Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. El curs 2006-2007, amb motiu de la seva jubilació, la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC el distingí amb el títol de Magister Honoris Causa.

Va iniciar la carrera docent el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tot just naixia. L’any 1975 va defensar la seva tesi doctoral —la primera de l’àmbit de matemàtiques escrita en català—, Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius—, que va obtenir la màxima qualificació.
Des de llavors ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca i a la docència a la UB, exercint també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. Fins a mitjan anys 80 va treballar en el camp de la lògica algebraica, però a partir de llavors va submergir-se en la història de la matemàtica, estudiant-la en profunditat i ensenyant-la als seus alumnes. És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació adreçats a estudiants i professors de matemàtiques. Dins de la seva obra destacaran sempre els estudis crítics sobre les grans ments matemàtiques universals i les seves contribucions a la didàctica de la història de les matemàtiques en llengua catalana.

Es tracta de presentar un concepte que, d’alguna manera, unifica problemes que, en una primera lectura, podria semblar que no tenen res a veure. I fer-ho basant-nos en els resultats obtinguts entre 1931 i 1971 pels matemàtics que els van estudiar: Gödel, Turing, Post, Davis, J. Robinson, Matiasevick, A. Levy.

Clara Grima (Sevilla,1971) es doctora en Matemáticas y profesora titular del Departamento de Matemática Aplicada I de la Universidad de Sevilla. Miembro del grupo de investigación en Matemática Discreta y autora, entre otras publicaciones científicas, del libro "Computational Geometry on Surfaces" (Springer, 2001) (con Alberto Márquez).
Desde 2010 compagina su labor de investigación con la divulgación de las matemáticas en casi cualquier formato posible (blogs, prensa, libros, radio, televisión, Youtube, conferencias, teatro...). Es la presidenta de la comisión de divulgación de la Real Sociedad Matemática Española y ha recibido el premio COSCE 2017 (otorgado por la Confederación de Sociedades Científicas Españolas) a la difusión de la Ciencia.
Junto a cuatro compañeras más de la Universidad de Sevilla, recibió en 2016 el premio Equit@t de la Universitat Oberta de Catalunya por la obra de teatro "Científicas: pasado, presente y futuro".

Está empeñada en enseñar matemáticas a todo el mundo y se lo pasa muy bien en el intento. O eso parece.

Decía David Hilbert que "la física es demasiado difícil como para dejársela a los físicos". En esta charla vamos a presentar al Hilbert preocupado por la física puesto que le tocó vivir la que sin duda ha sido, hasta la fecha, la época más excitante de dicha disciplina. La aparición de la Relatividad, Especial y General, así como de la Cuántica, a principios del siglo XX convulsionaron nuestra forma de entender el universo. Pero no solo eso, también supusieron la introducción en las ciencias físicas de ramas matemáticas que le eran ajenas. Campos como la geometría diferencial, el análisis funcional o la teoría de grupos comenzaron a ser elementos indispensables para afrontar el estudio de los procesos físicos. Hilbert no solo no fue insensible a estas corrientes y nuevas teorías sino que participó de manera activa y decisiva. En esta charla daremos unas pinceladas de las aportaciones de Hilbert a la física centrándonos en su trabajo en Relatividad General. Esto nos permitirá ver cómo encaja la física en el esquema conceptual que Hilbert había desarrollado en toda su vida matemática, conocer un par de anécdotas de su relación con Albert Einstein y reivindicar a una gran dama de las matemáticas: Emmy Noether.

Lliurament de premis als guanyadors del Concurs Hilbert, activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica i la Biblioteca FME.

Presentació de l'audioconte "Amb ulls de gos", creat per el Món de prop.

Sergi Oliva is currently Director of Analytics & Strategy at the Philadelphia 76ers of the National Basketball Association (NBA). He joined the team in 2014, after graduating from UPC - BarcelonaTech with a PhD in Computational Complexity. Prior to joining the 76ers, Sergi coached amateur basketball in Catalonia for 12 years, most recently at CB Hortonenc.
He is also a regular collaborator of the Catalan Basketball Federation (FCBQ), particularly as a lecturer in their coaching certification courses.

For futher information about Sergi, you can read a recent interview here:

https://thegoalpoint.com/2017/12/18/en-las-entranas-de-el-proceso/

https://www.ara.cat/esports/basquet/NBA-Sixers-aposten-Sergi-Oliva_0_1671432967.html

Starting with Baseball in the 90s, quantitative methods have creeped their way into all levels of decision-making in professional sports organizations. Even though this evolution has taken different forms and speeds depending on the sport or league, most have shared several common themes: the incremental availability of richer data sources
fueled by a growing interest in their potential, the challenge in communicating actionable insights to very successful and traditionally-minded industry leaders, and, nonetheless, the overall evolution of the conventional standards towards more analytically-oriented principles.

In this talk, focused primarily but not exclusively in basketball, we will have a brief look at the early stages of the field, before discussing the growth in its data sources, the type of research that was made possible, the transformational effects of some of those results in creating new strategical standards, and the challenges of implementing
quantitative-based insights into the day-to-day decision-making of a sports organization.

Debat moderat per Santiago Martínez. Cloenda del 5è Congrés d'Energia de Catalunya.

5è Congrés d’Energia de Catalunya a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona. El lema d’enguany és L’Energia del Territori de Catalunya

5è Congrés d’Energia de Catalunya a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona. El lema d’enguany és L’Energia del Territori de Catalunya.

5è Congrés d’Energia de Catalunya a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona. El lema d’enguany és L’Energia del Territori de Catalunya

Segona Ponència del 5è Congrés d'Energia de Catalunya. Associació Congrés d'Energia de Catalunya amb la col·laboració de la Societat Catalana de Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans