El contingut de la píndola és:
Introducció al Google Analytics 4, com accedir-hi i principals canvis
Com funciona el Google Analytics 4 (esdeveniments)
Tour per Google Analytics 4 (pàgina d’inici i informes d’adquisició)

Sabíeu que ja s’han complert totes les prediccions que la comunitat científica va fer fa 30 anys sobre el canvi climàtic? La mateixa comunitat afirma ara que encara som a temps d’aturar l'escalfament global del planeta, sempre que superem les visions negatives i actuem de manera decisiva, tant individualment com col·lectiva.

I per aconseguir aquest canvi de xip i passar a l'acció, el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ també es posa en alerta climàtica i parla amb Olga Alcaraz, professora de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), i Katherine Tinoco, estudiant del màster universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC.

Totes dues van participar en la darrera Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), que va tenir lloc el novembre passat a Egipte amb l’objectiu de proposar noves solucions per superar l’estat d’alerta climàtica. I és que, com expliquen les protagonistes del pòdcast, els efectes del canvi climàtic són més presents que mai en la nostra vida: més inundacions, sequeres, restriccions d'aigua, embassaments buits i estius més llargs i càlids.

Tot i que estan d’acord a afirmar que a la COP27 no es van prendre les decisions dràstiques que s’esperaven, totes dues són optimistes i subratllen la importància de l'Acord de París, subscrit el 2020 per gairebé tots els països del món, amb el compromís de tirar endavant mesures per aconseguir que la temperatura mitjana de la Terra no superi els 1,5 graus centígrads.

Però les accions per aconseguir aquest objectiu són complicades: només podem emetre un màxim de 400 gigatones de diòxid de carboni (CO2), una xifra que s’anomena pressupost global de carboni restant. Però també se sap que, al ritme actual, en 10 anys l’haurem superat.

Olga Alcaraz explica la seva proposta per repartir aquest pressupost entre tots els països de manera equitativa. La pregunta de partida és: en quin volum hauria de reduir les emissions cada país perquè globalment puguem aturar l'escalfament global a la temperatura d’1,5 graus? La resposta es basa en quatre principis: igualtat, responsabilitat històrica, capacitat tecnològica i econòmica, i dret al desenvolupament. Aquesta proposta ja és una referència perquè els països elaborin els seus compromisos de reducció d'emissions.

Per part seva, com a estudiant i activista en moviments d’acció climàtica al Perú, Katherine Tinoco va explicar a la COP27 experiències del Sud Global, algunes de contradictòries, però d’altres esperançadores, com és el cas de l’impuls de projectes que impliquen l’empoderament de les comunitats indígenes i la recuperació de coneixements ancestrals per adaptar-se als efectes adversos del canvi climàtic a partir d’estratègies i solucions basades en la natura.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que a través dels nostres ulls rebem més del 85 % de la informació sensorial? I que gairebé la meitat del nostre cervell es dedica a processar les imatges que ens arriben a través de la vista? A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que uns mil milions de persones tenen problemes o malalties visuals que es podrien evitar o tractar.

Per parlar de salut visual, el nou ‘Algorrritmes UPC’ ha convidat Núria Tomás, professora i investigadora de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Alba Galdón, doctoranda al mateix centre. Tomás explica l’activitat que es desenvolupa al Centre Universitari de la Visió (CUV), la clínica universitària de la FOOT, que dirigeix, i on estudiants de grau i màster fan pràctiques clíniques, supervisats per professorat de la Facultat. L’any 2022 van atendre més de 4.000 pacients.

La professora també explica com des del CUV s’impulsa el programa Mirades solidàries, que proporciona atenció visual a pacients derivats dels serveis socials i d’entitats del tercer sector, així com revisions visuals contínues i tractaments especialitzats a pacients que ho requereixen. També es porta a terme un projecte de recerca pioner a Europa, en què treballa Alba Galdón i mitjançant el qual es fan revisions visuals a nens i nenes des de tercer de primària fins a 4t d’ESO de 16 escoles de Terrassa.

Amb l’estudi, d’una banda, es vol analitzar la relació entre la salut visual dels nens i nenes i l’estat socioeconòmic de la família, i, de l’altra, detectar quins desenvoluparan miopia i com influeixen els factors de risc –principalment, l’entorn socioeconòmic i els hàbits visuals– en la progressió de la malaltia. L’objectiu és obtenir un perfil de risc per saber quan i com s’ha d’actuar per controlar una malaltia que l’OMS ja considera una pandèmia global i que calcula que, l’any 2050, afectarà la meitat de la població mundial.

La posada en marxa de la nova unitat de Control de Miopia al CUV i el nou centre CUV UPC Diagonal, especialitzat en contactologia, són els dos grans reptes que afronten des del Centre. Per acabar, també ens donaran consells per mantenir una bona salut visual, com ara la regla del 20-20-20. Descobriu-la en el nou pòdcast ‘Algorrritmes UPC’!

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Us imagineu tenir una rèplica digital de qualsevol objecte o procés que existeix en el món real? No és ciència-ficció: es tracta d’una nova, els bessons digitals, que ja s’implementa i que té infinites aplicacions. Es tracta de representacions virtuals d’objectes físics o processos que permeten interactuar-hi en el món digital i comprovar què passaria si es produís algun canvi en el món real. Amb els bessons digitals, podem veure com afecta, per exemple, un accident en el trànsit d’una ciutat, o bé quin impacte té en una fàbrica una màquina espatllada. O saber com afectaran unes ratxes de vent inesperades en l’estabilitat d’un pont o l'efecte d'un medicament en un pacient, fins i tot abans que se'l prengui.

En el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, parlem d’aquesta nova tecnologia amb Rolando Chacón, professor i investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Amb ell aprenem l’origen dels bessons digitals i les seves múltiples i sorprenents aplicacions, i descobrim com s’implementen ara mateix en l’enginyeria civil. De fet, l’investigador participa activament en un projecte europeu, anomenat ASHVIN, en què s’estan creant bessons digitals de deu infraestructures de diferents països: de diversos ponts de Catalunya i Extremadura, de diferents edificis de Suècia, Alemanya i Polònia, d’un aeroport a Croàcia i, fins i tot, de l’estadi olímpic de Munic.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Quart vídeo de la sèrie 'Consells per afrontar un projecte de recerca i innovació', en què Elisa Sayrol, professora i investigadora del grup de recerca en Processament d'Imatge i Veu (GPI) de la UPC, explica com es creen xarxes de socis per a projectes d'R+I i quins aspectes són clau per cercar socis i gestionar-los durant l'execució del projecte.

'Consells per afrontar un projecte de recerca i innovació' és una iniciativa del Servei de Suport a la Recerca i la Innovació (SSRI) amb la col·laboració de Laboratori d'Innovació i Suport Audiovisual (LISA) i el Servei de Comunicació de la UPC.

Us heu preguntat mai si l’arquitectura i l’urbanisme donen resposta a les necessitats de les persones? O si es prioritza l’estètica respecte a la funcionalitat? Per parlar sobre el passat, el present i el futur de les ciutats i respondre a totes aquestes qüestions, el nou ‘Algorrritmes UPC’ compta amb Sandra Bestraten i Zaida Muxí, professores de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

En el nou pòdcast ‘Sostenibles, accessibles i feministes: parlem de ciutats’, les investigadores hi reivindiquen que cal repensar les ciutats que ja tenim i reconstruir-les amb materials més naturals i sostenibles. Defensen també la necessitat de fer-les més accessibles, prioritzant un disseny que tingui en compte les diferents necessitats de la societat: eliminar barreres arquitectòniques, reforçar el comerç de proximitat i l’espai públic, evitar les zonificacions, reforçar que siguin “caminables”... I que incorporin la perspectiva de gènere, per fer-les més inclusives i igualitàries. Aquests són els alguns dels reptes que afronten els professionals de l'arquitectura i l'urbanisme per fer ciutats més sostenibles, accessibles i segures.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU) la població mundial arribarà als 9.000 milions d'habitants l'any 2050? I que es calcula que una tercera part dels aliments es malbaraten? El repte és, per tant, alimentar més persones i fer-ho de forma sostenible. Però, com ho fem? I per on comencem? Unes preguntes que la professora i investigadora Anna Gras, directora de l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) de la UPC, intenta respondre al nou pòdcast ‘Alimentem la sostenibilitat. Seiem a taula?’.

La investigadora reivindica que cal fer un ús conscient i responsable dels recursos –l’aigua, l’energia, la biodiversitat, etc.– per garantir que les futures generacions siguin capaces d’aconseguir les mateixes produccions i els mateixos rendiments de què disposem ara. I en aquest repte, segons Anna Gras, la tecnologia és la gran aliada i és necessari que s’apliquin, també al sector agroalimentari, els avenços disponibles en el camp de les telecomunicacions, la informàtica, la robòtica o la digitalització. Avançar, en definitiva, en l’agricultura 4.0 i l’agricultura de precisió, per optimitzar la producció agrícola.

Una transformació que, a més, cal que es doni en tota la cadena alimentària: començant pel sector primari, passant per la transformació i comercialització dels productes agraris, fins a arribar al consumidor final. La investigadora en què cal aconseguir, també, un consum més responsable i reduir al màxim el malbaratament alimentari, que representa, a Catalunya, que cada persona llenci 35 kg de menjar a l’any. I analitza la importància de la seguretat i el control dels aliments que consumim i els canvis en la dieta que es poden aplicar per reduir el consum de proteïnes d’origen animal, una acció que reduiria la petjada de carboni del sector alimentari.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que pels mars i oceans naveguen més d’1,7 milions de vaixells? I que aquest transport representa el 90 % del comerç mundial i genera el 2,8% de les emissions totals de CO₂? L’Organització Marítima Internacional (OMI) vol reduir les emissions del transport marítim un 50 % abans del 2050 i les solucions inclouen la millora dels sistemes de propulsió dels vaixells, la reducció de la velocitat de les travessies i, sobretot, l’ús d’energies renovables. De fet, un 12 % dels nous vaixells que es construeixen ja utilitzen combustibles alternatius.

Al nou ‘Algorrritmes UPC’, ens embarquem amb Santiago Ordás, professor i investigador a la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la UPC i expert en seguretat i contaminació al mar, i Javier Zamora, que treballa per a grans navilieres internacionals avaluant el consum de combustible dels vaixells, per conèixer quines opcions de combustibles, més nets i sostenibles, s’estan començant a utilitzar per avançar en la descarbonització del transport marítim, com ara el metanol o l’amoníac. O aquelles solucions que s’estan aplicant per reduir el consum energètic quan el vaixell és a port, en les operacions de càrrega i descàrrega de grans vaixells o en els sistemes de climatització. També descobrim projectes tan innovadors com el de la 'start-up' bound4blue, una empresa que ha desenvolupat un sistema de veles rígides, plegables i autònomes, que permet reduir la potència del motor i, consegüentment, un estalvi de combustible.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Tercer vídeo de la sèrie 'Consells per afrontar un projecte de recerca i innovació', en què Lluís Jofre, investigador del Grup de Recerca en Ciència i Enginyeria de Fluids (GReCEF) i professor de l’Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), explica com encarar la redacció tècnica d'un projecte: quant temps dedica a la redacció del projecte, com l'estructura o quins aspectes formals té especialment en compte.

'Consells per afrontar un projecte de recerca i innovació' és una iniciativa del Servei de Suport a la Recerca i la Innovació (SSRI) amb la col·laboració de Laboratori d'Innovació i Suport Audiovisual (LISA) i el Servei de Comunicació de la UPC.

Fan por les matemàtiques? O simplement tenim por d’allò que no
coneixem? Amb aquesta pregunta arrenca el nou pòdcast ‘Algorrritmes
UPC’, protagonitzat per Eva Miranda, investigadora de la Facultat de
Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de
Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Josep Fontana, estudiant de
Matemàtiques a l’FME i col·laborador en el grup de recerca de Miranda. En
el pòdcast, els científics expliquen que, lluny de ser rígides ni
avorrides, les matemàtiques són sorprenentment creatives i bàsiques
per a l’avenç de la recerca científica. I que són més presents del
que ens pensem en el nostre dia a dia: quan creuem un semàfor, per
exemple, o quan posem la contrasenya en el telèfon mòbil.

En el pòdcast s’aprofundeix en la necessitat d’explicar millor les
matemàtiques en totes les etapes educatives i en el repte de divulgar
la recerca que es desenvolupa a les universitats i als centres de
recerca, perquè arribi a tots els públics. Com la recerca que
lidera Eva Miranda per entendre el comportament dels fluids i
les equacions que l'expliquen, una línia de recerca que la va
portar a intentar esbrinar si era possible preveure on anirien a parar
29.000 aneguets de goma que van caure al mar des d’un vaixell de
càrrega, el 1992, durant una tempesta. El vincle entre dues àrees de
la física ocupa la recerca de Josep Fontana, que estudia com es mouen
els fluids i com es mouen els planetes i les estrelles. La lògica
matemàtica ho podrà explicar o també té els seus límits? No us perdeu
el nou pòdcast 'Mates, mates, mates: estan per tot arreu!'.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la
UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.