Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Matemàtiques i estadística

Resultats de la cerca

Vincles conceptuals entre els tres problemes metalògics de Hilbert. Jornada Hilbert (Curs 2017-2018)

Accés obert
28 de febr. 2018
Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. L’any 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius—, que va obtenir la màxima qualificació.
Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. Dins de la seva obra destacaran sempre els estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Es tracta de presentar un concepte que, d’alguna manera, unifica problemes que, en una primera lectura, podria semblar que no tenen res a veure. I fer-ho basant-nos en els resultats obtinguts entre 1931 i 1971 pels matemàtics que els van estudiar: Gödel, Turing, Post, Davis, J. Robinson, Matiasevick, A. Levy.

Quantitative Methods in Sports: Evolution and Application. Curs Hilbert (2017-2018)

Accés obert
16 de febr. 2018
Sergi Oliva is currently Director of Analytics & Strategy at the Philadelphia 76ers of the National Basketball Association (NBA). He joined the team in 2014, after graduating from UPC - BarcelonaTech with a PhD in Computational Complexity. Prior to joining the 76ers, Sergi coached amateur basketball in Catalonia for 12 years, most recently at CB Hortonenc.
He is also a regular collaborator of the Catalan Basketball Federation (FCBQ), particularly as a lecturer in their coaching certification courses.

For futher information about Sergi, you can read a recent interview here:

https://thegoalpoint.com/2017/12/18/en-las-entranas-de-el-proceso/

https://www.ara.cat/esports/basquet/NBA-Sixers-aposten-Sergi-Oliva_0_1671432967.html

Starting with Baseball in the 90s, quantitative methods have creeped their way into all levels of decision-making in professional sports organizations. Even though this evolution has taken different forms and speeds depending on the sport or league, most have shared several common themes: the incremental availability of richer data sources
fueled by a growing interest in their potential, the challenge in communicating actionable insights to very successful and traditionally-minded industry leaders, and, nonetheless, the overall evolution of the conventional standards towards more analytically-oriented principles.

In this talk, focused primarily but not exclusively in basketball, we will have a brief look at the early stages of the field, before discussing the growth in its data sources, the type of research that was made possible, the transformational effects of some of those results in creating new strategical standards, and the challenges of implementing
quantitative-based insights into the day-to-day decision-making of a sports organization.

Presentacions de treballs de l'assignatura Fonaments Matemàtics 2017

Accés obert
16 de des. 2017
Sessió enregistrada de presentacions de treballs de l'assignatura "Fonaments matemàtics" impartida pel professor Joan Gómez Urgellés a l'EPSEVG.

Hyper-Kähler geometry

Accés obert
29 de nov. 2017
La professora Claire Voisin ocupa des de l'any 2016 la càtedra de geometria algebraica del Còllege de France. La seva àrea de recerca és la geometria algebraica, i més particularment la teoria de Hodge. En aquesta àrea ha realitzat múltiples contribucions, incloent la refutació de la conjectura de Kodaira sobre deformacions de varietats de Kähler, i la prova que la generalització de la conjectura de Hodge per varietats de Kähler compactes és falsa.

La professora Voisin ha rebut múltiples reconeixements per les seves contribucions a la geometria algebraica, incloent ser conferenciant convidada a l'ICM de Zürich l'any 1994 (Secció Geometria Algebraica) i conferenciant plenària a l'ICM de Hyderabad (2014). Ha rebut les medalles de bronze, plata i or del CNRS (l'última d'elles l'any 2016), el premi Heinz Hopf, el premi Clay en recerca matemàtica i més recentment, el 2017, el premi Shaw, denominat com els "Nobel asiàtics", compartit amb el matemàtic János Kollár.

Kähler geometry is a natural extension of complex projective geometry where the tools of Hodge theory are still available and allow to study the link between topology and complex geometry.
The simplest examples of projective complex manifolds deforming to non-projective ones are the abelian varieties (complex tori) of dimension at least 2. The subject of the lecture will be hyper-Kähler (or quaternionic) manifolds, which also share this property. This geometry was discovered by Beauville on the basis of Yau's fundamental work on existence of Kähler-Einstein metrics. Although this geometry may seem extremely restricted, there are many (families of) examples, all built via algebraic geometry.

Matemática: la música del entendimiento. Música: la matemática de lo sensible. Curs Hilbert (2017-2018)

Accés obert
15 de nov. 2017
Emilio Lluis Puebla realizó sus Estudios Profesionales y de Maestría en Matemática en México. En 1980 obtuvo su Doctorado en Matemática en Canadá. Es catedrático de la Universidad Nacional Autónoma de México en sus Divisiones de Estudios Profesionales y de Posgrado desde hace más de treinta y ocho años. Ha sido Profesor Visitante en Canadá. Ha formado varios profesores e investigadores que laboran tanto en México como en el extranjero. Su trabajo matemático ha quedado establecido en sus artículos de investigación y divulgación que ha publicado sobre la K-Teoría Algebraica y la Cohomología de Grupos en las más prestigiadas revistas nacionales e internacionales.
Es autor de varios libros sobre K-Teoría Algebraica, Álgebra Homológica, Álgebra Lineal y Teoría Matemática de la Música publicados en las editoriales con distribución mundial Addison Wesley, Birkhäuser y Springer Verlag entre otras. En Emilio Lluis se conjugan el Arte y la Ciencia paralelamente.
Es miembro de varias asociaciones científicas como la American Mathematical Society y la Society for Mathematics and Computation in Music. Es presidente de la Academia de Matemática de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística y fue presidente (2000-2002) de la Sociedad Matemática Mexicana.

En esta conferencia (la cual tiene como propósito dejarle algo al asistente de cualquier nivel) se hablará de la Matemática, sus características, la investigación y progreso en ella. Como ejemplo de una teoría matemática, se presentará una breve exposición de la K-Teoría Algebraica, de cómo fue su creación y sus problemas de frontera. También, se hablará de Matemática llamada aplicada y cómo las Teorías de Módulos, Categorías, Topos, Homotopía, Homología y otras son utilizadas en la Teoría Matemática de la Música para hacer no solamente aplicaciones sino matemática nueva en ella.

Hilbert, un matemático para la eternidad. Lliçó inaugural Curs Hilbert (2017-2018)

Accés obert
27 de set. 2017
Any Hilbert a l'FME

Com ja va sent costum des de fa 14 anys, l'FME dedica el curs acadèmic a la figura d'un prestigiós científic. Enguany s'ha triat David Hilbert, (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943), reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX. Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert, un dels fonaments de l'Anàlisi funcional.

La Biblioteca FME fa un recull bibliogràfic i documental del matemàtic del curs (obriu en una finestra nova) per complementar i donar suport a les activitats que la facultat realitza al llarg del curs de cada matemàtic.

La FME dedica este curso 2017-18 al matemático David Hilbert, 1862-1943. En esta exposición inicial se comienza presentando su vida, tanto personal como académica, así como aquellos rasgos de su personalidad humana que le caracterizaban de forma destacada y singular. En la segunda parte se presenta y comenta brevemente su trabajo, tanto en matemática como en física, así como su enorme influencia posterior. Todo ello justificará el título de la exposición, dada su permanente actualidad.

Jornada de Docència 2017

Accés obert
27 de juny 2017
El dimarts 27 de juny de 2017 va tenir lloc la segona jornada docent del Departament de Matemàtiques de la UPC amb l'objectiu de debatre i reflexionar sobre l'ús de diferents tecnologies en la docència universitària de les Matemàtiques.
Comitè organitzador (MAT): Maria Alberich, Santiago Boza, Jordi Guàrdia, Paz Morillo
La jornada compta amb el suport del Departament de Matemàtiques, la Facultat de Matemàtiques i Estadística i l'Institut de Ciències de l'Educació.

9h45 h: Obertura de la jornada
10:00 -11:00 h: Conferència plenària “Estudiants participatius: realitat o ficció” Vanesa Daza (Univ. Pompeu Fabra).
Parlarem de diferents experiències portades a terme a l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra amb el principal objectiu de fomentar l’aprenentatge dels estudiants a partir de la seva implicació i participació. Introducció de jocs a l'aula, l'ús de tablets com a pissarra digital, o la plataforma Piazza són algunes de les experiències que ens permetran reflexionar sobre la implicació dels estudiants a l’aula.

11h30 - 12h30: Taula Rodona “Jo en dic Matemàtiques, tu en dius Mates”
Reflexionem sobre els continguts en matemàtiques a les nostres titulacions en enginyeria. Sovint hem d'encabir en poques setmanes de classe i a una mateixa assignatura continguts matemàtics de temàtica diversa. Quin és el nivell d'aprofondiment a cada tema? Respon la solució que hi donem a les necessitats de la titulació? A què renunciem? Com ho quadrem tot plegat?
Moderador: Pere Pascual (MAT). Ponents: Ángeles Carmona (MAT), Josep Salavedra (TSC), Marc de la Barrera (ex-estudiant CFIS).

12h45 - 13h30: Tallers:
1. Germán Saéz: "Kahoot! per a les classes de matemàtiques"
2. Jordi Saludes: "Control de versions per a la docència"
3. J. Antonijuan, J. Prat: "Geogebra com a eina d'aprenentatge per projectes a Matemàtiques del Disseny"

Historia de la bioestadística y reflexiones de un estadístico: ¿De dónde venimos y hacia dónde se espera que vayamos?. Curs Pearson (2016-2017)x-xxxx)

Accés obert
19 de maig 2017
Vicente Núñez Antón, Profesor Catedrático de Universidad de Métodos Cuantitativos para la Economía y la Empresa en la Universidad del País Vasco UPV/EHU (Bilbao).

En esta conferencia haremos un recorrido por la historia de la Bioestadística desde el siglo XIX, con una breve introducción a sus orígenes. En primer lugar, comenzaremos por dividir dicho recorrido en las cuatro etapas en que los estudiosos han clasificado los inicios de la Bioestadística en dicho periodo: (i) los trabajos del siglo XIX; (ii) el trabajo del matemático Karl Pearson y sus asociados en el University College London; (iii) el periodo de entreguerras y los métodos de contrastes de hipótesis asociados inicialmente con el trabajo de Ronald A. Fisher y sus extensiones al campo de la biomedicina; y (iv) los años de posguerra y el avance de los estudios epidemiológicos. Describiremos brevemente cada una de estas etapas, detallando los hitos importantes, anecdóticos y destacables que ocurrieron dentro de las mismas, lo cual nos permitirá conocer los orígenes del área. Finalmente, haremos una mención algo crítica y anecdótica de lo que pensamos se espera que hagamos en esta área en términos de investigación y temas de interés.

Arsènic i puntes de coixí. Curs Pearson (2016-2017)

Accés obert
10 de maig 2017
"Arsènic i puntes de coixí", de Joseph Kesselring, és una comèdia ambientada al Brooklyn de la dècada dels 40. REPARTIMENT:
Abby Brewster - Soraya Sánchez
Reverend Harper - Adrián Hernandez
Teddy Brewster - Tomeu Llopis
Agent O'Hara - Eduard Badia
Agent Klein - Ernesto Lanchares
Martha Brewster - Teresa Feu
Rose Brewster - Zaira Ros
Elaine Harper - Laura Galera
Mortimer Brewster - Andreu Tomás
Senyor Gibbs - Marco Tocornal
Jonathan Brewster - Oriol Navarro
Doctor Einstein - David Doste
Tinent Rooney - Diana Vallverdú
Senyor White - Ferrán López

Si és convexa ha de ser simple

Accés obert
3 de maig 2017
En el context de la teoria dels jocs d’estratègia descriuré un ben conegut concepte de solució anomenat “equilibri correlacionat” (una generalització molt natural de l'equilibri de Nash). A continuació explicaré com els mètodes de la matemàtica de la convexitat, en particular el Teorema d'aproximabilitat de Blackwell, es poden fer servir per generar dinàmiques simples i intuïtives, basades en la idea de fugir del penediment (no-regret), que aproximen el conjunt, convexa, d’equilibris correlacionats. L’exposició recull recerca conjunta amb el professor Sergiu Hart de la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Correlación lineal y correlación de distancias. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)

Accés obert
8 de març 2017
La mayoría de los científicos ha calculado alguna vez el coeficiente de correlación de Pearson para cuantificar el grado de asociación lineal entre dos variables. Aunque es una medida muy sencilla y útil, la correlación de Pearson no siempre es efectiva para detectar relaciones no lineales entre las variables. En esta charla se presentará una medida alternativa, la correlación de distancias, propuesta por Székely, Rizzo y Bakirov en un influyente artículo publicado en 2007. La correlación de distancias es una coeficiente relativamente sFoto_Berrenderoimple y bastante eficaz para detectar relaciones no lineales entre variables. Se comentarán sus ventajas e inconvenientes, en comparación con los de la correlación lineal, así como sus aplicaciones en diversos problemas estadísticos.

Lliurament premis als guanyadors del Concurs Pearson. Jornada Pearson (Curs 2016-2017)

Accés obert
8 de març 2017
Lliurament de premis als guanyadors del Concurs Pearson, activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica, la Biblioteca FME i la col·laboració de la Cap d'Estudis d'Estadística.