Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Centres docents

Resultats de la cerca

Smart Rehabilitation 3.0 Project: Wooden built heritage as a renewable resource for local development

Accés obert
10 de febr. 2022
This online course (MOOC) is part of a wider effort to bridge the knowledge gap between the offer of higher education in most European universities and the practical skills and competencies needed in the rehabilitation sector. Actually, it is one out of 4 training courses developed in the ErasmusPlus SMART Rehabilitation 3.0 Project. The course provides a comprehensive analysis of the renewal of wooden heritage (both in terms of value and technology), combining heritage protection requirements with modern needs and technical possibilities.
The MOOC is intended for technicians and professionals working with the heritage of wooden buildings, as well as owners or managers. Interdisciplinary cooperation and the search for common solutions by all stakeholders is particularly important in modern heritage protection. We aim to convey an interdisciplinary international practice that allows us to address alternatives for the renewal of wooden architecture by assessing resources, internal and environmental factors, technological suitability and the circumstances of their application.

Smart Rehabilitation 3.0 Project: Approaches, techniques and interventions for the rehabilitation or restoration of architectural heritage

Accés obert
10 de febr. 2022
This online course (MOOC) is part of a wider effort to bridge the knowledge gap between the offer of higher education in most European universities and the practical skills and competencies needed in the rehabilitation sector. Actually, it is one out of 4 training courses developed in the ErasmusPlus SMART Rehabilitation 3.0 Project. The course is aimed at providing tools (techniques and interventions) useful to show and explain virtuous examples of the recovery/restoration practice.
This course is based on an academic approach to solve different technical problems that may arise in the rehabilitation/restoration of the traditional architectural heritage, with a particular focus on the Mediterranean area.
The MOOC is intended as an operational tool of comprehension of the most popular and innovative recovery techniques widely used in the recovery of historical and traditional architecture, offering general examples and also cases of originality.

CCT-2022-02-10-Presentació del llibre “Grandes Temas del Cine Negro" (només àudio)

Accés obert
10 de febr. 2022
Àudio de la presentació del llibre “Grandes Temas del Cine Negro", amb la participació dels coordinadors de l’obra: Xavi J. Prunera, Quim Casals, Lluís Nasarre y Sintu Amat. Modera Jordi Ojeda.

Amb motiu de la publicació del llibre “Grandes Temas del Cine Negro", publicat per Dolmen Editorial, els quatre coordinadors presenten el treball de 25 autors sobre 30 temes associats al gènere negre.

A la taula, d’esquerra a dreta: Jordi Ojeda, Sintu Amat, Quim Casals, Xavi J. Prunera i Lluís Nasarre. Durada: 52 minutos (idioma: català). Dijous 10 de febrer de 2022, a las 19h en la sala Fòrum de FNAC Triangle de Barcelona.

Nota de premsa de Dolmen Editorial:

GRANDES TEMAS DEL CINE NEGRO. Aun siendo conscientes de que el cine negro es un género que bebe del expresionismo alemán y que, por consiguiente, se fundamenta en un estilo eminentemente visual, los coordinadores de GRANDES TEMAS DEL CINE NEGRO estamos convencidos de que el noir cuenta con un abanico temático lo suficientemente jugoso como para dedicarle este ensayo. Con dicho propósito, pues, GRANDES TEMAS DEL CINE NEGRO ha puesto todo su empeño en analizar con detenimiento y profundidad tanto los temas universales que hacen referencia a la condición humana (la violencia, la corrupción, la figura de la femme fatale, la del detective privado…) como otros relativos al contexto histórico que vio nacer a este género en los EUA (la Gran Depresión, la Guerra Fría, el desencanto hacia el Sueño Americano…). Lo hemos hecho, eso sí, con amplitud de miras, concediendo mayor atención al noir de los 40 y los 50, pero sin olvidarnos en absoluto del cine de gangsters de los 30, del thriller, del polar francés, del poliziesco italiano, del noir japonés, del cine policíaco de los 60 y 70, del cine de mafiosos, del cine de espionaje, del noir hibridado en otros géneros y, obviamente, del neo-noir.
Allá donde haya un callejón oscuro, allá donde se respire fatalidad, allá donde se cometa un crimen…, allá estará GRANDES TEMAS DEL CINE NEGRO.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/

On és la Marina?

Accés obert
7 de febr. 2022
Conferència de Juan Carlos Montiel Díez (Barcelona Regional), per Projecte i Ciutat, Projectes VI Tarda, assignatura coordinada per Félix Solaguren-Beascoa i Berta Bardí (Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC).

Besòs. Fàbrica de cartró. L'estructura de la fàbrica de cartró

Accés obert
3 de febr. 2022
Conferència a càrrec de Manel Fernández per a l'assignatura Projectes 3r curs T. Habitatge i Ciutat, assignatura coordinada per Pere Joan Ravetllat (DPA ETSAB UPC)

9SG Place: Emplaçar-connectar-ordenar

Accés obert
1 de febr. 2022
Presentació a càrrec de Daniel García-Esudero, Professor responsable de l'assignatura. A continuació, les intervencions d'Adrià Escolano i Miquel Mariné, Professors del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB | UPC.

Inauguració del curs. Espais multifuncionals de grans llums a la Marina del Prat Vermell

Accés obert
31 de gen. 2022
Presentació inaugural del curs a càrrec de Félix Solaguren-Beascoa i Berta Bardí i MIlà, Professors responsables de l'assignatura Projecte i Ciutat, Projectes VI Tarda. Segon quadrimestre curs 2021-2022.

Tutorial de selecció de dades massives en excel

Accés obert
25 de gen. 2022
Tutorial de selecció de dades massives en excel

Història de l'ètica a la informàtica

Accés obert
20 de gen. 2022

Consciència Digital: aplicacions i xarxes socials

Accés obert
17 de gen. 2022
Vídeo divulgatiu creat per Click and Safe UPC pel projecte "Introducció de la competència de consciència digital en la titulació de Grau en Enginyeria Telemàtica" de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). Convocatòria de projectes d'innovació docent 2021, ICE-UPC

Introducció a l'ètica

Accés obert
13 de gen. 2022
Breu introducció al tema d'ètica (ASMI i FEEI)

Caracterización de la regresión diurna con ortoqueratología

Accés obert
17 de des. 2021
Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.

OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.

MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.

RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.

CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.