Jornada sobre l’impacte del canvi climàtic en la disponibilitat d’aigua a Catalunya, en col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i organitzada per l’Observatori de l’Aigua de Terrassa.

- Obertura : Beatriz Escribano
- “I com ho tenim això? L’emergència climàtica i la implementació de l’Acord de París”. Albert Turon Florenza. Grup sobre el Governament del Canvi Climàtic, UPC.
- “Evolució present i futura de la precipitació a Catalunya”. Marc Prohom i Duran. Servei Meteorològic de Catalunya.
- “La influència dels índexs de teleconnexió en la precipitació a Catalunya”. Joan Albert López-Bustins. Grup de Climatologia, UB.
- “La incorporació dels impactes del canvi climàtic a les anàlisis sobre la gestió, la garantia i la disponibilitat d’aigua, i les mesures associades que es preveuen”. Andreu Manzano Rojas. Agència Catalana de l’Aigua.
- Cloenda.

A research group at the Technical University of Catalonia has built a constructed wetlands pilot plant in the Laboratory in the Environmental Division. Results obtained will serve to improve the efficiency of future systems.
The pilot plant is constructed such that analysis can be carried out to evaluate the efficiency of different operational parameters.
In our larger cities, complex and highly technical processes are used to treat our wastewater. These conventional treatment plants are expensive and also require a lot of energy.For smaller populations, conventional treatment plants are often not suitable. This may be a function of cost, energy or even the lack of infrastructure or skilled labour, needed to construct and maintain conventional waste water treatment plants.
Constructed wetlands are simple wastewater treatment systems. They consist of shallow tanks filled with a gravel layer and planted with emergent rooted wetland plants such as the common reed. These plants are well-adapted to live in flooded conditions found in wetlands. As the wastewater flows through the gravel and the roots of the reeds, pollutants are progressively removed.
The aim of the pilot plant is scientific research, but it also functions as a demonstration project. Thus the pilot plant serves to encourage the use of constructed wetland technology, while also proving to be a successful educational tool.
More information:
http://www-ambiental.upc.es/es/

Un grupo de investigadores e investigadoras de la Universitat Politècnica de Catalunya han construido una planta experimental de humedales en el Laboratorio de la Sección de Ingeniería Sanitaria y Ambiental. Los resultados que se obtengan permitirán mejorar la eficiencia de los sistemas de humedales que se construyan en un futuro.
En las grandes ciudades el tratamiento de aguas se realiza en depuradoras con un funcionamiento complejo, altamente tecnificadas y elevados costes energéticos y económicos. En los pequeños municipios, este tipo de depuradoras a menudo no son aplicables, siendo más adecuados sistemas de tratamiento que no requieren de personal especializado, que tienen un coste energético bajo y que se integran bien en el paisaje rural. Éste es el caso de los humedales construidos.
Se trata de canales o lagunas rellenos de grava y plantados con especies vegetales propias de zonas húmedas, como el carrizo. Son plantas adaptadas a vivir en terrenos inundados. El agua circula a través de la grava y de las raíces de las plantas, de modo que los contaminantes se van degradando progresivamente.
La planta experimental consta de tres líneas de tratamiento que permiten ensayar diferentes posibilidades de operación y evaluar su funcionamiento. Esta planta piloto se ha construido para investigar, pero también como recurso docente y como proyecto demostrativo para impulsar este tipo de tecnologías.
Más información:
http://www-ambiental.upc.es/es/

Depuradores amb plantes: Investigadors de la UPC han desenvolupat un mètode pel tractament de les aigües residuals basat en plantes típiques de les zones humides.
A les grans ciutats el tractament de les aigües es realitza en depuradores que tenen un funcionament complex, altament tecnificat, i que requereix d’una despesa econòmica molt elevada. Als petits pobles aquestes depuradores complexes no es poden aplicar. En aquest cas els sistemes més adequats són aquells que no requereixen de personal especialitzat, que tenen un consum energètic molt baix, i que s’integren en el paisatge rural. Aquest és el cas de les depuradores amb plantes o aiguamolls construïts.
Es tracta de basses reblertes de graves i plantades. L’aigua circula a través de la grava i de les arrels de les plantes de manera que progressivament es van degradant els contaminants. Els vegetals que s’hi planten són espècies típiques de zones humides com el canyís.
Els investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han dissenyat un prototipus d’aiguamolls construïts al terrat del seu Laboratori, del qual s’esperen obtenir resultats que permetin millorar l’eficiència d’aquests sistemes. El prototipus consta de tres línies de tractament que permeten assajar diferents possibilitats d’operació i avaluar-ne el seu funcionament. Aquest prototipus ha de contribuir a la promoció d’aquesta tecnologia de tractament d’aigua, els fonaments de la qual s’adiuen amb els principis del desenvolupament sostenible.
Més informació a:
http://www-ambiental.upc.es/es/

La manca d’aigua en certes regions del globus terraqui va impulsar, en les dècades dels seixanta i
dels setanta el desenvolupament de fonts alternatives d’aigua potable. Com que la població
d’aquestes zones àrides es concentrava principalment a la regió costera, l’objectiu va ser el
dessalatge d’aigua de mar, sense tenir en compte el cost d’aquesta tècnica (energètic,
d’implantació, etc.). Així doncs, es van desenvolupar varis models de dessalatge, sobretot a
l’Orient Mitjà i a les illes Canàries (evaporació, electrodiàlisi, osmosi inversa, etc.). Les elevades
inversions i el gran consum, principalment d’energia, provocaven que el metre cúbic generat
tingués un preu de producció desproporcionat. Aquest cost implicava que el dessalatge fos una
tècnica inviable per aplicar, excepte si fos l’única font d’aigua potable.
L’anomenat canvi climàtic i el fet que la industria, l’agricultura i la població cada cop consumeixen
més aigua han modificat la visió de la societat sobre el dessalatge, de manera que l’han tornat
cada cop més competitiu davant uns recursos naturals escassos i cada cop més contaminats. El
desenvolupament de noves tecnologies en la fabricació de membranes d’osmosi inversa i la
introducció de recuperadors d’energia en les instal·lacions de dessalatge per osmosi inversa han
permès que el cost de l’aigua de mar dessalada ja sigui assumible en la gestió dels recursos hídrics,
respecte a les altres alternatives en les quals el cost energètic no ha evolucionat de la mateixa
manera.
Les sequeres que Catalunya està patint aquests últims anys han obligat a una revaloració del
recurs hídric en el preu just d’aquest i a oblidar els preus polítics de l’aigua per passar a
recaptar-ne els costos reals. Tot això situa el dessalatge de l’aigua de mar per osmosi inversa en
una situació privilegiada per a ser un subministrament de suport en èpoques de disponibilitat
normal d’aigua i una font d’abastament primari en períodes de sequera.