ATENCIÓ: L'audio es perd des de l'1:10:00 fins a l'1:22:08. Per seguir la intervenció recomanem activar els subtítols en Català. Divuit ponents exposaran i debatran sobre l'estat actual de la ciència oberta, la ciència ciutadana i les dades de recerca a la UPC.

Qui-Bot és un projecte projecte de recerca en innovació docent i divulgació científica que uneix dues disciplines amb potencial de futur i alta demanda de professionals: la química i la programació. Dirigit per Marta Tarrés i Toni Dorado investigadors vinculats al Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (ESPSEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y el Ministerio de ciencia e Innovación. FECYT FCT-20-15626

El darrer dia 3 de juny a les 9h es va celebrar el primer esmorzar UPC Urban Mobility. Va comptar amb la participació del professor Cecilio Angulo, que va fer la ponència "One Healthy and Liveable City. The AI approach to the human-centered life in decarbonized healthy urban spaces", i el doctor Joan Moreno, amb la intervenció titulada "L'impacte espacial de la mobilitat en la ciutat: el projecte smarthubs EIT-UM".

Vídeo divulgatiu creat per Click and Safe UPC pel projecte "Introducció de la competència de consciència digital en la titulació de Grau en Enginyeria Telemàtica" de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). Convocatòria de projectes d'innovació docent 2021, ICE-UPC

L’enginyer de camins, canals i ports Jaume Peraire, catedràtic d’Aeronàutica i Astronàutica del Massachusetts Institute Technology (MIT) i 'alumni' de la UPC, investigador reconegut als Estats Units i a Europa, ha estat investit, el 3 de juny, doctor ‘honoris causa’ per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a proposta de l’Escola de Camins de la UPC, ‘alma mater’ de l’investigador. Actualment, investiga sobre les tecnologies crítiques per al futur de l’aeronàutica i l’espai, que van des de nous motors, materials i combustibles alternatius fins al disseny d'aparells i vols inspirats biològicament.

Entrevista a Jaume Peraire, enginyer de camins, canals i ports, catedràtic d’Aeronàutica i Astronàutica del Massachusetts Institute Technology (MIT) i 'alumni' de la UPC, amb motiu de l'acte d'investidura com a doctor 'honoris causa' per la UPC. Actualment, investiga sobre les tecnologies crítiques per al futur de l’aeronàutica i l’espai, que van des de nous motors, materials i combustibles alternatius fins al disseny d'aparells i vols inspirats biològicament.

Què significa rebre aquest reconeixement? Com recorda el seu pas per l'Escola de Camins? Què veurem en un futur, en l'àmbit de l'aeronàutica i l'espai? Jaume Peraire ens ha respost a aquestes i altres preguntes en aquest vídeo.

La UPC ha presentat, l’1 de juny de 2022, l’informe ‘Impacte econòmic i retorn social de la UPC. Any 2019’, amb les dades més destacades del retorn de la Universitat a l’entorn. L’estudi s’ha presentat en el marc de la jornada ‘50 anys transformant el territori: impacte econòmic i social sobre les ciutats UPC’, en què hi han participat alcaldes, alcaldesses i representants municipals de les set ciutats on la Universitat té campus.

Aquests 50 anys han estat un canvi de paradigma, on la tecnologia ha passat a ser un element essencial a les nostres vides, a obrir-nos portes cap a horitzons encara per explorar…

I la UPC ha estat protagonista i impulsora d’aquest progrés d’una manera clara i notable. En les nostres escoles i facultats s’han titulat més de 150.000 professionals en els àmbits de l’enginyeria, l’arquitectura, les ciències i la tecnologia, persones somiadores i inconformistes.

La recerca batega cada dia en als nostres campus. Està en el nostre ADN la voluntat d’investigar per canviar el mon. I tot això també és possible perquè el model docent de la UPC sempre orbita al voltant d’un mateix centre: l’estudiant. L’autèntic protagonista d’aquesta història.

Han estat els 50 anys més trepidants, inspiradors, productius i excitants per al coneixement i la recerca. I només se'ns acut una cosa encara més emocionant i inspiradora, saber que estem preparats i preparades per començar a caminar cap a tot allò que ens portaran els propers 50.

Vídeo divulgatiu creat per Click and Safe UPC pel projecte "Introducció de la competència de consciència digital en la titulació de Grau en Enginyeria Telemàtica" de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). Convocatòria de projectes d'innovació docent 2021, ICE-UPC

Vídeo de la sessió del Consell de Govern de la UPC del 24 de maig de 2022. L’informe del rector, els acords i els documents informatius de la sessió es poden consultar al web Govern UPC.

Audio de la presentación del cómic “Stephen King: Cine y series del rey del horror”, publicado por el sello Evolution Comics de la Editorial Panini, con Marc Tinent y Pablo M. Collar. Modera Jordi Ojeda.

En la charla se realiza un recorrido por la génesis del proyecto y las decisiones técnicas y artísticas del equipo creativo, formado por Marc Tinent (guionista) y Pablo M. Collar (dibujante).

En la fotografía, de izquierda a derecha, Jordi Ojeda, Marc Tinent y Pablo M. Collar (abajo). Duración: 38 minutos (idioma: castellano). Lunes, 30 de mayo de 2022, a las 19 h.

A continuación, la nota de prensa del sello Evolution Comics de la Editorial Panini:

Alice Clement (1878-1926) se convirtió en la primera mujer policía de Chicago. En La señora de Chicago, Marc Tinent (Viejos descubridores) y Pablo M. Collar (Wicca. Las hijas del bosque) nos cuentan uno de sus casos ambientados en 1917, cuando la ciudad parece haber caído en manos de un montón de estafadores que obedecen a una misteriosa líder.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Autors: Pere Joan Ravetllat; Sara Vima-Grau; Còssima Cornadó; Marta Domènech; Gonzalo Piasek; Montserrat Bosch; Joan Ramon Rosell; Victoria Tous; Júlia Brull; Isaac Colin; Albert Comas.

Col·laboradors: Helena López; Almudena Pérez; Jesús Quintana.

Entitats: REARQ-UPC Grup de recerca; Associació Oasiurbà; GICITED-UPC Grup de recerca

Finançament: Fundació BIT HABITAT, Ajuntament de Barcelona, i Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC

Abstract: Aquest projecte s’adreça al repte de millorar les condicions de vida de comunitats i persones residents al barri del Raval. Un barri que concentra simultàniament una gran densitat de població, en bona part en risc de pobresa i exclusió residencial, i un parc edificat antic i degradat, que no compleix les condicions mínimes exigibles si bé amb un alt valor històric que n’augmenta el cost i la complexitat de rehabilitació. La proposta consisteix en el co-disseny d’un Catàleg de micro-projectes que permetin millorar les condicions de ventilació i il·luminació d’espais interiors, la seva distribució funcional, l’accessibilitat, l’eficiència energètica, així com fomentar hàbits d’ús saludables. Proposem la co-fabricació de vuit prototips (integrals o específics en alguna d’aquestes línies) que puguin executar-se en col·laboració amb el teixit associatiu i la població resident. L’eficiència de les propostes rau en la recerca de solucions de baix cost, desmuntables i reciclables, i en l’apoderament de les persones veïnes en la gestió, transformació i millora del seu espai habitable i comunitari mitjanant tècniques senzilles i processos d’auto-construcció assistida. L’impacte de la proposta es basa, d’una banda, en la seva naturalesa ‘bottom-up’ fonamentada en les capacitats, formació i participació del teixit productiu local i la població resident, i de l’altra, en la seva voluntat expansiva i escalable, entenent els prototips com propostes ‘plug-in’ d’aplicació en casos pilot i replicables a la resta del barri i de Ciutat Vella. En aquest sentit, el projecte busca posar en valor la capacitat de l’escala més petita de la intervenció socio-arquitectònica, tot explorant els límits de les intervencions constructives senzilles i eficients que no requereixen de sistemes d’alt cost, de llicències urbanístiques ni d’acords propietat-inquilins, i que per tant poden autogestionar-se, construir-se i replicar-se des de les comunitats i unitats de convivència a curt i llarg termini.