La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 17è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciències i Tecnologia el treball de batxillerat Construcció d’una pròtesi biònica de mà, de Guillem Cornella, alumne de l’Escola Pia de Nostra Senyora, de Barcelona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Xavier Perramon. En el seu treball, l’estudiant construeix una pròtesi biònica de mà, utilitzant una impressora 3D, que funciona a partir dels impulsos emesos per les ones cerebrals. El seu disseny és, a més, més econòmic en producció, implantació i manteniment que els que es troben actualment al mercat. Per elaborar i construir el prototip, l’estudiant realitza un estudi previ sobre l’anatomia del sistema nerviós i de la mà, l’activitat de les ones cerebrals i els diferents tipus de pròtesis existents, així com del disseny i la impressió 3D i de la programació en Arduino. A més, l’estudiant autofinança el seu projecte mitjançant una plataforma de micromecenatge.

El jurat ha valorat la maduresa del treball, l’originalitat i la claredat en la seva exposició i l’èmfasi posat en la responsabilitat social de la tecnologia en incidir en la problemàtica de les amputacions, que afecten 11 milions de persones al món, i ideant un disseny més econòmic i de més fàcil manteniment. El treball de Guillem Cornella també ha estat el guanyador de la categoria Ciencia en Acción i participarà, així, en la competició internacional que té aquest mateix nom i que se celebrarà a Algeciras el proper mes d’octubre.

En aquesta edició del Premi també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño de un seguidor solar de eje rotacional con sistema automatizado e integrado de limpieza, realitzat per Emanuel Bossio, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Rafael Francès, Sergio Gómez i Mar Alonso. L’autor del treball vol optimitzar les instal·lacions de les plantes fotovoltaiques mitjançant el disseny i desenvolupament d’un seguidor solar, que és el mecanisme que permet que els panells solars s’orientin en direcció als rajos de sol i que n’augmenta, així, l’eficiència. El disseny també incorpora un sistema automatitzat de neteja de les plaques solars a partir de l’aigua de pluja per incrementar-ne, també, l’eficiència: es calcula que un panell brut perd aproximadament un 20 % de rendiment.

L’estudiant Marina Sunyer, de l’IES La Vall del Tenes de Santa Eulàlia de Ronçana, ha quedat finalista amb el treball Reforma ergonòmica de l'Institut La Vall del Tenes, tutoritzat per la professora Pilar Janer. En el seu treball, l’autora estudia els diferents factors que afecten un centre d’ensenyament tenint en compte l’opinió dels seus usuaris (alumnat, professorat i personal d’administració i serveis). L’alumna elabora un pla de reforma de l’institut per fer-lo més eficient i funcional. Per a això, parteix de l’anàlisi de la ubicació, els accessos i les instal·lacions del centre i dels resultats d’una enquesta als seus usuaris, en què planteja diferents qüestions relacionades amb la temperatura, la il·luminació o el soroll.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 17è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciències i Tecnologia el treball de batxillerat Construcció d’una pròtesi biònica de mà, de Guillem Cornella, alumne de l’Escola Pia de Nostra Senyora, de Barcelona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Xavier Perramon. En el seu treball, l’estudiant construeix una pròtesi biònica de mà, utilitzant una impressora 3D, que funciona a partir dels impulsos emesos per les ones cerebrals. El seu disseny és, a més, més econòmic en producció, implantació i manteniment que els que es troben actualment al mercat. Per elaborar i construir el prototip, l’estudiant realitza un estudi previ sobre l’anatomia del sistema nerviós i de la mà, l’activitat de les ones cerebrals i els diferents tipus de pròtesis existents, així com del disseny i la impressió 3D i de la programació en Arduino. A més, l’estudiant autofinança el seu projecte mitjançant una plataforma de micromecenatge.

El jurat ha valorat la maduresa del treball, l’originalitat i la claredat en la seva exposició i l’èmfasi posat en la responsabilitat social de la tecnologia en incidir en la problemàtica de les amputacions, que afecten 11 milions de persones al món, i ideant un disseny més econòmic i de més fàcil manteniment. El treball de Guillem Cornella també ha estat el guanyador de la categoria Ciencia en Acción i participarà, així, en la competició internacional que té aquest mateix nom i que se celebrarà a Algeciras el proper mes d’octubre.

En aquesta edició del Premi també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño de un seguidor solar de eje rotacional con sistema automatizado e integrado de limpieza, realitzat per Emanuel Bossio, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Rafael Francès, Sergio Gómez i Mar Alonso. L’autor del treball vol optimitzar les instal·lacions de les plantes fotovoltaiques mitjançant el disseny i desenvolupament d’un seguidor solar, que és el mecanisme que permet que els panells solars s’orientin en direcció als rajos de sol i que n’augmenta, així, l’eficiència. El disseny també incorpora un sistema automatitzat de neteja de les plaques solars a partir de l’aigua de pluja per incrementar-ne, també, l’eficiència: es calcula que un panell brut perd aproximadament un 20 % de rendiment.

L’estudiant Marina Sunyer, de l’IES La Vall del Tenes de Santa Eulàlia de Ronçana, ha quedat finalista amb el treball Reforma ergonòmica de l'Institut La Vall del Tenes, tutoritzat per la professora Pilar Janer. En el seu treball, l’autora estudia els diferents factors que afecten un centre d’ensenyament tenint en compte l’opinió dels seus usuaris (alumnat, professorat i personal d’administració i serveis). L’alumna elabora un pla de reforma de l’institut per fer-lo més eficient i funcional. Per a això, parteix de l’anàlisi de la ubicació, els accessos i les instal·lacions del centre i dels resultats d’una enquesta als seus usuaris, en què planteja diferents qüestions relacionades amb la temperatura, la il·luminació o el soroll.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 17è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciències i Tecnologia el treball de batxillerat Construcció d’una pròtesi biònica de mà, de Guillem Cornella, alumne de l’Escola Pia de Nostra Senyora, de Barcelona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Xavier Perramon. En el seu treball, l’estudiant construeix una pròtesi biònica de mà, utilitzant una impressora 3D, que funciona a partir dels impulsos emesos per les ones cerebrals. El seu disseny és, a més, més econòmic en producció, implantació i manteniment que els que es troben actualment al mercat. Per elaborar i construir el prototip, l’estudiant realitza un estudi previ sobre l’anatomia del sistema nerviós i de la mà, l’activitat de les ones cerebrals i els diferents tipus de pròtesis existents, així com del disseny i la impressió 3D i de la programació en Arduino. A més, l’estudiant autofinança el seu projecte mitjançant una plataforma de micromecenatge.

El jurat ha valorat la maduresa del treball, l’originalitat i la claredat en la seva exposició i l’èmfasi posat en la responsabilitat social de la tecnologia en incidir en la problemàtica de les amputacions, que afecten 11 milions de persones al món, i ideant un disseny més econòmic i de més fàcil manteniment. El treball de Guillem Cornella també ha estat el guanyador de la categoria Ciencia en Acción i participarà, així, en la competició internacional que té aquest mateix nom i que se celebrarà a Algeciras el proper mes d’octubre.

En aquesta edició del Premi també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño de un seguidor solar de eje rotacional con sistema automatizado e integrado de limpieza, realitzat per Emanuel Bossio, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Rafael Francès, Sergio Gómez i Mar Alonso. L’autor del treball vol optimitzar les instal·lacions de les plantes fotovoltaiques mitjançant el disseny i desenvolupament d’un seguidor solar, que és el mecanisme que permet que els panells solars s’orientin en direcció als rajos de sol i que n’augmenta, així, l’eficiència. El disseny també incorpora un sistema automatitzat de neteja de les plaques solars a partir de l’aigua de pluja per incrementar-ne, també, l’eficiència: es calcula que un panell brut perd aproximadament un 20 % de rendiment.

L’estudiant Marina Sunyer, de l’IES La Vall del Tenes de Santa Eulàlia de Ronçana, ha quedat finalista amb el treball Reforma ergonòmica de l'Institut La Vall del Tenes, tutoritzat per la professora Pilar Janer. En el seu treball, l’autora estudia els diferents factors que afecten un centre d’ensenyament tenint en compte l’opinió dels seus usuaris (alumnat, professorat i personal d’administració i serveis). L’alumna elabora un pla de reforma de l’institut per fer-lo més eficient i funcional. Per a això, parteix de l’anàlisi de la ubicació, els accessos i les instal·lacions del centre i dels resultats d’una enquesta als seus usuaris, en què planteja diferents qüestions relacionades amb la temperatura, la il·luminació o el soroll.

UPC Alumni, la comunitat dels titulats i titulades de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha organitzat la seva jornada anual per facilitar la trobada entre la seva comunitat. La 5a edició de la jornada, que va tenir lloc el passat 9 de juny a l’Auditori de l'edifici Vèrtex es va centrar en aprofundir en un tema rellevant per a la societat i el món politècnic,com és la innovació que ens mou. Enguany, es va fer un repàs per algunes de les tecnologies i avenços en l’enginyeria i l’arquitectura que estan canviant la societat i la canviaran en el futur més proper de la mà d'experts i professors dels àmbits informàtic, nanoenginyeria, arquitectura, l'enertrònica i bioenginyeria.

La geomàtica és un terme científic modern que fa referència a un conjunt de ciències que s'ocupa de la gestió (captura, tractament, anàlisi, interpretació, difusió i visualització) de la informació geogràfica (o geoinformació) mitjançant la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Es tracta d'un nou camp de treball que hereta i integra tècniques com els sistemes de posicionament global (GPS), la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), la topografia i la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, fortament renovades amb l'ajut de les TIC, i que té múltiples i innovadores aplicacions, tal com ens expliquen en aquest vídeo Ignacio de Corral i Juan Carlos González, professors i investigadors de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).

Eduard, Mónica, Zhang, Iván, Bernat y Adrià son sólo seis de los 32.765 estudiantes de la UPC que han compartido, a través de este vídeo, sus proyectos, sueños y experiencias. Te invitamos a conocerles y a descubrir, a través de ellos, la Universitat Politècnica de Catalunya. Ara UPC, la universidad de la Ingeniería, la Arquitectura, las Ciencias y la Tecnología.

Eduard Llorens ganó hace dos años el Premio al mejor trabajo de investigación de bachillerato que convoca cada curso la UPC, con una propuesta de diseño de un campo de refugiados: ahora estudia el segundo curso del grado en Estudios de Arquitectura. Mónica Pérez estudia el grado en Tecnologías Industriales y asegura que una jornada de puertas abiertas le permitió conocer la Formula Student, una competición mundial en la que participan monoplazas diseñados y construidos por estudiantes de universidades de todo el mundo: ahora ella forma parte de uno de los diferentes equipos de estudiantes de la UPC que participa en esta competición.

Zhang Fengbo ha escogido la UPC para estudiar un máster universitario y, ahora, tiene la oportunidad de conocer la investigación que se lleva a cabo en los diferentes laboratorios y centros de investigación de la Universidad. El camino de Ivan Payán, ingeniero informático, ha sido un poco distinto: fundó una asociación de desarrolladores de aplicaciones móviles y, ahora, ha impulsado un proyecto emprendedor. También Bernat Vila y Adrià Sallés, estudiantes del grado en Ingeniería de Diseño Industrial y Desarrollo del Producto, han diseñado y creado, como proyecto de fin de grado, una silla de ruedas de bajo coste, que se puede montar fácilmente y que está especialmente ideada para utilizarla en países en vías de desarrollo.

Eduard, Mónica, Zhang, Iván, Bernat y Adrià son sólo seis de los 32.765 estudiantes de la UPC que han compartido, a través de este vídeo, sus proyectos, sueños y experiencias. Te invitamos a conocerles y a descubrir, a través de ellos, la Universitat Politècnica de Catalunya. Ara UPC, la universidad de la Ingeniería, la Arquitectura, las Ciencias y la Tecnología.

Per motius tècnics només està disponible l'àudio de la darrera sessió del Consell de Govern de la UPC del 26 de maig.
L’informe del rector, els acords i els documents informatius de la sessió els podreu trobar al Butlletí UPC (BUPC).

Eduard Llorens va guanyar fa dos anys el Premi al millor treball de recerca de batxillerat que convoca cada curs la UPC, amb una proposta de disseny d’un camp de refugiats: ara estudia el segon curs del grau en Estudis d’Arquitectura. Mónica Pérez estudia el grau en Tecnologies Industrials i assegura que una jornada de portes obertes li va permetre conèixer la Formula Student, una competició mundial en què participen monoplaces dissenyats i construïts per estudiants d’universitats d’arreu del món: ara forma part d’un dels diferents equips d’estudiants de la UPC que participa en aquesta competició.

Zhang Fengbo ha escollit la UPC per estudiar un màster universitari i, ara, té l’oportunitat de conèixer la recerca que es duu a terme en els diferents laboratoris i centres de recerca de la Universitat. El camí d'Iván Payan, enginyer informàtic, ha estat una mica diferent: va fundar una associació de desenvolupadors d’aplicacions mòbils i, ara, ha impulsat un projecte emprenedor. També Bernat Villa i Adrià Sallés, estudiants del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte, han dissenyat i creat, com a projecte de fi de grau, una cadira de rodes de baix cost, que es pot muntar fàcilment i que està especialment ideada per utilitzar-la en països en vies de desenvolupament.

Eduard, Mónica, Zhang, Iván, Bernat i Adrià són només sis dels 32.765 estudiants de la UPC que han compartit, a través d’aquest vídeo, els seus projectes, somnis i experiències. Et convidem a conèixe’ls i a descobrir, a través d’ells, la Universitat Politècnica de Catalunya. Ara UPC, la universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia.

L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.

La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.

En el projecte, anomenat PATRICIA, hi han participat investigadors de la UPC, del Departament de Robòtica d’Enginyeria de La Salle i l’Hospital de Sant Joan de Déu. L'objectiu és avaluar l'eficàcia de l'ús de robots socials en la reducció del dolor i la ansietat en nens hospitalitzats durant els seus tractaments clínics. Es tracta d'obtenir evidències tangibles de la utilitat i el servei del robot mascota: voluntaris que busquen el robot per calmar un nen que arriba plorant, per sorprendre un altre que no pot respirar per problemes d'al·lèrgia, per augmentar la sensació d'autonomia de nens hospitalitzats a l'àrea d'oncologia...

Cecilio Angulo, investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, un dels departaments de la UPC participants en aquest projecte, ens explica en aquest vídeo els detalls de l'experiència i ens apunta el projecte en què estan treballant actualment: el projecte CASPER, en què es desenvoluparà un nou robot cognitiu, assistencial i social en la forma de robot mascota.

El prototip l’han anomenat WindCrete, en referència a l’energia eòlica i el material de què està construït: formigó reforçat, més econòmic i durable que l’acer. Es tracta d’una innovadora estructura cilíndrica autoestable i que destaca per la seva estructura sense juntes, que la fa més resistent i, per tant, més econòmica a llarg termini en un entorn tan agressiu com el marí. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo els detalls d’aquest projecte.

A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.

La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.