Conferència sobre del disseny inclusiu i el disseny centrat en l'usuari emmarcada dins l’assignatura Disseny inclusiu i disseny centrat en l’usuari (DIDU) del Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i desenvolupament del producte.
A càrrec d'Avril Accolla, directora de l’estudi de disseny Avrildesign amb seu a Milà, professora doctora de disseny per a tothom i d’ergonomia al Politecnico de Milano i membre del European Institute for Design and Disability - Design for All Europe, la xarxa europea de disseny universal o disseny per a tothom, com a promotora de recerca.

Conferència sobre del disseny inclusiu i el disseny centrat en l'usuari emmarcada dins l’assignatura Disseny inclusiu i disseny centrat en l’usuari (DIDU) del Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i desenvolupament del producte.

La professora Barbara Jane Liskov va néixer a Califòrnia el 7 de novembre de 1939. Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Berkeley l'any 1961, va ser la primera dona als Estats Units que va obtenir un doctorat en Ciències de la Computació, que va cursar a la Universitat d'Stanford. La seva tesi doctoral estava dedicada a la programació de computadors per jugar als escacs i als jocs en general.

Pionera en el món de la informàtica i membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria dels Estats Units ha estat guardonada amb els premis més prestigiosos de l'enginyeria informàtica, com ara la medalla John von Newmann i el premi Turing, i els seus llibres i publicacions científiques són un referent internacional.

El nomenament de Barbara Jane Liskov, professora del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Informàtica del MIT, com a doctora honoris causa ha estat proposat per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, amb el suport d’altres centres docents i departaments de la Universitat, d’empreses i d’institucions, en reconeixement a la seva tasca i a les seves contribucions fonamentals al disseny dels llenguatges de programació de computadors. També es volen reconèixer les seves aportacions a la metodologia de la programació, especialment en els àmbits de l’abstracció de dades, la tolerància a fallades i la computació distribuïda.

Jaume Pérez Payarols, metge pediatre, especialista en oncologia pediàtrica, expert en gestió hospitalària per l'IESE i responsable d'innovació de l'Hospital de Sant Joan de Déu, ens mostra la feina que manca per fer en els serveis dels centres sanitaris destinats als infants. Actualment la major part dels productes i materials amb els que aquest pacients, nens i nenes, interactuen els han dissenyat adults, pensant en ells mateixos. Les possibilitats de millora, simplement en l’adaptació a l’escala dels nens, són moltes.

Un simple suport per a la bossa de sèrum pot convertir-se, per un infant, en un patinet que li permeti lliscar pels passadissos d'un hospital, per exemple.

Presentació dels projectes estratègics de la Ciutat de Barcelona. Organització i coordinació de les Jornades per Josep Mª Borrell, Helena Sanz, Joan Moreno i Fabrizio Cocirio.

I Sessió a càrrec de Juan Carlos Montiel.II Sessió presentada per Josep Maria Carreras.

Presentació del PROYECTO EUROPEO Ecohabitat. Organització i coordinació de les Jornades per Josep Maria Borrell, Helena Sanz, Joan Moreno i Fabrizio Cocirio.

Presentació de sistemes constructius innovadors i les seves aplicacions en la vivenda social del suroest europeu. Organització i coordinació de les Jornades per Josep Mª Borrell, Helena Sanz, Joan Moreno i Fabrizio Cocirio.

El 24 d’octubre de 1988 van començar les classes del curs 88-89, en el que s’iniciava
la impartició a la Universitat Politècnica de Catalunya de la titulació d’Enginyeria Tècnica
Topogràfica. És a dir, en acabar el present curs 2012-2013, s’hauran complert 25 anys d’aquell
esdeveniment, que ha marcat el desenvolupament de la nostra professió per a més de mil
alumnes des d’aquell moment.
Volem celebrar-ho sense que les retallades que vivim ens treguin la il·lusió per la
retrobada. I per començar, hem aconseguit comptar amb la presència d’un savi, mestre de
diferents generacions, i referència viva per a molts de nosaltres: José Luis Valbuena Durán.
La jornada que presentem tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’EPSEB (Av. Doctor
Marañón 44-50/Barcelona) el proper dia 24 d’octubre de 2012, amb el següent programa:
15:00 h.- Presentació de la jornada.
15:15 h.- Sessió I.“Topógrafos, agrimensores y geómetras. Midiendo la Tierra.” J.L. Valbuena.
16:30 h.- Descans.
17:15 h.- Sessió II.“Distancias, ángulos y desniveles en topografía: de la mira al chip.” J.L.
Valbuena.
18:45 h.- Clausura de la jornada.
L’assistència és gratuïta, però el nombre de places és limitat, per tant, caldrà
inscriure’s a través de la pàgina de l’EPSEB, on es formalitzaran les inscripcions fins a ocupar
tot l’aforament.

El 24 d’octubre de 1988 van començar les classes del curs 88-89, en el que s’iniciava
la impartició a la Universitat Politècnica de Catalunya de la titulació d’Enginyeria Tècnica
Topogràfica. És a dir, en acabar el present curs 12/13, s’hauran complert 25 anys d’aquell
esdeveniment, que ha marcat el desenvolupament de la nostra professió per a més de mil
alumnes des d’aquell moment.
Volem celebrar-ho sense que les retallades que vivim ens treguin la il·lusió per la
retrobada. I per començar, hem aconseguit comptar amb la presència d’un savi, mestre de
diferents generacions, i referència viva per a molts de nosaltres: José Luis Valbuena Durán.
La jornada que presentem tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’EPSEB (Av. Doctor
Marañón 44-50/Barcelona) el proper dia 24 d’octubre de 2012, amb el següent programa:
15:00 h.- Presentació de la jornada.
15:15 h.- Sessió I.“Topógrafos, agrimensores y geómetras. Midiendo la Tierra.” J.L. Valbuena.
16:30 h.- Descans.
17:15 h.- Sessió II.“Distancias, ángulos y desniveles en topografía: de la mira al chip.” J.L.
Valbuena.
18:45 h.- Clausura de la jornada.
L’assistència és gratuïta, però el nombre de places és limitat, per tant, caldrà
inscriure’s a través de la pàgina de l’EPSEB, on es formalitzaran les inscripcions fins a ocupar
tot l’aforament.

L’arribada de les tecnologies 2.0 al món de la investigació ha suposat un revulsiu tant en temes de comunicació com de publicació d’aquesta: blocs, open-acces, xarxes socials generalistes, xarxes socials especialitzades en l’àmbit de la recerca, etc. Quines són les diferències amb la publicació tradicional? Quins són aquests nous models de publicació científica? Quins són els avantatges i inconvenients respecte la publicacions tradicionals?