Para Miquel Estrada dedicarse a la investigación en España “es en buena parte vocacional y es imprescindible la constancia, la responsabilidad y el dominio de idiomas”.

Es ingeniero de Caminos, Canales y Puertos por la UPC y doctor en Ingeniería Civil. Su tesis doctoral sobre la distribución de mercancías en empresas de mensajería ganó el V Premio de Abertis. Actualmente, sus líneas de investigación son la logística y el análisi de operaciones en sistemas de transporte público en el Centro de Innovación del Transporte.

En el transporte de mercancías, básicamente la principal mercancía que se transporta es aire. ¿Por qué? Porque los camiones van prácticamente vacios. Es muy difícil llegar a un factor de ocupación de un camión bastante alto. El diseño de una red de distribución de mensajería o de cualquier tipo de mercancía es un problema de optimización combinatoria, un problema de elevada complejidad. Desarrollé un método, una algoritmo metaheurístico, para optimizar las rutas de este vehículos, con un origen y un destino determinados, precisamente para incrementar el factor de ocupación de los vehículos.

Vídeo docent on s'explica el rendiment o eficiència de la transformació de l’energia elèctrica en energia tèrmica utilitzant un calorímetre elèctric amb resistències connectades en sèrie i una breu introducció teòrica a través d’una filmació que planteja una pràctica al Laboratori de Física Aplicada. Primera part.
Projecte subvencionat per la Universitat Politècnica de Catalunya en la Convocatòria d'ajuts per a la millora de la docència 2008.

Vídeo docent on s'explica el rendiment o eficiència de la transformació de l’energia elèctrica en energia tèrmica utilitzant un calorímetre elèctric amb les resistències connectades en paral·lel a través d’una filmació que planteja una pràctica al Laboratori de Física Aplicada. Segona part.
Projecte subvencionat per la Universitat Politècnica de Catalunya en la Convocatòria d'ajuts per a la millora de la docència 2008.

Vídeo docent on s'explica el rendiment o eficiència de les instal·lacions d’energia solar tèrmica i com calcular el rendiment dels col·lectors solars a través d’una filmació que planteja una pràctica al Laboratori de Física Aplicada.
Projecte subvencionat per la Universitat Politècnica de Catalunya en la Convocatòria d'ajuts per a la millora de la docència 2008.

En aquesta xerrada es fa un repàs ràpid de l'evolució de la Física
Nuclear fins a finals dels anys 30 i després es veuen les raons científiques,
polítiques i militars que van portar al Projecte Manhattan: la fabricació de les
dues bombes atòmiques que es van llençar contra el Japó el 1945. La barreja
de recerca científica de primeríssima línia, activitat industrial secreta a gran
escala i espionatge fan del Projecte Manhattan un tema fascinant que té encara
algunes incògnites per resoldre.

A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.

Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.

El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.

Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).

El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.

Durant més de tres dècades, els temes energètics i ambientals han estat motiu d’interès, preocupació i dedicació
tant en l’activitat professional com dins les inquietuds personals de Joan Pallisé. Des del vessant professional, les
activitats s’han desenvolupat principalment en el món industrial dins el sector de la instrumentació i béns
d’equipament, però també dins els camps de la consultoria i de la formació, que han format un bagatge de
coneixements farcits d’elements «crítics» respecte a moltes propostes tècniques i de gestió que suposadament
havien de solucionar els problemes.
Tanmateix, pel fet d’haver col·laborat alhora en projectes i instal·lacions reals, o en estudis, amb les eines de
gestió ambiental a l’abast (estudis d’impacte ambiental, auditories, anàlisi de cicle de vida...), mentre participava de
les reflexions de diverses organitzacions ecologistes, Pallisé creu haver detectat algunes mancances operatives
que semblarien evidents per a qualsevol observador situat dins les excel·lents coordenades de visió que ofereixen
l’enginyeria de mesura i de control de processos, i amb la realimentació (feedback) compara de manera contínua els
resultats aconseguits amb els objectius assignats.
El títol de la xerrada permet identificar-ne una part dels objectius i ofereix una mirada perplexa d’alguns camps,
en el mateix sentit que el Diccionari de la Llengua Catalana li dóna a aquest adjectiu, des d’una posició que
considera que només seguint orientacions científiques i aplicant la millor part de la tecnologia podrem aconseguir
les condicions necessàries, encara que no les suficients, en la gestió de l’energia i del medi ambient al nostre país.

Aconseguir el desplegament de vehicles elèctrics i híbrids requereix necessàriament aprofitar la xarxa elèctrica i definir un estàndard europeu de punts de recàrrega. Una de les preocupacions de qualsevol propietari d’un vehicle elèctric és carregar la bateria d’una forma senzilla.

Aquest va ser el tema del treball de fi de carrera de José Fuentes, enginyer tècnic elèctric per l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), que dirigit pels professors Lluís Martínez Barrios i Ricard Bosch, ha dissenyat i instal·lat un innovador sistema de prepagament per a vehicles elèctrics a Sitges. La idea d’una futura empresa?

Agafem el nostre vehicle per desplaçar-nos una mitjana de 27 quilòmetres al dia. Desplaçaments curts, però sovint plens d’embussos, que concentren elevats nivells d’emissions de CO2 i molt de soroll. Els vehicles elèctrics són ara com ara una alternativa per desplaçar-se de manera més sostenible per les ciutats, davant el progressiu augment del preu dels combustibles i la contaminació atmosfèrica i acústica.

Barcelona ha decidit apostar per aquest tipus de vehicles: a final d’enguany els incorporarà als serveis municipals – cotxes i motos de vigilància i neteja –. A més, instal·larà 191 punts de recàrrega, endolls repartits per tota la ciutat per impulsar la compra d’aquest tipus d’automòbils. Una promoció lligada, també, a la transformació de la indústria de l’automòbil.

L'automòbil elèctric consumeix com una planxa i es carrega com un mòbil. És silenciós i no contamina. Però la seva velocitat punta és escassa – uns 80km – i la durada de les bateries és encara limitada. Aquests inconvenients fan dels anomenats automòbils híbrids una bona alternativa: empreses del sector ja comercialitzen al nostre país els primers models d’aquests vehicles, que combinen el motor convencional amb l’elèctric, tal i com ens explica Ricard Bosch, investigador del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC.