Un smartphone conté més de 40 elements de la taula periòdica, principalment metalls pesants de gran valor per la seva alta conductivitat. Aquests elements es poden recuperar i reutilitzar com a matèria prima per fabricar nous productes. No obstant, dels 40 milions de tones de residus electrònics que es generen cada any al món, només se’n recicla la cinquena part, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i impacte mediambiental.

Ara, un nou procés biotecnològic desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa permet recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. El secret: uns bacteris que es poden obtenir en espais naturals i que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics. En aquest vídeo, Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), explica tots els detalls de la tècnica.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes: Data SIO, DigitalGlobe, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, TerraMetrics. U.S Navy.

Sonidos: Freesound, “Swoosh18” i “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Eleonor's will” y "Invisible world - electronic music loop" de Frankum & Frankumjay, “Long wispy woosh1” de Newagesoup.

Agradecimientos: Toni Dorado. Grupo de Tratamiento Biológico de Contaminantes Gaseosos y Olores. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la UPC. Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa.

Vídeo de la conferència “Women in STEM”, a càrrec de l’enginyera Elisabeth Rasekoala, que va tenir lloc el 13 de juny, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex.

El 13 de juny passat, l'enginyera Elisabeth Rasekoala va impartir la conferència "Women in STEM" a l'Auditori de l'edifici Vèrtex de la UPC.

El rector, Francesc Torres, va donar la benvinguda a l’acte i la professora Núria Castells, de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), va presentar l’enginyera Elisabeth Rasekola.

L’enginyera química, divulgadora i activista nigeriana, presidenta d’African Gong –la xarxa panafricana per a la divulgació de la ciència i la tecnologia i la comunicació científica–, és una de les veus de referència al món a favor de la igualtat i la diversitat. Recentment, ha estat guardonada amb el Premi Nat a la divulgació de la ciència, que atorga la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2018 a l'EPSEVG.
L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el seu paper primordial. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i la seva importància, és una substància estranya, de la que es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid, però és el que permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser la substància més corrosiva; és un líquid que travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors…

30.864 estudiants cursen estudis a la UPC. 16 estudiants de diferents graus us mostraran, en aquesta sèrie de vídeos, què els mou. Et convidem a coneixe’ls i descobrir, a través seu, la Universitat Politècnica de Catalunya, la universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia. I a tu, què et mou?
Marta Alfonso estudia el grau en Enginyeria Química. Vol dedicar el seu futur professional a la sostenibilitat, a la química verda i a la millora del canvi climàtic.
El grau en Enginyeria Química s’imparteix a l’Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) i, a l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT).

Vídeo divulgatiu del projecte H2020 No.796292 4D-POLYPropylene meshes as SENsitive motion SEnsors (4D-Polysense)
dc.relation.projectid = info:eu-repo/grantAgreement/EC/H2020/796292/EU/4D-POLYpropylene meshes as SENsitive motion SEnsors/4D-POLYSENSE

Vídeo docente del "Tema 4. Transferencia de materia y energía en estado no estacionario" de la asignatura "Fenòmens de transport".

Vídeo docente del "Tema 4. Transferencia de materia y energía en estado no estacionario" de la asignatura "Fenòmens de transport".

Vídeo docente del "Tema 4. Transferencia de materia y energía en estado no estacionario" de la asignatura "Fenòmens de transport".

Vídeo docente del "Tema 4. Transferencia de materia y energía en estado no estacionario" de la asignatura "Fenòmens de transport".

Vídeo docente del "Tema 4. Transferencia de materia y energía en estado no estacionario" de la asignatura "Fenòmens de transport".

L'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) inicia el curs acadèmic amb uns 3.500 estudiants de grau, màster i doctorat, i uns 400 docents i investigadors. Ubicada a la cruïlla dels carrers Sant Ramon de Penyafort i Eduard Maristany, l’EEBE és el nucli principal del nou Campus Diagonal-Besòs, situat en una zona en creixement, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.

L’EEBE vol esdevenir un centre acadèmic d’alta qualitat en l’àmbit de l’enginyeria per a la indústria del segle XXI, capaç d’actuar com a agent de transformació, en col·laboració amb el teixit socioeconòmic del país, i amb una clara vocació internacional. L’EEBE neix a partir de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) -l’antiga escola del Carrer Urgell-, un centre que fins a la seva integració a la UPC depenia del Consorci Escola Industrial de Barcelona, i d’una part de l’activitat docent i de recerca vinculada als àmbits de l’enginyeria química i de materials que fins ara es portaven a terme a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

Este vídeo forma parte del MOOC "El lenguaje de la Ingeniería", módulo de Presentación.Autor: Susanna Valls. (https://mooc.upc.edu/)