avaluant el consum de combustible dels vaixells, per conèixer quines opcions de combustibles, més nets i sostenibles, s’estan començant a utilitzar per avançar en la descarbonització del transport marítim, com ara el metanol o l’amoníac. O aquelles solucions que s’estan aplicant per reduir el consum energètic quan el vaixell és a port, en les operacions de càrrega i descàrrega de grans vaixells o en els sistemes de climatització. També descobrim projectes tan innovadors com el de la 'start-up' bound4blue, una empresa que ha desenvolupat un sistema de veles rígides, plegables i autònomes, que permet reduir la potència del motor i, consegüentment, un estalvi de combustible.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Fan por les matemàtiques? O simplement tenim por d’allò que no
coneixem? Amb aquesta pregunta arrenca el nou pòdcast ‘Algorrritmes
UPC’, protagonitzat per Eva Miranda, investigadora de la Facultat de
Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de
Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Josep Fontana, estudiant de
Matemàtiques a l’FME i col·laborador en el grup de recerca de Miranda. En
el pòdcast, els científics expliquen que, lluny de ser rígides ni
avorrides, les matemàtiques són sorprenentment creatives i bàsiques
per a l’avenç de la recerca científica. I que són més presents del
que ens pensem en el nostre dia a dia: quan creuem un semàfor, per
exemple, o quan posem la contrasenya en el telèfon mòbil.

En el pòdcast s’aprofundeix en la necessitat d’explicar millor les
matemàtiques en totes les etapes educatives i en el repte de divulgar
la recerca que es desenvolupa a les universitats i als centres de
recerca, perquè arribi a tots els públics. Com la recerca que
lidera Eva Miranda per entendre el comportament dels fluids i
les equacions que l'expliquen, una línia de recerca que la va
portar a intentar esbrinar si era possible preveure on anirien a parar
29.000 aneguets de goma que van caure al mar des d’un vaixell de
càrrega, el 1992, durant una tempesta. El vincle entre dues àrees de
la física ocupa la recerca de Josep Fontana, que estudia com es mouen
els fluids i com es mouen els planetes i les estrelles. La lògica
matemàtica ho podrà explicar o també té els seus límits? No us perdeu
el nou pòdcast 'Mates, mates, mates: estan per tot arreu!'.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la
UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La recerca que desenvolupen fa que s’autoanomenin, amb un toc d’humor, les ‘material girls’. Són Cristina Canal i Maria Pau Ginebra, investigadores de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), al Campus Diagonal-Besòs, i protagonistes del nou 'Algorrritmes UPC'.

Les investigadores expliquen com, envoltades de joves investigadors i investigadores d’arreu del món, treballen en el desenvolupament de nous materials que permetin la regeneració i la reparació de teixits i òrgans amb els projectes APACHE i BAMBBI, unes recerques a la frontera del coneixement que han estat distingides pel European Research Council.

Amb el projecte APACHE, Cristina Canal investiga l’ús del plasma a pressió atmosfèrica com a nova teràpia per tractar de manera selectiva el càncer d’ossos i que permeti atacar només les cèl·lules cancerígenes, sense afectar les sanes. Canal detalla com volen anar un pas més enllà i combinar aquesta tècnica amb nous materials de regeneració òssia, de manera que, quan s’extirpi un tumor, aquests materials facin una doble funció: regenerar l’os i, alhora, atacar les cèl·lules malaltes.

Amb BAMBBI, la investigadora Maria Pau Ginebra desenvolupa bioceràmiques, inspirades en la natura, que tinguin la capacitat de regenerar l’os i també propietats antimicrobianes. També es volen dissenyar nous materials, inspirats en la superfície de les ales d’alguns insectes, que tinguin capacitats bactericides i puguin ser una alternativa als antibiòtics. Aquesta recerca tindrà un gran impacte científic i tecnològic en camps molt diversos i allunyats de la medicina, com ara la catàlisi, la purificació d'aigua o la separació de proteïnes.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la paraula 'drone' prové de l'anglès i significa 'abellot', per la semblança del soroll d'aquests aparells amb el brunzit de les abelles? En els darrers anys, la popularitat i els avenços en el món dels drons han estat tan importants que ja són capaços, fins i tot, de reproduir melodies amb instruments adaptats. Però no només això: les aplicacions d'aquests vehicles aeris no tripulats van des del camp de l'agricultura fins a la inspecció d'infraestructures, la recerca de persones, la logística o el control incendis.

En el pòdcast ‘Drons, les ales del futur!’ repassem amb Pablo Royo, professor de l'Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, el present i el futur dels drons, així com la importància de la seguretat i les legislacions que se'n deriven, ja que els serveis automatitzats i digitals seran clau per mantenir un espai aeri segur. També parlem de la possibilitat d’integrar els drons com un nou mitjà per al transport de passatgers, amb el que ja es coneix com a ‘aerotaxis’.

Una tecnologia que ja és una realitat a la UPC, amb el DroneLab, un laboratori i espai únic de vol per a drons destinat a la recerca i la docència, i que dona servei també al teixit empresarial.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabeu què és un supercomputador i capacitat de càlcul té? I que Barcelona n’acull un, el MareNostrum, i que és un dels més potents d’Europa? Al nou pòdcast de la sèrie 'Algorritmes UPC', Jordi Torres, professor i investigador del Barcelona Supercomputing Center– Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, explica què són aquestes potents màquines de càlcul i el dia a dia de les persones que l’utilitzen i que fan possible el seu funcionament. L’investigador, especialista en computació d’alt rendiment i intel·ligència artificial, també detalla la història, els orígens i els projectes de BSC, el centre que gestiona el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d'Europa i que està ubicat a l’antiga capella de la Torre Girona, al Campus Diagonal Nord de la UPC.

El BBSC-CNS és una instal·lació científica i centre de recerca especialitzat en computació d'altes prestacions (HPC) i aviat acollirà el MareNostrum 5, que tindrà un rendiment de 314 petaflops quan treballi a ple rendiment. Format per milers d'ordinadors connectats i que treballen en paral·lel, està al servei de la comunitat científica internacional i de la indústria que requereixi utilitzar una gran màquina de càlcul.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Des de fa anys, els investigadors i investigadores del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC) apliquen models matemàtics per entendre el comportament de les malalties infeccioses. Però la pandèmia per COVID-19 els va portar, gairebé d’un dia per l’altre, als titulars de diaris i d’informatiu. Amb ells i elles, moltes persones van descobrir com les matemàtiques podien ajudar les autoritats sanitàries a prendre decisions en els moments més complicats. També van fer que incorporéssim noves paraules al nostre vocabulari: risc de rebot, velocitat de contagi, la famosa RT… Però, què hi ha al darrere de tots aquests conceptes? Com funcionen aquests models? Com han viscut aquests darrers dos anys?

En el nou pòdcast 'Algorrritmes UPC', les investigadores Clara Prats i Aida Perramon responen a aquestes preguntes i reflexionen sobre com van passar d’una recerca reflexiva i discreta a dur a terme una tasca trepidant que requeria una capacitat d’adaptació constant a noves dades, coneixements i, sobretot, necessitats. També expliquen tots aquells projectes que ara, al BIOCOM-UPC, han pogut reprendre, no només vinculats a la COVID-19, sinó també a altres malalties infeccioses com la tuberculosi, la malària o la malaltia de Chagas, malalties de les quals gairebé no se’n parla, malgrat que afecten centenars de milions de persones i causen milions de morts cada any. Projectes tan apassionants com, per exemple, el desenvolupament d’un pulmó virtual que permet entendre la dinàmica de les lesions dins dels pulmons a causa de les infeccions per tuberculosi o com s'ha dissenyat un sistema 'low-cost' de diagnòstic de la malària basat en la intel·ligència artificial.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Coneixeu Maria la Jueva, la primera dona alquimista? O Hipàtia, la primera matemàtica i astrònoma de la història? Sabíeu que Letitia Mumford Geer va inventar la xeringa que es pot utilitzar amb una sola mà? O que Hedy Lamarr va crear el sistema que va permetre desenvolupar la tecnologia Wi-Fi?

Són alguns dels exemples que posa Núria Salán, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, a ‘L'Enginy (in)visible’, el segon pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’.

Coincidint amb la commemoració de l’11F, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, Núria Salán proposa, amb un toc d’humor, un viatge per la història per reivindicar el paper que han tingut dones pioneres en l’impuls del desenvolupament científic i tecnològic de la societat i que encara avui no han obtingut el reconeixement que es mereixen.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Hem viscut el compte enrere d’Artemis 1 cap a la Lluna; segurament, la darrera gran aventura espacial. Viatjar a l’espai és una obsessió per a la humanitat, un desig que s'ha fet realitat, encara que sigui només per a algunes persones privilegiades... Per què ens obsessiona tant, l'espai? Què aporta la recerca sobre l’espai a la vida de les persones?

En el primer capítol de la sèrie 'Algorrritmes UPC', Miquel Sureda, professor i investigador de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, i l'estudiant de doctorat Paula Betriu Roure, des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, expliquen alguns dels avenços científics de la humanitat que han estat possibles per la recerca espacial, una recerca que només l'any 2021 va suposar una inversió de 17.000 milions de dòlars al món.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.