Segona part de la intervenció de l'advocat Francisco Javier Burón, membre del Grup d'Estudis de Politiques del Sòl i Vivenda de la UPV-EHU Ekiten Thinking, per al Máster Laboratorio de la Vivienda del s. XXI.

Intervenció de l'advocat Francisco Javier Burón, Membre del Grup d'Estudis de Politica del Sòl i Vivenda de la UPV-EHU Ekiten Thinking, per al Máster Laboratorio de la Vivienda del s. XXI, presentat per Zaida Muxí, Co-Directora del Màster.

Debat moderat per Eduard Bru, Director del Màster: "Mereix la teoria liderar el projecte? Crea teoria un projecte? O n'és consequència? Un bon projecte supera, per definició, la teoria prèvia? o és la seva confirmació/consagració?". A favor: Xavier Monteys. En contra: Beth Galí

Conferència realitzada pel Capità de la Marina Mercant, professor jubilat de la Facultat de Nàutica, Diaca i Director de Stella Maris de Barcelona, Ricard Rodríguez-Martos.

Conferència de l'arquitecte argentí Mario Corea, per al Máster Laboratorio de la Vivienda, vuitena edició, presentat per Josep Maria Montaner, Director del Máster.

La Coral Arquitectura Orquestra de la Universitat Politècnica de Catalunya dirigida per Lluís Carné Miguélez, ofereix el Concert de Tardor 2011 a la Sala d'Actes de l'ETSAB amb la programació: Gioacchino Rossini, Jacques Offenbach, Giuseppe Verdi i quinze clàssics més amb orquestració de Xandri Montasell.

Conferència de Idalina Boni, presidenta de la cooperativa Fio Nobre i secretària de la cooperativa Justa Trama (Brasil).

Sota aquest títol el doctor Oliveres analitzarà les causes de la crisis mundial, els factors i principals protagonistes. Tanmateix exposarà perspectives socials i canvis que s’han produït com a conseqüència d’aquests esdeveniments econòmics al món i, especialment, a Catalunya.

Conferència impartida pel sr. Jaime Zaragoza, Capità de la Marina Mercant i Cap del Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Barcelona.

Conferència de Xavier Monterys, Catedràtic de Projectes Arquitectònics, per al cicle de Conferències i Debats del Màster de Projectes. Presentat per Eduard Bru, Director del Màster.

La Cosmologia com a intent d’entendre el Cosmos com a realitat global en la qual poder emmarcar la existència de l’ésser humà, és tan antiga com els mites que han acompanyat al naixement de les diverses civilitzacions que ens han precedit. Tanmateix, l’assoliment d’una aproximació científica i observacional a l’origen, evolució i estructura de l’Univers és força recent.
Dels diverses i important avenços científics del segle XX, hem de destacar la teoria General de la Relativitat d’Einstein (1916) com a marc teòric en el qual fonamentar els estudis cosmològics. Conforma l’entramat que dóna sentit i coherència a les cada vegada més copioses observacions i dades que recollim. Malgrat que els intents en superar-la i reemplaçar-la no han escassejat, aquests no han reeixit a data d’avui.
Sens dubte, altres fites a destacar, aquest cop observacionals, són: (a) el descobriment de l’expansió de l’univers per E. Hubble (1929), és a dir, que les galàxies s’allunyen entre sí amb velocitats proporcionals a les distàncies entre elles, (b) la radiació de fons de microones (1965) que impregna tot l’Univers.
Des de ja fa algunes dècades s’han anat recollint evidències, cada cop més contundents, que indiquen la presència de quantitats ingents de matèria no detectable de forma directa (fosca) i de naturalesa desconeguda. Els últims anys, però, han estat testimoni de progressos observacionals notables que han posat de relleu que el ritme al qual l’univers s’expandeix, està accelerant-se a un ritme tal que requereix l’existència d’una quantitat enorme d’energia desconeguda. Aquests treballs, val a dir, han estat reconeguts amb l'atorgament del premi Nobel de Física d'enguany.
S’estima actualment que aquesta energia ‘fosca’ donaria compte del 75% del contingut energètic total del Cosmos, un 20% ho seria la matèria fosca, i tan sols el restant 5% ho constituiria la matèria normal coneguda per la física actual i de la qual estan fets els planetes, estrelles i galàxies que observem.

Frederic Casanovas és el Cap de l'Oficina per a l’Administració Electrònica (UPC)
http://www.upc.edu/identitatdigital