El prototip l’han anomenat WindCrete, en referència a l’energia eòlica i el material de què està construït: formigó reforçat, més econòmic i durable que l’acer. Es tracta d’una innovadora estructura cilíndrica autoestable i que destaca per la seva estructura sense juntes, que la fa més resistent i, per tant, més econòmica a llarg termini en un entorn tan agressiu com el marí. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo els detalls d’aquest projecte.

A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.

La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.

Lliçó inaugural "The good teacher explains, the superior teacher demonstrates, the excellent teacher inspires", a càrrec de Jin Akiyama, amb motiu de l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2015-2016, celebrat el 23 de setembre de 2015.

Doctor en ciències per la Tokyo Univesity, al Japó, Jin Akiyama és conegut com a científic però també per la seva faceta divulgadora, per la qual ha rebut diversos premis i que l'ha convertit en un dels matemàtics amb més presència mediàtica de l'actualitat. Ha aconseguit portar la matemàtica recreativa al gran públic a través del seu programa de màxima audiència a la televisió japonesa Nihon TV, anomenat The Most Fascinating Lecture in the World. Simultàniament, la seva recerca, que abasta un ampli ventall de branques de la geometria, ocupa també un lloc destacat en la geometria discreta i la teoria de grafs.

Professor i director del Research Center for Math and Science Education de la Tokyo Universtity of Science, Akiyama ha publicat llibres sobre matemàtiques i més d’un centenar d’articles en revistes científiques que li han reportat diversos premis i la presència en diverses i reconegudes institucions. Ha participat també en nombrosos congressos científics internacionals i ha produït diversos vídeos divulgatius sobre les matemàtiques.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 16è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciència i Tecnologia el treball de batxillerat MovMind: una aplicació real d'una interfície cervell-ordinador, de Joaquim de la Cruz, alumne de l'Institut de Deltebre, Tarragona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Óscar Castell. L’objectiu d’aquest treball és demostrar si és possible controlar dispositius electrònics amb el pensament. Per abordar aquesta qüestió, l’estudiant ha realitzat un treball teòric de documentació sobre les interfícies BCI (brain-computer interfaces) i ha desenvolupat l’aplicació MovMind amb programari lliure. L’alumne ha utilitzat aquesta aplicació per controlar un braç robòtic i un smartphone sense necessitar el contacte físic directe o l’acció motora d’una persona. En aquest sentit, el projecte neix com una proposta per ajudar les persones amb malalties com l’esclerosi múltiple o l’ELA, o bé amb mobilitat reduïda. L’ús de l’aplicació en un smartphone s’adreça a persones amb discapacitat o bé en situació de dependència que necessitin fer trucades d’emergència.

En aquesta edició del Premi, també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño y fabricación de un gato hidráulico con movimiento mecánico, realitzat per Juan José Castellanos, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Javier Rojo, Mar Alonso i Jesús Santos. En el seu projecte, l'autor ha dissenyat el prototip d'un gat hidràulic amb moviment mecànic amb l’objectiu de fer més ràpid i eficient el desplaçament dels cotxes, reduir l'esforç de l'operari i, per tant, evitar possibles lesions. Segons l’autor, aquest gat pot contribuir a la millora de la productivitat laboral i reduir un 20 % el temps de les operacions de moviments de cotxes.

L’estudiant Paula Sorolla, de l'Institut Jaume I de Salou, Tarragona, ha quedat finalista amb el treball Estudi tècnic i econòmic de la conversió d’un habitatge unifamiliar aïllat convencional en sostenible, tutoritzat per la professora Maria Carme Alemany. El jurat ha destacat especialment l'esperit crític d'aquest treball, en què ha investigat la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de sistemes de generació d'energia renovables, sostenibles i de reducció de consum aplicats a la seva pròpia casa.

Enguany, s'ha incorporat al 16è Premi UPC la categoria Ciencia en Acción, en la qual el treball seleccionat formarà part de la competició internacional que té aquest mateix nom, que se celebrarà el proper mes d’octubre. El treball seleccionat ha estat Domòtica per a persones discapacitades, d'Ana Andrino, Andrea García i Alba López, de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, tutoritzat pel professor Xavi Valldeoriola. En aquest cas, el projecte aborda el disseny d’una aplicació per a dispositius mòbils controlada tàctilment adreçada a persones amb discapacitat, així com el disseny i construcció de la maqueta d’un habitatge amb aplicacions domòtiques.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 16è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciència i Tecnologia el treball de batxillerat MovMind: una aplicació real d'una interfície cervell-ordinador, de Joaquim de la Cruz, alumne de l'Institut de Deltebre, Tarragona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Óscar Castell. L’objectiu d’aquest treball és demostrar si és possible controlar dispositius electrònics amb el pensament. Per abordar aquesta qüestió, l’estudiant ha realitzat un treball teòric de documentació sobre les interfícies BCI (brain-computer interfaces) i ha desenvolupat l’aplicació MovMind amb programari lliure. L’alumne ha utilitzat aquesta aplicació per controlar un braç robòtic i un smartphone sense necessitar el contacte físic directe o l’acció motora d’una persona. En aquest sentit, el projecte neix com una proposta per ajudar les persones amb malalties com l’esclerosi múltiple o l’ELA, o bé amb mobilitat reduïda. L’ús de l’aplicació en un smartphone s’adreça a persones amb discapacitat o bé en situació de dependència que necessitin fer trucades d’emergència.

En aquesta edició del Premi, també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño y fabricación de un gato hidráulico con movimiento mecánico, realitzat per Juan José Castellanos, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Javier Rojo, Mar Alonso i Jesús Santos. En el seu projecte, l'autor ha dissenyat el prototip d'un gat hidràulic amb moviment mecànic amb l’objectiu de fer més ràpid i eficient el desplaçament dels cotxes, reduir l'esforç de l'operari i, per tant, evitar possibles lesions. Segons l’autor, aquest gat pot contribuir a la millora de la productivitat laboral i reduir un 20 % el temps de les operacions de moviments de cotxes.

L’estudiant Paula Sorolla, de l'Institut Jaume I de Salou, Tarragona, ha quedat finalista amb el treball Estudi tècnic i econòmic de la conversió d’un habitatge unifamiliar aïllat convencional en sostenible, tutoritzat per la professora Maria Carme Alemany. El jurat ha destacat especialment l'esperit crític d'aquest treball, en què ha investigat la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de sistemes de generació d'energia renovables, sostenibles i de reducció de consum aplicats a la seva pròpia casa.

Enguany, s'ha incorporat al 16è Premi UPC la categoria Ciencia en Acción, en la qual el treball seleccionat formarà part de la competició internacional que té aquest mateix nom, que se celebrarà el proper mes d’octubre. El treball seleccionat ha estat Domòtica per a persones discapacitades, d'Ana Andrino, Andrea García i Alba López, de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, tutoritzat pel professor Xavi Valldeoriola. En aquest cas, el projecte aborda el disseny d’una aplicació per a dispositius mòbils controlada tàctilment adreçada a persones amb discapacitat, així com el disseny i construcció de la maqueta d’un habitatge amb aplicacions domòtiques.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 16è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciència i Tecnologia el treball de batxillerat MovMind: una aplicació real d'una interfície cervell-ordinador, de Joaquim de la Cruz, alumne de l'Institut de Deltebre, Tarragona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Óscar Castell. L’objectiu d’aquest treball és demostrar si és possible controlar dispositius electrònics amb el pensament. Per abordar aquesta qüestió, l’estudiant ha realitzat un treball teòric de documentació sobre les interfícies BCI (brain-computer interfaces) i ha desenvolupat l’aplicació MovMind amb programari lliure. L’alumne ha utilitzat aquesta aplicació per controlar un braç robòtic i un smartphone sense necessitar el contacte físic directe o l’acció motora d’una persona. En aquest sentit, el projecte neix com una proposta per ajudar les persones amb malalties com l’esclerosi múltiple o l’ELA, o bé amb mobilitat reduïda. L’ús de l’aplicació en un smartphone s’adreça a persones amb discapacitat o bé en situació de dependència que necessitin fer trucades d’emergència.

En aquesta edició del Premi, també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño y fabricación de un gato hidráulico con movimiento mecánico, realitzat per Juan José Castellanos, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Javier Rojo, Mar Alonso i Jesús Santos. En el seu projecte, l'autor ha dissenyat el prototip d'un gat hidràulic amb moviment mecànic amb l’objectiu de fer més ràpid i eficient el desplaçament dels cotxes, reduir l'esforç de l'operari i, per tant, evitar possibles lesions. Segons l’autor, aquest gat pot contribuir a la millora de la productivitat laboral i reduir un 20 % el temps de les operacions de moviments de cotxes.

L’estudiant Paula Sorolla, de l'Institut Jaume I de Salou, Tarragona, ha quedat finalista amb el treball Estudi tècnic i econòmic de la conversió d’un habitatge unifamiliar aïllat convencional en sostenible, tutoritzat per la professora Maria Carme Alemany. El jurat ha destacat especialment l'esperit crític d'aquest treball, en què ha investigat la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de sistemes de generació d'energia renovables, sostenibles i de reducció de consum aplicats a la seva pròpia casa.

Enguany, s'ha incorporat al 16è Premi UPC la categoria Ciencia en Acción, en la qual el treball seleccionat formarà part de la competició internacional que té aquest mateix nom, que se celebrarà el proper mes d’octubre. El treball seleccionat ha estat Domòtica per a persones discapacitades, d'Ana Andrino, Andrea García i Alba López, de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, tutoritzat pel professor Xavi Valldeoriola. En aquest cas, el projecte aborda el disseny d’una aplicació per a dispositius mòbils controlada tàctilment adreçada a persones amb discapacitat, així com el disseny i construcció de la maqueta d’un habitatge amb aplicacions domòtiques.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 16è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciència i Tecnologia el treball de batxillerat MovMind: una aplicació real d'una interfície cervell-ordinador, de Joaquim de la Cruz, alumne de l'Institut de Deltebre, Tarragona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Óscar Castell. L’objectiu d’aquest treball és demostrar si és possible controlar dispositius electrònics amb el pensament. Per abordar aquesta qüestió, l’estudiant ha realitzat un treball teòric de documentació sobre les interfícies BCI (brain-computer interfaces) i ha desenvolupat l’aplicació MovMind amb programari lliure. L’alumne ha utilitzat aquesta aplicació per controlar un braç robòtic i un smartphone sense necessitar el contacte físic directe o l’acció motora d’una persona. En aquest sentit, el projecte neix com una proposta per ajudar les persones amb malalties com l’esclerosi múltiple o l’ELA, o bé amb mobilitat reduïda. L’ús de l’aplicació en un smartphone s’adreça a persones amb discapacitat o bé en situació de dependència que necessitin fer trucades d’emergència.

En aquesta edició del Premi, també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño y fabricación de un gato hidráulico con movimiento mecánico, realitzat per Juan José Castellanos, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Javier Rojo, Mar Alonso i Jesús Santos. En el seu projecte, l'autor ha dissenyat el prototip d'un gat hidràulic amb moviment mecànic amb l’objectiu de fer més ràpid i eficient el desplaçament dels cotxes, reduir l'esforç de l'operari i, per tant, evitar possibles lesions. Segons l’autor, aquest gat pot contribuir a la millora de la productivitat laboral i reduir un 20 % el temps de les operacions de moviments de cotxes.

L’estudiant Paula Sorolla, de l'Institut Jaume I de Salou, Tarragona, ha quedat finalista amb el treball Estudi tècnic i econòmic de la conversió d’un habitatge unifamiliar aïllat convencional en sostenible, tutoritzat per la professora Maria Carme Alemany. El jurat ha destacat especialment l'esperit crític d'aquest treball, en què ha investigat la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de sistemes de generació d'energia renovables, sostenibles i de reducció de consum aplicats a la seva pròpia casa.

Enguany, s'ha incorporat al 16è Premi UPC la categoria Ciencia en Acción, en la qual el treball seleccionat formarà part de la competició internacional que té aquest mateix nom, que se celebrarà el proper mes d’octubre. El treball seleccionat ha estat Domòtica per a persones discapacitades, d'Ana Andrino, Andrea García i Alba López, de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, tutoritzat pel professor Xavi Valldeoriola. En aquest cas, el projecte aborda el disseny d’una aplicació per a dispositius mòbils controlada tàctilment adreçada a persones amb discapacitat, així com el disseny i construcció de la maqueta d’un habitatge amb aplicacions domòtiques.

Un article publicat al prestigiós setmanari anglès 'The Economist' apuntava que la impressió 3D podria esdevenir la punta de llança de la Tercera Revolució Industrial, una revolució que faria que els sistemes de fabricació apostessin per la qualitat, la innovació i la fabricació de productes fets de manera local, a petita escala i a mida. Però, sabem en què consisteix aquesta tecnologia?

Un equip d'investigadors de la UPC ja l'està aplicant i introduint en la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial, i treballa per trobar millores en el sistema d'impressió. Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), ens explica en aquest vídeo en què consisteix la tecnologia d'impressió 3D, les seves múltiples aplicacions i quins avantatges té respecte als sistemes de fabricació tradicional.

Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) , ens explica en aquest vídeo com s'aplica i introdueix la tecnologia d'impressió 3D a la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial. En el seu grup de recerca també es treballa en millorar el disseny d'un dels elements clau d'aquest sistema d'impressió: l'extrussor, el dispositiu que agafa el material, el fon i el diposita sobre la superficie d'impressió.

Aquest any també han posat en marxa el projecte "Impressió 3D: del laboratori a casa", finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECTY), que vol apropar aquesta nova tecnologia a públic no universitari. En concret, a través d'activitats de formació adreçades a estudiants d'ESO i batxillerat i professorat d'educació secundària, i accions de divulgació científica en format digital (podcasts, pàgina web, vídeo i aplicació mòbil).

El 20 de desembre del 2013, la 68a Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2015 l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum. Les Nacions Unides reconeixien així la seva importància en la nostra vida quotidiana i el paper de les tecnologies basades en la llum en el desenvolupament científic i tecnològic actual.

Es tracta d’una disciplina que ha revolucionat i continua revolucionant camps tan diversos com les comunicacions o la medicina i que compta amb innombrables aplicacions, tal com ens explica en aquest vídeo Ramon Vilaseca, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers del departament de Física i Enginyeria Nuclear

Malgrat que el Parkinson és una malaltia crònica, hi ha mesures per controlar i estabilitzar-ne els símptomes. Un grup d’investigadors de la UPC ha dissenyat un dispositiu, equipat amb sensors, que controla els moviments dels malalts i subministra informació, en temps real, als neuròlegs, la qual els facilita l’ajustament de la medicació, tal com ens explica en aquest vídeo Albert Samà, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), i investigador del Centre d'Estudis Tecnològics per a l'Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD).

El dispositiu Rempark és un sistema amb sensors dissenyat per portar-lo enganxat a la cintura i que permet analitzar els moviments dels malalts de Parkinson. Semblant a un telèfon mòbil, l’aparell monitora els moviments dels pacients mitjançant complexos algoritmes. Un dels aspectes pioners del dispositiu és que actua en temps real, de manera que el neuròleg pot tenir referències diàries i ajustar la medicació en funció de l’estat del pacient.

Els residus dels aparells elèctrics i electrònics, els anomenats RAEE, van generar, només l'any 2013, 50 milions de tones de deixalles a tot el món. Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens parla en aquest vídeo de la viabilitat del reciclatge d'aquests aparells, tant des del punt de vista ambiental, com social i econòmic, i com s'està incorporant, en la formació dels futurs enginyers i enginyeres, l'anàlisi de tota la vida útil del producte (producció, ús i disposició final) a través de la incorporació de la competència de Sostenibilitat i Compromís Social en els plans d'estudis.