Per motius tècnics només està disponible l'àudio de la darrera sessió del Consell de Govern de la UPC del 26 de maig.
L’informe del rector, els acords i els documents informatius de la sessió els podreu trobar al Butlletí UPC (BUPC).

Eduard Llorens va guanyar fa dos anys el Premi al millor treball de recerca de batxillerat que convoca cada curs la UPC, amb una proposta de disseny d’un camp de refugiats: ara estudia el segon curs del grau en Estudis d’Arquitectura. Mónica Pérez estudia el grau en Tecnologies Industrials i assegura que una jornada de portes obertes li va permetre conèixer la Formula Student, una competició mundial en què participen monoplaces dissenyats i construïts per estudiants d’universitats d’arreu del món: ara forma part d’un dels diferents equips d’estudiants de la UPC que participa en aquesta competició.

Zhang Fengbo ha escollit la UPC per estudiar un màster universitari i, ara, té l’oportunitat de conèixer la recerca que es duu a terme en els diferents laboratoris i centres de recerca de la Universitat. El camí d'Iván Payan, enginyer informàtic, ha estat una mica diferent: va fundar una associació de desenvolupadors d’aplicacions mòbils i, ara, ha impulsat un projecte emprenedor. També Bernat Villa i Adrià Sallés, estudiants del grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte, han dissenyat i creat, com a projecte de fi de grau, una cadira de rodes de baix cost, que es pot muntar fàcilment i que està especialment ideada per utilitzar-la en països en vies de desenvolupament.

Eduard, Mónica, Zhang, Iván, Bernat i Adrià són només sis dels 32.765 estudiants de la UPC que han compartit, a través d’aquest vídeo, els seus projectes, somnis i experiències. Et convidem a conèixe’ls i a descobrir, a través d’ells, la Universitat Politècnica de Catalunya. Ara UPC, la universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia.

L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.

La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.

En el projecte, anomenat PATRICIA, hi han participat investigadors de la UPC, del Departament de Robòtica d’Enginyeria de La Salle i l’Hospital de Sant Joan de Déu. L'objectiu és avaluar l'eficàcia de l'ús de robots socials en la reducció del dolor i la ansietat en nens hospitalitzats durant els seus tractaments clínics. Es tracta d'obtenir evidències tangibles de la utilitat i el servei del robot mascota: voluntaris que busquen el robot per calmar un nen que arriba plorant, per sorprendre un altre que no pot respirar per problemes d'al·lèrgia, per augmentar la sensació d'autonomia de nens hospitalitzats a l'àrea d'oncologia...

Cecilio Angulo, investigador del Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, un dels departaments de la UPC participants en aquest projecte, ens explica en aquest vídeo els detalls de l'experiència i ens apunta el projecte en què estan treballant actualment: el projecte CASPER, en què es desenvoluparà un nou robot cognitiu, assistencial i social en la forma de robot mascota.

El prototip l’han anomenat WindCrete, en referència a l’energia eòlica i el material de què està construït: formigó reforçat, més econòmic i durable que l’acer. Es tracta d’una innovadora estructura cilíndrica autoestable i que destaca per la seva estructura sense juntes, que la fa més resistent i, per tant, més econòmica a llarg termini en un entorn tan agressiu com el marí. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo els detalls d’aquest projecte.

A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.

La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.

Lliçó inaugural "The good teacher explains, the superior teacher demonstrates, the excellent teacher inspires", a càrrec de Jin Akiyama, amb motiu de l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2015-2016, celebrat el 23 de setembre de 2015.

Doctor en ciències per la Tokyo Univesity, al Japó, Jin Akiyama és conegut com a científic però també per la seva faceta divulgadora, per la qual ha rebut diversos premis i que l'ha convertit en un dels matemàtics amb més presència mediàtica de l'actualitat. Ha aconseguit portar la matemàtica recreativa al gran públic a través del seu programa de màxima audiència a la televisió japonesa Nihon TV, anomenat The Most Fascinating Lecture in the World. Simultàniament, la seva recerca, que abasta un ampli ventall de branques de la geometria, ocupa també un lloc destacat en la geometria discreta i la teoria de grafs.

Professor i director del Research Center for Math and Science Education de la Tokyo Universtity of Science, Akiyama ha publicat llibres sobre matemàtiques i més d’un centenar d’articles en revistes científiques que li han reportat diversos premis i la presència en diverses i reconegudes institucions. Ha participat també en nombrosos congressos científics internacionals i ha produït diversos vídeos divulgatius sobre les matemàtiques.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 16è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciència i Tecnologia el treball de batxillerat MovMind: una aplicació real d'una interfície cervell-ordinador, de Joaquim de la Cruz, alumne de l'Institut de Deltebre, Tarragona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Óscar Castell. L’objectiu d’aquest treball és demostrar si és possible controlar dispositius electrònics amb el pensament. Per abordar aquesta qüestió, l’estudiant ha realitzat un treball teòric de documentació sobre les interfícies BCI (brain-computer interfaces) i ha desenvolupat l’aplicació MovMind amb programari lliure. L’alumne ha utilitzat aquesta aplicació per controlar un braç robòtic i un smartphone sense necessitar el contacte físic directe o l’acció motora d’una persona. En aquest sentit, el projecte neix com una proposta per ajudar les persones amb malalties com l’esclerosi múltiple o l’ELA, o bé amb mobilitat reduïda. L’ús de l’aplicació en un smartphone s’adreça a persones amb discapacitat o bé en situació de dependència que necessitin fer trucades d’emergència.

En aquesta edició del Premi, també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño y fabricación de un gato hidráulico con movimiento mecánico, realitzat per Juan José Castellanos, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Javier Rojo, Mar Alonso i Jesús Santos. En el seu projecte, l'autor ha dissenyat el prototip d'un gat hidràulic amb moviment mecànic amb l’objectiu de fer més ràpid i eficient el desplaçament dels cotxes, reduir l'esforç de l'operari i, per tant, evitar possibles lesions. Segons l’autor, aquest gat pot contribuir a la millora de la productivitat laboral i reduir un 20 % el temps de les operacions de moviments de cotxes.

L’estudiant Paula Sorolla, de l'Institut Jaume I de Salou, Tarragona, ha quedat finalista amb el treball Estudi tècnic i econòmic de la conversió d’un habitatge unifamiliar aïllat convencional en sostenible, tutoritzat per la professora Maria Carme Alemany. El jurat ha destacat especialment l'esperit crític d'aquest treball, en què ha investigat la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de sistemes de generació d'energia renovables, sostenibles i de reducció de consum aplicats a la seva pròpia casa.

Enguany, s'ha incorporat al 16è Premi UPC la categoria Ciencia en Acción, en la qual el treball seleccionat formarà part de la competició internacional que té aquest mateix nom, que se celebrarà el proper mes d’octubre. El treball seleccionat ha estat Domòtica per a persones discapacitades, d'Ana Andrino, Andrea García i Alba López, de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, tutoritzat pel professor Xavi Valldeoriola. En aquest cas, el projecte aborda el disseny d’una aplicació per a dispositius mòbils controlada tàctilment adreçada a persones amb discapacitat, així com el disseny i construcció de la maqueta d’un habitatge amb aplicacions domòtiques.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 16è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciència i Tecnologia el treball de batxillerat MovMind: una aplicació real d'una interfície cervell-ordinador, de Joaquim de la Cruz, alumne de l'Institut de Deltebre, Tarragona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Óscar Castell. L’objectiu d’aquest treball és demostrar si és possible controlar dispositius electrònics amb el pensament. Per abordar aquesta qüestió, l’estudiant ha realitzat un treball teòric de documentació sobre les interfícies BCI (brain-computer interfaces) i ha desenvolupat l’aplicació MovMind amb programari lliure. L’alumne ha utilitzat aquesta aplicació per controlar un braç robòtic i un smartphone sense necessitar el contacte físic directe o l’acció motora d’una persona. En aquest sentit, el projecte neix com una proposta per ajudar les persones amb malalties com l’esclerosi múltiple o l’ELA, o bé amb mobilitat reduïda. L’ús de l’aplicació en un smartphone s’adreça a persones amb discapacitat o bé en situació de dependència que necessitin fer trucades d’emergència.

En aquesta edició del Premi, també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño y fabricación de un gato hidráulico con movimiento mecánico, realitzat per Juan José Castellanos, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Javier Rojo, Mar Alonso i Jesús Santos. En el seu projecte, l'autor ha dissenyat el prototip d'un gat hidràulic amb moviment mecànic amb l’objectiu de fer més ràpid i eficient el desplaçament dels cotxes, reduir l'esforç de l'operari i, per tant, evitar possibles lesions. Segons l’autor, aquest gat pot contribuir a la millora de la productivitat laboral i reduir un 20 % el temps de les operacions de moviments de cotxes.

L’estudiant Paula Sorolla, de l'Institut Jaume I de Salou, Tarragona, ha quedat finalista amb el treball Estudi tècnic i econòmic de la conversió d’un habitatge unifamiliar aïllat convencional en sostenible, tutoritzat per la professora Maria Carme Alemany. El jurat ha destacat especialment l'esperit crític d'aquest treball, en què ha investigat la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de sistemes de generació d'energia renovables, sostenibles i de reducció de consum aplicats a la seva pròpia casa.

Enguany, s'ha incorporat al 16è Premi UPC la categoria Ciencia en Acción, en la qual el treball seleccionat formarà part de la competició internacional que té aquest mateix nom, que se celebrarà el proper mes d’octubre. El treball seleccionat ha estat Domòtica per a persones discapacitades, d'Ana Andrino, Andrea García i Alba López, de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, tutoritzat pel professor Xavi Valldeoriola. En aquest cas, el projecte aborda el disseny d’una aplicació per a dispositius mòbils controlada tàctilment adreçada a persones amb discapacitat, així com el disseny i construcció de la maqueta d’un habitatge amb aplicacions domòtiques.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 16è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciència i Tecnologia el treball de batxillerat MovMind: una aplicació real d'una interfície cervell-ordinador, de Joaquim de la Cruz, alumne de l'Institut de Deltebre, Tarragona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Óscar Castell. L’objectiu d’aquest treball és demostrar si és possible controlar dispositius electrònics amb el pensament. Per abordar aquesta qüestió, l’estudiant ha realitzat un treball teòric de documentació sobre les interfícies BCI (brain-computer interfaces) i ha desenvolupat l’aplicació MovMind amb programari lliure. L’alumne ha utilitzat aquesta aplicació per controlar un braç robòtic i un smartphone sense necessitar el contacte físic directe o l’acció motora d’una persona. En aquest sentit, el projecte neix com una proposta per ajudar les persones amb malalties com l’esclerosi múltiple o l’ELA, o bé amb mobilitat reduïda. L’ús de l’aplicació en un smartphone s’adreça a persones amb discapacitat o bé en situació de dependència que necessitin fer trucades d’emergència.

En aquesta edició del Premi, també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño y fabricación de un gato hidráulico con movimiento mecánico, realitzat per Juan José Castellanos, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Javier Rojo, Mar Alonso i Jesús Santos. En el seu projecte, l'autor ha dissenyat el prototip d'un gat hidràulic amb moviment mecànic amb l’objectiu de fer més ràpid i eficient el desplaçament dels cotxes, reduir l'esforç de l'operari i, per tant, evitar possibles lesions. Segons l’autor, aquest gat pot contribuir a la millora de la productivitat laboral i reduir un 20 % el temps de les operacions de moviments de cotxes.

L’estudiant Paula Sorolla, de l'Institut Jaume I de Salou, Tarragona, ha quedat finalista amb el treball Estudi tècnic i econòmic de la conversió d’un habitatge unifamiliar aïllat convencional en sostenible, tutoritzat per la professora Maria Carme Alemany. El jurat ha destacat especialment l'esperit crític d'aquest treball, en què ha investigat la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de sistemes de generació d'energia renovables, sostenibles i de reducció de consum aplicats a la seva pròpia casa.

Enguany, s'ha incorporat al 16è Premi UPC la categoria Ciencia en Acción, en la qual el treball seleccionat formarà part de la competició internacional que té aquest mateix nom, que se celebrarà el proper mes d’octubre. El treball seleccionat ha estat Domòtica per a persones discapacitades, d'Ana Andrino, Andrea García i Alba López, de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, tutoritzat pel professor Xavi Valldeoriola. En aquest cas, el projecte aborda el disseny d’una aplicació per a dispositius mòbils controlada tàctilment adreçada a persones amb discapacitat, així com el disseny i construcció de la maqueta d’un habitatge amb aplicacions domòtiques.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 16è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciència i Tecnologia el treball de batxillerat MovMind: una aplicació real d'una interfície cervell-ordinador, de Joaquim de la Cruz, alumne de l'Institut de Deltebre, Tarragona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Óscar Castell. L’objectiu d’aquest treball és demostrar si és possible controlar dispositius electrònics amb el pensament. Per abordar aquesta qüestió, l’estudiant ha realitzat un treball teòric de documentació sobre les interfícies BCI (brain-computer interfaces) i ha desenvolupat l’aplicació MovMind amb programari lliure. L’alumne ha utilitzat aquesta aplicació per controlar un braç robòtic i un smartphone sense necessitar el contacte físic directe o l’acció motora d’una persona. En aquest sentit, el projecte neix com una proposta per ajudar les persones amb malalties com l’esclerosi múltiple o l’ELA, o bé amb mobilitat reduïda. L’ús de l’aplicació en un smartphone s’adreça a persones amb discapacitat o bé en situació de dependència que necessitin fer trucades d’emergència.

En aquesta edició del Premi, també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño y fabricación de un gato hidráulico con movimiento mecánico, realitzat per Juan José Castellanos, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Javier Rojo, Mar Alonso i Jesús Santos. En el seu projecte, l'autor ha dissenyat el prototip d'un gat hidràulic amb moviment mecànic amb l’objectiu de fer més ràpid i eficient el desplaçament dels cotxes, reduir l'esforç de l'operari i, per tant, evitar possibles lesions. Segons l’autor, aquest gat pot contribuir a la millora de la productivitat laboral i reduir un 20 % el temps de les operacions de moviments de cotxes.

L’estudiant Paula Sorolla, de l'Institut Jaume I de Salou, Tarragona, ha quedat finalista amb el treball Estudi tècnic i econòmic de la conversió d’un habitatge unifamiliar aïllat convencional en sostenible, tutoritzat per la professora Maria Carme Alemany. El jurat ha destacat especialment l'esperit crític d'aquest treball, en què ha investigat la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de sistemes de generació d'energia renovables, sostenibles i de reducció de consum aplicats a la seva pròpia casa.

Enguany, s'ha incorporat al 16è Premi UPC la categoria Ciencia en Acción, en la qual el treball seleccionat formarà part de la competició internacional que té aquest mateix nom, que se celebrarà el proper mes d’octubre. El treball seleccionat ha estat Domòtica per a persones discapacitades, d'Ana Andrino, Andrea García i Alba López, de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, tutoritzat pel professor Xavi Valldeoriola. En aquest cas, el projecte aborda el disseny d’una aplicació per a dispositius mòbils controlada tàctilment adreçada a persones amb discapacitat, així com el disseny i construcció de la maqueta d’un habitatge amb aplicacions domòtiques.

Un article publicat al prestigiós setmanari anglès 'The Economist' apuntava que la impressió 3D podria esdevenir la punta de llança de la Tercera Revolució Industrial, una revolució que faria que els sistemes de fabricació apostessin per la qualitat, la innovació i la fabricació de productes fets de manera local, a petita escala i a mida. Però, sabem en què consisteix aquesta tecnologia?

Un equip d'investigadors de la UPC ja l'està aplicant i introduint en la docència dels estudis de l'àmbit de l'enginyeria industrial, i treballa per trobar millores en el sistema d'impressió. Ramón Jerez, investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica i professor a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB), ens explica en aquest vídeo en què consisteix la tecnologia d'impressió 3D, les seves múltiples aplicacions i quins avantatges té respecte als sistemes de fabricació tradicional.