Conferència impartida a la sala de juntes de l'FNB pel professor Peter Bueken de l'Antwerp Maritime Academy (Bèlgica). "Chemical tankers often transport large amounts of toxic or dangerous products such as benzene, toluene, ... Exposure to these products presents a health hazard for the crew members of such ships, and precautions are necessary to protect them. During certain operations (loading and unloading, ventilating and cleaning tanks), vapours of these products are sometimes released into the air around the ship.
At Antwerp Maritime Academy, Capt. Werner Jacobs (one of the staff members) is currently investigating (as part of a PhD project) the behaviour of these vapours under different conditions (wind speeds,
directions, outlet velocities). One of the aims of his study is to investigate the flow and concentration of these vapours around the ship's superstructure by means of wind tunnel experiments. "Particle Image Velocimetry" (PIV) is a technique which allows the visualization of the flow of particles through a fluid (e.g. the air in a wind tunnel). This is typically done by "seeding" the fluid with visible "tracer particles" and analyzing the differences between two or more images of the fluid, taken with short time intervals. The relative movement of the particles from one image to the other allows one to determine the flow of the surrounding fluid. We are currently investigating whether PIV can be used to analyze the images obtained from the wind tunnel experiments.

The aim of this talk is to briefly describe the wind tunnel setup used in this experiment and to show some results of the experiments performed. Next, we will look at the ideas and mathematical techniques underlying the PIV-approach to the analysis of fluid flows and present some preliminary results of this research work in progress."

Per a Luis Carlos Pardo, un bon investigador ha de tenir “il·lusió, il·lusió i il·lusió. Com deia Newton, un científic s’ha de sentir com un nen que en una platja s’il·lusiona tot trobant una pedra o una petxina amb una forma estranya. Evidentment, també cal ser treballador i constant: però això no costa si hi ha il·lusió.”

En un líquid com l'aigua, les molècules semblen completament desordenades. Però si ens ho mirem de més a prop i ens fixem en l'entorn de cadascuna, les altres molècules omplen l'espai com si es tractés d'un joc de ‘tetris’ en tres dimensions. D'aquesta manera, l'ordre apareix en un sistema que en un principi semblava desordenat. Això és de vital importància per tal d'entendre com es produeixen alguns processos biològics en els que intervé l'aigua.

Aquesta és la línia de recerca d’aquest jove investigador que, per tal d’estudiar l’estructura dels líquids, realitza experiments amb els neutrons. Luis Carlos és un apassionat de la divulgació científica i reclama una major presència de notícies de ciència als mitjans de comunicació, ja que, argumenta, "la recerca també és cultura".

For Luis Carlos Pardo, a good researcher needs to have ‘passion, passion and more passion’. To paraphrase Isaac Newton, a scientist should be like a child playing on the seashore, who is excited to find a pebble or a shell with an unusual shape. Obviously, hard work and perseverance are also required, but ‘they will come easily enough if you are passionate about what you do’.

At first glance, the molecules in a liquid like water seem to be completely disordered. However, upon closer examination, one finds that the space around each one is filled with other molecules, like pieces in a three-dimensional game of Tetris. Thus, order is found in a system that initially seemed to be disordered. This fact is crucial to understanding how certain biological processes involving water work.

This is the line of research being pursued by this young researcher, who is experimenting with neutrons to study the structure of liquids. Luis Carlos is a firm believer in popularising science and would like to see scientific news in the media given greater attention, since, as he puts it, ‘research is also culture’.

Para Luis Carlos Pardo un buen investigador ha de tener '"ilusión, ilusión e ilusión. Como decía Newton, un científico tiene que sentirse como un niño que en una playa se ilusiona encontrando una piedra o una concha de una forma extraña. Evidentemente, también es necesario ser trabajador y constante: pero esto no cuesta si hay ilusión".

En un líquido como el agua, las moléculas parecen completamente desordenadas. Pero si lo miramos de cerca y nos fijamos en el entorno de cada una, las otras moléculas llenan el espacio como si se tratara de un juego de 'tetris' en tres dimensiones. De esto modo, el orden aparece en un sistema que en un principio parecía desordenado. Esto es de vital importancia para entender cómo se producen algunos procesos biológicos en los que interviene el agua.

Esta es la línea de investigación de Luis Carlos, quien, para estudiar la estructura de los líquidos, realiza experimentos con los neutrones. És un apasionado de la divulgación científica y reclama una mayor presencia de noticias de ciencia en los medios de comunicación, ya que, argumenta, "la investigación también es cultura".

Qui va crear la teoria de la relativitat especial? Tot i que la resposta que sembla òbvia és Einstein!, el desenvolupament històric dels esdeveniments –el que s’ha anomenat context del descobriment– és sovint molt més intricat que la presentació formal que es fa dels continguts d’una teoria en el moment de la seva justificació. Intentarem contextualitzar les aportacions einstenianes dirigint la mirada a les aportacions que altres científics de la època, en particular H.A. Lorentz i H. Poincaré van fer al desenvolupament de la disciplina.

a càrrec de la dra. Emma Sallent (professora de física de la UB)

Aquests estudis de doctorat tenen com objectiu proporcionar una formació d'alt nivell en els camps de la Física Computacional i Aplicada, així com subministrar una base adequada en les metodologies de la recerca científica i tècnica en general. Pretenem que els futurs doctors siguin capaços de liderar la investigació i la innovació tecnològica en els àmbits esmentats.

Els estudis de Doctorat Física Computacional i Aplicada compten amb la participació de professors i investigadors dels Departaments de Física Aplicada i de Física i Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya i de l'Institut de Ciències Fotòniques. La recerca en què es realitzen els estudis de doctorat s'emmarca en l'àmbit de la Física, de la Matemàtica i de l'Enginyeria.

Estos estudios de doctorado tienen como objetivo proporcionar una formación de alto nivel en los campos de la Física Computacional y Aplicada, así como suministrar una base adecuada en las metodologías de investigación científica y técnica en general. Pretendemos que los futuros doctores sean capaces de liderar la investigación y la innovación tecnológica en los ámbitos mencionados.

Los estudios de Doctorado 'Física Computacional y Aplicada' cuentan con la participación de profesores e investigadores de los Departamentos de Física Aplicada, Física e Ingeniería Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya y del Instituto de Ciencias Fotónicas. La investigación que se realizan en los estudios de doctorado se enmarca en el ámbito de la Física, de la Matemática y de la Ingeniería.

Conferència celebrada en el marc de la Setmana cultural 2010 de l'ETSEIAT, Terrassa.

La Cosmologia se centra en l'estudi del passat, present i futur de l'univers. Des d'antany respón a aquestes preguntes, ha estat una de les grans motivacions de la humanitat. Quina és la destinació de l'Univers?. La resposta....

El mundo microscópico está plagado de fenómenos que parecen sacados de una película de ciencia fi cción. Todos ellos son explicados por la Física Cuántica, una teoría que surgió hace un siglo y en cuyo desarrollo participaron los más ilustres científicos. Esta teoría nos proporciona,
además, una nueva visión sobre la Naturaleza, en donde nosotros de finimos la realidad según realizamos observaciones. En esta conferencia explicaré de una manera sencilla algunos de los fenómenos cuánticos más impactantes, la posibilidad de construir nuevos sistemas informáticos y de comunicación basados en estos fenómenos, así como algunas implicaciones filosófi cas.

Vídeo docent on s'explica el rendiment o eficiència de la transformació de l’energia elèctrica en energia tèrmica utilitzant un calorímetre elèctric amb resistències connectades en sèrie i una breu introducció teòrica a través d’una filmació que planteja una pràctica al Laboratori de Física Aplicada. Primera part.
Projecte subvencionat per la Universitat Politècnica de Catalunya en la Convocatòria d'ajuts per a la millora de la docència 2008.