El projecte WiSeR —Waste-based Intelligent Solar-control-devices for Envelope Refurbishment— desenvolupa façanes intel·ligents creades a partir de residus per millorar l’eficiència energètica dels edificis i reduir-ne l’impacte ambiental.

Aquest projecte del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, forma part de la convocatòria “Proyectos de Transición Ecológica y Transición Digital 2021” del Ministeri de Ciència i Innovació, amb el suport dels fons NextGenerationEU.
El sector de la construcció genera prop del 40% de les emissions de carboni i del consum energètic mundial. WiSeR proposa una nova manera de construir i rehabilitar edificis, reutilitzant més del 70% dels residus i aplicant principis d’economia circular i ecosuficiència.

El projecte combina tecnologia, disseny i participació ciutadana per desenvolupar elements de façana multifuncionals que controlen la llum i la temperatura, millorant el confort interior i contribuint a la neutralitat climàtica europea 2050.
Les noves solucions es validaran en edificis escolars, implicant infants i comunitats educatives en tallers i processos participatius per dissenyar els dispositius de control solar del futur.

WiSeR és un pas endavant cap a una arquitectura més intel·ligent, circular i sostenible.

En aquest vídeo, el professor Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic, enginyer i doctor en patrimoni, comparteix la seva experiència i recerca sobre la calç i el seu paper fonamental en la construcció històrica.

Amb més de trenta anys de trajectòria en la diagnosi de materials i la restauració, Rossell ens mostra com la calç ha estat un element clau per a la construcció de la major part del nostre patrimoni arquitectònic.

Presenta exemples concrets, com la muralla medieval del poble, edificada amb un “formigó natural” a base de calç i pedres, que posa de manifest la saviesa constructiva dels mestres antics.

El professor destaca el valor de la calç com a aglomerant ancestral i com a material imprescindible per conservar i restaurar edificis històrics, subratllant la necessitat d’entendre-la no com un vestigi del passat, sinó com un material viu que connecta tradició i futur.

Una reflexió que posa en relleu la responsabilitat de preservar els coneixements tradicionals i aplicar-los a una construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

The WiSeR project — Waste-based Intelligent Solar-control-devices for Envelope Refurbishment — develops intelligent façades made from waste materials to improve buildings’ energy efficiency and reduce their environmental impact.

This project is part of the “Proyectos de Transición Ecológica y Transición Digital 2021” call by the Ministry of Science and Innovation, supported by NextGenerationEU funds.

The construction sector accounts for around 40% of global carbon emissions and energy consumption. WiSeR proposes a new way of building and refurbishing structures by reusing more than 70% of waste materials and applying principles of circular economy and eco-efficiency.

The project combines technology, design, and citizen participation to develop multifunctional façade elements that control light and temperature, enhancing indoor comfort and contributing to Europe’s 2050 climate neutrality goals.

The new solutions will be tested in school buildings, engaging children and educational communities through workshops and participatory processes to design the solar-control devices of the future.

WiSeR represents a step forward towards a more intelligent, circular, and sustainable architecture.

El projecte WiSeR —Waste-based Intelligent Solar-control-devices for Envelope Refurbishment— desenvolupa façanes intel·ligents creades a partir de residus per millorar l’eficiència energètica dels edificis i reduir-ne l’impacte ambiental.

Aquest projecte del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, forma part de la convocatòria “Proyectos de Transición Ecológica y Transición Digital 2021” del Ministeri de Ciència i Innovació, amb el suport dels fons NextGenerationEU.
El sector de la construcció genera prop del 40% de les emissions de carboni i del consum energètic mundial. WiSeR proposa una nova manera de construir i rehabilitar edificis, reutilitzant més del 70% dels residus i aplicant principis d’economia circular i ecosuficiència.

El projecte combina tecnologia, disseny i participació ciutadana per desenvolupar elements de façana multifuncionals que controlen la llum i la temperatura, millorant el confort interior i contribuint a la neutralitat climàtica europea 2050.
Les noves solucions es validaran en edificis escolars, implicant infants i comunitats educatives en tallers i processos participatius per dissenyar els dispositius de control solar del futur.

WiSeR és un pas endavant cap a una arquitectura més intel·ligent, circular i sostenible.

Un equip de l'Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la #UPC participa en el projecte Dron-Clínic, una iniciativa pionera que explora l’ús de drons en la neurorehabilitació de pacients amb dany cerebral vascular (DCV) i disfunció frontal.

Aquest innovador estudi té com a objectiu millorar els processos de rehabilitació de pacients amb afectacions neurològiques mitjançant l’ús de drons de petites dimensions, que faciliten teràpies personalitzades, més eficients i adaptades a les necessitats individuals de cada pacient.

Les matemàtiques surten de la pissarra i prenen vida pròpia: la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la UPC inaugura l’Aula Infinita, un nou laboratori de realitat virtual i augmentada, concebut per integrar les tecnologies immersives en la docència, la recerca i la transferència de tecnologia de la Universitat. És la primera aula immersiva de l’Estat orientada a la docència per a grups regulars d’estudiants.

Jordi Guàrdia, degà de l'FME, i Fina Antonijuan, professora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), expliquen les característiques de l'aula i l'origen del projecte.

Workshop Sessions. January 2025, UPC Castelldefels - Barcelona - Spain

Un grup d’investigadors de la UPC i la UB ha monitorat durant dos anys i mig la costa de Barcelona per quantificar la magnitud de deixalles marines flotants i identificar els fluxos de transport i les zones d’acumulació dels residus plàstics. Ho han fet en el marc del projecte ‘Eines per a una millor gestió de la brossa marina en zones costaneres i accelerar la transició a una economia circular del plàstic’ (TRACE).

L'estudi ha estat liderat per l'investigador José Maria Alsina Torrent, del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC, vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), i la investigadora Anna Sánchez Vidal, del grup de recerca Geociències Marines de la Universitat de Barcelona.

Ikusa Cybersecurity, una spin-off de la UPC que ajuda les empreses i institucions a prevenir la filtració de dades personals i a eliminar el rastre d'informació sensible que els seus empleats deixen a Internet, per evitar atacs que afectin la ciberseguretat.

Pere Barlet, professor de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i investigadors del Departament d'Arquitectura de Computadors, i Ismael Castell, investigador del mateix Departament, han estat al 4YFN presentant la seva proposta. També han participat en la UPC Pitching Session, on han tingut l'oportunitat de presentar el seu projecte davant d’inversors, representants institucionals i actors clau del sector.

L’estudiant de màster Helena Arias, de l’ @eseiaat_upc , participarà en la segona missió Hypatia, que compta amb el suport de la Universitat, entre altres entitats. La segona missió de científiques impulsada per l’associació Hypatia Mars tornarà, del 2 al 15 de febrer, a l’estació Mars Research Desert Station (MDRS) al desert de Utah, als Estats Units, per estudiar els efectes d’una missió espacial a Mart en el cos de la dona. La nova tripulació d’astronautes anàlogues, exclusivament femenina, conviurà durant 15 dies en condicions d’aïllament, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (11 febrer). Helena Arias ia va formar part de la primera missió d’Hypatia, l’abril del 2023, però com a enginyera suplent, així que no va arribar a estar a l'MDRS. Ara sí, en la nova missió anirà a l'Estació acompanyada d'altres vuit tripulants, entre elles, dues alumni UPC: Estel Blay, project manager de l’Institut d’Estudis Especials de Catalunya (IEEC) al programa de l'ESA Phi-Lab NET Spai, i s'encarregarà de salut i seguretat d'Hypatia; Mònica Roca, Fundadora i directora general del grup isardSAT i serà l'especialista de la missió.

Xerrada en la que Prysmian, referent mundial en la fabricació de cables i sistemes d'energia i telecomunicacions, presenta el llançament de e-SenS, una generació innovadora de cables amb dissenys més sostenibles, que marca una fita en la transició cap a un futur lliure de carboni. Amb el desenvolupament d'e-SenS, la companyia compleix el propòsit d'ajudar els clients a reduir les emissions de CO2 i minimitzar l'impacte ambiental dels seus projectes, alhora que contribueix de manera tangible a l'esforç global per assolir els objectius del Net Zero.