Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes oficials i institucionals
Resultats de la cerca
.png)
Congreso EGA26: conferencia inaugural
Accés obert
28 de maig 2026
Conferencia inaugural del XXI Congreso Internacional de Expresión Gráfica Arquitectónica (UPC). El proceso creativo de la arquitectura.
Carme Pinós (Barcelona, 1954) es una arquitecta catalana reconocida internacionalmente. Se licenció en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Al inicio de su carrera colaboró con Enric Miralles en proyectos como el Cementerio de Igualada y el Tiro con Arco en la Vall d’Hebron para los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992.
Posteriormente fundó su propio despacho, Estudio Carme Pinós, con obras destacadas como la Torre de oficinas Cube o la Escola Massana. Pinós considera que la arquitectura es un servicio a la sociedad, basada en la sorpresa, la emoción y la
generosidad, y que los edificios deben generar confianza y relación con su entorno. En 2021 recibió el Premio Nacional de Arquitectura de España.
Carme Pinós (Barcelona, 1954) es una arquitecta catalana reconocida internacionalmente. Se licenció en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Al inicio de su carrera colaboró con Enric Miralles en proyectos como el Cementerio de Igualada y el Tiro con Arco en la Vall d’Hebron para los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992.
Posteriormente fundó su propio despacho, Estudio Carme Pinós, con obras destacadas como la Torre de oficinas Cube o la Escola Massana. Pinós considera que la arquitectura es un servicio a la sociedad, basada en la sorpresa, la emoción y la
generosidad, y que los edificios deben generar confianza y relación con su entorno. En 2021 recibió el Premio Nacional de Arquitectura de España.
Jornada Sophie Germain FME (Curs 2025-2026)
Accés obert
13 de maig 2026
Benvinguda i presentació a càrrec del prof. Jordi Guàrdia, degà de l'FME.
La matemàtica a l’ombra que guarda els nostres secrets.
Dra. Anna Rio (degana de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, professora de matemàtiques de la UPC).
Presenta: Prof. Roberto Gualdi (Dept. Matemàtiques UPC).
Aportacions a la teoria de superfícies elàstiques de Sophie Germain. Conferència i sessió experimental.
Dr. Antonio Rubio (Catedràtic emèrit de l’ETSETB, Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC).
Presenta: Prof. Jordi Cortadella (Dept. Ciències de la Computació UPC).
Kahoot i Lliurament premis als guanyadors del Concurs Sophie Germain per Instagram organitzat per la Biblioteca FME, a càrrec de la Sra. Gemma Flaquer, cap de la Biblioteca de l'FME.
Cloenda especial del #curs SGermainFME.
Humans 2.0: modificarem genèticament l'espècie humana?
Accés obert
11 de maig 2026
Conferència organitzada per l'Associació aCTes, a càrrec de la doctora Gemma Marfany, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona i experta en genètica molecular i bioètica.
La sessió aborda una de les grans qüestions científiques i ètiques del nostre temps: fins on poden arribar les tècniques d’edició genètica? Actualment ja disposem d’eines que permeten modificar el DNA amb una precisió impensable fa només unes dècades. Però, quines implicacions té aquesta capacitat? Podrem escollir variants genètiques concretes? Estem davant la possibilitat de crear humans “optimitzats”?
La conferència exposa els avenços científics en genètica, diagnòstic genètic i teràpia gènica, i obre un espai de reflexió sobre els dilemes ètics i les conseqüències socials que pot comportar la modificació genètica en humans.
La sessió aborda una de les grans qüestions científiques i ètiques del nostre temps: fins on poden arribar les tècniques d’edició genètica? Actualment ja disposem d’eines que permeten modificar el DNA amb una precisió impensable fa només unes dècades. Però, quines implicacions té aquesta capacitat? Podrem escollir variants genètiques concretes? Estem davant la possibilitat de crear humans “optimitzats”?
La conferència exposa els avenços científics en genètica, diagnòstic genètic i teràpia gènica, i obre un espai de reflexió sobre els dilemes ètics i les conseqüències socials que pot comportar la modificació genètica en humans.
El conocimiento de los fondos oceánicos como base para la seguridad en la navegación y la defensa
Accés obert
6 de maig 2026
Ponència sobre els objectius i tasques de l'Instituto Hidrográfico de la Marina
Conferencias de la línea de Estructuras en la Arquitectura del MBArch
Accés obert
29 d’abr. 2026
Vídeo 7: El poder del premsat en la concepció estructural | Leonardo Todisco
Acte de presentació del 6GLabNet
Accés obert
22 d’abr. 2026
La UPC ha presentat, el 8 d’abril, 6GLabNet, una xarxa autònoma experimental per testejar i validar tecnologies i serveis de comunicacions mòbils d’última generació en entorns reals. La infraestructura, que està al servei de la recerca, la docència, l’administració i el món de l’empresa, és un equipament científic d’avantguarda a Europa, clau per accelerar la innovació en tecnologia 6G amb la intel·ligència artificial.
Poètiques Politècniques. Pont entre ciència, tècnica i humanitats. 2a edició
Accés obert
21 d’abr. 2026
Llibertat i evolució
Accés obert
21 d’abr. 2026
LLIBERTAT I EVOLUCIÓ a càrrec de Marcel Cano, professor en diferents universitats del país (UPC, UB, UVic, URL, UOC) i ara és docent independent i investigador en Neuroètica en el Programa de Neurociències de l’Hospital del Mar Research Institute.
Farem un breu recorregut per l'evolució biològica de l'espècie humana amb l'objectiu de mostrar com d'aquesta emergeix l'evolució cultural. Parlarem també de l'autonomia com a element essencial d'aital evolució cultural. Finalment proposarem una ètica basada en l'autonomia però que vagi més enllà del liberalisme clàssic: l'autonomia contextual
Farem un breu recorregut per l'evolució biològica de l'espècie humana amb l'objectiu de mostrar com d'aquesta emergeix l'evolució cultural. Parlarem també de l'autonomia com a element essencial d'aital evolució cultural. Finalment proposarem una ètica basada en l'autonomia però que vagi més enllà del liberalisme clàssic: l'autonomia contextual
Reunió de Mota i Fusta: la jornada d'empreses a l'FNB, 2026
Accés obert
18 de març 2026
El nom de mota i fusta rememora els principals sistemes de finançament del negoci marítim durant el segle XIX. Aquests eren dos: participar en la fusta i així ser parçoner en la propietat del vaixell, o bé participar en la mota i així invertir en els productes que comerciés la nau en les seves expedicions.
En ple segle XXI la Facultat de Nàutica de Barcelona recupera el terme per donar nom a un esdeveniment anual en el que es facilita el contacte entre els i les estudiants per una banda i les empreses i entitats per l'altra.
Les empreses i entitats participen d'aquesta manera en la millora dels ensenyaments de la nostra Facultat, al fer-nos arribar de primera mà les necessitats del món laboral, i aconseguint com a resultat un estudiantat més ben preparat.
En ple segle XXI la Facultat de Nàutica de Barcelona recupera el terme per donar nom a un esdeveniment anual en el que es facilita el contacte entre els i les estudiants per una banda i les empreses i entitats per l'altra.
Les empreses i entitats participen d'aquesta manera en la millora dels ensenyaments de la nostra Facultat, al fer-nos arribar de primera mà les necessitats del món laboral, i aconseguint com a resultat un estudiantat més ben preparat.
Maria Callas, la veu que va canviar l'Òpera
Accés obert
16 de març 2026
A càrrec de Pere-Andreu Jariod, divulgador musical, conferenciant, radiofonista, podcàster i articulista. Realitzador del programa 'El taller del lutier', a Catalunya Música.
La seva veu, d’una gran versatilitat i expressivitat, van convertir-la en una cantant irrepetible. La profunditat dramàtica i emoció de les seves interpretacions van donar una nova dimensió al món de l’òpera.
La seva veu, d’una gran versatilitat i expressivitat, van convertir-la en una cantant irrepetible. La profunditat dramàtica i emoció de les seves interpretacions van donar una nova dimensió al món de l’òpera.
