Jornada sobre l’impacte del canvi climàtic en la disponibilitat d’aigua a Catalunya, en col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i organitzada per l’Observatori de l’Aigua de Terrassa.

- Obertura : Beatriz Escribano
- “I com ho tenim això? L’emergència climàtica i la implementació de l’Acord de París”. Albert Turon Florenza. Grup sobre el Governament del Canvi Climàtic, UPC.
- “Evolució present i futura de la precipitació a Catalunya”. Marc Prohom i Duran. Servei Meteorològic de Catalunya.
- “La influència dels índexs de teleconnexió en la precipitació a Catalunya”. Joan Albert López-Bustins. Grup de Climatologia, UB.
- “La incorporació dels impactes del canvi climàtic a les anàlisis sobre la gestió, la garantia i la disponibilitat d’aigua, i les mesures associades que es preveuen”. Andreu Manzano Rojas. Agència Catalana de l’Aigua.
- Cloenda.

José Maria Baldasano, catedràtic d'Enginyeria Ambiental a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), reflexiona en aquest vídeo sobre els efectes mediambientals del confinament, amb la reducció del trànsit a les ciutats i la millora de la qualitat de l'aire.

#CafèambTechUPC és una campanya de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) a les xarxes socials que difon els projectes que la comunitat universitària està desenvolupant durant el confinament per l'emergència sanitària provocada per la COVID-19 a través de vídeos elaborats pels mateixos protagonistes. #CafèambTechUPC #UPCDesDeCasa

Un smartphone conté més de 40 elements de la taula periòdica, principalment metalls pesants de gran valor per la seva alta conductivitat. Aquests elements es poden recuperar i reutilitzar com a matèria prima per fabricar nous productes. No obstant, dels 40 milions de tones de residus electrònics que es generen cada any al món, només se’n recicla la cinquena part, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i impacte mediambiental.

Ara, un nou procés biotecnològic desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa permet recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. El secret: uns bacteris que es poden obtenir en espais naturals i que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics. En aquest vídeo, Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), explica tots els detalls de la tècnica.

#looopers, Youtubers amb ADN UPC.

Imágenes: Data SIO, DigitalGlobe, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, TerraMetrics. U.S Navy.

Sonidos: Freesound, “Swoosh18” i “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Eleonor's will” y "Invisible world - electronic music loop" de Frankum & Frankumjay, “Long wispy woosh1” de Newagesoup.

Agradecimientos: Toni Dorado. Grupo de Tratamiento Biológico de Contaminantes Gaseosos y Olores. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la UPC. Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa.

Conferència sobre aquest conveni a la Sala d'Actes Sinibald Mas de l'FNB.

Durant més de tres dècades, els temes energètics i ambientals han estat motiu d’interès, preocupació i dedicació
tant en l’activitat professional com dins les inquietuds personals de Joan Pallisé. Des del vessant professional, les
activitats s’han desenvolupat principalment en el món industrial dins el sector de la instrumentació i béns
d’equipament, però també dins els camps de la consultoria i de la formació, que han format un bagatge de
coneixements farcits d’elements «crítics» respecte a moltes propostes tècniques i de gestió que suposadament
havien de solucionar els problemes.
Tanmateix, pel fet d’haver col·laborat alhora en projectes i instal·lacions reals, o en estudis, amb les eines de
gestió ambiental a l’abast (estudis d’impacte ambiental, auditories, anàlisi de cicle de vida...), mentre participava de
les reflexions de diverses organitzacions ecologistes, Pallisé creu haver detectat algunes mancances operatives
que semblarien evidents per a qualsevol observador situat dins les excel·lents coordenades de visió que ofereixen
l’enginyeria de mesura i de control de processos, i amb la realimentació (feedback) compara de manera contínua els
resultats aconseguits amb els objectius assignats.
El títol de la xerrada permet identificar-ne una part dels objectius i ofereix una mirada perplexa d’alguns camps,
en el mateix sentit que el Diccionari de la Llengua Catalana li dóna a aquest adjectiu, des d’una posició que
considera que només seguint orientacions científiques i aplicant la millor part de la tecnologia podrem aconseguir
les condicions necessàries, encara que no les suficients, en la gestió de l’energia i del medi ambient al nostre país.