Sota el títol “Explorar l’última frontera”, la catalana Elisabet Canalias, doctora en Ciència i Tecnologia Aeroespacial per la UPC, ha mantingut una conversa amb el periodista i divulgador científic Marc Boada sobre les missions espacials, en el decurs, de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2016-2017 de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha tingut lloc el 23 de setembre, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord.

Matemàtica també per la UPC (llicenciatura que va cursar a la Facultat de Matemàtiques i Estadística), Elisabet Canalias, que és una de les poques especialistes a Europa en el càlcul de trajectòries interplanetàries, treballa actualment com a enginyera d’anàlisi de missió i dinàmica de vol a l’agència espacial francesa CNES (per les sigles en francès de Centre National d’Études Spatiales), a Toulouse. En la missió Rosetta, que finalitza aquest proper 30 de setembre, va participar en les operacions d’aterratge del mòdul robòtic Philae.

Lliçó inaugural "The good teacher explains, the superior teacher demonstrates, the excellent teacher inspires", a càrrec de Jin Akiyama, amb motiu de l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2015-2016, celebrat el 23 de setembre de 2015.

Doctor en ciències per la Tokyo Univesity, al Japó, Jin Akiyama és conegut com a científic però també per la seva faceta divulgadora, per la qual ha rebut diversos premis i que l'ha convertit en un dels matemàtics amb més presència mediàtica de l'actualitat. Ha aconseguit portar la matemàtica recreativa al gran públic a través del seu programa de màxima audiència a la televisió japonesa Nihon TV, anomenat The Most Fascinating Lecture in the World. Simultàniament, la seva recerca, que abasta un ampli ventall de branques de la geometria, ocupa també un lloc destacat en la geometria discreta i la teoria de grafs.

Professor i director del Research Center for Math and Science Education de la Tokyo Universtity of Science, Akiyama ha publicat llibres sobre matemàtiques i més d’un centenar d’articles en revistes científiques que li han reportat diversos premis i la presència en diverses i reconegudes institucions. Ha participat també en nombrosos congressos científics internacionals i ha produït diversos vídeos divulgatius sobre les matemàtiques.

Cristóbal Colón Palasí, president fundador de la cooperativa La Fageda, ha ofert la conferència inaugural del curs acadèmic 2014-2015 a la UPC, sota el títol 'La Fageda, un projecte amb sentit'.

El conferenciant ha iniciat la seva intervenció fent referència a la seva història personal: “Als 13 anys vaig començar a treballar en la sastreria del meu oncle Paco, però sempre m’ha interessat el misteri de l’ànima humana, el perquè les persones embogeixen, perquè es perd la consciència... Això em va portar a abandonar el món de la sastreria i vaig començar a treballar en un manicomi de Saragossa, per després estudiar psicologia...”

El fundador de La Fageda ha explicat que després de treballar durant deu anys en diferents hospitals sanitaris va decidir canviar de rumb la seva vida per iniciar el seu projecte vital i professional: construir una empresa amb malalts mentals de la comarca de la Garrotxa, fer un projecte que donés sentit a la gent de la comarca. “La història de La Fageda és la història d’una bogeria”, ha afirmat Colón, que ha explicat que va posar en marxa el projecte sota algunes premisses: “No hi ha discapacitat, sinó que tots tenim capacitats diferents; sabem que no tots servim per a la mateixa cosa, busquem l’excel·lència i fugim del paternalisme”.

El professor Carlos Ferrater Lambarri, catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC, va impartir la lliçó inaugural del curs acadèmic 2013-2014 'Enginyeria i Arquitectura', durant la qual va emfatitzar sobre "l'apassionant i fructífera relació entre els arquitectes i els enginyers" i va voler així desvetllar “la falsedat de la pretesa contraposició” entre ambdues professions.

La professora Barbara Jane Liskov va néixer a Califòrnia el 7 de novembre de 1939. Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Berkeley l'any 1961, va ser la primera dona als Estats Units que va obtenir un doctorat en Ciències de la Computació, que va cursar a la Universitat d'Stanford. La seva tesi doctoral estava dedicada a la programació de computadors per jugar als escacs i als jocs en general.

Pionera en el món de la informàtica i membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria dels Estats Units ha estat guardonada amb els premis més prestigiosos de l'enginyeria informàtica, com ara la medalla John von Newmann i el premi Turing, i els seus llibres i publicacions científiques són un referent internacional.

El nomenament de Barbara Jane Liskov, professora del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Informàtica del MIT, com a doctora honoris causa ha estat proposat per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, amb el suport d’altres centres docents i departaments de la Universitat, d’empreses i d’institucions, en reconeixement a la seva tasca i a les seves contribucions fonamentals al disseny dels llenguatges de programació de computadors. També es volen reconèixer les seves aportacions a la metodologia de la programació, especialment en els àmbits de l’abstracció de dades, la tolerància a fallades i la computació distribuïda.

El professor D. R. J. Owen va néixer a Swansea (Gal·les) el 27 de maig de 1942. És professor d’Enginyeria Civil a la Universitat de Swansea, Gal·les, Regne Unit, i una autoritat internacional en l’àmbit dels elements finits i les tècniques dels elements discrets. És autor de sis llibres de text i més de quatre-centes publicacions científiques. A més de ser l’editor de trenta monografies i actes de congressos, el professor Owen també és l’editor de l’International Journal for Engineering Computations i és membre de diversos consells editorials. La seva participació en la recerca acadèmica ha inclòs la direcció acadèmica de setanta estudiants de doctorat.

Ha rebut nombrosos premis d’organitzacions internacionals. Per exemple, és membre de la Royal Society (Regne Unit), membre electe de la Reial Acadèmia d’Enginyeria (Regne Unit) i de l’Acadèmia Nacional d’Enginyeria dels Estats Units. També ha rebut la Medalla Gauss-Newton de l’Associació Internacional de Mecànica Computacional (AIMC), el Gran Premi de la Societat Japonesa d’Enginyeria Computacional i Ciència (JSCES) i el Premi de la Societat Espanyola de Mètodes Numèrics en Enginyeria (SEMNI).

El professor Owen té una llarga tradició de cooperació amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, de la UPC, i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE). Des del 1979 ha impartit nombrosos cursos de postgrau en el camp de la mecànica estructural i ha coorganitzat dotze conferències internacionals a la UPC en l’àmbit de la plasticitat computacional. És membre del Comitè Científic Assessor del CIMNE.

El professor Carlos F. Daganzo és catedràtic de Ciència del Transport a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i ocupa la càtedra Robert Horonjeff. Va obtenir el doctorat en enginyeria de camins per la Universitat de Michigan, va ser professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i actualment és director del Centre d'Excel·lència de la Fundació Volvo sobre el Futur del Transport urbà a la UC Berkeley.

És autor de 5 llibres científics que són la referència bàsica de les assignatures de doctorat relacionades amb la demanda, la logística, les operacions de transport i els sistemes de transport públic, i de més de 150 articles científics publicats a les millors revistes. Però el que distingeix el professor Daganzo no és la quantitat dels seus articles, sinó la seva qualitat i repercussió: amb un factor h=40 com autor únic, el més elevat en enginyeria civil i ambiental. Daganzo és el millor investigador individual a nivell mundial en ciència del transport.

Diverses de les seves contribucions científiques han tingut una gran rellevància. Ha treballat en aspectes com la demanda, en què ha desenvolupat els models “probit” per a la simulació de la demanda de viatgers en la dècada dels anys setanta; el trànsit, àmbit en què ha canviat completament el paradigma de la modelització del trànsit, deixant l’analogia hidràulica de conservació de trajectòries, i ha establert una nova teoria basada en les xarxes de cues, per formular finalment una teoria variacional del trànsit que permet tractar correctament situacions de congestió en xarxa; la logística, àmbit en què durant la dècada dels anys vuitanta i noranta va desenvolupar contribucions basades en la probabilitat geomètrica, que han possibilitat entendre com s’han de dissenyar els sistemes logístics a partir de formulacions analítiques tancades; la tarifació, sector en què també va desenvolupar models mixtos de tarifació i restriccions del trànsit metropolità; el transport urbà, amb el descobriment de la relació fonamental macroscòpica (MFD) del trànsit a les ciutats, la formulació d’aspectes dinàmics del transport a la ciutat i el disseny òptim d’una xarxa d’autobusos d’altes prestacions.

El professor Carlos F. Daganzo ha mantingut una estreta relació amb la UPC, concretament amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), on ha impartit de forma continuada cursos i seminaris, ha dirigit tesis doctorals de professors i exalumnes, ha participat en tribunals de tesis doctorals, en congressos d’enginyeria del transport organitzats a la UPC i ha estat tutor d’estades sabàtiques de professors de la nostra institució. La seva col·laboració amb el Centre d'Innovació del Transport de la UPC (CENIT) s’ha enfortit recentment durant l’elaboració del RetBus, de propera implantació a Barcelona.