Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Divulgació científica
Resultats de la cerca
Estalvi energètic en instal·lacions frigorífiques i en el tractament d'aire en sales de manipulació
Accés obert
18 de març 2010
Conferència tècnica duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Elías Martínez Nogueroles (Enginyer tècnic en electricitat).
Es tracta d'analitzar els gasos refrigerants que hi ha al mercat, disseny i manteniment de les instal·lacions frigorífiques. S'analitza una aplicació en sales de manipulació.
Es tracta d'analitzar els gasos refrigerants que hi ha al mercat, disseny i manteniment de les instal·lacions frigorífiques. S'analitza una aplicació en sales de manipulació.
Recerca jove
Accés obert
16 de març 2010
Conferència duta a terme per Michel André (Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques) i Jaume Julibert (Centre de Transferència de Tecnologia de la UPC), dins el marc del "Cicle de conferències transversals 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.
És ben sabut que una de les tasques rellevants d’un professor és la de donar classes, però el que moltes vegades desconeixem és el que hi ha al darrera, i com s’hi arriba. Amb aquesta conferència volem explicar com podem passar d’ésser un estudiant de carrera universitària a un reconegut científic a nivell mundial, i com els coneixements d’aquests professors que tenim, ajuden a canviar i millorar el nostre entorn, la nostra vida quotidiana, i en definitiva, la nostra qualitat de vida. En la xerrada, comptarem amb un prestigiós científic que amb la seva recerca, està intentant millorar la qualitat de vida dels cetacis, i com la seva recerca és considerada a nivell mundial. La constància i la perseverança en la recerca porten al prestigi internacional en el món de la investigació.
És ben sabut que una de les tasques rellevants d’un professor és la de donar classes, però el que moltes vegades desconeixem és el que hi ha al darrera, i com s’hi arriba. Amb aquesta conferència volem explicar com podem passar d’ésser un estudiant de carrera universitària a un reconegut científic a nivell mundial, i com els coneixements d’aquests professors que tenim, ajuden a canviar i millorar el nostre entorn, la nostra vida quotidiana, i en definitiva, la nostra qualitat de vida. En la xerrada, comptarem amb un prestigiós científic que amb la seva recerca, està intentant millorar la qualitat de vida dels cetacis, i com la seva recerca és considerada a nivell mundial. La constància i la perseverança en la recerca porten al prestigi internacional en el món de la investigació.
Ciència, tecnologia i desenvolupament humà
Accés obert
2 de març 2010
Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Daniel López Codina (Doctor en ciències físiques)
La resolució dels problemes més importants de la humanitat (fam, malalties oblidades, accés a l'aigua potable, a sanejament, a energia, a unes mínimes condicions d'habitabilitat) requereix treball des de diferents perspectives, com la política, la sociològica, l'econòmica, ... Constatarem que, a més a més, és del tot imprescindible un treball en ciència i tecnologia, treball que en gran mesura està per fer. Discutirem qui ha de portar a terme aquest treball (institucions públiques, sector privat). Analitzarem quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el treball per al desenvolupament humà. Finalment explicarem què s'està fent a la UPC en educació per al desenvolupament en ciència i tecnologia.
La resolució dels problemes més importants de la humanitat (fam, malalties oblidades, accés a l'aigua potable, a sanejament, a energia, a unes mínimes condicions d'habitabilitat) requereix treball des de diferents perspectives, com la política, la sociològica, l'econòmica, ... Constatarem que, a més a més, és del tot imprescindible un treball en ciència i tecnologia, treball que en gran mesura està per fer. Discutirem qui ha de portar a terme aquest treball (institucions públiques, sector privat). Analitzarem quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el treball per al desenvolupament humà. Finalment explicarem què s'està fent a la UPC en educació per al desenvolupament en ciència i tecnologia.
La Tiflotecnologia com a pont d'accés a la informació i comunicació per a persones cegues
Accés obert
23 de febr. 2010
Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Salvador Castañer (Responsable de Serveis Socials per Afiliats ONCE Catalunya).
La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.
La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.
Metro sense conductor a 60 m de profunditat?
Accés obert
1 de des. 2009
El Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), format per l’empresa Siemens, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la UPC, ha dissenyat un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Inventant el futur?
Accés obert
27 de nov. 2009
La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els metros, d'una manera totalment automàtica. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Espanya és actualment un dels països amb més quilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà d'una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil. Dissenyar i construir una obra com aquesta, amb túnels a 60 m de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
![[SC 2009] Superman, Batman, Spiderman i Harry Potter visiten la UPC](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273bd9e8fe0114e6ae148/210305194846.jpg)
[SC 2009] Superman, Batman, Spiderman i Harry Potter visiten la UPC
Accés obert
19 de nov. 2009
Filmació de la xerrada sobre la presència de les lleis de la Física en les pel·lícules de superherois, duta a terme a l'EPSEVG amb motiu de la celebració de la Setmana de la Ciència 2009, pel professor Manuel Moreno Lupiáñez.
Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?
En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.
Pot un superheroi com Superman aturar en sec un camió?
Existeixen els bat-aparells que fa servir en Batman?
Com s'ho fa Spiderman per pujar per les parets?
Es pot volar pujat a una escombra com en Harry Potter?
En aquesta xerrada analitzem críticament tant els poders dels superherois com les accions que gràcies a ells poden efectuar. És el que s'anomena la física dels superherois.
![[SC 2009] Visita al Museu del Ferrocaril de Vilanova i la Geltrú](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273c09e8fe0115069e696/210305194718.jpg)
[SC 2009] Visita al Museu del Ferrocaril de Vilanova i la Geltrú
Accés obert
18 de nov. 2009
Visita guiada a l'exposició temporal del Museu del Ferrocarril: 40 anys de canviadors automàtics d'ample de via.
![[SC 2009] Ciència gastronòmica o Gastronomia científica?](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273b69e8fe011593d238a/210305194808.jpg)
[SC 2009] Ciència gastronòmica o Gastronomia científica?
Accés obert
18 de nov. 2009
Xerrada duta a terme per Francesc Murgadas, Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació, dins el marc de la Setmana de la Ciència 2009 a l'EPSEVG.
Repàs, des del vessant científic i tecnològic, dels principals avenços de la cuina al llarg del temps, agrupant-ho en tres etapes:
* Cuina antiga – Basada en l’observació i aplicació d’aquesta a la vida quotidiana.
Dividida en:
- Cuina prehistòrica – D’arrels biològiques
- Cuina tradicional – D’arrels culturals
* Cuina moderna – Basada en la investigació aplicada a resoldre problemes i generadora de la indústria alimentaria
* Cuina “actual” – Basada en l’aplicació de la investigació pura als àmbits de la indústria
Repàs, des del vessant científic i tecnològic, dels principals avenços de la cuina al llarg del temps, agrupant-ho en tres etapes:
* Cuina antiga – Basada en l’observació i aplicació d’aquesta a la vida quotidiana.
Dividida en:
- Cuina prehistòrica – D’arrels biològiques
- Cuina tradicional – D’arrels culturals
* Cuina moderna – Basada en la investigació aplicada a resoldre problemes i generadora de la indústria alimentaria
* Cuina “actual” – Basada en l’aplicació de la investigació pura als àmbits de la indústria
![[SC 2009] Itinerari d'accessibilitat](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273b99e8fe011593d238f/210305194508.jpg)
[SC 2009] Itinerari d'accessibilitat
Accés obert
16 de nov. 2009
Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.
Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.
Itinerari accessible muntat al vestíbul de l'EPSEVG amb motiu de la Celebració de la Setmana de la Ciència 2009 on es pot comprovar la dificultat d'anar amb cadira de rodes o ser una persona amb discapacitat visual, i la innovació que l'arquitectura i l'entorn urbà ha hagut i ha de fer per facilitar i aconseguir l'autonomia de tothom.
![[SC 2009] Cambiadores de ancho de vía: la innovación para hacer más competitivo el ferrocarril](/uploads/pic/series/6040aa649e8fe0002b5e5184/video/604273ae9e8fe0114e6ae143/210305194702.jpg)
[SC 2009] Cambiadores de ancho de vía: la innovación para hacer más competitivo el ferrocarril
Accés obert
16 de nov. 2009
Xerrada duta a terme a l'EPSEVG dins el marc de la Setmana de la Ciència 2009.
El ferrocarril es un sistema industrial con más de dos siglos de existencia que durante sus primeras décadas lideró la innovación de todo tipo en los sectores industriales. La creciente pujanza y competencia de otros modos (coche, aviación,...) ha limitado la innovación en el ferrocarril a sus propios campos de actuación, pero no por ello ha dejado de ser una constante que, especialmente en los últimos tiempos, ha servido para mejorar su competitividad y recuperar terreno como en el campo de alta velocidad y cercanías. La diferencia del ancho de vía con la red francesa y entre la red convencional peninsular y las nuevas líneas de alta velocidad ha requerido una vez más de la innovación para solucionar el problema del cambio de ancho de vía de los trenes. Desde hace 40 años el "Catalán Talgo" cruza cada día la frontera entre España y Francia, y en la actualidad se están desarrollado sistemas de cambio ancho cada vez más rápidos y polivalentes y exportables a otras fronteras como las del ancho de vía ruso. El prototipo se construye en Roda de Barà.
El ferrocarril es un sistema industrial con más de dos siglos de existencia que durante sus primeras décadas lideró la innovación de todo tipo en los sectores industriales. La creciente pujanza y competencia de otros modos (coche, aviación,...) ha limitado la innovación en el ferrocarril a sus propios campos de actuación, pero no por ello ha dejado de ser una constante que, especialmente en los últimos tiempos, ha servido para mejorar su competitividad y recuperar terreno como en el campo de alta velocidad y cercanías. La diferencia del ancho de vía con la red francesa y entre la red convencional peninsular y las nuevas líneas de alta velocidad ha requerido una vez más de la innovación para solucionar el problema del cambio de ancho de vía de los trenes. Desde hace 40 años el "Catalán Talgo" cruza cada día la frontera entre España y Francia, y en la actualidad se están desarrollado sistemas de cambio ancho cada vez más rápidos y polivalentes y exportables a otras fronteras como las del ancho de vía ruso. El prototipo se construye en Roda de Barà.
Gegants d’alta tecnologia per generar electricitat?
Accés obert
20 d’oct. 2009
A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.
Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.
El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.
Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.
El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.
