Aquesta doctora i enginyera tècnica naval, desenvolupa la seva línia de recerca en projectes vinculats amb el vaixells d’alta velocitat. Un cop finalitzada la tesi, la Marcel·la ha volgut consolidar la seva activitat com a docent i continuar treballant en altres projectes de recerca. Per a ella, “el millor de la recerca és trobar-te el resultat que esperaves o veure que una feina en què has treballat durant molt de temps ha estat publicada en una revista científica”.

La seva tesi doctoral s’ha emmarcat en un projecte de recerca que analitza què comportaria utilitzar rutes o autopistes del mar com a possibilitat de transport de mercaderies. Les autopistes del mar són un concepte en el transport marítim que implica concentració de càrregues i altes prestacions en un servei de transport d’alta qualitat. Alguns d’aquests beneficis són l’abaratiment dels costos del transport, que pot ser de fins al 30%; la reducció de la contaminació i de l’accidentalitat, i la reducció de la congestió de les vies de transport.

Per a Marcel·la Castells, si la carrera d'on surt un estudiant té sortides professionals, atreure els joves cap a la recerca és molt més complicat. A més, afegeix: “dia sí, dia també, els mitjans de comunicació publiquen la precarietat de la recerca en el nostre país, i això no ajuda gaire a despertar les vocacions investigadores”. A mig termini, el seu objectiu és "consolidar la meva tasca docent i continuar treballant en projectes de recerca del Departament".

Aquesta jove enginyera química desenvolupa la seva línia de recerca en la substitució dels sistemes fisicoquímics pels biològics, en el tractament de gasos, que serà, sense dubte, implantada a molts processos, com ha passat amb el tractament d’aigües residuals.

En el camp concret en què està investigant els resultats són molt bons, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, per aconseguir transformar en energia les males olors de les depuradores d’aigües residuals.

Doctora en Enginyeria Industrial, aquesta jove investigadora i docent creu imprescindible “explicar a joves i empreses què és la recerca, quins són els seus beneficis, i mostrar que es tracta d'una feina molt entretinguda i gens monòtona, en la qual sempre tens l’oportunitat d’aprendre coses noves”. La seva línia de recerca s'orienta al disseny de dispositius i equips nanomètrics.

Per a aquesta jove investigadora, la persona que vol dedicar-se a la recerca “ha de ser pacient, tenir inquietuds pel coneixement i ganes de descobrir coses noves professionalment, però també personalment".

Doctor enginyer industrial, la seva línia de recerca se centra en el comportaments de robots, amb l’objectiu de millorar la seva interacció amb les persones, en concret en la robòtica mèdica.

Pensa que la recerca en el camp de la robòtica mèdica “suposa un repte meravellós: treballar per a persones implica uns requeriments molt especials i estrictes i, alhora, l’impacte que la teva feina té sobre la societat és immediata i molt gratificant”. I és que, per a aquest jove investigador, el millor de dedicar-se a la recerca “són aquells moments en què crides eureka!, quan has trobat solució a un problema que no et deixava dormir”.

En la seva trajectòria en l'àmbit de la recerca, ha participat en l’estudi dels comportaments dels robots per a la seva interacció amb les persones i en el desenvolupament d’eines per a la navegació d'instruments quirúrgics, entre d'altres projectes.

Presentació a càrrec de Joan Solé i Maurici Sivatte, professors de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, en el departament d’Enginyeria Mecànica. El sistema desenvolupat pretén implementar un mètode alternatiu al plantejament docent tradicional, tant pel que fa a l’aprenentatge com a l’avaluació d’aquest. Sense deixar d’impartir les classes de teoria i problemes, s’utilitza una part de les hores de classe presencial i el temps d’estudi no presencial, per a reforçar i consolidar l’aprenentatge de l’estudiant. Es busca una major implicació de l’alumne en el seu aprenentatge, marcant-se el seu propi ritme i responsabilitzant-lo de la seva progressió acadèmica. Aquest sistema d’autoaprenentatge persegueix l’objectiu d’aconseguir incrementar la seva motivació vers els continguts de l’assignatura. És un aprenentatge totalment actiu, donat que l’estudiant aprèn resolent les qüestions i els problemes plantejats. A més a més, el sistema possibilita l’autoavaluació personalitzada i individual de l’alumne, decidint, ell mateix, el moment més adient per avaluar-se de cada mòdul temàtic de l’assignatura en funció del nivell dels coneixements adquirit. El fet de decidir el seu propi ritme d’aprenentatge i avaluació rebaixa la pressió que suposen per a l’alumne les proves escrites convencionals. En tot moment, el professor està informat de l’estat de l’aprenentatge i avaluació de cada alumne, permetent la tutorització individual en el cas de desviacions en relació als objectius formatius finals. El sistema cal que sigui molt senzill d’utilitzar i que permeti la màxima flexibilitat per adaptar-se a les diferents assignatures que el Departament d’Enginyeria Mecànica imparteix a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (DEM-EPSEVG).

Presentació a càrrec d'Elisabet Arnó i Carmen Rueda, Professores d'anglès tècnic a l'EPSEVG en el departament de Projectes d'Enginyeria. Secció d'Anglès. La seva activitat se centra en el camp de l'ESP (English for Specific Purposes), tant en el disseny de materials didàctics com en la recerca. Una de les línies principals del seu treball és l'ús de la tecnologia en l'aprenentatge de llengües, l'ensenyament online, i l'autonomia en l'aprenentatge. Recentment han publicat el llibre "Information Technology in Languages for Specific Purposes: Issues and Prospects" (New York: Springer, 2006). Actualment treballen en el desenvolupament d'un entorn virtual per l'aprenentatge d'anglès acadèmic ("Quantum LEAP: Learning English for Academic Purposes").

Presentació a càrrec de Sílvia Sunyer, Cap de la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, i Silvia Colás, bibliotecària responsable de la Unitat de Serveis per a l'Aprenentatge de la Biblioteca.

Es presenten les activitats dutes a terme per la Biblioteca de l'EPSEVG, dins el marc de les actuacions del Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC, que pretenen donar suport a les activitats de docència i aprenentatge dins l'esmentat centre.

Presentació a càrrec de Joan Domingo, professor de la EUETIB, coordinador del Gup d’Interes en Aprenentatge Cooperatiu, i de les Jornades d’Aprenentatge Coorpatiu a la UPC des de l’any 2001.

Presentació a càrrec de Carles Batlle, professor l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, en el departament de matemàtica Aplicada IV. Sots-director d’Organització Docent i Recerca (2000-2006). Professor de segon cicle a la titulació d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial.

Presentació amb sessió de debat.

Presentació a càrrec d'Eduard Santamaria, Professor de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, en el departament d’Arquitectura de Computadors, amb experiència en l’aprenentatge basat en projectes, que s’està desenvolupant en aquest centre.

Presentació a càrrec de José Antonio Román, coordinador del Fòrum de Docència Virtual de l'EPSEVG El presente trabajo resume una propuesta que se está planteando en la estructura docente de Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Vilanova i la Geltrú, en el eje de la calidad en la docencia de su plan estratégico, para impulsar la coordinación y la calidad docente de las titulaciones. Se plantea el aprendizaje centrado en el estudiante como un factor clave en la transición hacia el espacio europeo de educación superior. En primer lugar se identifican los roles y responsabilidades del equipo de profesionales docentes que intervienen en la docencia de las titulaciones: responsable de asignatura, coordinador de curso, tutor del estudiante, coordinador de proyectos, coordinador de titulación y responsable del plan docente del Centro (jefe de estudios). Se hace un planteamiento de la titulación por encima del nivel de asignatura, que deja de ser una unidad independiente del resto. Esta estructura pretende ser un soporte institucional para facilitar la introducción de metodologías activas como el aprendizaje basado en problemas/proyectos en las áreas de ingeniería. Se presenta un ejemplo para una titulación en particular. Por ultimo, se plantean los instrumentos y recursos que se considera necesarios para facilitar la incorporación progresiva de la cultura de la calidad en la docencia y de metodologías más activas, abiertas e interdisciplinares.

Acte de presentació de les Primeres Jornades de Docència de l'EPSEVG, dutes a terme a Vilanova i la Geltrú els dies 3 i 4 de juliol d e2006.

Esdeveniment organitzat pel Servei de Promoció del Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú.

José Antonio Román (Professor l’EPSEVG en el departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics i coordinador del Fòrum de Docència Virtual), Enric Trullols (Director de l'EPSEVG) i Imma Torra (Directora de l'ICE), donen la benvinguda als assistents i introdueixen la temàtica de les Jornades de Docència.