Conferència “Women & STEM” a càrrec de la Linda Sax.
Actualment, és la directora del Programa Student Affairs Graduate a UCLA, i les seves línees d’investigació han estat: Dona i STEM (Science, Technology, Engineering & Mathematics), les diferències de gènere en el desenvolupament de l’estudiantat universitari, les dones a l’educació superior, l’ensenyament de les ciències i la tecnologia a l’educació obligatòria i l’avaluació de l’educació superior.

Conferència final del Seminari de Relativitat General, activitat organitzada pel CFIS i oberta a tothom:

"Agujeros negros: espacio-tiempo al límite”, a càrrec de Roberto Emparán, professor d'ICREA vinculat al Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona.

Presentacions d' Enrique Soriano i Pep Tornabell (Construccions Arquitectòniques ETSAV) i Joan Lluís Fumadó (Construccions Arquitectòniques ETSAB).

'Slow Design' és el títol de la primera conferència de Disseny i la Geltrú del curs 2014/2015 que tingué lloc dijous 25 de setembre a les 13h a la sala d'actes de l'EPSEVG, a càrrec de Josep M. Fort.

En Josep M. Fort, té el perfil del professional polivalent que combina l’arquitectura, el disseny industrial i la docència. Els primers treballs en disseny industrial de l’arquitecte Josep M. Fort (UPC, 1986) són amb empreses pioneres en disseny a Catalunya, com BD, Intent, Onadis i Benito Urban, entre d’altres. El recorregut professional d’en Fort passa també per Vilanova i la Geltrú, on com a Cap de Projectes i Obres de l’Ajuntament dirigeix els projectes en espais públics i edificis municipals entre 1988 i 1990.

En Josep M. Fort presideix l'ADI-FAD durant el període 1999-2004, forma part de l’equip de direcció a l'Escola Superior de Disseny Elisava (UPF) del 1994 al 2000, i és un dels fundadors, a l’any 2000, dels Estudis del Graduat Superior en Disseny (ETSAB/ETSEIB de la UPC). Actualment exerceix com a professor de projectes a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on començà al 1990.

En Fort és col·laborador habitual en diverses revistes i un dels autors prolífics en l’àmbit del disseny a Catalunya.

Clausura de la 48ª edición del Curso Internacional de Hidrología Subterránea
10 de Julio, a las 12'30h
Pronunciará la lección final el Dr. Jorge Luís Loredo Pérez, Catedràtico del Departamento de Explotación y Prospección de Minas de la Universidad de Oviedo, sobre el tema "Las aguas de mina: de su gestión como resíduo a su aprovechamiento como recurso"

Conferencia: Ingeniería y Universidad en 2014
D. Eduardo Alonso, Académico de la Real Academia de Ingeniería
Barcelona, 17 de Junio, 2014

Conferencia
D. Xavier Flores, Director General de Infraestructuras y Movilidad Terrestre de la Generalitat de Catalunya
Barcelona, 17 de junio de 2014

Presentació de Paco Alonso, Arquitecte. Professor de l' Escola Superior d' Arquitectura de Madrid i de la Pontificia Universitat de Salamanca per el Curs "Madrid Barcelona" , apartat " Afirmaciones"

Conferència del curs CUIMPB, apartat "Afirmaciones" a càrrec de Josep Mª Rovira, Catedràtic d'Història de l'Art i l'Arquitectura ETSAB i Director del Curs celebrat al CCCB.

Los acercamientos plantean desplegar un panorama presidido por arquitecturas y actitudes que buscan establecer lazos y relaciones de afinidad entre ambas ciudades: desde las polémicas del hierro y las nuevas tecnologías en la arquitectura del siglo XIX, los traspasos de modelos americanos y europeos fin de siglo, hasta las propuestas de Coderch, Moneo y Bofill en ciudades que no le son propias.

Conferència impartida per l'Arquitecte Rafael Moneo pel curs "Arquitecturas Madrid Barcelona", apartat "Acercamientos" celebrat al CCCB. Presentat per Josep Maria Rovira, Catedràtic d'Història de l'Art i l'Arquitectura ETSAB i Director del Curs CUIMPB. Rafael Moneo, arquitecto, premio Pritzker 1996. Catedrático de la Graduate School of Design (GSD ), Harvard (MA)

Los acercamientos plantean desplegar un panorama presidido por arquitecturas y actitudes que buscan establecer lazos y relaciones de afinidad entre ambas ciudades: desde las polémicas del hierro y las nuevas tecnologías en la arquitectura del siglo XIX, los traspasos de modelos americanos y europeos fin de siglo, hasta las propuestas de Coderch, Moneo y Bofill en ciudades que no le son propias.