Sabíeu que la meitat de la població mundial ja viu en zones urbanes i que s'espera que, el 2050, arribi al 68 %? I que els processos de conservació i renovació dels habitatges representaran, els pròxims anys, el 90 % de les activitats de construcció? Aquest és el repte que ja encaren '“els metges dels edificis'”: els professionals de l’arquitectura i la rehabilitació.

I, per parlar-ne, al nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ podem sentir Joan Ramon Rosell, professor i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC. En el nou pòdcast, ‘Doctor House’, Rosell analitza quin perfil ha de tenir aquest metge d’edificis, els reptes de present i de futur de la rehabilitació, i com podem fer una arquitectura més sostenible.

L’investigador detalla què és un edifici malalt: un edifici obsolet, antic o desajustat respecte dels usos dels seus habitants, que demanen unes condicions més estrictes de confort, habitabilitat, accessibilitat, eficiència energètica, seguretat o bellesa. I planteja que la rehabilitació és la solució a aquestes demandes.

“L’edifici menys sostenible és l’edifici buit”, explica Rosell, que planteja que el que cal és adequar els edificis ja existents a les necessitats actuals, sobretot en escenaris com el primer món, on no hi ha creixement demogràfic ni territori on es pugui créixer. I precisament això és el que fa un 'metge d'edificis': un expert que fa diagnòstics de les prestacions i l’estat dels edificis. A més, molt sovint es tracta d’edificacions antigues, construïdes amb materials o tècniques que avui ja no es fabriquen o s'utilitzen. Són, per tant, professionals que han de tenir una formació especialitzada i, alhora, multidisciplinària.

El professor també planteja els grans reptes de futur en el món de l’edificació: l’eficiència energètica i el confort i l’habitabilitat, és a dir, que l’edifici ens doni les prestacions que necessitem. També l’ús de nous materials, sostenibles i reciclables. Per a l’investigador, els nous materials han d’incorporar residus, com, per exemple, els residus de les incineradores urbanes, que ja s'estan fent servir en els nous projectes constructius. O tornar a fer servir els materials tradicionals i d'origen vegetal, sovint més sostenibles que els nous materials.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Hasnain Shafqat, estudiant del màster universitari en Intel·ligència Artificial a la UPC, ha estat present a l'estand de la UPC al 4YFN presentant el projecte 'Explainable artificial intelligence to understand urban mobility'. Una iniciativa que té com a objectiu comprendre diferents aspectes de la mobilitat urbana a Barcelona a partir de l'anàlisi de dades obertes, utilitzant tècniques de visualització de dades, anàlisi descriptiva avançada i algorismes d'aprenentatge automàtic.

El projecte ha estat seleccionat en la segona edició de la convocatòria El Trampolí de la Universitat, que té per objectiu potenciar projectes excel·lents de fi de grau, màster o doctorat d’estudiants de la UPC i, en concret, en l'àmbit de la mobilitat i les tecnologies del sector de l'automoció.

El Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala és un centre de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) dedicat a la recerca, el desenvolupament i la innovació en els camps de la microenginyeria, la nanotecnologia i la nanociència, entre d'altres. El centre és un projecte multidisciplinari entre els diferents grups de recerca de la UPC, amb l'objectiu d'enfortir el treball tant en recerca fonamental com aplicada, on hi ha diferents nivells d'escala i complexitat presents.

Píndola temàtica de la xerrada divulgativa virtual "Primavera Detox" (19 d'abril de 2023) a càrrec d'Alf Mota, en el marc de la Setmana Saludable UPC. La xerrada va estar organitzada per la Biblioteca del Campus del Baix Llobregat i el Servei d'Esports de la UPC

Píndola temàtica de la xerrada divulgativa virtual "Primavera Detox" (19 d'abril de 2023) a càrrec d'Alf Mota, en el marc de la Setmana Saludable UPC. La xerrada va estar organitzada per la Biblioteca del Campus del Baix Llobregat i el Servei d'Esports de la UPC

Vídeo que recoge la información básica de la admisión y la matrícula a los másteres universitarios que se imparten en la Universitat Politècnica de Catalunya, dirigido específicamente al estudiantado de nuevo acceso.

L'UPC Hydrogen Laboratory és un nou laboratori de recerca de la UPC al Campus Diagonal-Besòs que entrarà en funcionament al juny, juntament amb una planta pilot de producció d'hidrogen que es construeix al mateix edifici. Aquestes instal·lacions capdavanteres constituiran un 'living lab' per avançar en la recerca i la innovació en tecnologies de l’hidrogen −un vector energètic clau en la transició cap a la descarbonització−, donar suport al teixit industrial i desenvolupar activitats de formació.

Ho explica Attila Peter Husar, sotsdirector del Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2) i responsable de l'UPC Hydrogen Laboratory.

La tecnologia UPC també ha estat present al MWC Barcelona 2023, a l'estand del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC), però també amb spinoffs de la Universitat com ara Rob Surgical.

Spin-off de la UPC i l'IBEC fundada el 2012, desenvolupa una nova gama de robots mèdics enfocats en la cirurgia de laparoscòpia.

¿Conoces Bachelor's Degree in Industrial Technologies and Economic Analysis (Interuniversity degree UPC-UPF) que se imparte en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial de Barcelona? ¿Quieres saber por qué estudiar este grado? ¡Descúbrelo en el vídeo!

Do you know why you should take the bachelor’s degree in Industrial Technologies and Economic Analysis (interuniversity UPC-UPF degree) at the Barcelona School of Industrial Engineering? Find out by watching this video!

Entrevista a Enrique Villa, enginyer químic industrial mexicà, amb motiu de l'acte d'investidura com a doctor 'honoris causa' per la UPC. Va ser director de l’Instituto Politécnico Nacional (IPN) de Mèxic del 2003 i 2009, i del Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACyT) del 2010 al 2011. Des del gener de 2017, és secretari d’Educació Pública del Govern de l’Estat de Sinaloa (Mèxic), president del Patronato de la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM), una de les principals universitats mexicanes, i consultor independent.

Al món es generen cada any més de 50 milions de deixalles electròniques que contenen residus molt perillosos per a la salut i el medi ambient. Només a l'Estat espanyol es generen prop d'1 milió de tones de residus, l'equivalent a 75 camps de futbol. Segons alguns estudis, de tots aquests residus només es recicla adequadament el 15 %.

I si es poguessin recuperar els metalls valuosos de les deixalles electròniques per fer altres aparells amb un sistema senzill i de baix cost? És el que plantegen Conxita Lao, professora i investigadora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC, i Lídia Garcia, doctoranda en el mateix centre, al pòdcast ‘Bacteris menjamòbils’, disponible a iVoox, Spotify i YouTube.

I és que el Grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors (BIOGAP) ha descobert uns microorganismes capaços de separar els diferents metalls dels aparells electrònics. Aquests bacteris, que viuen en condicions molt extremes, s’extreuen de la natura i es cultiven al laboratori, on es posen en contacte amb els residus electrònics. Mitjançant un procés biotecnològic anomenat ‘biolixiviació’ s’aconsegueix extreure els metalls dels aparells, com ara el coure, el cobalt, el liti, etc.

A l’EPSEM ja hi ha una planta pilot semiindustrial per fer aquest procés, un sistema que es podria fer servir en els centres de reciclatge per recuperar els metalls. D’aquesta manera, a més de reutilitzar aquests materials per fabricar nous aparells i afavorir l’economia circular, es contribuiria a resoldre la crisi de matèries primeres. De fet, l’elevada demanda de metalls amb què es fabriquen els aparells electrònics suposa una explotació creixent dels recursos naturals, que són limitats i no renovables. Es calcula, per exemple, que amb l’actual ritme d’extracció les reserves mundials de cobalt i liti s’esgotaran en un màxim de 20 anys.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.