Sèrie: Societat Catalana de Tecnologia. Curs 2010-2011
28 de set. 2010
Ciència i enginyeria dels instruments musicals. El cas de les xeremies de la cobla
Accés obert
28 de set. 2010
L’enginyeria, com l’art d’aplicar la ciència per incidir en la realitat, troba un bon exemple en els programes de
recerca impulsats per l’IEC en l’àmbit del les xeremies de la cobla.
L’evolució artesanal d’un instrument vers la seva millora és lenta, perquè es basa en la introducció de
retocs locals, l’un darrere l’altre. Però un retoc previst per a millorar una nota influeix en totes elles, i això
fa que calguin moltes proves per a millorar de manera significativa l’instrument. El disseny científic ―i això
és «enginyeria»― permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar tot l’instrument, amb la qual
cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips.
recerca impulsats per l’IEC en l’àmbit del les xeremies de la cobla.
L’evolució artesanal d’un instrument vers la seva millora és lenta, perquè es basa en la introducció de
retocs locals, l’un darrere l’altre. Però un retoc previst per a millorar una nota influeix en totes elles, i això
fa que calguin moltes proves per a millorar de manera significativa l’instrument. El disseny científic ―i això
és «enginyeria»― permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar tot l’instrument, amb la qual
cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips.
27 de gen. 2011
L’evolució paisatgística de la vall Ferrera als darrers dos mil anys
Accés obert
27 de gen. 2011
Quin paper va tenir la Farga Catalana en la construcció del paisatge de les comarques
ferreres de l’Alt Pirineu de Lleida? Com va influir en la dinàmica del paisatge vegetal? Des de quan tenim indicis dels processos de transformació del mineral de ferro i quines tècniques es poden associar a cada moment? Aquestes i altres qüestions es poden respondre parcialment
des de l’estudi de la geohistòria ambiental. És a dir, diferents treballs interdisciplinaris en
què es fan servir tècniques diverses per a localitzar en l’espai i en diferents moments
històrics la composició, l’estructura i la biomassa forestal, les variacions climàtiques,
l’ocupació humana i les seves activitats, etcètera. La idea principal és que la construcció del
paisatge actual és el resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del
temps. Partint d’aquesta idea, es discutirà el paper que ha tingut l’explotació del ferro durant els darrers mil·lennis i com ha influït l’evolució de la tècnica en la configuració dels nostres paisatges actuals
ferreres de l’Alt Pirineu de Lleida? Com va influir en la dinàmica del paisatge vegetal? Des de quan tenim indicis dels processos de transformació del mineral de ferro i quines tècniques es poden associar a cada moment? Aquestes i altres qüestions es poden respondre parcialment
des de l’estudi de la geohistòria ambiental. És a dir, diferents treballs interdisciplinaris en
què es fan servir tècniques diverses per a localitzar en l’espai i en diferents moments
històrics la composició, l’estructura i la biomassa forestal, les variacions climàtiques,
l’ocupació humana i les seves activitats, etcètera. La idea principal és que la construcció del
paisatge actual és el resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del
temps. Partint d’aquesta idea, es discutirà el paper que ha tingut l’explotació del ferro durant els darrers mil·lennis i com ha influït l’evolució de la tècnica en la configuració dels nostres paisatges actuals
- ← Anterior
- 1 (current)
- Següent →