Repàs de l'assignatura Introducció a les estructures. Grup tarda.

Francesc Torres, rector de la UPC, ha iniciat els ‘Esmorzars Magnífics’, una sèrie de trobades mensuals amb estudiantat de la UPC per intercanviar impressions amb aquest col·lectiu sobre com es viu la Universitat, els estudis i el futur professional.

Sonia Fernández, professora i investigadora de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), felicita la UPC en el seu 50è aniversari.

El març de 2021, la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) fa, oficialment, 50 anys politècnics. Per commemorar aquesta efemèride, diferents personalitats de dins i fora de la Universitat han fet arribar a la UPC els seus missatges de felicitació en què expressen els seus desitjos de futur per a la Universitat.

Les celebracions del 50è aniversari de la UPC tenen lloc durant tot aquest curs acadèmic i finalitzaran el mes de desembre. La celebració del cinquantenari inclou un seguit d’actes institucionals, acadèmics i lúdics adreçats a la comunitat universitària, els quals giraran al voltant dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, com a mostra del compromís de la institució amb la societat.

Temes 5 i 6 de l'assignatura Sistemes estructurals.

Repàs de l'assignatura Introducció a les estructures. Grup tarda.

Conferència a càrrec de Josp Bohigas i Mariona Benedito (Projectes Arquitectònics ETSAB-UPC). Presentació de Berta Bardí, Professora i coordinadora de l'assignatura Projecte i Ciutat. Projectes VI Tarda.

Amaia Lusa, professora, investigadora i secretària del Departament d'Organització d'Empreses, felicita la UPC en el seu 50è aniversari.

El març de 2021, la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) fa, oficialment, 50 anys politècnics. Per commemorar aquesta efemèride, diferents personalitats de dins i fora de la Universitat han fet arribar a la UPC els seus missatges de felicitació en què expressen els seus desitjos de futur per a la Universitat.

Les celebracions del 50è aniversari de la UPC tenen lloc durant tot aquest curs acadèmic i finalitzaran el mes de desembre. La celebració del cinquantenari inclou un seguit d’actes institucionals, acadèmics i lúdics adreçats a la comunitat universitària, els quals giraran al voltant dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, com a mostra del compromís de la institució amb la societat.

A l'abril de 2020 la UPC va posar en marxa una convocatòria extraordinària de projectes adreçada a donar resposta a la crisi sanitària i social derivada de la pandèmia de COVID-19.

En el marc del cicle de sessions "Canvia el món amb la UPC" el passat 18 de març es van presentar els resultats dels 20 projectes impulsats en la convocatòria extraordinària Covid19 d'ajuts per a projectes i iniciatives de caràcter científic i tecnològic orientades a frenar l'expansió de la malaltia i a combatre les seves conseqüències.

Sergi Busquets, professor i responsable del grup de recerca en Electrònica de Potència, felicita la UPC en el seu 50è aniversari.

El març de 2021, la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) fa, oficialment, 50 anys politècnics. Per commemorar aquesta efemèride, diferents personalitats de dins i fora de la Universitat han fet arribar a la UPC els seus missatges de felicitació en què expressen els seus desitjos de futur per a la Universitat.

Les celebracions del 50è aniversari de la UPC tenen lloc durant tot aquest curs acadèmic i finalitzaran el mes de desembre. La celebració del cinquantenari inclou un seguit d’actes institucionals, acadèmics i lúdics adreçats a la comunitat universitària, els quals giraran al voltant dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, com a mostra del compromís de la institució amb la societat.

Se presentan los procesos de conformación y transformación de Resistencia y Corrientes, dos ciudades medias argentinas localizadas junto al río Paraná cuyas evoluciones son inescindibles de las características del territorio natural ocupado. La reconstrucción de la historia urbana de ambas ciudades que constituyen un territorio funcional común, se realiza poniendo en discusión los paradigmas técnicos y sociopolíticos que caracterizaron los distintos momentos o etapas de desarrollo íntimamente asociados a los ciclos de la naturaleza: períodos húmedos y secos en el marco de 3 condiciones claves: la planicie o territorio de mínimas pendientes, la presencia del agua en un territorio de humedales y el clima subtropical con períodos de lluvias intensa y otros de sequía.
En el crecimiento de ambas ciudades y sus respectivas áreas metropolitanas se explica desde el reconocimiento de decisiones técnicas y sociopolíticas que incidieron en los procesos de transformación cambiantes según los paradigmas imperantes: desde las visiones antropocéntricas de confianza en la capacidad técnica de dominio y control de la naturaleza como forma de progreso a las ideas eco céntricas de límite y control al avance de la urbanización como condición necesaria de futuro, desde el aprovechamiento extractivista de los territorios del agua a la defensa de éstos como bienes comunes colectivos.

En ese marco se discuten también los cambios en las formas y los deseos de habitar, los cambios en las formas de producción del suelo urbano residencial y las tendencias actuales frente a la persistencia de un tipo de manejo discrecional del suelo basado en la propiedad privada y en la priorización de los intereses individuales por sobre los colectivos. Modelo que demostró ser incapaz de superar los principales problemas del presente: acceso a la vivienda y reducción de la vulnerabilidad socioambiental.

La presentación plantea los retos a futuro y deja abierto el interrogante sobre cuáles serían en estos contextos, posibles formas de habitar en armonía y cuidado de los bienes comunes esenciales para la vida.

Aula Abierta MBArch Urbanismo: Proyecto Urbano Residencial.
Cinco miradas a la ciudad Latinoamericana, plantea reflexiones sobre el espacio urbano residencial en Resistencia-Argentina, Bogotá-Colombia, Santiago de Chile, Quito y Loja en Ecuador. Ponentes: Laura Alcalá, Isabel Arteaga, Mónica Bustos, María Fernanda León, Andrea Ordoñez. Equipo docente: Francesc Peremiquel; Isabel Castiñeira. Edición: Francisca Vilches. Organiza Grup de Recerca Urbanisme. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori ETSAB | UPC.

En la década del noventa Ecuador experimenta un crecimiento urbano que conlleva a la urbanización del territorio rural. Del proceso de expansión se genera la consolidación de 21 ciudades intermedias que son esenciales para la estructura territorial. En este sentido, la ciudad intermedia latinoamericana comprende un elemento de oportunidad como mediadores de flujos en la gran metrópolis y el espacio rural.


La reflexión se centra en la renovación urbana para revertir algunas de las características físicas que se presentan como patrones comunes en las ciudades de rango medio. La baja densidad de los tejidos y las discontinuidades generan espacios libres no urbanizados pero que ya se encuentran debidamente delimitados y divididos por los procesos de parcelación del suelo. Esto repercute en los ámbitos de la vivienda, la accesibilidad y el reparto de los servicios, lo que conduce a generar presión sobre los centros urbanos consolidados.


Según explica Andrea Ordoñez, estos aspectos comportan retos para la renovación urbana, que podrían abordarse desde la estructuración de las mejoras físicas y las actuaciones que se llevan a cabo. Acciones puntuales y de menor escala que pueden extrapolarse a los procesos de transformación territorial para la reconversión y consolidación de las partes de la ciudad.


Aula Abierta MBArch Urbanismo: Proyecto Urbano Residencial.
Cinco miradas a la ciudad Latinoamericana, plantea reflexiones sobre el espacio urbano residencial en Resistencia-Argentina, Bogotá-Colombia, Santiago de Chile, Quito y Loja en Ecuador. Ponentes: Laura Alcalá, Isabel Arteaga, Mónica Bustos, María Fernanda León, Andrea Ordoñez. Equipo docente: Francesc Peremiquel; Isabel Castiñeira. Edición: Francisca Vilches. Organiza Grup de Recerca Urbanisme. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori ETSAB | UPC.