Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Divulgació científica
Resultats de la cerca
Corredor del Mediterrani: claus per a Catalunya
Accés obert
20 d’oct. 2011
La Comissió Europea ha decidit la futura Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports, que preveu la connexió ferroviària de tots els ports, aeroports, plataformes logístiques i centres de producció de la Unió Europea. En aquesta xarxa s’ha inclòs el Corredor del Mediterrani com a eix prioritari de transport de mercaderies europeu.
Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.
El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.
Davant l’espectacular creixement econòmic de la Xina i d’altres països asiàtics, i amb un corredor viari i ferroviari adequat, Barcelona, València i Marsella estan cridades a ser els grans ports d’entrada del mercat asiàtic cap al cor d’Europa.
El Corredor del Mediterrani avala els plans d’Espanya d’esdevenir la porta ferroviària d’Europa. Mateu Turró, professor i investigador del Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, identifica quins han de ser els objectius concrets i immediats per a Catalunya.
On és el bacteri E. coli?
Accés obert
7 de juny 2011
L’origen del brot d'E. coli continua sent desconegut. Inicialment la font d’infecció es va atribuir als cogombres espanyols, posteriorment a un restaurant i les darreres informacions apunten a una plantació de soja. Rosa Carbó i Xavier Sorribas, professors i investigadors del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, ens expliquen quin és el procés que s’ha de seguir per identificar l’aliment infectat amb la soca patògena del bacteri Escherichia coli.
Aquesta alerta sanitària contra el cogombre espanyol ha provocat una gran inquietud al camp, un sector que a Andalusia representa un 12% de l’ocupació i genera prop de 10.000 milions d’euros de producció. Europa consumeix el 60% de la producció andalusa de fruita i hortalisses.
Aquesta alerta sanitària contra el cogombre espanyol ha provocat una gran inquietud al camp, un sector que a Andalusia representa un 12% de l’ocupació i genera prop de 10.000 milions d’euros de producció. Europa consumeix el 60% de la producció andalusa de fruita i hortalisses.
Joves al núvol? Una indústria en creixement?
Accés obert
30 de maig 2011
Les xarxes socials han revolucionat la nostra manera de viure i relacionar-nos. Ara han aconseguit potenciar i canalitzar els vincles que s’hi estableixen i han generat mobilitzacions d’un impacte social i mediàtic sense precedents. El darrer exemple és el de les manifestacions pacífiques iniciades el 15 de maig a tot Espanya i esteses ben aviat a la resta del món: sentiments d’indignació compartits que han aconseguit mobilitzar persones de totes les edats.
Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.
Compartir les fotos a Flickr, penjar els nostres vídeos a YouTube, comunicar-se al ‘mur’ del Facebook amb els amics, convocar una manifestació a través del Twitter… són actes de comunicació quotidians per a tots nosaltres. Però, què ho fa possible? Jordi Torres, catedràtic de la Politècnica i investigador del Barcelona Supercomputing Center, ens explica què es la informàtica en núvol, el cloud computing, com funcionen els grans centres de processament de dades i quins són els reptes de futur per reduir el consum energètic generat per la computació.
Descobreix la metereologia a l'ETSEIAT amb el professor Josep Maria Gibert
Accés obert
13 de maig 2011
Disposar de dades objectives sobre el clima és bàsic per fer un seguiment rigorós sobre el canvi climàtic.
Josep Maria Gibert, professor de química a l'ETSEIAT i meteoròleg aficionat, té enregistrada la sèrie de dades metereològiques més antiga de Terrassa.
Des del web de l'ETSEIAT podràs consultar la metereologia de Terrassa en temps real i les dades històriques de pluges, vents i sol que es recullen a l'estació metereològica, de l'Institut Nacional de Metereologia, ubicada a l'ETSEIAT des de 1974.
Josep Maria Gibert, professor de química a l'ETSEIAT i meteoròleg aficionat, té enregistrada la sèrie de dades metereològiques més antiga de Terrassa.
Des del web de l'ETSEIAT podràs consultar la metereologia de Terrassa en temps real i les dades històriques de pluges, vents i sol que es recullen a l'estació metereològica, de l'Institut Nacional de Metereologia, ubicada a l'ETSEIAT des de 1974.
Energia sostenible?
Accés obert
27 d’abr. 2011
Malgrat que en els darrers 30 anys s’ha reduït un 25% el consum de cru al nostre país, s’ha incrementat la compra de gas natural, i això fa que es mantingui la nostra dependència exterior: Espanya importa ja més del 75% de l’energia que consumim.
Les mesures del pla d’estalvi energètic del govern, l’augment de la factura de la llum, les noves iniciatives legals en el sector de les energies renovables o el debat de la seguretat a les centrals nuclears són només alguns exemples que ens recorden la nostra inquietant dependència energètica.
L’aposta per un nou model energètic orientat a implantar l’energia sostenible és la motivació, des de fa anys, de diferents grups i departaments de recerca de la Politècnica que lideren projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica industrial, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC.
Les mesures del pla d’estalvi energètic del govern, l’augment de la factura de la llum, les noves iniciatives legals en el sector de les energies renovables o el debat de la seguretat a les centrals nuclears són només alguns exemples que ens recorden la nostra inquietant dependència energètica.
L’aposta per un nou model energètic orientat a implantar l’energia sostenible és la motivació, des de fa anys, de diferents grups i departaments de recerca de la Politècnica que lideren projectes d’investigació en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica industrial, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC.
Innovar la innovació?
Accés obert
27 d’abr. 2011
Les Knowledge and Innovation Communities (KIC), impulsades per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, tenen com a objectiu fomentar un nou model d’innovació, basat en les xarxes de col·laboració, que integra universitats, centres de recerca i empreses, davant de tres reptes de futur: la societat de la informació, el canvi climàtic i l’energia sostenible.
La UPC, juntament amb ESADE, han estat escollides per planificar els projectes de recerca, innovació i educació – el triangle del coneixement – en l’àmbit de l’energia sostenible, l’anomenat KIC InnoEnergy. Format per més de 35 socis i amb sis centres d’operacions arreu d’Europa, el projecte pretén també atreure talent cap a la recerca i fomentar la cultura emprenedora impulsant la creació de patents i start ups, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC
La UPC, juntament amb ESADE, han estat escollides per planificar els projectes de recerca, innovació i educació – el triangle del coneixement – en l’àmbit de l’energia sostenible, l’anomenat KIC InnoEnergy. Format per més de 35 socis i amb sis centres d’operacions arreu d’Europa, el projecte pretén també atreure talent cap a la recerca i fomentar la cultura emprenedora impulsant la creació de patents i start ups, tal i com ens explica Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC
L'habilitat per dirigir
Accés obert
7 d’abr. 2011
Conferència duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2011) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Juan Ignacio Barenys, Director i Manuel Jiménez, Director Comercial de ESKPE CONSULTING-ODATI.
En un percentatge molt elevat, els professionals amb titulació universitària ocupen al cap de pocs anys de la seva inserció en el món laboral posicions professionals que inclouen responsabilitats i feines de contingut empresarial o directiu. En les àrees relacionades amb la tecnologia és molt freqüent que per ocupar llocs de direcció TIC s’exigeixi una titulació adequada. Aquestes feines d'índole directiva són tals com dirigir o coordinar grups de treball, avaluar altres professionals, gestionar pressupostos, presentar plans i resultats, participar en negociacions i reunions, parlar en públic, etc. Conèixer aquestes habilitats i millorar i potenciar el seu domini, és un requisit indispensable definir una carrera professional d'èxit.
En un percentatge molt elevat, els professionals amb titulació universitària ocupen al cap de pocs anys de la seva inserció en el món laboral posicions professionals que inclouen responsabilitats i feines de contingut empresarial o directiu. En les àrees relacionades amb la tecnologia és molt freqüent que per ocupar llocs de direcció TIC s’exigeixi una titulació adequada. Aquestes feines d'índole directiva són tals com dirigir o coordinar grups de treball, avaluar altres professionals, gestionar pressupostos, presentar plans i resultats, participar en negociacions i reunions, parlar en públic, etc. Conèixer aquestes habilitats i millorar i potenciar el seu domini, és un requisit indispensable definir una carrera professional d'èxit.
