Sèrie: EPSEVG. Cicles de conferències EPSEVG: Setmana de la Ciència
16 de nov. 2009
![[SC 2009] Cambiadores de ancho de vía: la innovación para hacer más competitivo el ferrocarril](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273ae9e8fe0114e6ae143/210305194702.jpg)
[SC 2009] Cambiadores de ancho de vía: la innovación para hacer más competitivo el ferrocarril
Accés obert
16 de nov. 2009
Xerrada duta a terme a l'EPSEVG dins el marc de la Setmana de la Ciència 2009.
El ferrocarril es un sistema industrial con más de dos siglos de existencia que durante sus primeras décadas lideró la innovación de todo tipo en los sectores industriales. La creciente pujanza y competencia de otros modos (coche, aviación,...) ha limitado la innovación en el ferrocarril a sus propios campos de actuación, pero no por ello ha dejado de ser una constante que, especialmente en los últimos tiempos, ha servido para mejorar su competitividad y recuperar terreno como en el campo de alta velocidad y cercanías. La diferencia del ancho de vía con la red francesa y entre la red convencional peninsular y las nuevas líneas de alta velocidad ha requerido una vez más de la innovación para solucionar el problema del cambio de ancho de vía de los trenes. Desde hace 40 años el "Catalán Talgo" cruza cada día la frontera entre España y Francia, y en la actualidad se están desarrollado sistemas de cambio ancho cada vez más rápidos y polivalentes y exportables a otras fronteras como las del ancho de vía ruso. El prototipo se construye en Roda de Barà.
El ferrocarril es un sistema industrial con más de dos siglos de existencia que durante sus primeras décadas lideró la innovación de todo tipo en los sectores industriales. La creciente pujanza y competencia de otros modos (coche, aviación,...) ha limitado la innovación en el ferrocarril a sus propios campos de actuación, pero no por ello ha dejado de ser una constante que, especialmente en los últimos tiempos, ha servido para mejorar su competitividad y recuperar terreno como en el campo de alta velocidad y cercanías. La diferencia del ancho de vía con la red francesa y entre la red convencional peninsular y las nuevas líneas de alta velocidad ha requerido una vez más de la innovación para solucionar el problema del cambio de ancho de vía de los trenes. Desde hace 40 años el "Catalán Talgo" cruza cada día la frontera entre España y Francia, y en la actualidad se están desarrollado sistemas de cambio ancho cada vez más rápidos y polivalentes y exportables a otras fronteras como las del ancho de vía ruso. El prototipo se construye en Roda de Barà.
18 de nov. 2009
![[SC 2009] Ciència gastronòmica o Gastronomia científica?](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273b69e8fe011593d238a/210305194808.jpg)
[SC 2009] Ciència gastronòmica o Gastronomia científica?
Accés obert
18 de nov. 2009
Xerrada duta a terme per Francesc Murgadas, Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació, dins el marc de la Setmana de la Ciència 2009 a l'EPSEVG.
Repàs, des del vessant científic i tecnològic, dels principals avenços de la cuina al llarg del temps, agrupant-ho en tres etapes:
* Cuina antiga – Basada en l’observació i aplicació d’aquesta a la vida quotidiana.
Dividida en:
- Cuina prehistòrica – D’arrels biològiques
- Cuina tradicional – D’arrels culturals
* Cuina moderna – Basada en la investigació aplicada a resoldre problemes i generadora de la indústria alimentaria
* Cuina “actual” – Basada en l’aplicació de la investigació pura als àmbits de la indústria
Repàs, des del vessant científic i tecnològic, dels principals avenços de la cuina al llarg del temps, agrupant-ho en tres etapes:
* Cuina antiga – Basada en l’observació i aplicació d’aquesta a la vida quotidiana.
Dividida en:
- Cuina prehistòrica – D’arrels biològiques
- Cuina tradicional – D’arrels culturals
* Cuina moderna – Basada en la investigació aplicada a resoldre problemes i generadora de la indústria alimentaria
* Cuina “actual” – Basada en l’aplicació de la investigació pura als àmbits de la indústria
16 de nov. 2009
![[SC 2009] Itinerari d'accessibilitat](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273b99e8fe011593d238f/210305194508.jpg)
[SC 2009] Itinerari d'accessibilitat
Accés obert
16 de nov. 2009
Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.
Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.
Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.
19 de nov. 2009
![[SC 2009] Superman, Batman, Spiderman i Harry Potter visiten la UPC](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273bd9e8fe0114e6ae148/210305194846.jpg)
[SC 2009] Superman, Batman, Spiderman i Harry Potter visiten la UPC
Accés obert
19 de nov. 2009
Filmació de la xerrada sobre la presència de les lleis de la Física en les pel·lícules de superherois, duta a terme a l'EPSEVG amb motiu de la celebració de la Setmana de la Ciència 2009, pel professor Manuel Moreno Lupiáñez.
Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?
En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.
Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?
En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.
18 de nov. 2009
![[SC 2009] Visita al Museu del Ferrocaril de Vilanova i la Geltrú](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273c09e8fe0115069e696/210305194718.jpg)
[SC 2009] Visita al Museu del Ferrocaril de Vilanova i la Geltrú
Accés obert
18 de nov. 2009
Visita guiada a l'exposició temporal del Museu del Ferrocarril: 40 anys de canviadors automàtics d'ample de via.
15 de nov. 2010
![[SC 2010] La biodiversitat: una propietat de la naturalesa per poder entendre-la millor](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273c49e8fe0115069e69b/210305195026.jpg)
[SC 2010] La biodiversitat: una propietat de la naturalesa per poder entendre-la millor
Accés obert
15 de nov. 2010
Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Xavier Mayor Farguell, Dr. en Biologia i especialista en planificació estratègica de l'entorn.
Sovint tenim una visió de la natura estàtica, quasi mecànica. I no és així. El suposat equilibri de la natura de la qual tant ens parlen no existeix. Si alguna propietat té la natura és la de ser dinàmica. Una expressió d'aquest dinamisme és la biodiversitat, però no és una expressió qualsevol. Sense biodiversitat el nostre planeta no seria diferent dels altres que tenim al voltant, és a dir, un erm de matèria mineral. Per tant, no viuríem. D'aquí la importància essencial de les espècies i d'haver de tenir un cert sentit de la responsabilitat cap a ells.
Sovint tenim una visió de la natura estàtica, quasi mecànica. I no és així. El suposat equilibri de la natura de la qual tant ens parlen no existeix. Si alguna propietat té la natura és la de ser dinàmica. Una expressió d'aquest dinamisme és la biodiversitat, però no és una expressió qualsevol. Sense biodiversitat el nostre planeta no seria diferent dels altres que tenim al voltant, és a dir, un erm de matèria mineral. Per tant, no viuríem. D'aquí la importància essencial de les espècies i d'haver de tenir un cert sentit de la responsabilitat cap a ells.
17 de nov. 2010
![[SC 2010] La ciència en primera persona: biodiversitat i avifauna: l'anellament cienífic d'aus](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273c99e8fe0115069e6a0/210305195055.jpg)
[SC 2010] La ciència en primera persona: biodiversitat i avifauna: l'anellament cienífic d'aus
Accés obert
17 de nov. 2010
Conferència duta a terme en el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010 a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Tomás Montalvo, Responsable del Programa de vigilància i control d'animals salvatges urbans de la ciutat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona.
Amb aquesta ponència es pretén posar de manifest la importància de l'anellament científic d'ocells com a eina per conèixer la biodiversitat d'un ambient específic. Concretament s'aprofundirà en el coneixement que dóna l'anellament sobre la riquesa i abundància d'ocells, així com la importància que té aquesta eina per tal de veure l'evolució de les poblacions al llarg del temps i així poder planificar la protecció dels diferents hàbitats per les aus, posant una especial atenció a les feines realitzades a la platja de Vilanova i la Geltrú.
Amb aquesta ponència es pretén posar de manifest la importància de l'anellament científic d'ocells com a eina per conèixer la biodiversitat d'un ambient específic. Concretament s'aprofundirà en el coneixement que dóna l'anellament sobre la riquesa i abundància d'ocells, així com la importància que té aquesta eina per tal de veure l'evolució de les poblacions al llarg del temps i així poder planificar la protecció dels diferents hàbitats per les aus, posant una especial atenció a les feines realitzades a la platja de Vilanova i la Geltrú.
16 de nov. 2010
![[SC 2010] El coneixement per a l'apropament i desenvolupament de les cultures](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273ce9e8fe0115069e6a5/210305195112.jpg)
[SC 2010] El coneixement per a l'apropament i desenvolupament de les cultures
Accés obert
16 de nov. 2010
Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010 a l'EPSEVG, a càrrec de Daniel López Codina, Director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC.
Des del Centre de Cooperació per al Desenvolupament es treballa per dur a el professorat, els grups de recerca, el personal de la UPC i tot l'estudiantat implicat en temes de cooperació a tots els llocs on sigui necessari i útil el seu coneixement en qüestió.
Des del Centre de Cooperació per al Desenvolupament es treballa per dur a el professorat, els grups de recerca, el personal de la UPC i tot l'estudiantat implicat en temes de cooperació a tots els llocs on sigui necessari i útil el seu coneixement en qüestió.
18 de nov. 2010
![[SC 2010] Connecta amb la innovació: creativitat i innovació, l'adaptació al nou segle XXI](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273d49e8fe0115069e6aa/210305195242.jpg)
[SC 2010] Connecta amb la innovació: creativitat i innovació, l'adaptació al nou segle XXI
Accés obert
18 de nov. 2010
Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010 a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Joan Muñoz, Cap de Difusió i Exposicions del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
L'acceleració del canvi de vida de la nostra societat actual és en gran part impulsada per les innovacions que apareixen contínuament. S'entén com innovació l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques que tenen una utilitat perquè donen resposta a una necessitat, en el cas del producte, perquè augmenten la productivitat i per tant la competitivitat. Malgrat aquesta realitat, a quasi tots els països desenvolupats ha sorgit una paradoxa: les vocacions científiques i tècniques disminueixen a favor d'altres més humanistes o de negoci. Una de les causes d'aquest fenòmen ha estat la poca presència social de l'empresa i per tant també dels centres innovadors en el paisatge de les ciutats i nuclis urbans d'avui. Per una altra part, les notícies contínues de deslocalitzacions i la imatge dels científics dels grans centres de innovació han transmès la idea que aquí es produeix poc i les innovacions que es realitzen són gairebé nul·les. El problema és la dispersió i el desconeixement que actualment hi ha d'aquest fenòmen. El projecte Connecta amb la Innovació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) s'inscriu dins el programa Ciència, Innovació i Salut (CISS)que darrerament ha impulsat i que vol estendre als altres vint-i-cinc museus del Sistema Territorial i vol donar a conèixer, a nivell de Catalunya, aquesta realitat.
L'acceleració del canvi de vida de la nostra societat actual és en gran part impulsada per les innovacions que apareixen contínuament. S'entén com innovació l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques que tenen una utilitat perquè donen resposta a una necessitat, en el cas del producte, perquè augmenten la productivitat i per tant la competitivitat. Malgrat aquesta realitat, a quasi tots els països desenvolupats ha sorgit una paradoxa: les vocacions científiques i tècniques disminueixen a favor d'altres més humanistes o de negoci. Una de les causes d'aquest fenòmen ha estat la poca presència social de l'empresa i per tant també dels centres innovadors en el paisatge de les ciutats i nuclis urbans d'avui. Per una altra part, les notícies contínues de deslocalitzacions i la imatge dels científics dels grans centres de innovació han transmès la idea que aquí es produeix poc i les innovacions que es realitzen són gairebé nul·les. El problema és la dispersió i el desconeixement que actualment hi ha d'aquest fenòmen. El projecte Connecta amb la Innovació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) s'inscriu dins el programa Ciència, Innovació i Salut (CISS)que darrerament ha impulsat i que vol estendre als altres vint-i-cinc museus del Sistema Territorial i vol donar a conèixer, a nivell de Catalunya, aquesta realitat.
19 de nov. 2010
![[SC 2010] El Sentir de la Ciutat](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273da9e8fe0115069e6af/210305195437.jpg)
[SC 2010] El Sentir de la Ciutat
Accés obert
19 de nov. 2010
Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010, a càrrec del Sr. Carles Anson Massich, Cap de Servei de Convivència de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
El Sentir de la Ciutat és un recull de testimonis de vilanovines i vilanovins que a través de la seva història personal conviden a reflexionar sobre la riquesa que representa l'intercanvi i la relació entre les persones siguin com siguin, vinguin d'on vinguin. La mostra parla en primera persona i no només de persones que en un moment o altre del seu itinerari personal han arribat a la ciutat, sinó d'aquells vilanovins i vilanovines que, pel motiu que sigui, han deixat la ciutat per continuar la seva trajectoria lluny de la seva terra.
El Sentir de la Ciutat és un recull de testimonis de vilanovines i vilanovins que a través de la seva història personal conviden a reflexionar sobre la riquesa que representa l'intercanvi i la relació entre les persones siguin com siguin, vinguin d'on vinguin. La mostra parla en primera persona i no només de persones que en un moment o altre del seu itinerari personal han arribat a la ciutat, sinó d'aquells vilanovins i vilanovines que, pel motiu que sigui, han deixat la ciutat per continuar la seva trajectoria lluny de la seva terra.
21 de nov. 2011
![[SC 2011] Any Internacional de la Química 2011](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273e49e8fe011593d2398/210305195341.jpg)
[SC 2011] Any Internacional de la Química 2011
Accés obert
21 de nov. 2011
Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2011. A càrrec de Miquel Bernadó i Emilia Papiol, professors de Química i Química Sostenible de l'EPSEVG.
22 de nov. 2011
![[SC 2011] Els incendis forestals a la mediterrània; hem d'aprendre a conviure amb el foc?](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273f69e8fe0114e6ae163/210305195756.jpg)
[SC 2011] Els incendis forestals a la mediterrània; hem d'aprendre a conviure amb el foc?
Accés obert
22 de nov. 2011
Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2011 a l'EPSEVG. A càrrec d'Eduard Plana, Cap de l'Àrea d'Incendis Forestals i Territori. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
