Meritxell Edo, alumna de l’Escola Pia de Sabadell, ha estat finalista del 22è Premi UPC al treball de recerca finalista de batxillerat, amb el seu treball Els residus. És possible el Residu Zero?, tutoritzat per la professora Gemma Safont.

En aquest vídeo explica el procés d’elaboració del seu treball, que té com a objectiu detectar la quantitat de residus que es generen a les llars i en la societat, conèixer-ne la gestió i el reciclatge, investigar com afecten aquests residus la contaminació i esbrinar i experimentar el que implica viure d’acord amb els criteris residu zero. El clip també recull les seves inquietuds ja com a estudiant del grau en Estudis d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV).

Principals dades de la recerca a la UPC, una activitat capdavantera que la situan en el el vèrtex de la innovació, la investigació i el desenvolupament tecnològic, al servei de les empreses i el progrés de la societat.

En aquest tutorial s'explica com cercar un treball acadèmic a través de l'eina de cerca Discovery UPC.

Sabíeu que, en deu anys s'ha multiplicat per disset el nombre de nanosatèl·lits que s’han enviat a l'espai? L’any 2012 se'n van llançar 140; el 2022, més de 2.300. I és que gràcies a aquests enginys, de baix cost, petites empreses poden oferir serveis que abans només eren factibles des dels grans satèl·lits, com ara facilitar comunicacions en zones amb poca cobertura o fer el seguiment dels cultius afectats per la sequera o el canvi climàtic. És el que es coneix com a ‘democratització de l’espai’ o new space. En paral·lel, grups universitaris continuen desenvolupant aquests petits aparells i experimentant amb tecnologia pròpia.

Per explicar el món dels nanosatèl·lits, al nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Adriano Camps, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) i director del NanoSat Lab de la UPC, i Lara Fernández, doctoranda de la UPC.

El NanoSat Lab és el laboratori de càrregues útils i petits satèl·lits de la Universitat, on estudiants i joves investigadores i investigadors han dissenyat i construït els CubeCat. Els CubeCat són una saga de nanosatèl·lits que, tot i tenir dimensions reduïdes i pesar només entre 1 i 10 quilos, tenen les mateixes funcionalitats que els grans satèl·lits, però amb molta menys potència. Les aplicacions, per tant, són les mateixes: observació de la Terra, comunicacions, astronomia i, també, experimentar amb nova tecnologia.

Són aparells en què, tot i les petites dimensions, hi cap tot un sistema d’enginyeria complex, ja que per desenvolupar-los calen equips interdisciplinaris: el 80 % que hi ha a dins d'un satèl·lit són tecnologies de la informació i les comunicacions i tecnologies electròniques; per tant, es necessiten perfils d’enginyeria de telecomunicació, electrònica, informàtica o industrial, entre d’altres. Participar en el disseny, la construcció i el llançament d’aquests enginys permet posar en pràctica el que s’estudia a l’aula.

El primer llançament de l’UPC NanoSat Lab va ser el del CubeCat-2, el 2016. Va ser el primer nanosatèl·lit català a arribar a l’espai i va aportar dades sobre la humitat del sòl a partir del senyal reflectit pels sistemes de navegació per satèl·lit (GPS i Galileo). El va seguir, el 2017, el CubeCat-1, per comprovar com funcionaven o com es comportava a l’espai la tecnologia diversa que portava a bord. L’any 2020 van llançar dos satèl·lits: CubeCat-5/A i CubeCat-5/B, equipat el primer amb instruments de microones i, el segon, amb una càmera, que van aportar dades sobre l’estat i l’evolució de la humitat del sòl, el gruix del gel polar i la salinitat del mar.

Lara Fernández, capitana del CubeCat-4, que està previst que es llanci a l’octubre d’aquest any des de la Guaiana Francesa, ens explica que la missió d’aquest nanosatèl·lit tindrà tres objectius principals: localitzar i monitorar vaixells per evitar accidents, observar la Terra per avaluar el canvi climàtic i estudiar les interferències en la banda de la freqüència que s’utilitzarà. Una missió que s'enlairà en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l'Agència Espacial Europea (ESA).

També ens avança que ja s’estan desenvolupant el CubeCat-6 i el CubeCat-7, els més joves de la saga i que són càrregues útils que viatjaran, del laboratori a l’espai, en satèl·lits de l'Agència Espacial dels Emirats Àrabs Units (UAESA).

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat un grau els darrers 40 anys a conseqüència de les emissions de diòxid de carboni? I que la Unió Europea ha establert que l'any 2030 el 45 % del consum energètic ha de provenir d’energies renovables?

Per parlar sobre les energies renovables, un element cabdal per a combatre el canvi climàtic, el nou pòdcast compta amb Roberto Villafáfila, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i investigador del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), i Jaume Girona, enginyer industrial i estudiant de doctorat de la UPC.

Els investigadors expliquen, en primer lloc, què són les energies renovables i remarquen que, a diferència dels combustibles fòssils, són inesgotables i permeten reduir la petjada ecològica i l'efecte hivernacle. Ara la clau és, segons els científics, integrar les renovables a les xarxes elèctriques actuals per gestionar, de manera eficaç i eficient, l’energia elèctrica disponible. I també adaptar la demanda a la disponibilitat de l’energia: preparar les indústries per poder disminuir la producció en moments en què, per exemple, no bufa prou el vent, o optimitzar processos perquè s’executin en el moment en què l’energia renovable estigui disponible.

En el pòdcast, els investigadors també detallen quines mesures es poden prendre, a la llar i a la indústria, per disminuir el consum energètic. També expliquen alguns dels projectes en què estan treballant, que consisteixen a desenvolupar xarxes elèctriques intel·ligents que integrin sistemes informàtics, de telecomunicació i d'emmagatzematge, per flexibilitzar i fer més gestionable la xarxa elèctrica. O la millora de l’electrònica de potència, clau per integrar l’energia generada per fonts renovables a la xarxa elèctrica domèstica i de distribució.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que ja s'han produït àlbums de música creats exclusivament per intel·ligència artificial (IA)? O que darrere dels semàfors o del sistema ABS d’un cotxe, també hi ha IA? Per parlar sobre el present i el futur d’aquesta revolucionària tecnologia, al nou pòdcast ’Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Cecilio Angulo, catedràtic de robòtica i intel·ligència artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i investigador de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI-UPC) i Laia Tarrés, enginyera per la UPC i estudiant de doctorat al Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS).

La IA té múltiples aplicacions, per exemple, en l’àmbit de la salut, en què la IA està ajudant en la interpretació d’imatges mèdiques, per millorar els diagnòstics, o en el vessant de la cura, per donar un cop de mà en la vigilància dels malalts, alliberant càrrega de treball i desgast de les persones cuidadores. Un àmbit en què treballa Cecilio Angulo, que destaca que “no s’ha de veure la robòtica i la IA com quelcom que ens hagi de suplantar, sinó en un recurs per ajudar-nos i que ens alliberi de la feina” més automàtica o repetitiva.

Laia Tarrés també treballa en IA, però aplicant-la en la traducció automàtica de la llengua de signes per fer una tecnologia més inclusiva i accessible per a tothom. La investigadora explica com treballa perquè eines tecnològiques que es basen en la interpretació del llenguatge, com els assistents de veu (per exemple, Siri), puguin interactuar també amb llengües no parlades.

Els investigadors també reflexionen sobre la responsabilitat ètica en el desenvolupament d’aquesta tecnologia i la importància de tenir en compte les conseqüències que pot tenir en la vida de les persones.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

En la tercera sessió temàtica s'ha dialogat sobre processos industrials i energia amb: - Irene Buj, professora Departament Enginyeria Mecànica UPC - Ivan Capdevila, consultor energètic i ambiental i director d'ERF - Salvador Clarós, responsable Política Industrial Comissions Obreres - Anna Lluís, fundadora i directora de Símbiosy - Xaver Sabaté, cap de Projectes Ambientals del Port de Barcelona Els participants, moderats pel professor del Departament d'Enginyeria Química de la UPC, Jordi Llorca, han reflexionat sobre les diverses accions que han impulsat des de la seva posició professional i han contestat les preguntes dels espectadors en relació a com hauria de ser l'adaptació dels processos industrials en el nou model energètic.

Hem viscut el compte enrere d’Artemis 1 cap a la Lluna; segurament, la darrera gran aventura espacial. Viatjar a l’espai és una obsessió per a la humanitat, un desig que s'ha fet realitat, encara que sigui només per a algunes persones privilegiades... Per què ens obsessiona tant, l'espai? Què aporta la recerca sobre l’espai a la vida de les persones?

En el primer capítol de la sèrie 'Algorrritmes UPC', Miquel Sureda, professor i investigador de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, i l'estudiant de doctorat Paula Betriu Roure, des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, expliquen alguns dels avenços científics de la humanitat que han estat possibles per la recerca espacial, una recerca que només l'any 2021 va suposar una inversió de 17.000 milions de dòlars al món.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Coneixeu Maria la Jueva, la primera dona alquimista? O Hipàtia, la primera matemàtica i astrònoma de la història? Sabíeu que Letitia Mumford Geer va inventar la xeringa que es pot utilitzar amb una sola mà? O que Hedy Lamarr va crear el sistema que va permetre desenvolupar la tecnologia Wi-Fi?

Són alguns dels exemples que posa Núria Salán, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, a ‘L'Enginy (in)visible’, el segon pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’.

Coincidint amb la commemoració de l’11F, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, Núria Salán proposa, amb un toc d’humor, un viatge per la història per reivindicar el paper que han tingut dones pioneres en l’impuls del desenvolupament científic i tecnològic de la societat i que encara avui no han obtingut el reconeixement que es mereixen.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que ja s’han complert totes les prediccions que la comunitat científica va fer fa 30 anys sobre el canvi climàtic? La mateixa comunitat afirma ara que encara som a temps d’aturar l'escalfament global del planeta, sempre que superem les visions negatives i actuem de manera decisiva, tant individualment com col·lectiva.

I per aconseguir aquest canvi de xip i passar a l'acció, el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ també es posa en alerta climàtica i parla amb Olga Alcaraz, professora de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), i Katherine Tinoco, estudiant del màster universitari en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC.

Totes dues van participar en la darrera Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), que va tenir lloc el novembre passat a Egipte amb l’objectiu de proposar noves solucions per superar l’estat d’alerta climàtica. I és que, com expliquen les protagonistes del pòdcast, els efectes del canvi climàtic són més presents que mai en la nostra vida: més inundacions, sequeres, restriccions d'aigua, embassaments buits i estius més llargs i càlids.

Tot i que estan d’acord a afirmar que a la COP27 no es van prendre les decisions dràstiques que s’esperaven, totes dues són optimistes i subratllen la importància de l'Acord de París, subscrit el 2020 per gairebé tots els països del món, amb el compromís de tirar endavant mesures per aconseguir que la temperatura mitjana de la Terra no superi els 1,5 graus centígrads.

Però les accions per aconseguir aquest objectiu són complicades: només podem emetre un màxim de 400 gigatones de diòxid de carboni (CO2), una xifra que s’anomena pressupost global de carboni restant. Però també se sap que, al ritme actual, en 10 anys l’haurem superat.

Olga Alcaraz explica la seva proposta per repartir aquest pressupost entre tots els països de manera equitativa. La pregunta de partida és: en quin volum hauria de reduir les emissions cada país perquè globalment puguem aturar l'escalfament global a la temperatura d’1,5 graus? La resposta es basa en quatre principis: igualtat, responsabilitat històrica, capacitat tecnològica i econòmica, i dret al desenvolupament. Aquesta proposta ja és una referència perquè els països elaborin els seus compromisos de reducció d'emissions.

Per part seva, com a estudiant i activista en moviments d’acció climàtica al Perú, Katherine Tinoco va explicar a la COP27 experiències del Sud Global, algunes de contradictòries, però d’altres esperançadores, com és el cas de l’impuls de projectes que impliquen l’empoderament de les comunitats indígenes i la recuperació de coneixements ancestrals per adaptar-se als efectes adversos del canvi climàtic a partir d’estratègies i solucions basades en la natura.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La nova partida d’‘Algorrritmes UPC’ es juga amb uns videojocs una mica diferents. O, més ben dit, que tenen un altre objectiu: no estan dissenyats per entretenir-nos -malgrat que ho fan-, sinó per educar, informar, entrenar o abordar problemes i desafiaments reals.

Són els anomenats jocs seriosos i, per parlar-ne, el nou pòdcast compta amb Daniela Tost, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), investigadora del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica i especialista en jocs seriosos, i Núria Bonet, enginyera electrònica i cofundadora de Virmedex, una empresa que utilitza aquests jocs per entrenar metges i metgesses en operacions quirúrgiques molt específiques i complexes com són els bypassos cardiopulmonars.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.