Gabriel y Gustavo consideran que para conseguir el éxito en este proyecto emprendedor es imprescindible saber trabajar en equipo y confiar plenamente en el trabajo que realizan todas las personas. Aseguran que "la curiosidad es lo que mueve tanto al investigador como al emprendedor".

El equipo investigador ha creado un nuevo material a partir de residuos de papel y cartón, que es modelable, ignífugo, poroso, impermeable, muy resistente y puede sustituir al plástico y otros materiales que se utilizan en el sector de la construcción.

El nuevo material, bautizado como Biprocel, se obtiene por un proceso biotecnológico de residuos de celulosas, es respetuoso con el medio ambiente y no requiere el uso de productos químicos para su obtención. Tiene aplicación en distintos sectores: la construcción, el transporte y el embalaje. De hecho, gracias a sus propiedades de resistencia, aislamiento, impermeabilidad o baja densidad, el Biprocel, podrá sustituir, por ejemplo, al pladur y otros materiales que se usan en el sector de la construcción, como paredes aislantes, placas de insonorización y de falsos techos, o bien el poliespan de embalaje.

En Gabriel i en Gustavo consideren que per aconseguir l’èxit d’aquest projecte emprenedor és indispensable saber treballar en equip i confiar plenament en la feina que realitzen totes les persones. Asseguren que "la curiositat és el que mou tant l'investigador com l'emprenedor".

L’equip investigador ha creat un nou material a partir de residus de paper i cartró, que és modelable, ignífug, porós, impermeable, molt resistent i que pot substituir el plàstic i altres materials que s'utilitzen en el sector de la construcció.

El nou material, batejat com Biprocel, s'obté per un procés biotecnològic de residus de cel·luloses, és respectuós amb el medi ambient i no requereix l'ús de productes químics per a la seva obtenció. Té aplicació en diferents sectors: la construcció, el transport i l’embalatge. De fet, gràcies a les seves propietats de resistència, aïllament, impermeabilitat o baixa densitat, el Biprocel podrà substituir, per exemple, el pladur i altres materials que s'usen en el sector de la construcció, com ara envans aïllants, plaques d'insonorització i de falsos sostres, o bé el polispan dels embalatges.

Conferències que van tenir lloc a la sala d'actes de la Facultat de Nàutica de Barcelona el 16 de Desembre de 2010. Presentació de la jornada a càrrec de Santiago Ordás , degà de la Facultat, presentació del projecte STEP2015 a càrrec d'Antoni Grau, ponència amb el títol "Pla de Gestió de l'aigua" a càrrec de Josep Ma. Puigdengoles, ponència amb el títol: "Cicles materials, ecodisseny i residus en una terminal portuària", a càrrec de Judith Bonet, i ponència amb el títol: "Responsable care onboard", a càrrec d'Agustí Martin Mallofré.

El 15 de desembre 2010, aprofitant la disponibilitat d'espais de l'ETSEIAT (UPC), i d'un equip de professorat i estudiantat de l'Escola, va tenir lloc una iniciativa en la que petits, de centres de primària de Terrassa, i grans van participar en diversos experiments divertits relacionats amb el món de l'aeronàutica i l'espai.

Amb aquesta activitat es va col•laborar i recaptar diners en un ambient participatiu i solidari, de manera que la totalitat de la inscripció va ser donada a La Marató de TV3 per impulsar la recerca per al tractament de determinades malalties alhora que també contribuïm a sensibilitzar i ajudar a fer créixer aquesta iniciativa de solidaritat.

Dia: 15/12/10, de 9.00h a 14.00h
Lloc: ETSEIAT (UPC). Laboratori d'enginyeria aeronàutica. C. Colom, 11. Terrassa

Dia: 19/12/10
LLoc: Plató de La Marató TV3

Seminari "Reciclar ciutat: adaptació local i regional al canvi climàtic", organitzat per la Càtedra Unesco de Sostenabilitat de la UPC, Terrassa.

Seminari "Reciclar ciutat: adaptació local i regional al canvi climàtic", organitzat per la Càtedra Unesco de Sostenabilitat de la UPC, Terrassa.

Seminari "Reciclar ciutat: adaptació local i regional al canvi climàtic", organitzat per la Càtedra Unesco de Sostenabilitat de la UPC, Terrassa.

Seminari "Reciclar ciutat: adaptació local i regional al canvi climàtic"

El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.

Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.

La construcció tradicional s'ha basat en tecnologies diverses que avui considerem senzilles però que precisaven d'uns amplis coneixements basats, principalment, en l'experiència. Actualment, les exigències en edificació semblen abocades a tecnologies cada vegada més complicades i avalades per la ciència i els assaigs de laboratori. Tot i així, en determinades circumstàncies, en entorns on les condicions locals ho precisen, o com a posicionaments personals amb intenció de desenvolupar tecnologies de baix impacte ambiental i més sostenibles, es treballa en el que hem anomenat tecnologies "Low Tech", relacionades amb sistemes i solucions constructives properes, adequades i, fins i tot, molt recomanables. En aquestes jornades pretenem fer difusió d'aquestes tecnologies a partir d'experiències reals i en edificis construïts sota paràmetres i exigències de seguretat i de confort actuals. Una vella manera de construir nova arquitectura. >> Jornades organitzades pel grup de recerca GICITED (Grup interdisciplinar de ciència i tecnologia a l'Edificació) de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

4a ponència del dia 17 de novembre de 2010 a càrrec de Jonathan Cory-Wright, arquitecte i fundador de CanyaViva:estructuras vegetales-arquitectura orgánica