En el darrer segle, la població s’ha concentrat a les ciutats de forma creixent. L’ONU estima que, l’any 2050, el 75% de la població mundial ja serà urbana. En aquestes condicions, es fa imprescindible vetllar per la sostenibilitat, tant a nivell econòmic com mediambiental, ja que les ciutats consumeixen nivells elevats de recursos i generen contaminació.



Amb tot, actualment es disposa de tecnologia que permet usar els recursos de manera més eficient (per exemple, regar zones verdes, il·luminar els carrers, o recollir escombraries només quan cal i en la mesura adequada), i una millor qualitat de vida per als ciutadans (per exemple, visualitzar en el mòbil les zones lliures per a l’aparcament, o l’estat del trànsit de forma precisa, en un moment determinat). Arreu del món s’ha iniciat l’aplicació d’aquestes tècniques per transformar la ciutat en l’anomenada ciutat intel·ligent, o bé, com es coneix en anglès, smart city. L’element clau que fa possible la smart city és l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), i dins d’aquestes, les xarxes de comunicacions i l’anomenada Internet de les Coses, que preveu la connexió a Internet de bilions de coses (objectes) de la vida quotidiana.