Us heu preguntat mai si l’arquitectura i l’urbanisme donen resposta a les necessitats de les persones? O si es prioritza l’estètica respecte a la funcionalitat? Per parlar sobre el passat, el present i el futur de les ciutats i respondre a totes aquestes qüestions, el nou ‘Algorrritmes UPC’ compta amb Sandra Bestraten i Zaida Muxí, professores de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

En el nou pòdcast ‘Sostenibles, accessibles i feministes: parlem de ciutats’, les investigadores hi reivindiquen que cal repensar les ciutats que ja tenim i reconstruir-les amb materials més naturals i sostenibles. Defensen també la necessitat de fer-les més accessibles, prioritzant un disseny que tingui en compte les diferents necessitats de la societat: eliminar barreres arquitectòniques, reforçar el comerç de proximitat i l’espai públic, evitar les zonificacions, reforçar que siguin “caminables”... I que incorporin la perspectiva de gènere, per fer-les més inclusives i igualitàries. Aquests són els alguns dels reptes que afronten els professionals de l'arquitectura i l'urbanisme per fer ciutats més sostenibles, accessibles i segures.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU) la població mundial arribarà als 9.000 milions d'habitants l'any 2050? I que es calcula que una tercera part dels aliments es malbaraten? El repte és, per tant, alimentar més persones i fer-ho de forma sostenible. Però, com ho fem? I per on comencem? Unes preguntes que la professora i investigadora Anna Gras, directora de l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) de la UPC, intenta respondre al nou pòdcast ‘Alimentem la sostenibilitat. Seiem a taula?’.

La investigadora reivindica que cal fer un ús conscient i responsable dels recursos –l’aigua, l’energia, la biodiversitat, etc.– per garantir que les futures generacions siguin capaces d’aconseguir les mateixes produccions i els mateixos rendiments de què disposem ara. I en aquest repte, segons Anna Gras, la tecnologia és la gran aliada i és necessari que s’apliquin, també al sector agroalimentari, els avenços disponibles en el camp de les telecomunicacions, la informàtica, la robòtica o la digitalització. Avançar, en definitiva, en l’agricultura 4.0 i l’agricultura de precisió, per optimitzar la producció agrícola.

Una transformació que, a més, cal que es doni en tota la cadena alimentària: començant pel sector primari, passant per la transformació i comercialització dels productes agraris, fins a arribar al consumidor final. La investigadora en què cal aconseguir, també, un consum més responsable i reduir al màxim el malbaratament alimentari, que representa, a Catalunya, que cada persona llenci 35 kg de menjar a l’any. I analitza la importància de la seguretat i el control dels aliments que consumim i els canvis en la dieta que es poden aplicar per reduir el consum de proteïnes d’origen animal, una acció que reduiria la petjada de carboni del sector alimentari.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que pels mars i oceans naveguen més d’1,7 milions de vaixells? I que aquest transport representa el 90 % del comerç mundial i genera el 2,8% de les emissions totals de CO₂? L’Organització Marítima Internacional (OMI) vol reduir les emissions del transport marítim un 50 % abans del 2050 i les solucions inclouen la millora dels sistemes de propulsió dels vaixells, la reducció de la velocitat de les travessies i, sobretot, l’ús d’energies renovables. De fet, un 12 % dels nous vaixells que es construeixen ja utilitzen combustibles alternatius.

Al nou ‘Algorrritmes UPC’, ens embarquem amb Santiago Ordás, professor i investigador a la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la UPC i expert en seguretat i contaminació al mar, i Javier Zamora, que treballa per a grans navilieres internacionals avaluant el consum de combustible dels vaixells, per conèixer quines opcions de combustibles, més nets i sostenibles, s’estan començant a utilitzar per avançar en la descarbonització del transport marítim, com ara el metanol o l’amoníac. O aquelles solucions que s’estan aplicant per reduir el consum energètic quan el vaixell és a port, en les operacions de càrrega i descàrrega de grans vaixells o en els sistemes de climatització. També descobrim projectes tan innovadors com el de la 'start-up' bound4blue, una empresa que ha desenvolupat un sistema de veles rígides, plegables i autònomes, que permet reduir la potència del motor i, consegüentment, un estalvi de combustible.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Fan por les matemàtiques? O simplement tenim por d’allò que no
coneixem? Amb aquesta pregunta arrenca el nou pòdcast ‘Algorrritmes
UPC’, protagonitzat per Eva Miranda, investigadora de la Facultat de
Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de
Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Josep Fontana, estudiant de
Matemàtiques a l’FME i col·laborador en el grup de recerca de Miranda. En
el pòdcast, els científics expliquen que, lluny de ser rígides ni
avorrides, les matemàtiques són sorprenentment creatives i bàsiques
per a l’avenç de la recerca científica. I que són més presents del
que ens pensem en el nostre dia a dia: quan creuem un semàfor, per
exemple, o quan posem la contrasenya en el telèfon mòbil.

En el pòdcast s’aprofundeix en la necessitat d’explicar millor les
matemàtiques en totes les etapes educatives i en el repte de divulgar
la recerca que es desenvolupa a les universitats i als centres de
recerca, perquè arribi a tots els públics. Com la recerca que
lidera Eva Miranda per entendre el comportament dels fluids i
les equacions que l'expliquen, una línia de recerca que la va
portar a intentar esbrinar si era possible preveure on anirien a parar
29.000 aneguets de goma que van caure al mar des d’un vaixell de
càrrega, el 1992, durant una tempesta. El vincle entre dues àrees de
la física ocupa la recerca de Josep Fontana, que estudia com es mouen
els fluids i com es mouen els planetes i les estrelles. La lògica
matemàtica ho podrà explicar o també té els seus límits? No us perdeu
el nou pòdcast 'Mates, mates, mates: estan per tot arreu!'.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la
UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La recerca que desenvolupen fa que s’autoanomenin, amb un toc d’humor, les ‘material girls’. Són Cristina Canal i Maria Pau Ginebra, investigadores de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), al Campus Diagonal-Besòs, i protagonistes del nou 'Algorrritmes UPC'.

Les investigadores expliquen com, envoltades de joves investigadors i investigadores d’arreu del món, treballen en el desenvolupament de nous materials que permetin la regeneració i la reparació de teixits i òrgans amb els projectes APACHE i BAMBBI, unes recerques a la frontera del coneixement que han estat distingides pel European Research Council.

Amb el projecte APACHE, Cristina Canal investiga l’ús del plasma a pressió atmosfèrica com a nova teràpia per tractar de manera selectiva el càncer d’ossos i que permeti atacar només les cèl·lules cancerígenes, sense afectar les sanes. Canal detalla com volen anar un pas més enllà i combinar aquesta tècnica amb nous materials de regeneració òssia, de manera que, quan s’extirpi un tumor, aquests materials facin una doble funció: regenerar l’os i, alhora, atacar les cèl·lules malaltes.

Amb BAMBBI, la investigadora Maria Pau Ginebra desenvolupa bioceràmiques, inspirades en la natura, que tinguin la capacitat de regenerar l’os i també propietats antimicrobianes. També es volen dissenyar nous materials, inspirats en la superfície de les ales d’alguns insectes, que tinguin capacitats bactericides i puguin ser una alternativa als antibiòtics. Aquesta recerca tindrà un gran impacte científic i tecnològic en camps molt diversos i allunyats de la medicina, com ara la catàlisi, la purificació d'aigua o la separació de proteïnes.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la paraula 'drone' prové de l'anglès i significa 'abellot', per la semblança del soroll d'aquests aparells amb el brunzit de les abelles? En els darrers anys, la popularitat i els avenços en el món dels drons han estat tan importants que ja són capaços, fins i tot, de reproduir melodies amb instruments adaptats. Però no només això: les aplicacions d'aquests vehicles aeris no tripulats van des del camp de l'agricultura fins a la inspecció d'infraestructures, la recerca de persones, la logística o el control incendis.

En el pòdcast ‘Drons, les ales del futur!’ repassem amb Pablo Royo, professor de l'Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, el present i el futur dels drons, així com la importància de la seguretat i les legislacions que se'n deriven, ja que els serveis automatitzats i digitals seran clau per mantenir un espai aeri segur. També parlem de la possibilitat d’integrar els drons com un nou mitjà per al transport de passatgers, amb el que ja es coneix com a ‘aerotaxis’.

Una tecnologia que ja és una realitat a la UPC, amb el DroneLab, un laboratori i espai únic de vol per a drons destinat a la recerca i la docència, i que dona servei també al teixit empresarial.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabeu què és un supercomputador i capacitat de càlcul té? I que Barcelona n’acull un, el MareNostrum, i que és un dels més potents d’Europa? Al nou pòdcast de la sèrie 'Algorritmes UPC', Jordi Torres, professor i investigador del Barcelona Supercomputing Center– Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, explica què són aquestes potents màquines de càlcul i el dia a dia de les persones que l’utilitzen i que fan possible el seu funcionament. L’investigador, especialista en computació d’alt rendiment i intel·ligència artificial, també detalla la història, els orígens i els projectes de BSC, el centre que gestiona el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d'Europa i que està ubicat a l’antiga capella de la Torre Girona, al Campus Diagonal Nord de la UPC.

El BBSC-CNS és una instal·lació científica i centre de recerca especialitzat en computació d'altes prestacions (HPC) i aviat acollirà el MareNostrum 5, que tindrà un rendiment de 314 petaflops quan treballi a ple rendiment. Format per milers d'ordinadors connectats i que treballen en paral·lel, està al servei de la comunitat científica internacional i de la indústria que requereixi utilitzar una gran màquina de càlcul.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Des de fa anys, els investigadors i investigadores del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC) apliquen models matemàtics per entendre el comportament de les malalties infeccioses. Però la pandèmia per COVID-19 els va portar, gairebé d’un dia per l’altre, als titulars de diaris i d’informatiu. Amb ells i elles, moltes persones van descobrir com les matemàtiques podien ajudar les autoritats sanitàries a prendre decisions en els moments més complicats. També van fer que incorporéssim noves paraules al nostre vocabulari: risc de rebot, velocitat de contagi, la famosa RT… Però, què hi ha al darrere de tots aquests conceptes? Com funcionen aquests models? Com han viscut aquests darrers dos anys?

En el nou pòdcast 'Algorrritmes UPC', les investigadores Clara Prats i Aida Perramon responen a aquestes preguntes i reflexionen sobre com van passar d’una recerca reflexiva i discreta a dur a terme una tasca trepidant que requeria una capacitat d’adaptació constant a noves dades, coneixements i, sobretot, necessitats. També expliquen tots aquells projectes que ara, al BIOCOM-UPC, han pogut reprendre, no només vinculats a la COVID-19, sinó també a altres malalties infeccioses com la tuberculosi, la malària o la malaltia de Chagas, malalties de les quals gairebé no se’n parla, malgrat que afecten centenars de milions de persones i causen milions de morts cada any. Projectes tan apassionants com, per exemple, el desenvolupament d’un pulmó virtual que permet entendre la dinàmica de les lesions dins dels pulmons a causa de les infeccions per tuberculosi o com s'ha dissenyat un sistema 'low-cost' de diagnòstic de la malària basat en la intel·ligència artificial.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Coneixeu Maria la Jueva, la primera dona alquimista? O Hipàtia, la primera matemàtica i astrònoma de la història? Sabíeu que Letitia Mumford Geer va inventar la xeringa que es pot utilitzar amb una sola mà? O que Hedy Lamarr va crear el sistema que va permetre desenvolupar la tecnologia Wi-Fi?

Són alguns dels exemples que posa Núria Salán, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, a ‘L'Enginy (in)visible’, el segon pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’.

Coincidint amb la commemoració de l’11F, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, Núria Salán proposa, amb un toc d’humor, un viatge per la història per reivindicar el paper que han tingut dones pioneres en l’impuls del desenvolupament científic i tecnològic de la societat i que encara avui no han obtingut el reconeixement que es mereixen.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Hem viscut el compte enrere d’Artemis 1 cap a la Lluna; segurament, la darrera gran aventura espacial. Viatjar a l’espai és una obsessió per a la humanitat, un desig que s'ha fet realitat, encara que sigui només per a algunes persones privilegiades... Per què ens obsessiona tant, l'espai? Què aporta la recerca sobre l’espai a la vida de les persones?

En el primer capítol de la sèrie 'Algorrritmes UPC', Miquel Sureda, professor i investigador de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, i l'estudiant de doctorat Paula Betriu Roure, des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, expliquen alguns dels avenços científics de la humanitat que han estat possibles per la recerca espacial, una recerca que només l'any 2021 va suposar una inversió de 17.000 milions de dòlars al món.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Anna Esteve, alumna de l'Institut Pere Borrell de Puigcerdà, és la guanyadora del premi al millor treball de recerca de batxillerat del 23è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciències i Tecnologia.
En aquest vídeo explica el seu treball 'Cada gota compta! Estudi de l'eficiència del reg a la Cerdanya', en el qual analitza els factors que millorarien l’eficiència dels sistemes de reg de la comarca i planteja la implementació d'un sistema de reg intel·ligent que funcionaria a partir de les dades que s’obtenen d’uns sensors. Per aconseguir-ho, ha desenvolupat i construït un dispositiu basat en un microcontrolador Arduino, que permet repartir de forma sostenible la quantitat necessària d'aigua a una plantació determinada.
Anna Esteve està cursant ara el doble grau en Enginyeria Física i Ciència i Enginyeria de Dades al Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la UPC.

La proposta de creació de la primera casa de naixements a Barcelona d’Ursula Gallemí, alumna de l'Escola Massana. Centre d'Art i Disseny de Barcelona, és el treball de CFGS guanyador del 23è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciències i Tecnologia.
Com explica en aquest vídeo, al treball Pell a Pell. Casa de naixements, Úrsula proposa la rehabilitació de la nau que ara ocupa el Centre Cultural del barri de Montbau per crear un entorn alternatiu als hospitals. Es tractaria d’un espai protector, íntim i d’empoderament per a les dones amb un embaràs de baix risc que volen un part fisiològic i respectat així com un acompanyament de tot el procés, tant del pre-part com del post-part.