Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes oficials i institucionals

Resultats de la cerca

III Jornades de programari lliure : Progeny's componentized Linux project

Accés obert
8 de jul. 2004
Xerrada amb el títol "Progeny's componentized Linux project" dins les III Jornades de programari lliure. Ponent: Ian Murdock.

III Jornades de Programari Lliure : acte inaugural de les jornades i l'exposició

Accés obert
7 de jul. 2004
Taula rodona que obra les III Jornades de Programari Lliure realitzades a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa

III Jornades de Programari Lliure : taula rodona : programari lliure i administració pública

Accés obert
7 de jul. 2004
Taula Rodona sobre el programari lliure i l'administració pública. Ponents: Oriol Ferrán, Eduard Elias Vila, Alain Jordà, Cristina Barrado Muxí, Ramon Roy, Vicent Partal, dins les III Jornades de Programari Lliure.

Poincaré, una referència del noucentisme català. Curs Poincaré (2003-2004)

Accés obert
21 d’abr. 2004
Poincaré, una referència del noucentisme català

Analogías y su aporte en el aprendizaje de conceptos estadísticos. Curs Poincaré (2003-2004)

Accés obert
14 d’abr. 2004
En la actualidad, cada vez hay más consenso alrededor de lo que se conoce como aprendizaje significativo en estadística. El interés, en los cursos introductorios de estadística, esta cada vez menos en lograr objetivos propios del método deductivo de la matemática, y mucho más en la naturaleza inductiva que exige la aplicación de la estadística. Se hace necesario por tanto que el estudiante construyan relaciones, entre sus experiencias, conceptos, esquemas y principios de orden superior.El razonamiento por analogía parece ser un camino promisorio para que ese proceso de generación de nuevo conocimiento estadístico, se desarrollo sobre la base de cosas que son ya familiares para los estudiantes. Las analogías pueden ser una valiosa herramienta pedagógica para generar nuevos marcos conceptuales que potencializan la creación de nuevos esquemas representacionales que permiten corregir sesgos e interpretaciones erróneas.

Geometria amb bombolles de sabó. Curs Poincaré (2003-2004)

Accés obert
11 de febr. 2004
Tots, de petits o de més grans, hem fet bombolles de sabói hem gaudit de la seva bellesa. Tanmateix, darrera d'aquestes innocents i divertides figures s'hi amaga un formidable entramat matemàtic que pot aprofitar-se com a eina per ensenyar geometria a diversos nivells.

En aquesta xerrada, a partir d'una breu exposicióteòrica, presentarem un conjunt d’experiències que combinen estètica, sorpresa, formulacióde conjectures, interpretacions matemàtiques, simulacions,... Sempre des d'una perspectiva didàctica en la que convergeixen dos aspectes:

Els components recreatius, lúdics, divertits,... que poden aportar un gran efecte motivadora les nostres classes.
La constatacióde les possibilitats que ofereixen les matemàtiques per ex-plicar, descriure i predir fenòmens naturals. Estracta d'un bon àmbit per tal de posar de manifest el seu podermodelitzador i comprendre millor les paraules deGalileo: "El llibre de la naturalesa estàescrit amb els caràcters matemàtics".

On és la química?

Accés obert
1 de febr. 2004
Versió reduïda del vídeo elaborat amb motiu de la inauguració de l'exposició "On és la química?". L'exposició va dirigida a totes aquelles persones interessades en conèixer com és el nostre entorn, com el transformem i com el podem millorar. Patrocinal pel Col·legi d'Enginyers

On és la química?

Accés obert
1 de febr. 2004
Vídeo elaborat amb motiu de la inauguració de l'exposició "On és la química?". L'exposició va dirigida a totes aquelles persones interessades en conèixer com és el nostre entorn, com el transformem i com el podem millorar.

Henri Poincaré en la història de la relativitat. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)

Accés obert
29 de gen. 2004
La qüestió del paper d'Henri Poincaré en la gènesi de la relativitat enfronta de fa temps els estudiosos de la teoria. A una banda hi ha aquells qui en fan un precursor, fins a l'extrem que parlen de "la teoria de la relativitat de Poincaré i Lorentz" (E. Whittaker); de l'altra, aquells qui troben que el matemàtic francès, a diferència d'Einstein, no va copsar l'abast real del principi de relativitat. En la meva intervenció revisaré els pols clàssics del debat i esbossaré l'estat actual de la polèmica, que s'ha enriquit recentment amb la consideració per part d'autors com P. Galison (Einstein's Cloks, Poincaré's Maps: Empires of Time) d'elements ignorats prèviament.

Influència de Poincaré sobre el problema dels tres cossos. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)

Accés obert
29 de gen. 2004
La famosa memòria sobre el problema de tres cossos que Poincaré presentà en juny del 1988 al concurs commemoratiu dels 60 anys del Rei Òscar de Suècia va rebre el premi el 20 de gener del 1989. Ara bé, la primera versió presentada a l'Acta Mathematica contenia un error essencial, ja que, expressant'ho en el llenguatge actual dels sistemes dinàmics, suposava la conservació d'un tipus de trajectòries especials anomenades "separatrius".

La Conjetura de Poincaré: un siglo de investigación. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)

Accés obert
29 de gen. 2004
Poincaré afirmó, y tras no encontrar una prueba, preguntó lo que se conoce como Conjetura de Poincaré: Toda variedad tridimensional cerrada y simplemente conexa es la esfera. La búsqueda de una demostración de este resultado ha dado lugar a una fecunda investigación en topología a lo largo de todo el siglo XX. De su importancia da idea el hecho de haber sido considerada como uno de los siete problemas del Milenio por el Clay Mathematical Institute, estableciendo un premio de un millón de dolares para quien lo resuelva. Los topólogos consideramos este problema como parte del problemade clasificación de todas las 3 variedades. Desde los años ochenta, en que aparece la conjetura- teorema de Geometrización de Thurston, que implica la solución positiva de la Conjetura de Poincaré, las técnicas geométricas se incorporan al estudio de variedades tridimensionales, y parece que este enfoque ha hecho que la Conjetura se convierta, tras un siglo de vida, en Teorema.