Rafael Vidal Ferré, professor del Departament d'Enginyeria Telemàtica de la UPC és, des de maig de 2023, el delegat del rector en Ciència Oberta i Ciència Ciutadana. Aquest nomenament suposa un pas més en el compromís de la Universitat per adoptar aquest paradigma col·laboratiu, transparent i obert de cara a avançar en el coneixement científic i tecnològic, i contribuir al compromís social de la Universitat.

Presentació sobre el que significa i implica la carrera i la col·legiació com enginyer naval i oceànic, com funciona, a què dona dret, borsa de treball, cursos, etc.

Sabíeu que fa cinc anys un robot, anomenat Yumi, va dirigir la filharmònica de Lucca, al Teatre Verdi de Pisa, amb el tenor Andrea Bocelli? O que la paraula ‘robot’ ve del terme txec 'robota' i significa 'treball forçat' o ‘servitud’? Va ser utilitzada per primera vegada el 1920 en una obra de teatre en què un científic creava i venia éssers anomenats ‘robots’ per utilitzar-los com a esclaus.

Els robots ja són a tot arreu: a les fàbriques, a la restauració, a la construcció, a l'agricultura, a la medicina… I, per parlar-ne, en el nou ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Alícia Casals, professora i investigadora a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC, i Maria Farají, doctoranda al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB).

En el pòdcast ‘Joguines, companys de feina, cirurgians, directors d'orquestra… De qui parlem?’, les investigadores expliquen què és la robòtica, quines característiques fan que una màquina es consideri un robot i com la seva presència creixent influirà en el mercat laboral. Un robot és una màquina funcional que podem programar perquè faci tasques repetitives de manera autònoma o dotar-la d'una certa capacitat d'aprenentatge. Les científiques apunten que la diferència entre una màquina i un robot és simple: mentre que la màquina necessita algú que la controli, els robots poden decidir per ells mateixos.

Un dels sectors en què la robòtica està entrant amb força és el de la robòtica mèdica: és precisament en aquest àmbit, que treballen les protagonistes del pòdcast. En concret, en les seves aplicacions en la cirurgia, la rehabilitació i l’assistència de persones amb discapacitat. També expliquen que, en el futur, els robots seran més petits i amb més capacitat sensorial, per fer-los més intel·ligents i poder entendre’s amb les persones. I que també obriran nous camins i possibilitats: crearan nous llocs de treball que ara no coneixem, que requeriran una formació més especialitzada de les persones.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Un grup d’estudiants de grau, màster i doctorat de la UPC han comprovat en instal·lacions de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Bèlgica la resistència tèrmica i del buit dels components del nanosatèl·lit 3Cat-4 (acrònim de CubeCat-4), que s’enlairarà a l’espai a finals de 2023, en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Guillem Gràcia, estudiant del programa de doctorat de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, explica quines proves es realitzen per validar el nanosatèl·lit 3Cat-4. La missió s'ha desenvolupat íntegrament al NanoSat Lab, ubicat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona.

Un grup d’estudiants de grau, màster i doctorat de la UPC han comprovat en instal·lacions de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Bèlgica la resistència tèrmica i del buit dels components del nanosatèl·lit 3Cat-4 (acrònim de CubeCat-4), que s’enlairarà a l’espai a finals de 2023, en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Lara Fernández, estudiant del programa de doctorat de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i capitana del 3Cat-4, explica els objectius de la missió, desenvolupada íntegrament al NanoSat Lab, ubicat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona de la UPC.

Videotutorial sobre el procés de disseny i fabricació d'un rètol lluminós amb tires de llum LED.

Audio de la presentación del libro "Milton y los piratas. Un ensayo sobre la obra maestra de Caniff", de Francisco Sáez de Adana, publicado por Diábolo Ediciones. Modera Jordi Ojeda.

El Dr. Francisco Saez de Adana es catedrático de ciencias de la computación de la Universidad de Alcalá de Henares, director de la Cátedra ECC-UAH de Investigación y Cultura del Cómic. En paralelo a su investigación en el ámbito de la ingeniería, ha desarrollado una labor de investigación y divulgación del cómic que ha culminado con la creación de la cátedra universitaria.

En la charla, el Dr. Sáez presenta a uno de los autores de cómic más importante de la historia, Milton Caniff (1907-1988), y una de sus obras, “Terry y los piratas”, fundamental para entender la evolución del medio y, sobre todo, para comprender la sociedad de la década de los años treinta y cuarenta en Estados Unidos, en plena Gran Depresión económica. Llegó a reconocerse como “la conciencia de la nación estadounidense”, especialmente cuando dotó de realidad y verosimilitud el relato de “Terry y los piratas”, que acontecía desde el inicio en China, escogido por ser un lugar exótico y desconocido, pero, en pocos años, convertido en zona de conflicto por la invasión japonesa en primera instancia y, posteriormente, por el ataque a Pearl Harbour en diciembre de 1941, que provocó la entrada del país en la Segunda Guerra Mundial.

El libro está realizado a partir del análisis de la consulta del material que el propio autor donó en vida a la Ohio University y que incluye miles de cartas recibidas de lectores y diferentes entidades, incluida las del propio gobierno de los Estados Unidos, que le llego a nombrar como consultor honorífico por su contribución apoyando las acciones del ejército en el conflicto bélico.

En la imagen, de izquierda a derecha: Francisco Sáez de Adana y Jordi Ojeda. Duración: 63 minutos (idioma: castellano). Viernes, 26 de mayo de 2023, a las 19:00 h.

A continuación, la nota de prensa de Diábolo Ediciones de "Milton y los piratas. Un ensayo sobre la obra maestra de Caniff”:

25 millones de lectores seguían diaria y apasionadamente las aventuras de los personajes creados por Milton Caniff y sentían que a través de “Terry y los piratas” conocían lo que estaba sucediendo en China.
En “Milton y los piratas. Un ensayo sobre la obra maestra de Caniff”, se muestra todo el proceso que llevó a esta tira a pasar de ser una serie más de aventuras entre las muchas que se publicaban en los periódicos a una crónica de la guerra, primero del conflicto entre chinos y japoneses y, posteriormente, del Frente del Pacífico de la Segunda Guerra Mundial. Un estudio sobre la repercusión de una de las obras más importantes del noveno arte a través del material conservado del archivo de su autor.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Sabíeu que la meitat de la població mundial ja viu en zones urbanes i que s'espera que, el 2050, arribi al 68 %? I que els processos de conservació i renovació dels habitatges representaran, els pròxims anys, el 90 % de les activitats de construcció? Aquest és el repte que ja encaren '“els metges dels edificis'”: els professionals de l’arquitectura i la rehabilitació.

I, per parlar-ne, al nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ podem sentir Joan Ramon Rosell, professor i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC. En el nou pòdcast, ‘Doctor House’, Rosell analitza quin perfil ha de tenir aquest metge d’edificis, els reptes de present i de futur de la rehabilitació, i com podem fer una arquitectura més sostenible.

L’investigador detalla què és un edifici malalt: un edifici obsolet, antic o desajustat respecte dels usos dels seus habitants, que demanen unes condicions més estrictes de confort, habitabilitat, accessibilitat, eficiència energètica, seguretat o bellesa. I planteja que la rehabilitació és la solució a aquestes demandes.

“L’edifici menys sostenible és l’edifici buit”, explica Rosell, que planteja que el que cal és adequar els edificis ja existents a les necessitats actuals, sobretot en escenaris com el primer món, on no hi ha creixement demogràfic ni territori on es pugui créixer. I precisament això és el que fa un 'metge d'edificis': un expert que fa diagnòstics de les prestacions i l’estat dels edificis. A més, molt sovint es tracta d’edificacions antigues, construïdes amb materials o tècniques que avui ja no es fabriquen o s'utilitzen. Són, per tant, professionals que han de tenir una formació especialitzada i, alhora, multidisciplinària.

El professor també planteja els grans reptes de futur en el món de l’edificació: l’eficiència energètica i el confort i l’habitabilitat, és a dir, que l’edifici ens doni les prestacions que necessitem. També l’ús de nous materials, sostenibles i reciclables. Per a l’investigador, els nous materials han d’incorporar residus, com, per exemple, els residus de les incineradores urbanes, que ja s'estan fent servir en els nous projectes constructius. O tornar a fer servir els materials tradicionals i d'origen vegetal, sovint més sostenibles que els nous materials.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Projecció de la pel·lícula Mediterráneo a la sala Sinibald Mas de l'FNB i taula rodona.

Audio de la presentación de los libros “Abuelito, dime tú. Los dibujos animados de nuestra niñez”, de Guillem Medina, y "Addams y Munsters. Dos familias terroríficamente divertidas", de Miguel Ángel Parra, publicados por Diábolo Ediciones. Modera Jordi Ojeda.

En la charla se presenta el trabajo de divulgación de los dos autores de dos obras muy diferentes pero que tiene en común la nostalgia de las series de la década de los sesenta, setenta y ochenta, aunque en el caso de la familia Addams y los Munsters, las producciones llegan hasta la actualidad.
En la imagen, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Miguel Ángel Parra y Guillem Medina. Duración: 57 minutos (idioma: castellano). Miércoles, 24 de mayo de 2023, a las 19:00 h, en el Foro de FNAC Triangle de Barcelona.

A continuación la nota de prensa de Diábolo Ediciones de "Abuelito, dime tú. Los dibujos animados de nuestra niñez”:

¡Después de más de una década agotado, llega la edición definitiva del libro que comenzó todo!
Bienvenido a un viaje por las series que marcaron nuestra infancia en los años setenta y ochenta. Series que nos hicieron jugar a Comando G sin tener el disfraz oficial, dibujar brutos mecánicos que nunca saldrían en Mazinger Z, conocer la Suiza de Heidi, los bosques de Norteamérica de Jacky, la vida a orillas del Misisipi de Tom Sawyer o un pedacito de Italia y buena parte de Argentina gracias a Marco.
Guillem Medina (“Cromos, cromos y cromos”, “¿Quién mató a Laura Palmer?”, “Dollywood”,…) regresa a su libro más exitoso para actualizarlo y acercar a nuevas generaciones de lectores a todas esas series de dibujos animados que son ya parte de la historia grabada en letras de oro de la televisión.

A continuación la nota de prensa de Diábolo Ediciones de "Addams y Munsters. Dos familias terroríficamente divertidas":

“Addams y Munsters. Dos familias terroríficamente divertidas” desvela cómo las viñetas creadas por Charles Addams para la revista The New Yorker, fueron la inspiración para dos series de televisión en 1964 que mostraron, por primera vez, unas familias extravagantes –una por dentro y otra por fuera– que no solo tuvieron un buen recibimiento por parte del público, sino que seis décadas después, su legado continúa vigente, atrapando en sus garras a nuevas generaciones.
Miguel Ángel Parra, autor de “No es fácil ser verde. El universo de Jim Henson” y “Mujeres de Star Trek. Donde ningún hombre ha llegado jamás (1966-2005)”, nos adentra en esta ocasión en los tenebrosos hogares de La familia Addams y La familia Munster, volviendo a demostrar sus cualidades excepcionales como guía por el mundo del cine y de la televisión.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es