Acte Inaugural
Màster Interuniversitari en Estadística i Investigació Operativa UPC-UB

Les tecnologies aplicades a la conservació i transformació dels aliments s’enriqueixen i
desenvolupen amb l’aplicació dels coneixements físics, químics i biològics que constitueixen el seu
fonament teòric. A la vegada, les línies de producció industrial cada vegada són més grans, exigint
l’aplicació de coneixements i tècniques típicament emprats en àrees de l’enginyeria ja molt més
consolidades com són l’enginyeria industrial i l’enginyeria química.
Les indústries que treballen amb sistemes biològics, sens dubte els més complexes, seran les que
donaran lloc a enginyeries de desenvolupament més lent, tot requerint d’equips humans
multidisciplinaris, que aportin solucions a cada etapa de la cadena alimentària.
Per exemple, els aliments, per a la seva conservació, sovint es processen tèrmicament però també
es poden considerar alternatives no tèrmiques com la tecnologia d’Alta Pressió Hidrostàtica
(APH), els Polsos Elèctrics d'Alta Intensitat de Camp (PEAIC) o la Irradiació, entre d'altres.
També, per a l’obtenció de components i extractes cada cop més purs, es presenta l’extracció
amb fluids supercrítics (ESC), com a tècnica que pot permetre separar components dels aliments
i que presenta un gran potencial per a la Indústria Alimentària. D’altra banda, la tecnologia de
membranes ja s’està aplicant en diverses indústries tot i que encara presenta un important
component d'innovació.
Aquesta conferència sobre Tecnologies emergents a la Indústria Alimentària té com a objectiu
presentar breument diverses tecnologies emergents importants, en aquest moment, per a la
indústria alimentària perquè poden millorar les característiques dels productes alhora que poden
resultar més respectuoses amb el Medi Ambient.

Inauguració del curs acadèmic 2008-2009 de la Facultat de Nàutica de Barcelona amb la lliçó inaugural titulada "Una mica de sal a les ulleres", a càrrec del marí i ex-alumne Albert Bargués.

The Rector of the United Nations University (UNU), Professor Konrad Osterwalder, talked with GUNI about the new approaches of UNU to strengthen developed and developing countries’ higher education and research and how to address issues such as globalisation and mass higher education.

Durant els mesos de febrer i març d’aquest any, investigadors australians, nouzelandesos i
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.

El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) és una màquina de 27 km de circumferència situada a la
frontera entre França i Suïssa, i que començarà a funcionar el juliol d’aquest any. És un gran
repte per l’elevada energia dels protons que col·lisionen (7 TeV) i per la gran lluminositat de
disseny (1034 cm-2s-1). Suposa una nova finestra a la física més fonamental de la matèria, ja que es
recrearan situacions molt properes al Big Bang. Representarà, per tant, una eina que donarà una
visió més profunda sobre allò que es desconeix en les teories actuals, que estan incompletes i no
descriuen adequadament totes les observacions experimentals. Hi haurà detectors generals
(ATLAS & CMS) que estaran preparats per descobrir qualsevol indici de partícules noves.
Aquests detectors s’han estat dissenyant des de fa uns quinze anys i en el seu desenvolupament
participa molta gent (~2.000 persones), de moltes nacionalitats. Es tracta de dispositius enormes
(uns 44 metres de llargada per 22 m d’alçària, en el cas d’ATLAS) que es situen en els punts de
col·lisió de l’accelerador i estan composats de subdetectors que s’especialitzen en la mesura de
propietats de partícules diferents. En conjunt poden detectar electrons, fotons, hadrons i
muons, peces finals de la cadena de desintegració de partícules noves o ja conegudes. Tot i això,
s’espera que es generi una quantitat ingent de successos amb poca transferència d’energia, en
comparació amb els esdeveniments amb partícules noves. És per això que en aquests detectors és
també molt important un bon sistema de selecció de successos online, perquè les dades que es
descartin no es recuperaran mai!

Professor of Economics at the Jawaharlal Nehru University, New Delhi, India, Deepak Nayyar, talked with GUNI about the dangers and the opportunities created by markets and globalization in terms of their effects on values in higher education and also on the higher education system. He explained the demand for higher education in China and India, about how these countries have to act regarding the internationalisation of education and the global economy.

The Director of the Office of Community-Based Research and Senior Fellow in the Centre for Global Studies (University of Victoria, Canada), Budd Hall, talked with GUNI about the new challenges for higher education in North America, such as equity, distribution of resources, globalization or sustainability. Prof. Hall also considers very important to engage universities with their local community, but without forgetting a global point of view. In this sense, universities have to provide students theoretical and practical knowledge but also skills for them to be active citizens in the interconnected global society.

La línia d'alta velocitat Figueres - Perpinyà és un element fonamental de la creació de la infraestructura ferroviària d'alta velocitat europea. Més enllà de la unió històrica de les xarxes fèrries, representa per a Catalunya i Espanya l'obertura d'una connexió ferroviària sense ruptura de càrrega amb Europa per a trens de passatgers i mercaderies. Un nou traçat d'alta velocitat ferroviària que transformarà profundament l'entorn socioeconòmic de la zona, impulsant les activitats existents alhora que es promoguin i desenvolupin noves i avantguardistes fórmules empresarials. L'execució del Túnel del Pertús constitueix sens dubte la part més singular de la LAV Figueres - Perpinyà. Les seves característiques tècniques, la complexitat geotècnica del massís dels Pirineus i de manera molt destacada el repte que suposa executar l'obra en el termini programat, converteixen la mateixa en un projecte singular. L'any 2007 l’esmentat repte s'ha superat, finalitzant-se l'excavació d'ambdós túnels. La tuneladora Mistral va finalitzar l'excavació del tub oest l'1 d'octubre de 2007 i la tuneladora Tramuntana va finalitzar la del tub est, el 23 de novembre de 2007.