En el projecte, anomenat PATRICIA, hi han participat investigadors de la UPC, del Departament de Robòtica d’Enginyeria de La Salle i l’Hospital de Sant Joan de Déu. L'objectiu és avaluar l'eficàcia de l'ús de robots socials en la reducció del dolor i la ansietat en nens hospitalitzats durant els seus tractaments clínics. Es tracta d'obtenir evidències tangibles de la utilitat i el servei del robot mascota: voluntaris que busquen el robot per calmar un nen que arriba plorant, per sorprendre un altre que no pot respirar per problemes d'al·lèrgia, per augmentar la sensació d'autonomia de nens hospitalitzats a l'àrea d'oncologia...

Cecilio Angulo, investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, un dels departaments de la UPC participants en aquest projecte, ens explica en aquest vídeo els detalls de l'experiència i ens apunta el projecte en què estan treballant actualment: el projecte CASPER, en què es desenvoluparà un nou robot cognitiu, assistencial i social en la forma de robot mascota.

Taula rodona: “Des de la UPC a La Lluna i… a Mart: minisatèl·lits i robots a l’espai”, amb Luis Castañer, Jordi Berenguer i Sisco Vallverdú, professors de la Universitat Politècnica de Catalunya. Presenta: Jordi Ojeda.

Vídeo de 48 minuts en català amb parts en castellà. Dissabte 18 de abril de 2015, 19.30 h. En el vídeo, d’esquerra a dreta, els professors Dr. Jordi Ojeda, Dr. Luis Castañer,Dr. Jordi Berenguer i Dr. Sisco Vallverdú.

La taula rodona s’ha organitzat com una activitat paral·lela de l’exposició “Còmics Fantàstics”, amb motiu de la part dedicada als viatges a l’espai. Al llarg de la sessió es presenten diferents projectes i iniciatives que s’han desenvolupat a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Luis Castañer (Universitat Politècnica de Catalunya-UPC) és Dr. Enginyer de Telecomunicacions i catedràtic de tecnologia electrònica de l'ETSETB de la UPC a Barcelona. Va estudiar també física espacial a Tolosa i ha desenvolupat projectes de degradació de cèl·lules solars a l'espai i sensors espacials. També ha investigat en dispositius microelectromecànics i en autoassemblatge de nanopartícules.

Un dels desenvolupaments del seu equip és un xip per a la mesura de cabal i direcció del vent per a la superfície de Mart i ha estat implementat a l'estació meteorològica REMS que es troba integrada en el rover "Curiosity" de la missió Mars Science Laboratory de la NASA i va ser llançat a l'espai al novembre de 2011. Aquest és el primer xip totalment fabricat a Espanya que està a la superfície de Mart.

Jordi Berenguer (Universitat Politècnica de Catalunya-UPC) és Dr. Enginyer de Telecomunicacions, és expert en electrònica de radiofreqüència i microones. La seva activitat professional s'ha desenvolupat primer a l'empresa Mier Comunicaciones (1988-1992) i des de llavors a la UPC. Ha estat Director de Projectes de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (2000-2003), Delegat del rector al Campus del Baix Llobregat (2006-2008) i Director de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (2008-2014). És vicepresident de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació de la qual en va ser tresorer i soci fundador. Va obtenir el premi extraordinari de doctorat, els premis al millor projecte fi de carrera i a la millor tesi doctoral concedits pel Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació, i la medalla de plata de la UPC. Des de 2004 elabora el capítol de Telecomunicacions de l'Anuari de la Gran Enciclopèdia Catalana. És impulsor de la incubadora de l’Agència Espacial Europea a Castelldefels i del consorci CENSAT de tecnologies i aplicacions de petits satèl·lits.

Sisco Vallverdú (Universitat Politècnica de Catalunya-UPC) és Dr. Enginyer de Telecomunicacions i professor del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC. Actualment és el vicerector de Política Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Conferència organitzada per FICOMIC en el marc del 33è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, amb la coordinació del Dr. Jordi Ojeda com assessor científic. L’audio és una gentilesa de FICOMIC, totes les imatges són propietat de la UPC.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Malgrat que el Parkinson és una malaltia crònica, hi ha mesures per controlar i estabilitzar-ne els símptomes. Un grup d’investigadors de la UPC ha dissenyat un dispositiu, equipat amb sensors, que controla els moviments dels malalts i subministra informació, en temps real, als neuròlegs, la qual els facilita l’ajustament de la medicació, tal com ens explica en aquest vídeo Albert Samà, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i investigador del Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD).

El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.

Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.

El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.

Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.

Setmana 2, punt 4 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 2, punt 3 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 2, punt 2 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 1, punt 2 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Presentació del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Setmana 5, conclusions del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

El progressiu augment de volum del trànsit aeri mundial esdevé un repte per als tres pilars de la seva gestió: les comunicacions, la navegació i la vigilància.

En l’àmbit de les comunicacions, un dels aspectes que sovint desperta més curiositat és el sistema de comunicacions aeronàutic que utilitza majoritàriament comunicacions de veu entre pilots i controladors aeris amb sistemes de ràdio en VHF, tal i com ens explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.