Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Ciències de la visió general

Resultats de la cerca

Bacteris que provoquen avortaments?

Accés obert
24 de gen. 2011
A la Gemma li agrada molt una frase de Jules Verne que diu: la ciència es compon d'errors, que al seu torn, són passes cap a la veritat. "És ben cert, un mal resultat no t'ha de desanimar i fer perdre les esperances de continuar avançant en la teva recerca". A més, assegura, "la recerca t'enganxa, ja que quan obtens resultats positius tens ganes de continuar avançant..."

La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.

Purkinje

Accés obert
15 de set. 2010
Càlcul de la quarta imatge de Purkinje.

El director del CUV, Joan Gispets, conversa con Jaume Pauné (castellà)

Accés obert
1 de jul. 2010
Joan Gispets, director del Centre Universitari de la Visió, entrevista a Jaume Pauné, reconegut òptic-optometrista. Conversa en castellà.

El director del CUV, Joan Gispets, conversa amb Jaume Pauné (català)

Accés obert
1 de jul. 2010
Joan Gispets, director del Centre Universitari de la Visió, entrevista a Jaume Pauné, reconegut òptic-optometrista. Conversa en català.

Evaluación del volumen lagrimal

Accés obert
10 de febr. 2010

Optimización de las prescripciones

Accés obert
14 de nov. 2008
L'optimització de les prescripcions a l'hora d'adaptar unes ulleres.

Componentes de las vergencias. Visión próxima

Accés obert
14 de nov. 2008
Avaluació dels components de les vergències en visió pròxima.

Componentes de las vergencias. Visión lejana

Accés obert
7 de nov. 2008
Avaluació dels components de les vergències en visió llunyana.

Identificació de persones a través de la retina?

Accés obert
28 de febr. 2008
Físics de formació, aquests dos joves investigadors van decidir realitzar els estudis de doctorat en enginyeria òptica. Els seu doctorat s’emmarca en un projecte de recerca que ha desenvolupat un nou sistema d’identificació i autentificació de persones a través de la retina. Aquest nou sistema de seguretat òptica es basa en el processament d’una sèrie de senyals que són reconeguts per un processador optoelectrònic i que ofereix un elevat grau de fiabilitat en situacions que requereixen sistemes d’identificació personal molt sofisticats.

Per a aquest joves investigadors el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer intel·lectual que produeix la possibilitat de fer o descobrir quelcom que ningú ha fet o estudiat”. Per a ells, la persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de ser decidida i estar molt motivada per la feina. Asseguren que la recerca no és necessàriament una activitat exclusiva de persones amb coeficients intel·lectuals elevadíssims: “és cert que s’ha d’estudiar molt, dedicar-hi moltes hores i tenir molta perseverança i determinació per assolir els objectius”.

Actualment, la Lenny està realitzant els seus estudis de doctorat i en Joaquín s’ha incorporat al món laboral en una empresa del sector d'R+D+I.

¿Identificación de personas a través de la retina?

Accés obert
28 de febr. 2008
Físicos de formación, estos dos jóvenes investigadores decidieron realizar los estudios de doctorado en ingeniería óptica. Su doctorado se enmarca en un proyecto de investigación que ha desarrollado un nuevo sistema de identificación y autentificación de personas a través de la retina. Este nuevo sistema de seguridad óptica se basa en el procesado de una serie de señales que son reconocidas por un procesador optoelectrónico y que ofrece un elevado grado de fiabilidad en situaciones que requieren sistemas de identificación personal muy sofisticados.

Para estos jóvenes lo mejor de dedicarse a la investigación “es el placer intelectual que produce la posibilidad de hacer o descubrir algo que nadie ha hecho o estudiado”. Para ellos, la persona que quiera dedicarse a la investigación tiene que ser decidida y estar muy motivada por el trabajo. Aseguran que la investigación no es necesariamente una actividad exclusiva de personas con coeficientes intelectuales elevadísimos: “es cierto que hay que estudiar mucho, dedicar muchas horas y ser muy perseverante y decidido para conseguir los objetivos”.

Actualmente, Lenny está realizando sus estudios de doctorado y Joaquín se ha incorporado al mundo laboral en una empresa del sector de I+D+i.

Joint transform correlator

Accés obert
1 de gen. 2006