Total de resultats de la cerca: 2809
Resultats de la cerca
CCT-2016-05-07-Encuentro con Dany y Walthery
Accés obert
7 de maig 2016
Encuentro con Dany y Walthery. Presenta Jordi Ojeda.
Vídeo de 55 minutos en castellano (también disponible con el audio original en francés). Sábado 7 de mayo de 2016, 13 h. En la mesa, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Dany y Walthery.
Los dos dibujantes visitan el país por primera vez como invitados para presentar las recientes publicaciones en castellano por parte de la Editorial Dolmen, recuperando unas obras fundamentales de la historieta franco-belga. En concreto están disponibles hasta la fechas los siguientes títulos:
- Dany: publicados los integrales “Una historia sin héroes” y “Arlequin”.
- Walthery: publicados hasta la fecha cinco integrales de su personaje más conocido “Natacha”.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es
Vídeo de 55 minutos en castellano (también disponible con el audio original en francés). Sábado 7 de mayo de 2016, 13 h. En la mesa, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Dany y Walthery.
Los dos dibujantes visitan el país por primera vez como invitados para presentar las recientes publicaciones en castellano por parte de la Editorial Dolmen, recuperando unas obras fundamentales de la historieta franco-belga. En concreto están disponibles hasta la fechas los siguientes títulos:
- Dany: publicados los integrales “Una historia sin héroes” y “Arlequin”.
- Walthery: publicados hasta la fecha cinco integrales de su personaje más conocido “Natacha”.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es
CCT-2017-04-05-Mesa redonda: “Industria 4.0: nuevos retos tecnológicos para las empresas”
Accés obert
29 de gen. 2017
Vídeo y audio de la mesa redonda: “Industria 4.0: nuevos retos tecnológicos para las empresas”, sesión abierta del Máster en Dirección de Operaciones, Logística y Producción de la Universidad de Barcelona. En la mesa, de izquierda a derecha: Unai Zorrilla, Miguel Ángel González, Jordi Soler y Jordi Ojeda.
Con la participación de:
- Unai Zorrilla (Socio de Plain Concepts Barcelona),
- Miguel Ángel González (Director Industrial de Kostal), y
- Jordi Soler (Director de Desarrollo de Zetes).
Modera Jordi Ojeda (Director del Máster en Dirección de Operaciones, Logística y Producción)
El acto tuvo lugar el miércoles 5 de abril de 2017 a las 18h en Can Gavarra, Polinyà. Duración: 97 minutos (idioma: castellano).
Más información en: http://conocimientocolaboraciontiempo.blogspot.com.es/
Con la participación de:
- Unai Zorrilla (Socio de Plain Concepts Barcelona),
- Miguel Ángel González (Director Industrial de Kostal), y
- Jordi Soler (Director de Desarrollo de Zetes).
Modera Jordi Ojeda (Director del Máster en Dirección de Operaciones, Logística y Producción)
El acto tuvo lugar el miércoles 5 de abril de 2017 a las 18h en Can Gavarra, Polinyà. Duración: 97 minutos (idioma: castellano).
Más información en: http://conocimientocolaboraciontiempo.blogspot.com.es/
Què és la geomàtica? Aplicacions per a la geoinformació
Accés obert
14 de juny 2016
La geomàtica és un terme científic modern que fa referència a un conjunt de ciències que s'ocupa de la gestió (captura, tractament, anàlisi, interpretació, difusió i visualització) de la informació geogràfica (o geoinformació) mitjançant la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Es tracta d'un nou camp de treball que hereta i integra tècniques com els sistemes de posicionament global (GPS), la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), la topografia i la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, fortament renovades amb l'ajut de les TIC, i que té múltiples i innovadores aplicacions, tal com ens expliquen en aquest vídeo Ignacio de Corral i Juan Carlos González, professors i investigadors de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).
Es tracta d'un nou camp de treball que hereta i integra tècniques com els sistemes de posicionament global (GPS), la cartografia i els sistemes d'informació geogràfica (SIG), la topografia i la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, fortament renovades amb l'ajut de les TIC, i que té múltiples i innovadores aplicacions, tal com ens expliquen en aquest vídeo Ignacio de Corral i Juan Carlos González, professors i investigadors de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).
CCT-2017-01-29-Mesa redonda: “Universo DC: Series y películas analizadas por dibujantes de DC” con Juan Albarrán y Daniel Sampere
Accés obert
29 de gen. 2017
Vídeo de la mesa redonda: “Universo DC: Series y películas analizadas por dibujantes de DC”. Participan: Juan Albarrán y Daniel Sampere, y el editor de DC en ECC Ediciones, Gustavo Martínez. Modera: Jordi Ojeda. Organiza ElCinefil.cat.
En la charla los dos autores y el editor comentan como espectadores su impresión de cómo está evolucionando el Universo DC en las películas y series de televisión de diferentes personajes de superhéroes.
En la mesa, de izquierda a derecha: Con la presencia de los autores de cómic Gustavo Martínez, Daniel Sampere, Juan Albarrán y Jordi Ojeda. Duración: 66 minutos (idioma: castellano). Sábado 29 de enero de 2017 en el marco del II Salón del Cine y las Series celebrado en el recinto ferial de La Farga de L’Hospitalet.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
En la charla los dos autores y el editor comentan como espectadores su impresión de cómo está evolucionando el Universo DC en las películas y series de televisión de diferentes personajes de superhéroes.
En la mesa, de izquierda a derecha: Con la presencia de los autores de cómic Gustavo Martínez, Daniel Sampere, Juan Albarrán y Jordi Ojeda. Duración: 66 minutos (idioma: castellano). Sábado 29 de enero de 2017 en el marco del II Salón del Cine y las Series celebrado en el recinto ferial de La Farga de L’Hospitalet.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
El grafè: un univers en miniatura
Accés obert
7 de des. 2012
En un llapis disposem d’un bon grapat de milions de làmines de grafè. La clau d’aquest material és la seva estructura atòmica: àtoms de carboni units de forma hexagonal en una única làmina ordenats de tal manera que li donen unes propietats molt especials. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo l’estructura atòmica del grafè.
El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica
El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica
CCT-2017-07-07-Conferencia “Los faros en los cómics” de Jordi Ojeda
Accés obert
7 de jul. 2017
Vídeo de la conferencia “Los faros en los cómics”, realizada por Jordi Ojeda, coautor del libro “Faros de papel, la luz de los cómics”, en un acto celebrado dentro de las actividades conmemorativas del I Centenario del Faro de Tossa Mar, y como conferencia inaugural de la “Jornada d’estudi: L’obra pública i els seus professionals (s. XVIII-XX)”, organizada por el Centre d’Estudis Tossencs.
23 minutos en castellano, viernes 7 de julio de 2017 a las 19:00 horas en la Sala d’Actes de la Casa de Cultura de l’Ajuntament de Tossa de Mar.
En la charla se repasa las obras y los autores que utilizan los faros como elemento diferencial en su obra, en muchas ocasiones como escenario totalmente protagonista de la historia narrada.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
23 minutos en castellano, viernes 7 de julio de 2017 a las 19:00 horas en la Sala d’Actes de la Casa de Cultura de l’Ajuntament de Tossa de Mar.
En la charla se repasa las obras y los autores que utilizan los faros como elemento diferencial en su obra, en muchas ocasiones como escenario totalmente protagonista de la historia narrada.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
CCT-2016-04-27-Conferencia “Las paradojas temporales en el cine de ciencia”
Accés obert
27 d’abr. 2016
Vídeo de la conferencia “Las paradojas temporales en el cine de ciencia”, de Jordi Ojeda. Conferencia inaugural del 22º Festival de Cine Fantástico de Bilbao - FANT 2016.
Una paradoja es un hecho contrario a la lógica. Si el hecho que nos ocupa es ni más ni menos que un viaje en el tiempo, el guionista de la historia deberá tener en cuenta algunas reglas básicas para respetar o no las diferentes paradojas temporales con las que nos podemos encontrar. En la charla se enuncian las diferentes paradojas temporales a tener en cuenta en una película de ciencia ficción y se proponen una lista de películas relacionadas con cada una de ellas.
60 minutos en castellano. Miércoles 27 de abril de 2016, 19:30h. Sala de actos de la Biblioteca de Bidebarrieta, Calle Bidebarrieta Kalea, 4, 48005 Bilbao, Bizkaia
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
Una paradoja es un hecho contrario a la lógica. Si el hecho que nos ocupa es ni más ni menos que un viaje en el tiempo, el guionista de la historia deberá tener en cuenta algunas reglas básicas para respetar o no las diferentes paradojas temporales con las que nos podemos encontrar. En la charla se enuncian las diferentes paradojas temporales a tener en cuenta en una película de ciencia ficción y se proponen una lista de películas relacionadas con cada una de ellas.
60 minutos en castellano. Miércoles 27 de abril de 2016, 19:30h. Sala de actos de la Biblioteca de Bidebarrieta, Calle Bidebarrieta Kalea, 4, 48005 Bilbao, Bizkaia
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
Hidrogen net: catàlisi de l'etanol
Accés obert
6 de març 2012
L'hidrogen pot ajudar a gestionar millor l'energia: és una de les substàncies amb més poder energètic que coneixem i el seu ús en piles de combustible ofereix una alta eficiència energètica i dóna aigua com a 'residu'. Tot plegat, obre el camí d’una tecnologia neta i amb molt de futur, que veu les seves primeres aplicacions en l’electrònica de consum.
L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.
L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.
Sostenibilitat: experiències del projecte Moràvia
Accés obert
23 d’abr. 2013
El Projecte Moravia va ser plantejat per donar solució al problema ambiental causat pels efluents contaminats (lixiviats) emesos per les deixalles sòlids urbans que es trobaven en un antic abocador de Medellín, Colòmbia mitjançant la implementació i ús de tecnologies sostenibles per a la gestió de l'aigua: buffer Strips i Aiguamolls Construïts.
En aquest projecte es va aconseguir involucrar la població en el procés de transformació, permetent sensibilitzar la població sobre l'estreta relació entre la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels pobles. El projecte de restauració socioambiental del Morro de Moràvia ha rebut diferents premis internacionals, i és un exemple sense dubte pel procés de transformació participatiu.
El projecte va ser documentat en vídeo, mateix que es va dur a terme entre els mesos d'abril i maig de 2012 (fase final del projecte), realitzant entrevistes a representants de la comunitat del barri de Moravia, d'entitats socioculturals, universitats, organitzacions de cooperació internacional i administracions públiques.
En aquest projecte es va aconseguir involucrar la població en el procés de transformació, permetent sensibilitzar la població sobre l'estreta relació entre la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels pobles. El projecte de restauració socioambiental del Morro de Moràvia ha rebut diferents premis internacionals, i és un exemple sense dubte pel procés de transformació participatiu.
El projecte va ser documentat en vídeo, mateix que es va dur a terme entre els mesos d'abril i maig de 2012 (fase final del projecte), realitzant entrevistes a representants de la comunitat del barri de Moravia, d'entitats socioculturals, universitats, organitzacions de cooperació internacional i administracions públiques.
Seguretat marítima: qüestió de cartes?
Accés obert
18 de gen. 2012
A la tragèdia humana del naufragi del creuer Costa Concòrdia a la costa de l’illa de Giglio, cal sumar el risc d’un possible desastre ambiental, amb l’abocament al mar de 2.380 tones del seu carburant.
La investigació judicial i els testimonis dels passatgers han evidenciat que l’accident del creuer s’ha produït per una maniobra temerària. Més enllà d’aquest error humà, l’accident ha generat un debat sobre la seguretat marítima.
Els sistemes de posicionament de radar, els de navegació amb GPS, les sondes i les cartes nàutiques ̶ en paper i electròniques ̶ garanteixen la seguretat de la navegació marítima. En el cas de les cartes nàutiques, és obligatori, per normativa legal internacional, que estiguin actualitzades. Santiago Ordás, investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN), ens explica en aquest vídeo qui, com i quines situacions exigeixen l’actualització periòdica de les cartes. L’actual degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona també identifica les possibles actuacions immediates al creuer.
La investigació judicial i els testimonis dels passatgers han evidenciat que l’accident del creuer s’ha produït per una maniobra temerària. Més enllà d’aquest error humà, l’accident ha generat un debat sobre la seguretat marítima.
Els sistemes de posicionament de radar, els de navegació amb GPS, les sondes i les cartes nàutiques ̶ en paper i electròniques ̶ garanteixen la seguretat de la navegació marítima. En el cas de les cartes nàutiques, és obligatori, per normativa legal internacional, que estiguin actualitzades. Santiago Ordás, investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN), ens explica en aquest vídeo qui, com i quines situacions exigeixen l’actualització periòdica de les cartes. L’actual degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona també identifica les possibles actuacions immediates al creuer.
Energia eòlica a alta mar: és possible?
Accés obert
23 d’oct. 2015
A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.
La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.
La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.
Recerca en incendis forestals: cremes experimentals a Austràlia i Nova Zelanda
Accés obert
10 de jul. 2008
Durant els mesos de febrer i març d’aquest any, investigadors australians, nouzelandesos i
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.
