Alfredo Vellido recorda que els primers mesos com a investigador "van ser com entrar en una pastisseria i que et deixin agafar el que vulguis... la síndrome bufet lliure...llegia desaforadament".

Lidera un equip de 14 investigadors en un projecte científic internacional per dissenyar un sistema intel·ligent de suport a la diagnosi de tumors cerebrals, basats en mètodes avançats de visualització i soft computing - sistemes informàtics capaços de gestionar d'una manera adient informació imprecisa, incerta i/o incompleta per aconseguir usabilitat, robustesa i solucions de baix cost-.

El projecte, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), té com a objectiu aconseguir un prototip funcional que ajudi als metges a millorar la diagnosi en oncologia clínica, concretament els tumors cerebrals, en base a dades d'espectrometria de ressonància magnètica.

Alfredo Vellido remembers how his first few months as a researcher ‘were like going into a bakery and being told you could take whatever you liked: I suffered from the ‘all-you-can-eat buffet’ syndrome. I read voraciously.’

Vellido leads a team of 14 researchers on an international scientific project to design an intelligent diagnostic decision-support system for brain tumours based on advanced imaging techniques and soft computing, i.e. computer systems that are able to process imprecise, uncertain and/or incomplete information adequately to achieve usability, robustness and low-cost solutions.

The project, called Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour Diagnosis (AIDTumour), aims to create a functional prototype that can help doctors improve their diagnoses in clinical oncology, specifically with regard to brain tumours, using data from magnetic resonance spectrometry.

Alfredo Vellido recuerda que los primeros meses como investigador "fueron como entrar en una pastelería donde te dejan coger el pastel que quieres... el síndrome del bufete libre... leía desaforadamente".

Lidera un equipo de 14 investigadores en un proyecto científico internacional para diseñar un sistema inteligente de apoyo a la diagnosis de tumores cerebrales, basados en métodos avanzados de visualización y soft computing - sistemas informáticos capaces de gestionar de forma apropiada información imprecisa, incierta y/o incompleta para conseguir usabilidad y soluciones a bajo coste-.

El proyecto, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), tiene como objetivo obtener un prototipo funcional que ayude a los médicos a mejorar la diagnosis en oncología clínica, concretamente los tumores cerebrales, en base a datos de espectrometría de resonancia magnética.

Doctora i llicenciada en Biologia, desenvolupa la seva línia de recerca en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, en el camp de la biomedicina, i lidera diferents projectes orientats a reparar i curar els teixits danyats o malalts. “Actualment, treballo en la regeneració òssia, però ja he començat a distingir cèl·lules mare adultes i a diferenciar-les en cèl·lules endotelials per a aplicacions cardiovasculars, i a utilitzar substrats estructurats per guiar neurones com a primer pas per a la regeneració”, explica l’Elisabeth.

Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.

Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.

Biòleg i enginyer en Informàtica, aquest jove investigador desenvolupa la seva activitat de recerca al Barcelona Supercomputing Center. Assegura que li agrada aquesta àrea de recerca “perquè la genòmica computacional barreja dos dels móns que m'han interessat des de sempre: la biologia i la informàtica. A més, encara hi ha moltes llacunes en el coneixement pel que fa al funcionament del gens i es coneix molt poc la matèria fosca del genoma”.

En aquest sentit, la seva línia de recerca està enfocada a resoldre qüestions en diferents àmbits de la biologia: l’evolució, la biomedicina i la biologia molecular. Per tal d’abordar aquests problemes, fa servir eines computacionals i, per això, la seva activitat està catalogada com a bioinformàtica: “entre els diferents projectes en què estem treballant actualment, un dels que més energia ens està absorbint és l’estudi de les regions reguladores de l'expressió genètica en diferents patologies” explica Jesús López. Un cop finalitzi la seva tesis, vol engegar altres col·laboracions de recerca en altres camps. Per a ell, el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer d’obtenir i intercanviar coneixement”.