Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Centres docents
Resultats de la cerca
Informàtica forense
Accés obert
12 de maig 2009
Vídeo elaborat a la Biblioteca del Campus del Baix Llobregat
Estrategias territoriales en Portugal
Accés obert
8 de maig 2009
Conferència de Nuno Portas dins el cicle "Projectar el territori" / "Regional Design in Europe" organitzat pel Professor Joaquim Sabate del Departament d'Urbanisme i Ordenació del territori de l'ETSAB pel Màster de Projectació Urbanistica del DUOT-UPC.
CCT-2009-05-07-Presentació de DVD: La física a les pel·lícules de la trilogia X-Men
Accés obert
7 de maig 2009
El vídeo de deu minuts està realitzat per divulgar la percepció dels fenòmens de la física a la trilogia X-Men, els poders més o menys versemblants de personatges com Magneto, Tormenta o l’Home de gel, per descobrir que en moltes ocasions es pot aprendre ciència amb les històries dels superherois.
Ús de la infraestructura de clau pública (PKI) en els projectes e-DNI o e-Passport
Accés obert
7 de maig 2009
Rem Koolhass: "The Generic City" (1995)
Accés obert
6 de maig 2009
Conferència de Manuel de Solà-Morales, Catedràtic d'Urbanistica de l'ETSAB dins el curs "Construït amb paraules: Teories i textos d'arquitectes del segle XX".
Emmy Noether: de l'àlgebra no commutativa a la teoria de nombres. Curs Noether (2008-2009)
Accés obert
6 de maig 2009
En la producció d’EmmyNoetherse solen distingir tres períodes:
del 1908 al 1919 en què es dedicà a la teoria d'invariants, teoria de Galois i càlcul de variacions; del 1920 al 1926 en què el seu estudi se centrà en els anells commutatius i la teoria d'ideals; i del 1927 al 1935 en què el seu treball tingué com a eixos principals els sis temes hipercomplexos i la representació de grups.
En la nostra presentació parlarem d’aquest tercer període i del seu impacte en teoria de nombres. Noether ho resumiria així: la repercussió de la no commutativitat en la commutativitat.
del 1908 al 1919 en què es dedicà a la teoria d'invariants, teoria de Galois i càlcul de variacions; del 1920 al 1926 en què el seu estudi se centrà en els anells commutatius i la teoria d'ideals; i del 1927 al 1935 en què el seu treball tingué com a eixos principals els sis temes hipercomplexos i la representació de grups.
En la nostra presentació parlarem d’aquest tercer període i del seu impacte en teoria de nombres. Noether ho resumiria així: la repercussió de la no commutativitat en la commutativitat.
Abandono de buques y tripulaciones
Accés obert
5 de maig 2009
Presentació del llibre "Abandono de buques y sus tripulaciones", escrit per Domingo González. L'acte va tenir lloc a la Sala d'Actes Sinibald Mas de la Facultat de Nàutica de Barcelona.
“Obres menors” de Gaudí a Barcelona
Accés obert
1 de maig 2009
Classe impartida dins l'assignatura optativa del Grau en Enginyeria de l'Edificació "L'obra de Gaudí: anàlisi i processos" el curs 2010-2011. Es parla de obres menors realitzades per Antoni Gaudí com fanals, fonts, pèrgoles, el pabelló del Parc de la Ciutadella, la Casa Calvet o d'obres que realitzà fora de Barcelona ciutat, entre d'altres.
Cooperativa Mataronense (1876 – 1882). El Palau Güell (1886-1888)
Accés obert
1 de maig 2009
Classe impartida dins l'assignatura optativa del Grau en Enginyeria d'Edificació "L'obra de Gaudí: anàlisi i processos" el curs 2010-2011
La cooperativa Mataronense se instala en Mataró por temas de costos. Debido a la escasez de recursos para el proyecto contratan a Gaudí quién en esos momentos estaba adelantando sus estudios. La cooperativa es la única obra que hace Gaudí para los obreros. La nueva fábrica se inauguró en 1876, proyecto del ingeniero Brunet, Gaudí realizó el proyecto de urbanización de la obra mataronense, en 1881. Gaudí proyecta la nave general de la cooperativa, la cual constaría de la fábrica, edificio social, sala de actos y unas 30 casas aunque sólo se construirían dos. También proyecta la nave del blanqueo al lado de la chimenea.
Gaudí va construir el Palau Güell per encàrrec d’Eusebi Güell (Barcelona, 1846-1918), que va voler fer la seva nova llar a Barcelona, al carrer Nou de la Rambla. De fet, el Palau Güell és l’únic edifici que Gaudí va acabar del tot i que després no ha sofert modificacions essencials. És un dels edificis més comunicatius de Gaudí, una arquitectura d’una complexa eloqüència.
La cooperativa Mataronense se instala en Mataró por temas de costos. Debido a la escasez de recursos para el proyecto contratan a Gaudí quién en esos momentos estaba adelantando sus estudios. La cooperativa es la única obra que hace Gaudí para los obreros. La nueva fábrica se inauguró en 1876, proyecto del ingeniero Brunet, Gaudí realizó el proyecto de urbanización de la obra mataronense, en 1881. Gaudí proyecta la nave general de la cooperativa, la cual constaría de la fábrica, edificio social, sala de actos y unas 30 casas aunque sólo se construirían dos. También proyecta la nave del blanqueo al lado de la chimenea.
Gaudí va construir el Palau Güell per encàrrec d’Eusebi Güell (Barcelona, 1846-1918), que va voler fer la seva nova llar a Barcelona, al carrer Nou de la Rambla. De fet, el Palau Güell és l’únic edifici que Gaudí va acabar del tot i que després no ha sofert modificacions essencials. És un dels edificis més comunicatius de Gaudí, una arquitectura d’una complexa eloqüència.
Casa Vicens (1885 – 1900)
Accés obert
1 de maig 2009
Classe impartida dins l'assignatura optativa del Grau en Enginyeria de l'Edificació "L'obra de Gaudí: anàlisi i processos" el curs 2010-2011.
Casa Vicens fou un dels primers encàrrecs fets a Gaudí, ja que anteriorment la seva tasca professional s'havia emmarcat en el recolzament a altres arquitectes com a delineant. Sobre aquesta obra, començada al 1882 es parla de la ubicació, la tècnica de la reixa "del abanico", arquitectura neomudèjar, així com de la utilització de la ceràmica, el maó i la fusteria.
Casa Vicens fou un dels primers encàrrecs fets a Gaudí, ja que anteriorment la seva tasca professional s'havia emmarcat en el recolzament a altres arquitectes com a delineant. Sobre aquesta obra, començada al 1882 es parla de la ubicació, la tècnica de la reixa "del abanico", arquitectura neomudèjar, així com de la utilització de la ceràmica, el maó i la fusteria.
