La Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible ha participat en dues activitats paral·leles a l’exposició “L’aigua que treu la fam”, que des del passat 2 de novembre es pot visitar al vestíbul del Campus Terres de l’Ebre de la URV a Tortosa.

Una d'aquestas activitats ha estat la presentació del documental “Moràvia: La Ruta de la Esperanza”, el dia 17 de gener de 2013.

Al acte han estat presents el director del documental, Matías Boero, el director de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, Jordi Morató, i el director de la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible, Òscar Saladié.

Cicle de xerrades Reciclar ciutat 2012

L’objectiu d’aquest esdeveniment és reflexionar sobre les ciutats, sobre els seus cicles metabòlics i les bones pràctiques del dia a dia. Es pretén aprofundir sobre les conseqüencies i causes que actualment està tenint la crisi en la nostra societat i les posibles propostes per fer-li front. Per què s’ha arribat fins aquí? i Qui hi ha al darrera de la crisi?.

La benvinguda a l'acte la dóna Jordi Morató, Coordinador de la Càtedra UNESCO de Sostenibidat, Jordi Regalés Barta, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Carme Prats, Cap d'Exposicions, Acció Educativa i Projectes del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).



Dos esdeveniments han tingut lloc en un mateix acte: 1) Presentació del volum del 2012 de la Revista Sostenible?, amb el títol Societat en Crisi, i la presentació del Premi-Ajut a la recerca 2012, finançats per la Fundació Mina d'Aigües de Terrassa; 2) Xerrada Reciclar Ciutat. Societat en Crisi.

Cicle de xerrades Reciclar ciutat 2012

Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2012 a l'EPSEVG. A càrrec de Dani Ramírez, del programa Espai Terra (TV3).

Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2012 a l'EPSEVG. A càrrec d'Enric Garriga, Responsable de l’equip agenda-21 a Vilanova i la Geltrú.

El 19 d'octubre de 2012 a la ciutat de Terrassa, la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, l'Ajuntament de Terrassa, CESIRE *. AULATEC, aula de recursos de Tecnologia del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), organitzen la Tercera Xerrada reciclar Ciutat "Alimentació Sostenible".
L’objectiu d’aquest esdeveniment és reflexionar sobre les ciutats, sobre els seus cicles metabòlics i les bones pràctiques del dia a dia. Es pretén aprofundir sobre la revalorització de l'agricultura en entorns periurbans i les sinergies amb activitats formatives i educatives en l'àmbit de l'agroecologia, així com debatre l'actual crisi del sector pesquer analitzant els principals reptes i propostes que estan en discussió.

La benvinguda a l'acte la dóna Luís Rodrigues, representant de Barrinar Cap a la Sostenibidat, Jordi Regalés Barta, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Carme Prats, Cap d'Exposicions, Acció Educativa i Projectes del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Cicle de xerrades Reciclar ciutat 2012

Un dels objectius de la UPC és enfortir el compromís social i el respecte per a la diversitat. De manera particular, vol assolir la igualtat d’oportunitats d’aquelles persones que, des d’alguna vessant, tenen vincles amb la institució i servir de model per a la societat.

Participatory Systems of Guarantee (PSGs) arise when proposed by civil society, revolving around the production and commercialization of ecological foods. They are constructed as an alternative to the model of certification by a third party, in order to guarantee that productive initiatives which are not covered by the official system are still able to access the certified product sector / market.



Their dynamism is that they are constantly evaluating and reviewing their structures and procedures, as a result of their constant interaction with their environment. Given this characteristic, in reality PSGs are reaching great levels of complexity, not only internally – as part of the same system – but in a global sense, where organizations are using a number of them in line with diverse criteria.



Their social design and focus on the system, as well as the sensitivity that they show for processes of co-evolution, allow us to visualize them as one of the possible tools that will permit the transition from one system to another.



The systems themselves (integrated in political agroecology), and the activities that they encourage, widen the options for agroecological approaches. These can then be applied in territories that are working towards greater sustainability.