Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes, jornades i conferències
Resultats de la cerca
Las autopistas del mar.
Accés obert
3 de des. 2008
Conferència de la Jornada sobre sostenibilidad del transporte marítimo de corta distancia, organitzada pel Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques i el grup de recercaTransmar a la sala d'actes Sinibald Mas de l'FNB.
L'encofrat del formigó
Accés obert
3 de des. 2008
Conferència a càrrec de Marta Recasens Alsina, professora del Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica II de la UPC, on es tracta la tecnologia dels encofrats (verticals i horitzontals) des de 4 òptiques diferents:
1. Des de la formació dels “productes per una construcció industrialitzada”.
2. Des de “l’anàlisi del procés” de la formació de l’estructura.
3. Des de la “formació en els tècnics” alhora de plantejar un projecte arquitectònic.
4. Des del marc de la seva “execució amb les mesures de seguretat” adients.
1. Des de la formació dels “productes per una construcció industrialitzada”.
2. Des de “l’anàlisi del procés” de la formació de l’estructura.
3. Des de la “formació en els tècnics” alhora de plantejar un projecte arquitectònic.
4. Des del marc de la seva “execució amb les mesures de seguretat” adients.
Incorporación de competencias transversales en los estudios de Ingeniería Informática
Accés obert
3 de des. 2008
Incorporación de competencias transversales en los estudios de Ingeniería Informática por Inés Jacob de la Universidad de Deusto.
La supercomputació per entendre la Terra
Accés obert
27 de nov. 2008
La supercomputació per entendre la Terra per José M. Baldasano Recio. Director del Departament de Ciències de la Terra Barcelona Supercomputing Cente.
Jornades Professors Secundària. Ramon Llull.
Jornades Professors Secundària. Ramon Llull.
Alineament en els acceleradors de partícules: el Sincrotrón ALBA
Accés obert
26 de nov. 2008
Conferència del primer quadrimetre del curs 2008-2009 sobre l'alineament en els acceleradors de partícules: el Sincrotrón ALBA.
Desde fa més de 50 anys, els físics de partícules no deixen d’imaginar nous acceleradors que permetin superar el límits del coneixement científic del món en el que vivim. Cada vegada, les toleràncies de posicionament dels components d’aquests acceleradors son més estrictes i obliguen als topògrafs a adaptar-se i desenvolupar noves tècniques de treball.
Aquesta conferència te com a primer objectiu donar una visió general d’aquest món dels acceleradors de partícules. Es presentaran després els instruments, tècniques, i procediments necessaris per aconseguir les precisions exigides. Per últim, s’enfocarà la discussió en el cas concret del projecte ALBA, font de llum sincrotrón en construcció desde 2006 a Bellaterra.
Desde fa més de 50 anys, els físics de partícules no deixen d’imaginar nous acceleradors que permetin superar el límits del coneixement científic del món en el que vivim. Cada vegada, les toleràncies de posicionament dels components d’aquests acceleradors son més estrictes i obliguen als topògrafs a adaptar-se i desenvolupar noves tècniques de treball.
Aquesta conferència te com a primer objectiu donar una visió general d’aquest món dels acceleradors de partícules. Es presentaran després els instruments, tècniques, i procediments necessaris per aconseguir les precisions exigides. Per últim, s’enfocarà la discussió en el cas concret del projecte ALBA, font de llum sincrotrón en construcció desde 2006 a Bellaterra.
Diàlegs sobre consum i prevenció de residus
Accés obert
26 de nov. 2008
Setmana de la Ciència. Models de consum i de gestió de residus.
Interview with Charas Suwanwela
Accés obert
25 de nov. 2008
The Professor Emeritus at the Chulalongkorn University (Thailand), Charas Suwanwela, talked with GUNI about how universities in developing countries have to assume their role in making research, which is relevant in a local and global context to cover their needs. Prof. Suwanwela considers that research in developing countries can be competitive, as it is happening in India or China. He also talked about universities and social justice, democracy and human rights.
L’osmosi inversa, la seva evolució i la seva aplicació en la gestió de la sequera a Catalunya
Accés obert
24 de nov. 2008
La manca d’aigua en certes regions del globus terraqui va impulsar, en les dècades dels seixanta i
dels setanta el desenvolupament de fonts alternatives d’aigua potable. Com que la població
d’aquestes zones àrides es concentrava principalment a la regió costera, l’objectiu va ser el
dessalatge d’aigua de mar, sense tenir en compte el cost d’aquesta tècnica (energètic,
d’implantació, etc.). Així doncs, es van desenvolupar varis models de dessalatge, sobretot a
l’Orient Mitjà i a les illes Canàries (evaporació, electrodiàlisi, osmosi inversa, etc.). Les elevades
inversions i el gran consum, principalment d’energia, provocaven que el metre cúbic generat
tingués un preu de producció desproporcionat. Aquest cost implicava que el dessalatge fos una
tècnica inviable per aplicar, excepte si fos l’única font d’aigua potable.
L’anomenat canvi climàtic i el fet que la industria, l’agricultura i la població cada cop consumeixen
més aigua han modificat la visió de la societat sobre el dessalatge, de manera que l’han tornat
cada cop més competitiu davant uns recursos naturals escassos i cada cop més contaminats. El
desenvolupament de noves tecnologies en la fabricació de membranes d’osmosi inversa i la
introducció de recuperadors d’energia en les instal·lacions de dessalatge per osmosi inversa han
permès que el cost de l’aigua de mar dessalada ja sigui assumible en la gestió dels recursos hídrics,
respecte a les altres alternatives en les quals el cost energètic no ha evolucionat de la mateixa
manera.
Les sequeres que Catalunya està patint aquests últims anys han obligat a una revaloració del
recurs hídric en el preu just d’aquest i a oblidar els preus polítics de l’aigua per passar a
recaptar-ne els costos reals. Tot això situa el dessalatge de l’aigua de mar per osmosi inversa en
una situació privilegiada per a ser un subministrament de suport en èpoques de disponibilitat
normal d’aigua i una font d’abastament primari en períodes de sequera.
dels setanta el desenvolupament de fonts alternatives d’aigua potable. Com que la població
d’aquestes zones àrides es concentrava principalment a la regió costera, l’objectiu va ser el
dessalatge d’aigua de mar, sense tenir en compte el cost d’aquesta tècnica (energètic,
d’implantació, etc.). Així doncs, es van desenvolupar varis models de dessalatge, sobretot a
l’Orient Mitjà i a les illes Canàries (evaporació, electrodiàlisi, osmosi inversa, etc.). Les elevades
inversions i el gran consum, principalment d’energia, provocaven que el metre cúbic generat
tingués un preu de producció desproporcionat. Aquest cost implicava que el dessalatge fos una
tècnica inviable per aplicar, excepte si fos l’única font d’aigua potable.
L’anomenat canvi climàtic i el fet que la industria, l’agricultura i la població cada cop consumeixen
més aigua han modificat la visió de la societat sobre el dessalatge, de manera que l’han tornat
cada cop més competitiu davant uns recursos naturals escassos i cada cop més contaminats. El
desenvolupament de noves tecnologies en la fabricació de membranes d’osmosi inversa i la
introducció de recuperadors d’energia en les instal·lacions de dessalatge per osmosi inversa han
permès que el cost de l’aigua de mar dessalada ja sigui assumible en la gestió dels recursos hídrics,
respecte a les altres alternatives en les quals el cost energètic no ha evolucionat de la mateixa
manera.
Les sequeres que Catalunya està patint aquests últims anys han obligat a una revaloració del
recurs hídric en el preu just d’aquest i a oblidar els preus polítics de l’aigua per passar a
recaptar-ne els costos reals. Tot això situa el dessalatge de l’aigua de mar per osmosi inversa en
una situació privilegiada per a ser un subministrament de suport en èpoques de disponibilitat
normal d’aigua i una font d’abastament primari en períodes de sequera.
Jornada I+D+i en Ingeniería Civil 2008 (2/2)
Accés obert
21 de nov. 2008
Presentación de los proyectos de investigación que lleva a cabo la Escuela de Caminos realizada durante la "Jornada I+D+i en Ingeniería Civil” que se produjo el día 21 de noviembre en la Sala de Actos de la Escuela de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Barcelona.
Ingeniería del Terreno por Antoni Gens
Ingeniería del Agua por Josep Dolz
Ing. de Estructuras y Construcción por Antoni Marí
Ingeniería del Transporte y Territorio por Andrés López Pita
Ingeniería Computacional por Eugenio Oñate
Medio Ambiente y Sostenibilidad por Xavier Sánchez-Vila
Ingeniería del Terreno por Antoni Gens
Ingeniería del Agua por Josep Dolz
Ing. de Estructuras y Construcción por Antoni Marí
Ingeniería del Transporte y Territorio por Andrés López Pita
Ingeniería Computacional por Eugenio Oñate
Medio Ambiente y Sostenibilidad por Xavier Sánchez-Vila