Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Matemàtiques i estadística

Resultats de la cerca

David Hilbert: la formación del genio (1888-1900). Curs Hilbert (2017-2018)

Accés obert
16 de maig 2018
Jose María Almira es Doctor en Matemáticas y Prof. Titular de Universidad en el Depto. de Ingeniería y Tecnología de Computadores de la Universidad de Murcia, en el área de Matemática Aplicada. Antes fue profesor en las Universidades de Jaén y Granada. Ha publicado más de 60 artículos en revistas científicas internacionales, en temas que incluyen la Teoría de Aproximación, el Análisis Funcional, las Ecuaciones Diferenciales, la Geometría Dierencial y las Ecuaciones Funcionales, y diez libros, de los cuales ocho son biografías científicas (cinco de las cuales han sido o están siendo traducidas al italiano y al francés), uno es un ensayo sobre Neuromatemáticas y otro una monografía de teoría de la señal. Entre las biografías científicas cabe resaltar, dada la naturaleza del evento, la de Hilbert, (obriu en una finestra nova)publicada conjuntamente con J. C. Sabina de Lis por la editorial Nivola, en 2007.

El objetivo de esta conferencia es explicar las primeras contribuciones importantes que llevaron a Hilbert desde el anonimato hasta la fama, lo cual tuvo lugar en el periodo de tiempo que va desde 1888 hasta 1900.
En efecto, a Hilbert le llegó el reconocimiento como uno de los matemáticos más prometedores de su época cuando en 1888 resolvió el Problema de los invariantes de Gordan, una cuestión que se hallaba en aquel momento aparentemente estancada. En su solución, introdujo las herramientas clave que facilitarían posteriormente el establecimiento de lo que hoy conocemos como Geometría Algebraica. Concretamente, demostró el Teorema de la base y el Teorema de los ceros (también llamado Nullstellensatz). Tras resolver dicho problema a entera satisfacción de toda la comunidad matemática, redactó, por encargo de la recién creada Sociedad Matemática Alemana, un informe sobre el estado del arte en la teoría algebraica de números en el que muchas demostraciones fueron completamente re-inventadas por él y que se consideró por mucho tiempo la monografía principal que todo investigador del área debía dominar. Finalmente, en 1899 redactó un libro sobre los fundamentos de la Geometría en el que dio expresión definitiva a los axiomas de la geometría de Euclides y profundizó de forma sustancial en el estudio de otras geometrías no-Euclídeas, incluyendo las llamadas Geometrías no-Arquimedianas y no Desarguesianas, y en 1900 presentó en el segundo congreso internacional de matemáticos de París su famosa conferencia sobre los problemas futuros de las matemáticas, en la que fijó una lista de 23 problemas abiertos en torno a los cuales giró, en gran medida, la investigación matemática del S.XX. De todas estas contribuciones presentaremos algunas pinceladas con las que esperamos dibujar un boceto del matemático que era Hilbert en 1900, justo con el cambio de siglo.

Codificació de missatges mitjançant matrius

Accés obert
1 de maig 2018
Presentació de treballs d'alumnes de l'assignatura "Fonaments Matemàtics" que demostren la importància que té la Matemàtica en la nostra vida quotidiana.

Comparació de matrius de imatges en escala de grisos en format .jpg i .tiff en Octave

Accés obert
1 de maig 2018
Presentació de treballs d'alumnes de l'assignatura "Fonaments Matemàtics" que demostren la importància que té la Matemàtica en la nostra vida quotidiana.

Les matrius de les imatges

Accés obert
1 de maig 2018
Presentació de treballs d'alumnes de l'assignatura "Fonaments Matemàtics" que demostren la importància que té la Matemàtica en la nostra vida quotidiana.

Optimització del volum d'una caixa sense tapa

Accés obert
1 de maig 2018
Presentació de treballs d'alumnes de l'assignatura "Fonaments Matemàtics" que demostren la importància que té la Matemàtica en la nostra vida quotidiana.

Fluxos en xarxes. (Contextualització de les Matemàtiques a les carreres tecnològiques de la UPC)

Accés obert
24 d’abr. 2018
Fluxos en xarxes, a càrrec de Josep Ferrer Llop (Dept. Matemàtiques UPC)
Dimecres 25/04/2018
Aula 004 FME
12-13h30

Regularity of free boundaries in obstacle problems

Accés obert
11 d’abr. 2018
Xavier Ros-Oton, ex-estudiant de la FME i doctor en Matemàtiques per la UPC (2014, premi Extraordinari de Doctorat), ha treballat a la University of Texas at Austin (USA, 2014-17), i actualment a la Universität Zürich (Suïssa). Com a investigador, treballa principalment en el camp de les Equacions en Derivades Parcials (EDP).

L’any 2017 rebé el premi J. L. Rubio de Francia de la Real Sociedad Matemàtica Española (RSME), un dels premis més importants en matemàtiques a l’Estat espanyol. També el 2017, fou guardonat amb el premi Antonio Valle de la Sociedad Española de Matemática Aplicada (SeMA). Amb 29 anys, es convertí en el guanyador més jove d’aquest premi i en la primera persona a guanyar-los tots dos el mateix any.

Free boundary problems are those described by PDE's that exhibit a priori unknown (free) interfaces or boundaries. In other words, there are two unknowns in these problems: the solution of a PDE, and a free boundary which determines the domain in which the PDE is satisfied. Such type of problems appear in Physics, Probability, Biology, Finance, or Industry, and the study of solutions and free boundaries uses methods from PDE's, Calculus of Variations, and Geometric Measure Theory. The main mathematical challenge is understanding the regularity of free boundaries.

The obstacle problem is the most classical and motivating example in the study of free boundary problems. A milestone in this context is a classical paper of L. Caffarelli (Acta Math. 1977), in which he established for the first time the regularity of free boundaries in the obstacle problem. This is one of the main results for which he got the Wolf Prize in 2012.

The goal of this talk is to present and motivate different free boundary problems, explain the main known results in this context, and give an overview of the current research and open problems.

"A mi em mouen les matemàtiques: són un món obert"

Accés obert
19 de març 2018
30.864 estudiants cursen estudis a la Universitat Politècnica de Catalunya: 16 estudiants de diferents graus us mostren, en aquesta sèrie de vídeos, què els mou. Et convidem a coneixe’ls i descobrir, a través seu, la UPC, la Universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia. I a tu, què et mou?
Andreu Huguet estudia el grau en Matemàtiques i el grau en Ciència i Enginyeria de Dades. El mou les matemàtiques perquè "és un món obert i molt fidel al rigor".
El grau en Matemàtiques s'imparteix a la Facultat de Matemàtiques de Barcelona (FME) (obriu en finestra nova) i el grau en Ciència i Enginyeria de Dades s'imparteix conjuntament a tres centres docents, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) i la Facultat de Matemàtiques de Barcelona (FME)

Lliurament premis als guanyadors del Concurs Hilbert. Jornada Hilbert (Curs 2017-2018)

Accés obert
28 de febr. 2018
Lliurament de premis als guanyadors del Concurs Hilbert, activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica i la Biblioteca FME.