Vídeo docent on es planteja la segona part de la pràctica proposada al Laboratori de Física Aplicada, sobre el camp magnètic generat per un corrent rectilini: Dependència del camp magnètic amb la distància. Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Vídeo docent on s'explica una breu introducció teòrica sobre el camp magnètic generat per un corrent rectilini, per a poder fer la pràctica proposada al Laboratori de Física Aplicada. Primera
part de la pràctica: Variació del camp magnètic en funció de la intensitat del corrent.
Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) és una màquina de 27 km de circumferència situada a la
frontera entre França i Suïssa, i que començarà a funcionar el juliol d’aquest any. És un gran
repte per l’elevada energia dels protons que col·lisionen (7 TeV) i per la gran lluminositat de
disseny (1034 cm-2s-1). Suposa una nova finestra a la física més fonamental de la matèria, ja que es
recrearan situacions molt properes al Big Bang. Representarà, per tant, una eina que donarà una
visió més profunda sobre allò que es desconeix en les teories actuals, que estan incompletes i no
descriuen adequadament totes les observacions experimentals. Hi haurà detectors generals
(ATLAS & CMS) que estaran preparats per descobrir qualsevol indici de partícules noves.
Aquests detectors s’han estat dissenyant des de fa uns quinze anys i en el seu desenvolupament
participa molta gent (~2.000 persones), de moltes nacionalitats. Es tracta de dispositius enormes
(uns 44 metres de llargada per 22 m d’alçària, en el cas d’ATLAS) que es situen en els punts de
col·lisió de l’accelerador i estan composats de subdetectors que s’especialitzen en la mesura de
propietats de partícules diferents. En conjunt poden detectar electrons, fotons, hadrons i
muons, peces finals de la cadena de desintegració de partícules noves o ja conegudes. Tot i això,
s’espera que es generi una quantitat ingent de successos amb poca transferència d’energia, en
comparació amb els esdeveniments amb partícules noves. És per això que en aquests detectors és
també molt important un bon sistema de selecció de successos online, perquè les dades que es
descartin no es recuperaran mai!

Vídeo docent on s’explica la tercera part de la pràctica: Comprovació experimental Teorema de Steiner.
Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Vídeo docent on s’explica la segona part de la pràctica: Avaluació experimental dels moments d’inèrcia.
Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Vídeo docent on s’explica la realització experimental de la pràctica i l’elaboració de resultats al
voltant del moviment d’un sòlid rígid entorn d’un eix fix i el Teorema de Steiner. Primera part
de la pràctica: Determinació experimental de la constant recuperadora de la molla de torsió.
Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Vídeo docent on s’ expliquen els materials que s’han de fer servir per dur a terme la pràctica plantejada al voltant del moviment d’un sòlid rígid entorn d’un eix fix i el Teorema de Steiner. Projecte experimentació a distància de la física per a enginyers (EDFE) subvencionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).