Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes, jornades i conferències
Resultats de la cerca
Henri Poincaré en la història de la relativitat. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
La qüestió del paper d'Henri Poincaré en la gènesi de la relativitat enfronta de fa temps els estudiosos de la teoria. A una banda hi ha aquells qui en fan un precursor, fins a l'extrem que parlen de "la teoria de la relativitat de Poincaré i Lorentz" (E. Whittaker); de l'altra, aquells qui troben que el matemàtic francès, a diferència d'Einstein, no va copsar l'abast real del principi de relativitat. En la meva intervenció revisaré els pols clàssics del debat i esbossaré l'estat actual de la polèmica, que s'ha enriquit recentment amb la consideració per part d'autors com P. Galison (Einstein's Cloks, Poincaré's Maps: Empires of Time) d'elements ignorats prèviament.
Influència de Poincaré sobre el problema dels tres cossos. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
La famosa memòria sobre el problema de tres cossos que Poincaré presentà en juny del 1988 al concurs commemoratiu dels 60 anys del Rei Òscar de Suècia va rebre el premi el 20 de gener del 1989. Ara bé, la primera versió presentada a l'Acta Mathematica contenia un error essencial, ja que, expressant'ho en el llenguatge actual dels sistemes dinàmics, suposava la conservació d'un tipus de trajectòries especials anomenades "separatrius".
La Conjetura de Poincaré: un siglo de investigación. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
Poincaré afirmó, y tras no encontrar una prueba, preguntó lo que se conoce como Conjetura de Poincaré: Toda variedad tridimensional cerrada y simplemente conexa es la esfera. La búsqueda de una demostración de este resultado ha dado lugar a una fecunda investigación en topología a lo largo de todo el siglo XX. De su importancia da idea el hecho de haber sido considerada como uno de los siete problemas del Milenio por el Clay Mathematical Institute, estableciendo un premio de un millón de dolares para quien lo resuelva. Los topólogos consideramos este problema como parte del problemade clasificación de todas las 3 variedades. Desde los años ochenta, en que aparece la conjetura- teorema de Geometrización de Thurston, que implica la solución positiva de la Conjetura de Poincaré, las técnicas geométricas se incorporan al estudio de variedades tridimensionales, y parece que este enfoque ha hecho que la Conjetura se convierta, tras un siglo de vida, en Teorema.
Poincaré i l'aritmètica. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
Les contribucions a l'aritmètica degudes a Poincaré comprenen una trentena de publicacions, recopilades principalment en els volums II i V de les seves obres. En elles, Poincaré remarcà la importància dels grups fuchsians aritmètics i de les funcions fuchsianes aritmètiques en l'estudi de les equacions algebraiques. Els treballs Les funcions fuchsianes i l'aritmètica, de 1887, i Sobre les propietats aritmètiques de les corbes algebraiques, de 1901, foren especialment influents. En la conferència, presentarem un apropament a aquests textos i explicarem l'evolució posterior d'algunes de les idees que hi figuren.
Poincaré, pensador de la matemática. Jornada Poincaré (Curs 2003-2004)
Accés obert
29 de gen. 2004
Hay matemáticos que parecen hacer, únicamente, matemática porque no divulgan su pensamiento acerca de lo que hacen -caso Hermite-. Poincaré piensa en torno a lo que hace y lo divulga, lo hace público. En ese pensar llega a la convicción de que hay principios regulativos como la inducción completa, la estructura de grupo, las nociones topológicas... que posibilitan la creación matemática, obra de la razón. Creación matemática ligada siempre a los problemas que plantea el conocimiento de la physis, no encerrada en torre de marfil.
El problema de Poincaré. Setmana de la Ciència (nov-2003)
Accés obert
19 de nov. 2003
L’any 1904 Poincaréva proposar una caracterització de l’esfera tridimensional a partir d’una propietat dels llaços que conté. El problema té un enunciat relativament senzill, però s’ha demostrat extraordinàriament difícil, fins a aquest any en el que el matemàtic rus Gregory Perelman ha anunciat la seva solució. En aquesta conferència, de caràcter divulgatiu, enunciarem el problema de Poincaré, descrivint la seva evolució i emmarcant-lo en l’estudi de les varietats de dimensió 3, i utilitzarem el teorema d’uniformització del cas dos dimensional per presentar, succintament, les idees geomètriques de Thurston
Màgia matemàtica. Setmana de la Ciència (nov-2003)
Accés obert
13 de nov. 2003
Conté: Per què? de José Navarro, La matemàtica de l'origami de Xavier Muñoz i Desmuntant la lògica. Un espectacle que farà dubtar de l'evidència de Albert Llorens
Espai Poincaré. Setmana de la Ciència (nov-2003)
Accés obert
1 de nov. 2003
Durant la 8a Setmana de la Ciència, el professor Miquel Noguera, Vicedegà i Cap d'Estudis de Matemàtiques, presenta l'espai Poincaré, un espai creat a la Biblioteca amb l'objectiu de recollir en un espai objectes, programes, mecanismes, etc., que tinguin relació amb el món de les matemàtiques..
La rellevància de les matemàtiques i l'estadística en el món actual : taula rodona. Setmana de la Ciència (nov-2003)
Accés obert
1 de nov. 2003
Dins el marc de la 8a Setmana de la Ciència es va celebrar aquesta taula rodona on es debat sobre la presència i la necessitat dels mètodes que proporcionen la matemàtica, l'estadística i la investigació operativa en la resolució dels problemes que s'originen en diversos àmbits de la societat actual. Participen Antonio Delgado, Laureano F. Escudero, Francisco Fayos i Julià Talaya. Actuen com a moderadors el Vicedegà de la FME Jaume Franch i el Cap dels Estudis d'Estadística F. Javier Heredia.
Poincaré i la Teoria KAM. Setmana de la Ciència (nov-2003)
Accés obert
1 de nov. 2003
La teoría KAM representó en el siglo XX uno de las mayores revoluciones en Sistemas Dinámicos. Se cita a Henri Poincaré como uno de los fundadores de los Sistemas Dinámicos modernos. Leyendo sus obras, y en particular Les méthodes nouvelles de la Mécanique Celeste, se puede ver lo cerca que estuvo de descubrir ya en el siglo XIXl a existencia de movimientos cuasi-periódicos para sistemas próximos a los sistemas integrables. Porque no descubrió Poincaré la teoría KAM? Que razones matemáticas, humanas y psicológicas explican esto? El objetivo de nuestra charla es el de dar elementos de respuesta a estas preguntas. La Historia de las Matemáticas nos muestra que los grandes descubrimientos se fraguan y maduran para eclosionar en el momento preciso. El sexto sentido que indica cuando un problema estámaduro para ser resuelto es una de las mejores armas del investigador matemático. La conclusión es que mediante el estudio crítico de la Historia Matemática se puede desarrollar este sexto sentido.
WWW.euclides.org. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
29 d’oct. 2003
Història del Elements d'Euclides (300 AC) i de la seva transmissión fins als nostres dies. Estructura i cronologia del web d'euclides.org. D. Joyce, creador dels applets de la versió anglesa del Elements. Els interactius en java i el doble canal de transmissió que representa el web en l'ensenyament de la lògica deductiva de la geometria. La dimensió artística de la matemàtica. L'art. Les noves tecnologies. catalanhost.com. Propostes de col3laboració a euclides.org
L'Emergència de les formes a la natura. Curs Poincaré (2003-2004)
Accés obert
15 d’oct. 2003
A la natura hi ha unes formes més freqüents que d'altres. Aixòvol dir que, en la matèria viva, la selecció natural afavoreix certes formes. Quines formes? Per què unes i no d'altres?.Es proposen les vuit formes més rellevants i les seves respectives funcions, tot il·lustrantles primeres amb objectes reals i demostrant les corresponents funcions mitjançant experiments interdisciplinaris.
