El Drone Research Laboratory (DroneLab) s'ha inaugurat l'11 de novembre de 2022 al Campus del Baix Llobregat de la UPC, a Castelldefels. A l'acte han intervingut el secretari general del Departament de Recerca i Universitats, Joaquim Nin; l’alcaldessa de Castelldefels, María Miranda; el rector de la UPC, Daniel Crespo; la directora de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), Cristina Cervelló; el director del DroneLab i conseller delegat del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), Josep Manuel Yúfera, i l’investigador del grup de recerca Intelligent Communications and Avionics for Rubust Unmanned Aerial Systems (ICARUS) de la UPC, Enric Pastor.

Enric Pastor, director del grup de recerca Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems (ICARUS) de la UPC i assessor científic del DroneLab presenta aquest nou labotatori de recerca que s'ha inaugurat l'11 de novembre de 2022 al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels.

El DronLab és el primer laboratori d’Europa per a comunicacions mòbils aplicades als drons. Amb un recinte de vol de 80x40x15 metres, cobert per una xarxa protectora, el DroneLab està equipat amb tecnologia avançada per a l’experimentació i la recerca relacionada amb drons. Destinat a la recerca i la docència, també donarà servei al teixit empresarial. El nou laboratori permetrà la validació de qualsevol tipus d’aplicació professional o desenvolupament de tecnologia relacionada amb la logística basada en drons, l’operació automàtica i l’explotació de les comunicacions 4G, 5G i Internet of Things (IoT).

La profesión de la Ingeniería de la Edificación y la Arquitectura Técnica es la que se relaciona con la edificación y todo el proceso de construcción de manera integral. La titulación también forma para la investigación y, de hecho, el número de publicaciones, de Tesis doctorales y de proyectos de innovación liderados por profesionales de la Arquitectura Técnica y la Ingeniería de la Edificación va, año en año, en aumento.
En un momento en que el sector de la construcción precisa, más que nunca, de innovación, reflexión, análisis y puesta en valor de la calidad, resulta interesante saber en qué se está investigando en España desde la Ingeniería en Edificación y la Arquitectura Técnica, a través del análisis de las revistas científicas donde más se publica e identificando las áreas de influencia.
A partir de la información que recoge cada año el Observatorio de la Ingeniería en Edificación y la Arquitectura Técnica (https://digibug.ugr.es/handle/10481/74845) y que se registra en el Repositorio Institucional de investigación RIARTE (https://www.riarte.es), del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE), se han discriminado las revistas con más publicaciones con autoría por parte de la profesión en el periodo 2016-2020, para identificar las temáticas más recurrentes y también tratar de vislumbrar las que muestran más recorrido a futuro.
Del análisis de 258 artículos recogidos, se observa que las áreas más destacadas, por temáticas de las revistas son: Materiales, Medio ambiente, Energía, Energías renovables, Construcción y Edificación y Química.
Conocer la investigación que se desarrolla desde las universidades españolas en el ámbito de la Ingeniería de la Edificación y la Arquitectura Técnica es una herramienta altamente valiosa para identificar en qué hay experiencia, excelencia y producción científica de calidad. También para identificar líneas de investigación que deben fortalecerse mediante medidas de apoyo que permitan alcanzar mejores resultados.

VOS (Visió Optometria i Salut)

Més de 20 empreses de base tecnològica vinculades a la Universitat Politècnica De Catalunya presents al 4YFN 2022

Autors: Pere Joan Ravetllat; Sara Vima-Grau; Còssima Cornadó; Marta Domènech; Gonzalo Piasek; Montserrat Bosch; Joan Ramon Rosell; Victoria Tous; Júlia Brull; Isaac Colin; Albert Comas.

Col·laboradors: Helena López; Almudena Pérez; Jesús Quintana.

Entitats: REARQ-UPC Grup de recerca; Associació Oasiurbà; GICITED-UPC Grup de recerca

Finançament: Fundació BIT HABITAT, Ajuntament de Barcelona, i Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC

Abstract: Aquest projecte s’adreça al repte de millorar les condicions de vida de comunitats i persones residents al barri del Raval. Un barri que concentra simultàniament una gran densitat de població, en bona part en risc de pobresa i exclusió residencial, i un parc edificat antic i degradat, que no compleix les condicions mínimes exigibles si bé amb un alt valor històric que n’augmenta el cost i la complexitat de rehabilitació. La proposta consisteix en el co-disseny d’un Catàleg de micro-projectes que permetin millorar les condicions de ventilació i il·luminació d’espais interiors, la seva distribució funcional, l’accessibilitat, l’eficiència energètica, així com fomentar hàbits d’ús saludables. Proposem la co-fabricació de vuit prototips (integrals o específics en alguna d’aquestes línies) que puguin executar-se en col·laboració amb el teixit associatiu i la població resident. L’eficiència de les propostes rau en la recerca de solucions de baix cost, desmuntables i reciclables, i en l’apoderament de les persones veïnes en la gestió, transformació i millora del seu espai habitable i comunitari mitjanant tècniques senzilles i processos d’auto-construcció assistida. L’impacte de la proposta es basa, d’una banda, en la seva naturalesa ‘bottom-up’ fonamentada en les capacitats, formació i participació del teixit productiu local i la població resident, i de l’altra, en la seva voluntat expansiva i escalable, entenent els prototips com propostes ‘plug-in’ d’aplicació en casos pilot i replicables a la resta del barri i de Ciutat Vella. En aquest sentit, el projecte busca posar en valor la capacitat de l’escala més petita de la intervenció socio-arquitectònica, tot explorant els límits de les intervencions constructives senzilles i eficients que no requereixen de sistemes d’alt cost, de llicències urbanístiques ni d’acords propietat-inquilins, i que per tant poden autogestionar-se, construir-se i replicar-se des de les comunitats i unitats de convivència a curt i llarg termini.

En el marc de la campanya ‘Dona el teu mòbil a la ciència’ que la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha posat en marxa del 2 de maig al 15 de juliol, es recolliran dispositius en desús. Els punts de recollida estan ubicats a les consergeries dels centres docents, així com a les biblioteques dels diferents campus de la UPC, i s’acceptaran mòbils vells, inclosa la bateria, però sense el carregador.

El Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC-UPC) va organitzar la jornada "La restauració de la costa catalana sota un canvi de clima".
La jornada va comptar amb la participació d’experts i investigadors en l’àmbit marítim i costaner on es van tractar les conseqüències del canvi climàtic al litoral, l’ús de les infraestructures i les possibles actuacions per mitigar els seus efectes.

El Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC-UPC) va organitzar la jornada "La restauració de la costa catalana sota un canvi de clima".
La jornada va comptar amb la participació d’experts i investigadors en l’àmbit marítim i costaner on es van tractar les conseqüències del canvi climàtic al litoral, l’ús de les infraestructures i les possibles actuacions per mitigar els seus efectes.

El Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC-UPC) va organitzar la jornada "La restauració de la costa catalana sota un canvi de clima".
La jornada va comptar amb la participació d’experts i investigadors en l’àmbit marítim i costaner on es van tractar les conseqüències del canvi climàtic al litoral, l’ús de les infraestructures i les possibles actuacions per mitigar els seus efectes.