The Crângași Herbarium, a curated collection of drawings, maps, photographs, analyses, texts, and dioramas contained in a small piece of furniture located inside a public library in the Crângași neighbourhood. The herbarium presents a condensed story of the minor history of how residents live in the neighbourhood and the ways in which practices of neighbourliness and conviviality manifest in the spaces of the city. Thus, the herbarium highlights these modes of adaptation and survival in a city dominated by the paradigm of individual actions, privatization and commodification, and top-down strategies often implemented in a heavy-handed manner. The research aimed to identify neighbourhood spaces and active actors that could host and support an intervention with a strong ecological and community-oriented character. The Nichita Stănescu branch of the Bucharest Metropolitan Library, located on Calea Crângași, the neighbourhood’s main thoroughfare, was identified as one of the key community actors capable of supporting the intervention and engaging various library users in caring for a small nearby green space. Due to overlap with a city hall project to redesign the entire boulevard, it was decided to relocate the “intervention” inside the library. Although initially this seemed like a step back for the project, the relocation into the small neighbourhood library turned into an opportunity to highlight and support an important public institution for the local community. Identified during the research as one of the spatial and institutional resources that can help support the emergence of (environmental) commons in the neighbourhood, “our library,” as it is called by some of its users, was considered a suitable place to make visible the informal manifestations found in local public spaces.

On April 5th, the courtyard of Escola Concepción Arenal in the Besòs i Maresme neighbourhood of Barcelona became the heart of a powerful act of collective imagination. Organised by MITO Collective within the framework of the WECARE project (Warding Ecosystem Commons through Action-Research Education, funded by the European Union), PLANTADA brought together neighbours, artists, activists and local entities to construct a living counter-monument—a participatory and symbolic intervention rooted in ecological care, cultural memory and neighbourhood solidarity.

Aquest document audiovisual recull una síntesi de les entrevistes realitzades al veïnat, representants d'entitats i treballadores dels serveis públics i tècnics del barri de La Pau, per part de l'estudiantat i en motiu de la recerca-acció desenvolupada en el marc de l'assignatura City and Society del MISMeC de les edicions 2023 i 2024.

La categoria d’espais educatius es mostra en aquest ‘Semàfor de la Barcelona fràgil’ a partir de les activitats associades a activitats docents d’estudis obligatoris, batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, espais per a cursos de formació d’educadors en el lleure, centres d’educació d’adults, escoles oficials d’idiomes, centres d’ensenyament de règim especial reglat, centres que imparteixen formació professional per a l’ocupació de dependents del Departament d’Empresa i Treball, activitats de formació de caràcter presencial del Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya, centres universitaris, campus i facultats, espais per a seminaris i congressos científics i residències per a investigadors, espais de lleure infantil i juvenil. El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona.

La categoria d’espais culturals es mostra en aquest ‘Semàfor de la Barcelona fràgil’ a partir de les activitats associades a biblioteques, museus, arxius, obres audiovisuals, sales d’exposicions, monuments i equipaments culturals, cinemes, teatres i espectacles, espais vinculats amb el lleure i la recreació, espais religiosos i cerimònies civils. El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona.

La categoria d’espais vinculats amb els serveis socials es mostra en aquest ‘Semàfor de la Barcelona fràgil’ a partir de les activitats associades a hospitals, clíniques, centres d’atenció primària, centres d’urgències, oficines de serveis socials, ludoteques, hotels d’entitats, centres de dia, centres d’atenció a la dependència, a persones amb diversitat funcional i mental, residències de gent gran, habitatges tutelats, centres oberts, centres d’intervenció socioeducativa i albergs públics principalment. El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona.

La categoria d’espais funeraris es mostra en aquest ‘Semàfor de la Barcelona fràgil’ a partir de les activitats associades a cerimònies fúnebres, tanatoris, cementiris. El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona.

La categoria d’espais esportius es mostra en aquest ‘Semàfor de la Barcelona fràgil’ a partir de les activitats associades a esports professionals, instal·lacions esportives a l’aire lliure o bé cobertes, piscines i equipaments esportius en general. El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona.

La categoria d’espais administratius es mostra en aquest ‘Semàfor de la Barcelona fràgil’ a partir de les activitats associades equipaments de l’administració de Justícia i institucions penitenciàries principalment. El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona.

El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona. El resultat en aquesta animació en vídeo pretén mostrar el gran nombre de situacions diverses derivades d’una normativa que canviava constantment. Expressa també la complexitat del funcionament urbà, l'abast dels canvis sobtats i la distribució de serveis de la ciutat marcada pels efectes del confinament. El mapa s’acompanya d’un gràfic de mortalitat on es mostren les defuncions diàries i la incidència de casos positius.

Autors: Pere Joan Ravetllat; Sara Vima-Grau; Còssima Cornadó; Marta Domènech; Gonzalo Piasek; Montserrat Bosch; Joan Ramon Rosell; Victoria Tous; Júlia Brull; Isaac Colin; Albert Comas.

Col·laboradors: Helena López; Almudena Pérez; Jesús Quintana.

Entitats: REARQ-UPC Grup de recerca; Associació Oasiurbà; GICITED-UPC Grup de recerca

Finançament: Fundació BIT HABITAT, Ajuntament de Barcelona, i Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC

Abstract: Aquest projecte s’adreça al repte de millorar les condicions de vida de comunitats i persones residents al barri del Raval. Un barri que concentra simultàniament una gran densitat de població, en bona part en risc de pobresa i exclusió residencial, i un parc edificat antic i degradat, que no compleix les condicions mínimes exigibles si bé amb un alt valor històric que n’augmenta el cost i la complexitat de rehabilitació. La proposta consisteix en el co-disseny d’un Catàleg de micro-projectes que permetin millorar les condicions de ventilació i il·luminació d’espais interiors, la seva distribució funcional, l’accessibilitat, l’eficiència energètica, així com fomentar hàbits d’ús saludables. Proposem la co-fabricació de vuit prototips (integrals o específics en alguna d’aquestes línies) que puguin executar-se en col·laboració amb el teixit associatiu i la població resident. L’eficiència de les propostes rau en la recerca de solucions de baix cost, desmuntables i reciclables, i en l’apoderament de les persones veïnes en la gestió, transformació i millora del seu espai habitable i comunitari mitjanant tècniques senzilles i processos d’auto-construcció assistida. L’impacte de la proposta es basa, d’una banda, en la seva naturalesa ‘bottom-up’ fonamentada en les capacitats, formació i participació del teixit productiu local i la població resident, i de l’altra, en la seva voluntat expansiva i escalable, entenent els prototips com propostes ‘plug-in’ d’aplicació en casos pilot i replicables a la resta del barri i de Ciutat Vella. En aquest sentit, el projecte busca posar en valor la capacitat de l’escala més petita de la intervenció socio-arquitectònica, tot explorant els límits de les intervencions constructives senzilles i eficients que no requereixen de sistemes d’alt cost, de llicències urbanístiques ni d’acords propietat-inquilins, i que per tant poden autogestionar-se, construir-se i replicar-se des de les comunitats i unitats de convivència a curt i llarg termini.

Debate entre los participantes del primer bloque de la sesión: "Estrategias de reaprovechamiento. De la escala urbana a la edificatoria".