Podem regenerar els teixits del cos humà?
Accés obert
 
29 de febr. 2008 Peces reparadores biodegradables? La Politècnica treballa per aconseguir un material que, implantat en un teixit ossi deficient, ajudi a regenerar-lo a mesura que aquest material es va degradant. Elisabeth Engel. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica
31 visualitzacions
 

Doctora i llicenciada en Biologia, desenvolupa la seva línia de recerca en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, en el camp de la biomedicina, i lidera diferents projectes orientats a reparar i curar els teixits danyats o malalts. “Actualment, treballo en la regeneració òssia, però ja he començat a distingir cèl·lules mare adultes i a diferenciar-les en cèl·lules endotelials per a aplicacions cardiovasculars, i a utilitzar substrats estructurats per guiar neurones com a primer pas per a la regeneració”, explica l’Elisabeth.

Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.

Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.

 

Vídeos de la mateixa sèrie

Tecnologia invisible?

Accés obert
28 de febr. 2008
Doctora en Enginyeria Industrial, aquesta jove investigadora i docent creu imprescindible “explicar a joves i empreses què és la recerca, quins són els seus beneficis, i mostrar que es tracta d'una feina molt entretinguda i gens monòtona, en la qual sempre tens l’oportunitat d’aprendre coses noves”. La seva línia de recerca s'orienta al disseny de dispositius i equips nanomètrics.

Per a aquesta jove investigadora, la persona que vol dedicar-se a la recerca “ha de ser pacient, tenir inquietuds pel coneixement i ganes de descobrir coses noves professionalment, però també personalment".

Depuradores que generen energia?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquesta jove enginyera química desenvolupa la seva línia de recerca en la substitució dels sistemes fisicoquímics pels biològics, en el tractament de gasos, que serà, sense dubte, implantada a molts processos, com ha passat amb el tractament d’aigües residuals.

En el camp concret en què està investigant els resultats són molt bons, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, per aconseguir transformar en energia les males olors de les depuradores d’aigües residuals.

Hi ha autopistes al mar?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquesta doctora i enginyera tècnica naval, desenvolupa la seva línia de recerca en projectes vinculats amb el vaixells d’alta velocitat. Un cop finalitzada la tesi, la Marcel·la ha volgut consolidar la seva activitat com a docent i continuar treballant en altres projectes de recerca. Per a ella, “el millor de la recerca és trobar-te el resultat que esperaves o veure que una feina en què has treballat durant molt de temps ha estat publicada en una revista científica”.

La seva tesi doctoral s’ha emmarcat en un projecte de recerca que analitza què comportaria utilitzar rutes o autopistes del mar com a possibilitat de transport de mercaderies. Les autopistes del mar són un concepte en el transport marítim que implica concentració de càrregues i altes prestacions en un servei de transport d’alta qualitat. Alguns d’aquests beneficis són l’abaratiment dels costos del transport, que pot ser de fins al 30%; la reducció de la contaminació i de l’accidentalitat, i la reducció de la congestió de les vies de transport.

Per a Marcel·la Castells, si la carrera d'on surt un estudiant té sortides professionals, atreure els joves cap a la recerca és molt més complicat. A més, afegeix: “dia sí, dia també, els mitjans de comunicació publiquen la precarietat de la recerca en el nostre país, i això no ajuda gaire a despertar les vocacions investigadores”. A mig termini, el seu objectiu és "consolidar la meva tasca docent i continuar treballant en projectes de recerca del Departament".

Podem predir l'excés d'ozó a l'aire que respirem?

Accés obert
28 de febr. 2008
Sara Ortega, llicenciada en física, va decidir-se per aquesta línia de recerca perquè “incorpora el vessant científic i alhora hi ha una aplicació molt directa, que és la predicció de la contaminació, un problema que cada dia s’agreuja més”. La seva tesi doctoral s’orienta a l'anàlisi i la modelització de l’ozó troposfèric aplicat a Catalunya. Un cop finalitzada la tesi, i tot i que “no m’agrada pensar-hi gaire”, li agradaria cursar un postdoctorat en algun país d’Europa. Aquesta sensació de llibertat és precisament el que més valora de la seva feina.

Aquesta jove investigadora creu que la persona que es vol dedicar a la recerca ha de ser “una persona emprenedora, pacient, perquè no sempre les coses surten a la primera, treballadora i perseverant. També cal dominar l’anglès, perquè és la llengua de la ciència”, afegeix.

Avions no tripulats?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquest jove doctor enginyer en Aeronàutica i enginyer de Telecomunicació somnia a ser membre d’un grup de recerca consolidat en projectes de recerca d’enginyeria aeronàutica.

Es va abocar al món de la recerca mentre acabava els seus estudis a la UPC: “vaig començar a conèixer professors i a adonar-me que més enllà de fer classes, dedicaven moltes hores a la recerca. Em va motivar el fet de fer recerca, la seva utilitat per a la societat i el repte que suposa estar treballant en una cosa que no saps ben bé com sortirà i que ningú et pot explicar com has de fer”.

La seva línia de recerca s’orienta cap als anomenats Unmanned Aerial Vehicle (UAV) o avions capaços de volar sense pilot. Aquests sistemes estan formats per sensors d'altes prestacions, molta autonomia i poc pes, per sistemes de posicionament com el GPS o el Galileu i de comunicació, servomecanismes i un sistema de pilotatge automàtic. En l'àmbit civil, tenen un gran potencial per a operacions de vol amb risc en situacions ambientals extremes. Entre els objectius del projecte, destaca el disseny d’un UAV adreçat a la detecció, control i anàlisi dels focs forestals.

A Xavier Prats l'apassiona volar: “sóc pilot privat d’avions i sempre que el pressupost m’ho permet m’agrada anar a volar amb amics i fer acrobàcies aèries”.

Podem detectar a l'instant el rebuig d'un ronyó trasplantat?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquest jove enginyer tècnic industrial i enginyer en Electrònica creu que el millor de dedicar-se a la recerca “és que sempre estàs aprenent coses noves”.

A curt termini, el seu projecte professional passa per acabar la tesi doctoral i treballar en algun centre de recerca, dins o fora de la universitat, durant un parell d’anys. No descarta fer un postdoctorat: “en un futur em veig aprenent constantment. No pots dir que un cop ets doctor ja has acabat d’estudiar”, afegeix en Paco.

La seva tesi doctoral se centra en la identificació de mesures d’impedància eléctrica per a l’estudi d’alteracions patològiques en els òrgans humans, en concret s’ha centrat en el rebuig dels transplantaments dels ronyons.

Metro sense conductor?

Accés obert
28 de febr. 2008
Doctor enginyer en Telecomunicació, Lluís Alonso és professor de la Politècnica. Actualment, col·labora en el projecte de desplegament de l'L9 de metro, la nova línia de metro automàtica de Barcelona, i un dels seus objectius de futur és augmentar la col·laboració en projectes de recerca amb una empresa dels Estats Units, per desenvolupar una tasca de recerca teòrica de llarga durada.

Lluís Alonso considera que per atreure els joves cap a la recerca cal oferir condicions de treball competitives, com les que s’ofereixen en altres països: “més recursos, més independència, una carrera professional amb perspectives laborals més clares i objectius raonables”.

Robots cooperants?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquest enginyer en Informàtica va decidir dedicar-se a la recerca durant els últims anys de la carrera, tot i que, des de ben petit li interessava el món de la ciència i la tecnologia: “al principi em trobava molt perdut. Tenia la sensació que havia de conèixer un munt de coses de les quals no tenia ni idea. De fet, encara recordo les cremades en els dits que em vaig fer soldant circuïts els primers dies al laboratori”, explica l’Albert.

En la seva tesis doctoral, proposa el disseny d’un robot virtual, format per diversos robots reals que, treballant de forma cooperativa, permetin realitzar tasques de manipulació o telemanipulació en entorns de treball il·limitats i complexos. És per aquest motiu que s’ha dotat el robot virtual d’una sèrie d’algorismes o automatismes que permeten que funcioni de forma autónoma, és a dir, que prengui certes decisions, com pot ser la d’escollir quin robot realitza la tasca de manipulació en cada instant de temps, de forma automàtica.

Aquest jove investigador entèn la recerca com un repte personal diari: “la robòtica m’atreu perquè aglutina dos vessants molt interessants: d’una banda, és una disciplina amb molta ciència pura i, de l’altra, té un gran component d’enginyeria, de ciència aplicada que pot ajudar les persones, com la robòtica mèdica o assistencial.

Entres al túnel del vent?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquests joves professors de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels participen en el projecte de creació d’un túnel de vent vertical. Les seves estades a l’estranger durant els estudis de doctorat els han permès tenir una visió àmplia del món de la recerca, i en particular a l’entorn universitari: “la docència sempre ens ha interessat i la recerca és el seu complement natural”, afegeixen.

Tots dos investigadors participen en el disseny d'un túnel del vent que permetrà simular la caiguda lliure sense haver de saltar des d’un avió, i possibilitarà als professionals augmentar considerablement el temps hàbil d'entrenament - especialment per a l'entrenament de paraigudistes- i apropar aquest esport a tots els públics. El túnel de vent, amb més de 5 m de diàmetre i 8 m d'alçària, disposa de sis turbines que produeixen un corrent d'aire ascensional a una velocitat d'entre 180 i 250 km/h, de manera que la força que exerceix l'aire sobre una persona en compensa el pes i aquesta gaudeix de la sensació d'estar suspesa ingràvida a l'aire.

Tant Josep Ignacio com Adeline creuen que la persona que es es vulgui dedicar a la recerca ha de ser una persona amb certa autonomia en la seva manera de treballar i de portar a terme projectes. Ha de ser força perseverant, perquè hi ha èpoques sense cap tipus de resultats positius que cal superar. Per a ells, el millor de la recerca és que “tens moltat llibertat per escollir la teva manera de treballar i que té un gran component creatiu, ja que et permet proposar nous temes i idees de recerca”.

Imatge d'alta definició a casa?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquests dos joves enginyers de Telecomunicació consideren que l’aspecte més positiu de dedicar-se a la recerca és l’aprenentatge constant, i asseguren que esperen “no perdre les ganes ni la il·lusió” que els produeix dedicar-se a aquesta tasca.

Xavier Miguélez i Fran Iglesias creuen que una de les qualitats imprescindibles d’un investigador és “no tenir por d'equivocar-se, ser capaç d'agafar camins difícils que poden no arribar a cap lloc. Quan estàs investigant, és molt fàcil que el que intentes no s’aconsegueixi o que hagis que tornar a començar, però s’ha de pensar que tornes a començar amb tot el que ja has aprés.”

Risc a les obres:N'ets conscient?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquest jove psicòloga centra la seva activitat docent i investigadora en l’àrea de la seguretat i la salut laboral. Les seves línies de recerca són la carrega mental en el treball, les eines d’avaluació en psicosociologia aplicada i la percepció del risc en el sector de la construcció.

Explica que va decidir deixar la carrera de medicina – després d’estudiar dos anys – i va començar els estudis de Psicologia. Ara el seu objectiu immediat passa per diversificar la seva àrea de recerca i centrar-se més especifícament en l’àmbit de la construcció. Per a aquesta jove investigadora, el millor de dedicar-se a la recerca “és la satisfacció personal que tens quan pots demostrar alguna cosa que pensaves”. En aquest sentit, pensa que els investigadors han de tenir paciència, constància, curiositat i sobretot il·lusió.

Identificació de persones a través de la retina?

Accés obert
28 de febr. 2008
Físics de formació, aquests dos joves investigadors van decidir realitzar els estudis de doctorat en enginyeria òptica. Els seu doctorat s’emmarca en un projecte de recerca que ha desenvolupat un nou sistema d’identificació i autentificació de persones a través de la retina. Aquest nou sistema de seguretat òptica es basa en el processament d’una sèrie de senyals que són reconeguts per un processador optoelectrònic i que ofereix un elevat grau de fiabilitat en situacions que requereixen sistemes d’identificació personal molt sofisticats.

Per a aquest joves investigadors el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer intel·lectual que produeix la possibilitat de fer o descobrir quelcom que ningú ha fet o estudiat”. Per a ells, la persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de ser decidida i estar molt motivada per la feina. Asseguren que la recerca no és necessàriament una activitat exclusiva de persones amb coeficients intel·lectuals elevadíssims: “és cert que s’ha d’estudiar molt, dedicar-hi moltes hores i tenir molta perseverança i determinació per assolir els objectius”.

Actualment, la Lenny està realitzant els seus estudis de doctorat i en Joaquín s’ha incorporat al món laboral en una empresa del sector d'R+D+I.

Què atreu les empreses innovadores?

Accés obert
28 de febr. 2008
Claudia Pérez és una arquitecta xilena que va arribar a Barcelona per cursar els seus estudis de doctorat. La seva línia de recerca s’ha orientat a analitzar, d’una banda, els indicadors de mercat de locals comercials a la província de Barcelona i, de l’altra, a estudiar els factors de localització de les empreses innovadores, en el marc dels projectes desenvolupats al Centre de Política de Sòl i Valoracions.

Un cop finalitzi el doctorat li agradaria tornar al seu país, “m’agradaria tenir l’oportunitat d’estar en una universitat per transmetre els coneixements i les experiències adquirides”. Per a ella, una persona que vulgui dedicar-se a la recerca ha de ser constant, lluitadora i sobretot ha de tenir ganes d’aprendre i ensenyar. Aquest intercanvi de coneixements és per a aquesta jove investigadora el millor de la recerca.



Fonts d'energia diferents en una mateixa xarxa?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquest enginyer industrial i enginyer tècnic industrial mecànic és investigador i docent a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.
La línia de recerca d’aquest jove investigador se centra en les energies renovables i en la forma com s'integren a l'actual sistema elèctric: “l’energia és un tema d’una importància cabdal a nivell mundial, per ella es viu, es mor i es mata. En aquest àmbit, l’enginyeria elèctrica ocupa un espai de privilegi i actualment encara més, atès l’auge de les renovables. Estic convençut que és un àmbit de recerca ple de reptes tecnològics amb una relació directa amb la societat”, explica.

Álvaro Luna creu que la Universitat ha d’apostar de forma decidida per la recerca: “el meu consell per als joves a qui els interessi la recerca és que aprenguin anglès i surtin a l’estranger”.

Ara surto, que plourà?

Accés obert
28 de febr. 2008
Doctor enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC, Rafael Sánchez-Diezma és actualment director general de HYDS, una spin off de la UPC que comercialitza productes hidrometeorològics. Compagina la seva activitat d’emprenedor amb la de cap de recerca i desenvolupament del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC (CRAHI-UPC).

En Rafael assegura que va descobrir que fer recerca, i sobretot recerca aplicada, el divertia molt més que la rutina d’un despatx d’enginyeria: “crec que el meu apropament a la recerca és més proper al sentit del joc i l’aplicabilitat dels resultats, i que això és molt motivant quan es fa en un entorn de transferència de tecnologia com el que tinc actualment. Inicialment, el que més m’atreia de les aplicacions hidrològiques del radar meteorològic va ser la possibilitat de visualització dels camps radars, i que una gran part de la recerca en aquest camp està basada en el desenvolupament d’algoritmes, on el treball i la visualització de les dades és fonamental”, explica aquest jove investigador.

Actualment, dedica tots els seus esforços a tirar endavant el seu projecte de spin-off: “és una experiència impressionant per a un doctor poder crear una empresa de base tecnològica i comercialitzar un producte”.

Envelleixen els servidors?

Accés obert
28 de febr. 2008
Javier Alonso és enginyer informàtic i actualment és professor ajudant del Departament d’Arquitectura de Computadors. Després d’acabar la carrera, va començar a treballar, però de seguida es va adonar que volia “trobar solucions a problemes reals i això m’ho oferia la recerca aplicada”. El contacte directe amb alguns dels que havien estat els seus professors - i que actualmente són companys- el va motivar a realitzar els seus estudis de doctorat.

La seva línia de recerca s’orienta al desenvolupament de mètodes i tècniques per construir sistemes de computació autònoma, orientats a preveure i identificar de forma automàtica possibles errors dels computadors: “la idea és que els equips informàtics es curin ells mateixos”, explica aquest jove investigador.

Pensa que la persona que vulgui dedicar-se a la recerca ha de tenir un esperit crític i ha d’estar motivat per invertir molt de temps en una cosa, sense aconseguir un resultat immediat: en definitiva ser perseverant i pacient. Per a aquest jove investigador, el millor de la recerca “és que a més de fer una feina útil, la recerca et permet conèixer altres païssos del món i ofereix una gran llibertat d’horaris”.

Teràpies multimèdia per tractar infants obesos?

Accés obert
28 de febr. 2008
La María Luisa és llicenciada en Disseny Industrial i sòcia fundadora d’un estudi de disseny. Des de fa anys, desenvolupa la seva activitat profesional en l’àmbit de les aplicacions multimèdia, però ho combina amb l’activitat de recerca "per ampliar horitzons personals i descobrir coses noves”. Per això, va iniciar els seus estudis de doctorat en enginyeria multimèdia.

Actualment, a la Unió Europea l’obesitat afecta 135 milions de persones i, en el cas d’Espanya, la població infantil i adolescent obesa arriba gairebé al 14%. La María Luisa està desenvolupant uns dispositius mòbils adreçat a millorar el tractament de pacients amb trastorns alimentaris. L’objectiu és crear una proposta tecnològica que doni suport a pacients, familiars, equip mèdic, hospitals i investigadors.

Viurem sota terra?

Accés obert
28 de febr. 2008
En José Manuel considera que el millor de dedicar-se a la recerca és l’entorn universitari i l’ambient familiar en què es treballa, mentre que per al José María la satisfacció més gran és la d’estar fent alguna cosa que serà útil per a la societat. Apassionats pels mètodes numèrics i la programació, van decidir iniciar, un cop finalitzada l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, els seus estudis de doctorat.

Aquests dos joves investigadors participen en el projectes de recerca ‘Ciutats multidimensionals’, que compta amb el finançament del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) i que investiga noves tècniques per a la construcció subterrània amb l'objectiu d’edificar zones agradables per viure en el subsòl.

El projecte estudia la possibilitat d’alliberar espais sota el nivell del sòl, transformar l’actual entorn urbà congestionat, sorollós i contaminat, i crear zones agradables per viure. És una alternativa per descongestionar les zones urbanes i per allotjar sota terra les activitats que produeixen contaminació acústica i atmosfèrica (com el trànsit o les activitats industrials), els transports, les oficines i els centres comercials i d'oci. En el projecte hi participen unes trenta organitzacions, incloses empreses constructores, fabricants de maquinària d’obres públiques, universitats i centres de recerca. Les infraestructures i els serveis en els nous espais subterranis s’estan projectant de forma segura i amb criteris de sostenibilitat, que garanteixin el mínim impacte en el medi ambient i en les construccions actuals.

Aquests dos joves investigadors coincideixen a l’hora de definir les qualitats d’una persona que vulgui dedicar-se a la recerca: “ha de tenir una bona dosi de curiositat per qüestionar-se com funcionen les coses, i com podrien funcionar millor. Ha de tenir un mínim de coneixements tècnics i una certa facilitat per a les assignatures de caràcter lògic: matemàtiques, mètodes numèrics, etc... Per fer recerca cal paciència, capacitat de reflexió i obertura mental per veure les coses des d’un punt de vista diferent”.

Llobarros i llenguados estressats per l'habitatge?

Accés obert
28 de febr. 2008
Doctora enginyera tècnica agrícola i llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments, actualment és professora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. La seva línia de recerca se centra en l’enginyeria d’instal·lacions aqüícoles.

Abans de dedicar-se a la recerca, va compaginar els seus estudis universitaris i de postgrau amb feines de tota mena – repartia pizzes, feia de telefonista, etc. –: “la feina no em motivava, però mentre estudiava la carrera necessitava treballar els caps de setmana i els festius, però també sabia que ampliant els meus estudis tindria més oportunitats professionals”.
Va ser precisament en el darrer curs de carrera, quan dos professors de l’ESAB li van oferir la possibilitat d’incorporar-se al grup d’aqüicultura: “no era una de les millors de la classe, però sóc constant i quan alguna cosa m’interessa, m’hi entrego totalment. Suposo que per això a l’Escola van pensar en mi i jo no ho vaig dubtar!”, assegura. Per a ella, la satisfacció més gran que li aporta la recerca “és no saber mai on pots arribar: la sensació quan obtens uns resultats és única i indescriptible!”

Teranyines a la xarxa?

Accés obert
28 de febr. 2008
Rafael Vidal és enginyer de Telecomunicació i professor de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels. El seu interès pel món de les comunicacions i Internet va començar quan estudiava la carrera, i el projecte final de carrera va ser un moment decisiu per començar els estudis de doctorat. De fet, inicialmen, va pensar que la recerca “era un peatge que havia de pagar per aconseguir ser docent”. La seva línia de recerca s'orienta a aconseguir la implementació d'un tipus d'Internet que permeti la connexió de qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i lloc, a través de la recerca en el que s'anomena xarxes en forma de teranyina o mallada.

Per a aquest jove investigador, la persona que vulgui dedicar-se a la recerca “ha de tenir molta curiositat i ganes d’aprendre, però també disciplina i capacitat de sacrifici” i afegeix que és imprescindible tenir un bon nivell d’anglès, la llengüa de la recerca. Pensa que la recerca hauria de ser una realitat empresarial, i no només una activitat pública: “m’agradaria que no solament es visualitzessin els resultats, sinó que la figura dels investigadors tinguessin un reconeixement social més gran”.

Alerta! És possible preveure inundacions?

Accés obert
28 de febr. 2008
David Velasco és doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, i actualmente treballa com a investigador i cap de projectes en el CRAHI (Centre de Recerca en Hidrometeorologia Aplicada) de la Politècnica.

El seu àmbit de recerca se centra en projectes d’investigació adreçats a millorar els sistemes d’alertes d’inundabilitat, a temps real, a tot Catalunya, i ho fa en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Aquest jove investigador diu: “la hidràulica i la hidrologia, i en general el camp dels recursos hídrics i desastres naturals associats al tema de l’aigua, m’interessen molt, ja que és una temàtica d’alt contingut social, civil i energètic que encara no està ben tractada i desenvolupada en el nostre país. El risc d’inundacions i de sequeres són les dues cares de la mateixa moneda amb què estem amortitzant el nostre futur, i no sempre de manera sostenible”.

Per a aquest jove investigador el millor de la recerca és la creativitat que implica la seva feina i el sentiment de “fer créixer el coneixement”. Pensa que és molt difícil imaginar un futur a llarg termini en el món de la recerca a Catalunya i Espanya: “sovint les condicions laborals són precàries, els pressupostos reduïts i hi ha una manca de reconeixement social de la figura de l’investigador”.

Entendrà l'ordinador els nostres gestos?

Accés obert
28 de febr. 2008
Doctor enginyer de Telecomunicació, aquest jove investigador assegura que el millor de dedicar-se a la recerca “és la satisfacció de trepitjar un territori que ningú ha trepitjat abans, explorar i descobrir”. Un bon investigador “ha de tenir molta curiositat, apassionar-se amb el que fa, tenir paciència, capacitat de sacrifici i saber encaixar les topades i els errors”.

Ha realitzat la tesi doctoral a la Smart Room de la UPC, una sala "intel·ligent" equipada amb múltiples càmeres i micròfons per investigar la percepció visual i acústica dels sistemes informàtics. L'objectiu és que els ordinadors sàpiguen què passa al seu voltant, perquè deixin de ser unes eines de les quals només podem obtenir ajuda com a reacció a ordres molt específiques de l'operador. Si els ordinadors coneixen el seu entorn, podran adaptar-se i interactuaran més amb nosaltres, com ho fan les persones.

Tot i que inicialment, s’havia plantejat crear una spin-off amb els companys de doctorat, actualment treballa en una important empresa d’animació a l’estranger.

Les proteïnes i els gens, parlen?

Accés obert
28 de febr. 2008
Biòleg i enginyer en Informàtica, aquest jove investigador desenvolupa la seva activitat de recerca al Barcelona Supercomputing Center. Assegura que li agrada aquesta àrea de recerca “perquè la genòmica computacional barreja dos dels móns que m'han interessat des de sempre: la biologia i la informàtica. A més, encara hi ha moltes llacunes en el coneixement pel que fa al funcionament del gens i es coneix molt poc la matèria fosca del genoma”.

En aquest sentit, la seva línia de recerca està enfocada a resoldre qüestions en diferents àmbits de la biologia: l’evolució, la biomedicina i la biologia molecular. Per tal d’abordar aquests problemes, fa servir eines computacionals i, per això, la seva activitat està catalogada com a bioinformàtica: “entre els diferents projectes en què estem treballant actualment, un dels que més energia ens està absorbint és l’estudi de les regions reguladores de l'expressió genètica en diferents patologies” explica Jesús López. Un cop finalitzi la seva tesis, vol engegar altres col·laboracions de recerca en altres camps. Per a ell, el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer d’obtenir i intercanviar coneixement”.

Aquesta obra d'art... és autèntica?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquest jove enginyer de Telecomunicació i llicenciat en Direcció d'Empreses, va realitzar el seu doctorat combinant-lo amb l’activitat com a docent. Guanyador del 6è Concurs d’Idees de Negoci del CIDEM, ja ha complert un dels seus somnis: crear una spin-off dedicada a la investigació d’obres d’art.

Va considerar interessant enfocar la seva recerca en la combinació de l’art i la ciència i la manera com aquesta pot ajudar a obtenir informació sobre una obra d’art. Actualment, forma part de l’equip de l’empresa ACTIO, pionera en l’estudi científic global d’obres d’art a través de tècniques fotòniques no invasives. Aquesta spin off ofereix serveis de datació, catalogació i anàlisi objectiva d’una obra d’art i els seus serveis s’adrecen a galeristes, antiquaris, col·leccionistes privats, museus, fundacions culturals, grups de restauració, empreses amb patrimoni artístic, etc.

Podem predir el comportament del foc durant un incendi?

Accés obert
29 de febr. 2008
Doctora en Enginyeria Industrial i professora de la Politècnica, ha realitzat diferents estades de recerca a Austràlia i participa en diversos projectes de recerca nacionals i europeus. La seva línia de recerca s’orienta a l’estudi del comportament dels incendis forestals i les aplicacions de la termografia infraroja en la lluita contra els incendis.

Assegura que “la persona que es dediqui a la recerca ha de ser pacient i perseverant; s'ha de tenir molta fe en allò que s'està fent per no desmoralitzar-te quan els bons resultats triguen a aparèixer. És important tenir una base molt sòlida de coneixements sobre el fenòmen que s'estudia i cal tenir una bona capacitat d'autoaprenantatge.”

Per a ella, el millor de dedicar-se a la recerca “és la possibilitat de generar nous coneixements amb gent tremendament competent d'arreu del món i l'agradable sensació de realització personal quan s'obtenen els resultats que s'intuïen”.

Tomàquets més saborosos?

Accés obert
29 de febr. 2008
Enginyer tècnic agrícola, ha participat en el projecte d’estudi socioeconòmic del cultiu de mongeta del Ganxet, així com en el projecte de millora de varietats tradicionals de tomàquet a l’equip de Millora Vegetal per Característiques Organolèptiques de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Pensa que una persona que es vol dedicar a la recerca “ha de tenir ganes d’aprendre: la formació és constant, però també és important la capacitat de concentració, de prendre decisions, la constància, el saber treballar en grup... I sobretot il·lusionar-se amb el projecte en què s'està treballant”.

Per a ell, la decisió de dedicar-se a la recerca no es pren de manera puntual. “El projecte en què estic treballant s’ha anat desenvolupant paral·lelament a la meva implicació; el que m’ha motivat més en tot aquest temps ha estat la confiança que m'han mostrat els membres del grup de recerca, tant els que em tutoritzen com els que treballen en projectes paral·lels”.

Robots cirurgians?

Accés obert
29 de gen. 2008
Doctor enginyer industrial, la seva línia de recerca se centra en el comportaments de robots, amb l’objectiu de millorar la seva interacció amb les persones, en concret en la robòtica mèdica.

Pensa que la recerca en el camp de la robòtica mèdica “suposa un repte meravellós: treballar per a persones implica uns requeriments molt especials i estrictes i, alhora, l’impacte que la teva feina té sobre la societat és immediata i molt gratificant”. I és que, per a aquest jove investigador, el millor de dedicar-se a la recerca “són aquells moments en què crides eureka!, quan has trobat solució a un problema que no et deixava dormir”.

En la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca, ha participat en l’estudi dels comportaments dels robots per a la seva interacció amb les persones i en el desenvolupament d’eines per a la navegació d'instruments quirúrgics, entre d'altres projectes.

El làser, detectiu de cèl·lules cancerígenes?

Accés obert
29 de febr. 2008
Investigador postdoctoral a l’Institut de Ciències Fotòniques, Satish Rao creu que “és excitant treballar com a investigador, ja que la creativitat en les idees i l’esforç produeix sempre recerca innovadora i millores tecnològiques”.

La seva recerca s’emmarca en un projecte d’investigació de noves tècniques de diagnosi no invasives a través d’unes pinces òptiques, que utilitzen un feix de llum per atrapar una partícula en un punt. Les aplicacions d’aquest projecte s’orienten a estudis biomoleculars de l’àmbit de la biofísica, per exemple quan un virus infecta una cèl·lula.

Creu que els investigadors espanyols no haurien de marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera investigadora i considera que cada cop hi ha més oportunitats i finançament per a la recerca en el nostre país.

Podem regenerar els teixits del cos humà?

Accés obert
29 de febr. 2008
Doctora i llicenciada en Biologia, desenvolupa la seva línia de recerca en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, en el camp de la biomedicina, i lidera diferents projectes orientats a reparar i curar els teixits danyats o malalts. “Actualment, treballo en la regeneració òssia, però ja he començat a distingir cèl·lules mare adultes i a diferenciar-les en cèl·lules endotelials per a aplicacions cardiovasculars, i a utilitzar substrats estructurats per guiar neurones com a primer pas per a la regeneració”, explica l’Elisabeth.

Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.

Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.

UPC Recerca Jove

Accés obert
5 de març 2008
El projecte UPC Recerca Jove amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que es du a terme a la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. De l’altra, fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre prou coneguda, ni reconeguda, per l’entorn social.

Una pregunta és el punt de partida de cadascun dels 31 videoclips. En 3 minuts, els joves investigadors i investigadores donen resposta, d’una manera entenedora i divulgativa, a alguns problemes de la nostra vida quotidiana, sovint en col·laboració amb altres empreses i institucions de recerca implicades en el desenvolupament tecnològic i la innovació. Per exemple: és possible detectar, a l’instant, el rebuig d’un ronyó trasplantat? I preveure inundacions, incendis forestals o excés d’ozó a l’aire que respirem? O, fins i tot, és possible regenerar els teixits del cos humà o recuperar el gust dels tomàquets? També alguns dels curts plantegen situacions que ara com ara poden semblar més properes a la ciència-ficció, però que també formen part de la recerca que s’està fent a la UPC: viurem sota terra?, avions no tripulats?, tecnologia invisible?, robots cirurgians?

Satèl·lits per estudiar el canvi climàtic?

Accés obert
6 d’abr. 2010
Alessandra Monerris creu que una persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de tenir una sèrie d'habilitats i competències: "constància, perseverança, capacitat de síntesi i treball en equip, ment oberta, ganes de qüestionar-se el perquè de moltes coses, però alhora independència i iniciativa!".

El 2 de novembre de 2009, l'Agència Espacial Europea ha posat en òrbita el satèl·lit SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity). A la missió, la primera liderada per l'Estat espanyol, que permetrà fer prediccions més precises sobre el canvi climàtic, hi ha participat el grup que lidera l'investigador Adriano Camps, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. L'Alessandra ha defensat la seva tesi doctoral dins el marc de les activitats prèvies del llançament del satèl·lit. Actualment és directora de SMOS Barcelona Expert Centre (SMOS-BEC).

Algoritmes per millorar el transport de mercaderies?

Accés obert
6 de maig 2010
Per a Miquel Estrada la dedicació en recerca a Espanya "és es bona part vocacional i és imprescindible la constància, la responsabilitat i el domini d'idiomes".

És Enginyer de Camins, Canals i per la UPC i doctor en Enginyeria Civil. La seva tesi doctoral sobre la distribució de mercaderies en empreses de missatgeria va guanyar el V Premi Abertis. Actualment, les seves línies de recerca són la logística i l'anàlisi d'operacions en sistemes de transport públic al Centre d'Innovació del TransportObre en finestra nova.

En el transport de mercaderies, bàsicament la principal mercaderia que es transporta és aire. Per què? Perquè els camions, els vehicles, van gairebé buits. És molt difícil arribar a un factor d'ocupació d'un camió bastant alt. El disseny d'una xarxa de distribució de missatgeria o de qualsevol tipus de mercaderia és un problema d'optimització combinatòria, un problema d'elevada complexitat. Vaig desenvolupar un mètode, un algoritme metaheurístic per optimitzar les rutes d¡'aquests vehicles, amb un origen i una destinació determinats, justament per incrementar el factor d'ocupació dels vehicles.

Components metàl·lics conformats en estat semisòlid?

Accés obert
6 de maig 2010
Per a Sergi Menargues, el millor de dedicar-se a la carrera investigadora "és que amb la recerca desenvolupes una feina en què la paraula rutina no existeix mai!".

Actualment realitza el seu doctorat en l'àmbit de la conformació d'aleacions pel procés sub-liquidus casting i és professor a l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú.

Avions elèctrics?

Accés obert
6 de maig 2010
Quan va decidir fer el doctorat, Miguel Delgado va escriure una llista amb els arguments per al 'sí' i els arguments per al 'no'. Veia en el doctorat la possibilitat de tenir més temps per aprendre, però també era conscient de la manca d'estabilitat laboral que comportava. Ara reconeix que en aquell moment no va tenir en compte un factor que ara considera imprescindible: "el contacte amb l'empresa".

Va entrar en contacte amb el projecte europeu MOET, arran d'una beca de col·laboració quan encara estudiava. Aquest projecte, liderat per l'empresa Airbus, aconseguirà millorar l'arquitectura interna dels avions perquè perdin pes, estalviïn combustible, siguin més segurs i, en definitiva, contaminin menys.

En aquest projecte, dirigit pels investigadors Juan Antonio Ortega i José Luis Romeral, la Politècnica s'encarrega de diagnosticar el funcionament del motor que fa moure els alerons de l'aparell. La novetat és que aquest motor, que habitualment funciona amb un sistema hidràulic, es basarà en un sistema electromecànic.

Simulació tèxtil: el fil de la innovació?

Accés obert
6 de maig 2010
Segons el coordinador del projecte, José Antonio Tornero, promotor i investigador de l'INTEXTERObre en finestra nova, "el sistema podrà ser aplicat a qualsevol producte de qualsevol procés productiu de qualsevol empresa, fins i tot al sector de la moda".

L'Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el projecte de recerca europeu MODSIMTEX (Modelització i Simulació Tèxtil), que generarà una nova tecnologia capaç de fer estalviar tones de matèria primera, temps i energia als fabricants de la indústria tèxtil. En aquest projecte, un consorci de 12 empreses i laboratoris de recerca punters a tot Europa dissenyaran un sistema intel·ligent capaç de reduir, en tres quartes parts, el temps i la matèria primera necessaris per a la posada a punt de la maquinària de les cadenes de producció de productes d’alt valor afegit.

El nou sistema estarà enllestit en poc més de tres anys. MODSIMTEX generarà una nova tecnologia capaç de reduir, en un 75%, el temps i la matèria primera, i permetrà estalviar fins a un 7% l’energia que s’ha d’invertir en la posada a punt de les maquinàries quan es canvia de producte.

Pneumàtics reciclables?

Accés obert
16 de maig 2010
Aquesta jove enginyera tècnica industrial, especialitzada en Química i Enginyeria en Organització Industrial, treballa a l’empresa privada, en una multinacional alemanya, com a assessora tècnica d'additius per a pintures al mercat espanyol. Amb l’objectiu de millorar el seu currículum, va decidir compaginar la seva carrera professional amb els estudis de doctorat.

Pilar Casas assegura que "sense recerca no hi ha innovació i sense innovació les empreses no són competitives. Necessitem noves idees, nous productes que facin que Catalunya estigui al capdavant de la recerca científica." Per a aquesta jove investigadora, la recerca té un component addictiu: "el millor de dedicar-se a la recerca és que, a mesura que avances positivament, tens més curiositat per continuar: enganxa!"

Simulacions per fer prediccions nanomètriques?

Accés obert
16 de maig 2010
Aquest jove investigador, enginyer de Camins, Canals i Ports, fa recerca en l'àmbit de la mecànica computacional i els mètodes numèrics, la mecànica de nanotubs de carboni i de membranes líquides, així com en l'àmbit de la resolució de problemes reals de l'enginyeria mitjançant la tecnologia dels elements finits.

Marino Arroyo ha aconseguit un fons del prestigiós Starting Grant, que finança amb prop d'1,5 milions d'euros el seu treball en el camp de la modelització i simulació multiescala per ordinador. Starting Grant és una convocatòria altament competitiva que té com a objectiu llançar les carreres dels investigadors més prometedors. També ha estat reconegut amb el Programa Icrea Acadèmia, que premia l'excel·lència investigadora i la capacitat de lideratge, i atorga 250.000 euros per dedicar la seva activitat prioritària a la recerca durant un període de cinc anys.

Mòbils: la cobertura deixarà de ser un problema?

Accés obert
25 de maig 2010
A l'Adrián Agustín la recerca li ha permès "millorar la meva capacitat d'organització i planificació del treball". Actualment és investigador del Grup de Processament del Senyal i Comunicacions i participa en el projecte Rocket.

El projecte Rocket té com a objectiu intentar millorar els sistemes de comunicació sense fils. Es proposen una sèrie de solucions com la introducció de repetidors i el disseny de tècniques per a utilitzar-los, per millorar les comunicacions, tenir més amplada de banda, és a dir, poder transmetre més informació i intentar que, a nivell cel·lular tots els usuaris puguin tenir una molt bona cobertura per a transmissions per Internet, transmissió de dades.

S'ha observat que l'espectre radioelèctric està infrautilitzat en llocs i hores del dia determinats. En aquest escenari, els investigadors plantegen que tant els terminals mòbils com les estacions bases detectin si al seu entorn és possible utilitzar aquestes bandes per incrementar la velocitat de transmissió de la informació. Així mateix el projecte proposa desplegar terminals repetidors molt petits i econòmics, i augmentar significativament les prestacions de les xarxes sense fils.

Un ajudant virtual contra els tumors?

Accés obert
25 de maig 2010
Alfredo Vellido recorda que els primers mesos com a investigador "van ser com entrar en una pastisseria i que et deixin agafar el que vulguis... la síndrome bufet lliure...llegia desaforadament".

Lidera un equip de 14 investigadors en un projecte científic internacional per dissenyar un sistema intel·ligent de suport a la diagnosi de tumors cerebrals, basats en mètodes avançats de visualització i soft computing - sistemes informàtics capaços de gestionar d'una manera adient informació imprecisa, incerta i/o incompleta per aconseguir usabilitat, robustesa i solucions de baix cost-.

El projecte, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), té com a objectiu aconseguir un prototip funcional que ajudi als metges a millorar la diagnosi en oncologia clínica, concretament els tumors cerebrals, en base a dades d'espectrometria de ressonància magnètica.

UPC Recerca Jove

Accés obert
8 de juny 2010
Passió, innovació, il·lusió, motivació, qualitat, creativitat, flexibilitat, perseverança, paciència, iniciativa, adaptabilitat, lideratge, dinamisme, autonomia, confiança, responsabilitat, emoció, fortalesa, senzillesa, coneixement.

Aquests són els valors que impregnen l’activitat de recerca dels joves investigadors i investigadores de la UPC: a la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove ens han explicat, en primera persona, la seva implicació en la recerca, des d’un punt de vista professional, però també emocional.

El projecte UPC Recerca Jove ofereix més de 50 clips de divulgació científica protagonitzats per joves investigadors que presenten, amb passió, la seva feina. El projecte UPC Recerca Jove, amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que duen a terme els joves investigadors i investigadores de la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. La sèrie audiovisual pretén també fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre coneguda, ni reconeguda, per la societat.

Amb motiu de l'edició de 50 clips de la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove, aquest vídeo recull el testimoni d’alguns d’aquests joves investigadors que ens expliquen com veuen i viuen la recerca en l'actual entorn sense 'perdre l'optimisme en cap moment'.

A la frontera de la llei de Moore?

Accés obert
24 de gen. 2011
Shrikanth Ganapathy assegura que la recerca li aporta una gran sensació de llibertat, un sentiment que s’ha incrementat amb l’experiència de viure a la ciutat de Barcelona

Enginyer en Electrònica i en Comunicacions per l'Anna University (Índia), és investigador del Grup ARCO (Arquitectures i Compiladors) i està fent el doctorat en el marc del projecte de recerca TRAMS (Terascale Reliable Adaptive Memory Systems), que té com a objectiu garantir que les memòries dels futurs processadors a escala nanomètrica i amb una capacitat de teraflops siguin robustes, fiables, energèticament eficients, tolerin els errors i tinguin prestacions avançades.

Es preveu que en la propera dècada, com a resultat de la contínua miniaturització dels transistors i la conseqüent millora de prestacions, tal com descriu la llei de Moore (Gordon Moore, fundador d'Intel Corporation), un sol xip podrà fer bilions d'operacions per segon, cosa que permetrà un flux de diversos bilions de bytes per segon. Aquestes impressionants capacitats de computació no transformaran només el flux del processament dels grans centres de dades i serveis de computació, sinó també la potència de consum i la capacitat funcional dels ordinadors personals, els dispositius de comunicació i tots els productes electrònics de lleure i amb aplicacions domèstiques.

Plantes productores d’hidrogen?

Accés obert
24 de gen. 2011
Per al Cristian, les persones que es vulguin dedicar a la recerca "han de ser persones amb curiositat, molt i molt pacients, perseverants i amb sentit crític", no és qüestió de fer experiments com robots, sinó pensar en el que s'està fent i entendre què es fa en tot moment. També cal tenir il·lusió per la recerca, ser una persona organitzada i optimista". La millor lliçó que ha après en els darrers anys és que "la paciència és la mare de la ciència".

La seva tesi doctoral consisteix en l’estudi d’una reacció química utilitzant un bioéter com a derivat de la biomassa per tal d’obtenir hidrogen. L’estudi de la reacció comporta la preparació de catalitzadors que continguin formulacions amb diferents partícules de mida nanomètrica i la seva caracterització.

Actualment, està realitzant experiments de la seva tesi doctoral, i en breu realitzarà una estada de recerca a la universitat NTNU de Noruega. Té previst defensar la seva tesis a la tardor d’enguany. Un cop finalitzat el doctorat, li agradaria poder continuar dedicant-se a la recerca en l’àmbit empresarial.

Bacteris que provoquen avortaments?

Accés obert
24 de gen. 2011
A la Gemma li agrada molt una frase de Jules Verne que diu: la ciència es compon d'errors, que al seu torn, són passes cap a la veritat. "És ben cert, un mal resultat no t'ha de desanimar i fer perdre les esperances de continuar avançant en la teva recerca". A més, assegura, "la recerca t'enganxa, ja que quan obtens resultats positius tens ganes de continuar avançant..."

La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.

Paper cartró impermeable i ignífug?

Accés obert
24 de gen. 2011
En Gabriel i en Gustavo consideren que per aconseguir l’èxit d’aquest projecte emprenedor és indispensable saber treballar en equip i confiar plenament en la feina que realitzen totes les persones. Asseguren que "la curiositat és el que mou tant l'investigador com l'emprenedor".

L’equip investigador ha creat un nou material a partir de residus de paper i cartró, que és modelable, ignífug, porós, impermeable, molt resistent i que pot substituir el plàstic i altres materials que s'utilitzen en el sector de la construcció.

El nou material, batejat com Biprocel, s'obté per un procés biotecnològic de residus de cel·luloses, és respectuós amb el medi ambient i no requereix l'ús de productes químics per a la seva obtenció. Té aplicació en diferents sectors: la construcció, el transport i l’embalatge. De fet, gràcies a les seves propietats de resistència, aïllament, impermeabilitat o baixa densitat, el Biprocel podrà substituir, per exemple, el pladur i altres materials que s'usen en el sector de la construcció, com ara envans aïllants, plaques d'insonorització i de falsos sostres, o bé el polispan dels embalatges.

Edificis sense sorolls ni vibracions?

Accés obert
24 de gen. 2011
Per a la Cristina és vital dignificar la feina de recerca "revaloritzant tant a nivell econòmic com social la feina del doctorand. Crec que és important que la societat d'aquest país s'adoni del valor afegit dels doctorands. Els estudiants haurien de sentir que dedicar-se a la recerca és una opció professional més i que un dotorat, en comptes de limitar el teu ventall de sortides professionals, te l'amplia".

Cristina Díaz investiga sobre els paràmetres i les estructures que intervenen a l’hora de propagar el soroll, sense estar en un projecte en concret, fet que li facilita la llibertat d'encaminar-se cap on vulgui, gaudint d'una experiència variada i gens rutinària. La seva línia de recerca és la modelització numèrica de problemes de vibroacústica – vibracions i soroll- en l’àmbit de l’edificació i l’enginyeria civil.

Metros sense avaries?

Accés obert
24 de gen. 2011
Per al Marc Gispert, l’èxit d’aquesta aventura empresarial rau en l'equip: "en la relació d'amistat que hi ha entre tots i que fa que de vegades treballem moltes hores seguides sense parar, perquè l'objectiu és compartit".

El seu projecte final de carrera consistia en el disseny d’un hardware i un software d’intel·ligència artificial, capaç de preveure possibles alteracions mecàniques i elèctriques en els motors. Per tirar endavant el projecte, van iniciar una col·laboració amb l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que ha estat clau per consolidar el projecte empresarial.

Van presentar la seva idea de negoci al 9è Concurs d’Idees de Negoci del Programa Innova de la UPC, i el projecte va guanyar el segon premi. Aquest va ser el punt de partida de Thinking Forward S.L., que ha creat un nou sistema de hardware i software que permet mesurar els possibles errors en els motors elèctrics. L’aplicació més clara es troba en el sector ferroviari, on augmentarà la seguretat d’aquests sistemes i en reduirà significativament el manteniment predictiu i correctiu, i millorarà la fiabilitat dels sistemes que utilitzin motors elèctrics.

Com reaccionen els materials davant del foc?

Accés obert
24 de gen. 2011
L’activitat de recerca d’aquest jove investigadora i professora se centra en el camp de l'edificació, i més concretament en els materials de construcció i en la simulació de processos fisicoquímics a partir de models matemàtics.

Treballa en projectes de recerca vinculats al desenvolupament de nous materials amb prestacions específiques per al seu ús en construcció, l'ús de tècniques de diagnosi no destructives, l'avaluació de l'eficiència energètica i de les condiciones de confort acústiques, el comportament dels materials davant del foc, la simulació computacional i el disseny d'elements adreçats a una edificació més sostenible i segura.

Líquids i sòlids alhora?

Accés obert
24 de gen. 2011
Per a Luis Carlos Pardo, un bon investigador ha de tenir “il·lusió, il·lusió i il·lusió. Com deia Newton, un científic s’ha de sentir com un nen que en una platja s’il·lusiona tot trobant una pedra o una petxina amb una forma estranya. Evidentment, també cal ser treballador i constant: però això no costa si hi ha il·lusió.”

En un líquid com l'aigua, les molècules semblen completament desordenades. Però si ens ho mirem de més a prop i ens fixem en l'entorn de cadascuna, les altres molècules omplen l'espai com si es tractés d'un joc de ‘tetris’ en tres dimensions. D'aquesta manera, l'ordre apareix en un sistema que en un principi semblava desordenat. Això és de vital importància per tal d'entendre com es produeixen alguns processos biològics en els que intervé l'aigua.

Aquesta és la línia de recerca d’aquest jove investigador que, per tal d’estudiar l’estructura dels líquids, realitza experiments amb els neutrons. Luis Carlos és un apassionat de la divulgació científica i reclama una major presència de notícies de ciència als mitjans de comunicació, ja que, argumenta, "la recerca també és cultura".

Algoritmes contra els desastres naturals?

Accés obert
24 de gen. 2011
Felipe Quintero assegura que li agrada molt la pluja i els dies grisos i que quan plou a la nit, pensa: “demà tindrem molta feina analitzant les dades i realitzant simulacions”.

Aquest jove investigador realitza el seu doctorat al CRAHI, Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia, en el marc d’un projecte de recerca subvencionat pel VIIè Programa Marc de la UE, el projecte IMPRINTS, coordinat pel professor Daniel Sempere.

L’objectiu d’aquest projecte de recerca és millorar la gestió del risc i desenvolupar sistemes de previsió i d’alerta en situacions amb risc d'inundacions, que seran fonamentals per guanyar temps i incrementar la seguretat de la població. Es vol comprendre millor els fenòmens que donen lloc a inundacions i moviments de terra sobtats i preveure aquestes situacions per poder tenir més temps per actuar. En el projecte hi participen 19 entitats públiques i privades d’Espanya, Suïssa, el Regne Unit, França, Itàlia i Holanda, amb la col·laboració d’universitats de Sud-Àfrica i Canadà.

Passió pel coneixement

Accés obert
5 d’abr. 2011
Passió, innovació, il·lusió, motivació, qualitat, creativitat, flexibilitat, perseverança, paciència, iniciativa, adaptabilitat, lideratge, dinamisme, autonomia, confiança, responsabilitat, emoció, fortalesa, senzillesa, coneixement.

Aquests són els valors que impregnen l’activitat de recerca dels joves investigadors i investigadores de la UPC: a la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove ens expliquen, en primera persona, la seva implicació en la recerca, des d’un punt de vista professional, però també emocional.

Amb motiu de l’estrena de 10 vídeos més de la sèrie audiovisual UPC Recerca Jove, aquest clip recull el testimoni d’alguns d’aquests joves investigadors: per què han decidit dedicar-se a la recerca? Què els va enganxar? Qui els va animar? Què els aporta? Què poden oferir a les empreses?

Amb l’edició dels nous curtmetratges, el projecte UPC Recerca Jove ofereix més de 50 clips de divulgació científica protagonitzats per joves investigadors que presenten, amb passió, la seva feina. El projecte UPC Recerca Jove, amb una clara vocació divulgativa, té un doble objectiu: d’una banda donar a conèixer a la societat quina és la recerca estratègica que duen a terme els joves investigadors i investigadores de la Universitat i, de retruc, despertar noves vocacions científiques. La sèrie audiovisual pretén també fer un reconeixement públic als joves investigadors i als seus equips de recerca per una feina no sempre coneguda, ni reconeguda, per la societat.