Jo tenia deu negrets
un s'ofega i es mor
ja només en queden nou

Dels nou que ara hi havia
un d'ells ja no es desperta
ara són vuit els que resten.

Un va sortir a descanar
i es va quedar tot solet
ja només en queden set

Dos d'aquest ser
tallen llenya amb la destral
i un per mig el tallaran

Dels sis que queden
un es va punxar
i va caure fulminat

Un dels cinc restants
es doctora a la butaca
ja només en queden quatre


Dels quatre que queden
el més espantat
va saltar pel penyasegat

Veient les feres al zoo
els va atacar un ós
ja només en queden dos

Els dos negrets que quedaven
es van barallar
i un a l'altre va disparar

Un negret es va quedar sol
i es va penjar
i aleshores no en quedà cap

Presentació del llibre Façanes lleugeres. Manual del Projecte arquitectònic.

Aquest vídeo es va gravar dins el marc de conferències programades durant el curs 2007-2008, en relació al estudis d'edificació.
Consisteix en la presentació del llibre Façanes lleugeres: Manual del projecte arquitectònic, a càrrec dels seus autors; un d'ells professors de Construccions Arquitectòniques II de l'Escola de l'EPSEB.

Gravació de l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2007-2008 de la Facultat de Nàutica de Barcelona, incloent la lliçó inaugural a càrrec dels doctors Francesc Solé i Jordi Ojeda.

Els valors del mar en vinyetes. Es denominen “valors” al conjunt de pautes que la societat estableix per a les persones a les seves relacions socials. Quan coincidim al dir que algú obra correctament, en realitat estem acceptant i compartint els mateixos valors morals, que els filòsofs i els psicòlegs consideren que, “més o menys”, són els següents: llibertat, felicitat, honestedat, humilitat, amor, pau, respecte, responsabilitat, senzillesa, tolerància social, unitat, ajuda, amistat, caritat, justícia i fidelitat. El comportament peculiar de la gent del mar (que són tant els que naveguen com els que hi viuen al voltant del mar, familiars i treballadors) configura una font d’identitat i de diferenciació pròpia, que els caracteritza. Es manifesten d’una forma particular que s’expressa constituint en el seu conjunt una autèntica cultura marítima, permetent als membres, reconèixer-se, comunicar-se i entendre’s entre ells. Comprèn un conjunt molt ampli i ocult de valors, creences, normes i compromisos, no directament observables però que es poden observar de la manera com les persones expliquen i justifiquen el seu comportament. Un comportament influenciat per les condicions en les que es desenvolupa la seva feina. No oblidem que la finalitat última d’un navegant és assegurar l’estabilitat del viatge i la consecució dels objectius, que són arribar a port, la qual cosa implica superar les ocasionals crisi de màquines i estris, les tempestats, pirateria, i altres perills del mar. La vida professional del marí és més rica en exigències extremes que els treballs normals que podem desenvolupar a terra, i lògicament influeix directament en el comportament específic i a vegades peculiar de la gent de mar. La percepció global del conjunt de les seves experiències l’acostumen expressar en una visió particular del mon. Transmeten una visió utòpica de les fronteres i dels límits, que no són necessàriament les de la gent de terra, situant-se més propers als aspectes qualitatius que no als materials, la qual cosa li dona un ampli sentit de llibertat i d’aventura. A la conferència es realitzarà una descripció visual utilitzant les vinyetes de diferents obres per a il·lustrar els valors propis i específics de la gent del mar. Es veuran imatges de personatges universals com Tintin, Astérix, Mortadelo y Filemón o Corto Maltés.

"Un cop més, en aquestes dates, us presentem el Concert de Primavera. Us oferim un variat repertori esperant que gaudiu d’una bona estona per poder comptar amb la vostra participació any rere any. Per acabar, aprofitem per donar les gràcies a tots els músics que hi participen així com a tots aquells amb la col·laboració dels quals el concert és possible.

El director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Sr. Francesc Robusté, i el director del Centre de Documentació i Debat de l’Enginyeria Civil i el Medi Ambient (CDDECMA), Sr. Arturo Aguinaga, van dirigir el debat “El projecte del 4rt Cinturó”, en el què van intervenir el Sr. Juan Luis Zalbidea, director d’Infraestructures i Transports de la Cambra de Comerç de Barcelona;el Sr. Manuel Herce, director del Departament d’Infraestructures del Transport i Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya i el Sr. Manel Larrosa, arquitecte, urbanista i assessor de l’ADENC. El debat fou moderat pel Sr. Francesc Magrinyà , membre del CDDECMA.

Els diferents candidats a Degà del Col·legi van defensar els seus projectes de treball exposant les idees de canvi per a l'administració del Col·legi.

El director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Sr. Francesc Robusté i el coordinador del Centre de Documentació i Debat de l’Enginyeria Civil i el Medi Ambient (CDDECMA), Sr. Arturo Aguinaga, van organitzar el debat “Què aporta la línia 9?”, en què va intervenir el Sr.Francesc Robusté, Catedràtic del Transport; el Sr. Marc A. García, Director Tècnic de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM);el Sr. Mateu Tersol, Director General de GISA; i la Sra. Carme Moraira, tinent-alcalde de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. El moderador d’aquest debat fou el Sr. Arturo Aguinaga, Enginyer de Camins Canals i Ports.

El director de l’ETSECCPB (Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona), el Sr. Francesc Robusté i el coordinador del CDDECMA (Centre de Documentació i Debat de l’Enginyeria Civil i el Medi Ambient), el Sr. Arturo Aguinaga, van organitzar el debat “El mercat del sòl i la repercussió en el cost de l’habitatge”, en el qual van intervenir el Sr. Fernando Roig, catedràtic d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Madrid; el Sr. Germán Bandrés, promotor immobiliari; el Sr. Santiago Juan, Sots-director General d’Actuació de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i el Sr. Josep Roca, catedràtic d’Arquitectura Legal i Director del Centre de Política del Sòl i Valoracions. El moderador d’aquest debat va ser el Sr. Josep Dolz, professor de l’ETSECCPB.